SOLIDARITAT AMB LA REBEL·LIÓ IRLANDESA!

"The Lord Mayor of Dublin has said that protests outside an accommodation centre in Ballymun at the weekend were 'orchestrated' by far-right activists. [...] The scenes in Ballymun were the latest in a string of protests in areas such as East Wall and Drimnagh in Dublin, where demonstrators criticised the provision of accommodation for asylum seekers and refugees."

Aquests irlandesos denuncien la complicitat del Sinn Féin en la imposició de l'assentament massiu d'immigrants, amb els conflictes de tota mena que això genera, al suburbis dublinesos de Ballymun, Drimnagh i East Wall.

Denuncien que el Sinn Féin, heroic protagonista de la lluita per la supervivència etnocultural dels irlandesos, ara els traeix dramàticament en imposar-los això que novament l'amenaça. 

La seva traïció és rebla amb el menyspreu d'aquest partit d'esquerra, com ERC, la CUP o JxC, contra el poble irlandès que va fornir-lo de combatents i vessar la seva sang en militar-hi.

És significatiu que l'atorgament d'impunitat als immigrants, a la seva violència racista, sigui simultani a l'atiament de l'escomesa política, la repressió policial i la propaganda mediàtica en contra dels irlandesos.

És interessant veure com s'activen els grupuscles d'ultraesquerra antifeixista com força de xoc contra els irlandesos de l'establishment que, per la seva banda, proclama mediàticament que tot plegat és resultat d'una conxorxa de l'ultradreta.

És així com és criminalitza una protesta legítima. Tot s'hi val excepte admetre que cada cop més irlandesos, com cada cop més catalans i altres europeus, han tingut prou d'una immigració afavorida egoistament per l'esquerra i el liberalisme.

LA CUP I LA MASCULINITAT TÒXICA

Masculinitat tòxica?

És copsa la masculinitat tòxica que la xiroia jovenalla de la CUP, dit altrament d'Arran, ha palesat al decurs de la seva recent agressió contra uns que diuen ser nacionalistes catalans a Cornudella de Montsant.

Composada bàsicament per homes blancs i probablement heterosexuals, la colla de la imatge encarna a la perfecció això que tan greu i esfereïdor els sembla. 

En favor d'aquests, per pal·liar l'íntim mal moral que aquesta constatació probablement pot suposar-los, cal dir que això succeeix arreu d'Europa. 

On també hi ha joves que donen sortida a la seva atracció per l'acció i la violència, a formar grups per desfermar-la contra altres, amb el pretext de l'antifeixisme.

Els escauria d'assistir a un taller de noves masculinitats impartit per alguna llumenera d'esquerra. 

O potser no en aprofitar aquesta, cínicament, la seva penosa existència per compensar la seva manca d'arguments seriosos per rebatre els seus opositors.

Només afegir que poques coses hi ha menys virils, des de la perspectiva tradicional, que agredir a gent indefensa en inferioritat numèrica.

Especialment quan, com s'aprecia a la imatge, s'ha consumit alcohol i segurament alguna cosa més.

ISLAMOESQUERRA CONTRA ELS CATALANS

 

Se'n vanten els organitzadors, "joves marroquins" i "sectors anticapitalistes",  de representar "les estructures populars i comunitàries de Manresa".  

Com poden pretendre ser populars en escometre contra els catalans que, molt probablement a desgrat seu, són la comunitat popular predominant històricament i encara ara a Manresa? Deixen clar que el poble pel que diuen lluitar no són els catalans sinó els marroquins i altres semblants.

Com poden voler ser anticapitalistes en facilitar al liberalisme i al capitalisme d'eradicar qualsevol expressió de la diversitat etnocultural que pugui, segons diuen, suposar un obstacle al seu lliure mercat composat per una massa igualitària de productors i consumidors?

Tot plegat rau en l'odi masoquista dels babaus autòctons de la CUP, qui controla l'ateneu on es realitza aquest acte vexatori contra els catalans, així com en l'odi racista dels moros de l'associació Al Qwa. Ambdós contra la identitat etnocultural catalana i europea.

En sentir un malaltís ressentiment contra els catalans i europeus. Com presumptes culpables de tots els mals del món, en aquest cas dels marroquins en concret, que només ens podem redimir mitjançant la suïcida col·laboració en la nostra dissolució entre la immigració. Què conclourà, segons sembla, al paradís social.

La palesada conxorxa d'islamoesquerra a Manresa és presenta, tanmateix, com víctima de "reaccions desmesurades" i "comentaris racistes" dels perversos catalans. Dit altrament, ens vexen però és fan les víctimes quan nosaltres legítimament ho denunciem. 

Poden maldar d'embolcallar-ho amb la seva xerrameca d'esquerra però només cal veure el seu cartell, on surten tres caricatures grotesques coronades, per adonar-se de la seva clara intenció de desfermar la seva burla contra els catalans.

A facilitar als immigrants de celebrar la seva identitat etnocultural alhora que vexen la nostra, a això esmerça la CUP el seu temps i la seva energia. Per complaença del capitalisme i del liberalisme apàtrides. Què, molt significativament, també odien el nacionalisme.

L'ODI RACISTA CONTRA ELS EUROPEUS DE BASHARAT CHANGUERRA

Basharat Changuerra, flagell cupaire racista dels catalans i europeus

 "(...) Es tracta justament de revisar i desarticular la blanquitud com a ideologia imperant a partir de la qual es legisla i s’organitza el món social, la política, econòmicament i cultural. La interseccionalitat no és per a incloure’ns enlloc. És per a denunciar un sistema explotador que homogeïnitza i invisibilitza les maneres en què el sistema afecta diverses corporalitats i identitats: explotant-les, negant-les i criminalitzant-les. I per aplicar-la bé, la primera cosa que cal fer és reconèixer i trair la mateixa blanquitud. (...) el debat que potser seria interessant que tinguessin les feministes que són en aquesta onada hegemònica, podria partir de les preguntes 'com identificar la nostra cis-hetero-blanquitud?' i un cop identificada, 'Com trair-la?, i “com eliminar-la?'. (...) Quan estigueu preparades per a parlar de tu a tu, sense imposar agenda i sense pervertir la interseccionalitat per evitar de revisar-vos, estarem encantades d’intercanviar impressions sobre com transformem aquest sistema capitalista cis-hetero-patriarcal i supremacista blanc. (...) atesa la invisibilització de les nostres veus, la invalidació dels nostres sabers i la sexualització constant dels nostres cossos, nosaltres, les dones afro, ens reafirmem i ens reconeixem 'rotundament negres' per a recuperar la dignitat que ens és negada cada dia." 

Benvolguts cupaires i semblants, Basha Changuerra no és la vostra companya. Desvetlleu-vos a la realitat. Us odia com palesa que només esperi de vosaltres la vostra penitència i suïcidi com blancs o altrament dit europeus. 

Perquè els catalans som europeus. Potser us estimeu més no pensar-hi. Però Basha Changuerra i altres com ella no en tenen dubte. Encara que us humilieu front la seva xerrameca arrogant i pseudointel·lectual, empassant-vos-la acríticament, sou el seu enemic. 

És malaltíssament prepotent viure a Catalunya i Europa, on els europeus hi vivim ençà mil·lennis, per dedicar-se personal i professionalment a exigir-nos que ens extingim. Cal demanar-li, què succeeix si ens hi neguem? Atiarà un genocidi en contra nostra?

Això sí, ella és reivindica i proclama com "rotundament negra". És vanta de ser negra alhora que exigeix als blancs que renunciïn a ser-ho. En ser ella una víctima del "sistema explotador" del que vosaltres en sou còmplices pel simple fet de ser catalans i europeus. 

La llumenera negra Changuerra diu escometre contra aquest "sistema explotador que homogeneïtza i invisibilitza". Però no és el que fa ella amb vosaltres, catalans i europeus, en voler que us dissoleu en el multiculturalisme i multiracialisme que ens imposa mitjançant el mestissatge del que n'es exemple?

Ella és el Sistema. Ser revolucionari avui passa inexorablement per oposar-se a Basha Changuerra i altres com ella. També als catalans i europeus qui, alienats fins abandonar-se al masoquisme més sòrdid, en són col·laboradors. Uns sipais menyspreables.

És racisme primari allò que traspua el seu embolcall pretensiosament pseudointel·lectual. Ella és enemiga nostra i, com a tal, cal combatre-la. Sense miraments. Com ella fa en escometre abradandament contra nosaltres

JOSEP DENCÀS, DE PLENA ACTUALITAT

Josep Dencàs

"Tota política per triomfar, necessita moure forces joves, donar-los una mística, una disciplina, i portar-les al terreny de l'acció." "Vull fugir dels motllos vells del republicanisme, no vull entrar als motllos -inèdits a casa nostra- però vells a altres països, de la dogmàtica marxista, per a formar un moviment polític jove i ardent sostingut al damunt de dos principis fonamentals: nacionalisme, socialisme"

Josep Dencàs, patriota i independentista català, és delia de defensar Catalunya tant de l'escomesa d'Espanya com de l'esquerra apàtrida virulentament catalanòfobes ambdues. 

Això no li és perdonat. En ser plenament vigent el seu pensament. És pel que la seva figura pateix la molt esbiaixada i agre crítica tant d'Espanya com de l'esquerra. Qui segueixen avui, com ahir, sent enemics de la nostra nació.

Cal esmentar també el poruc rebuig de certs catalans tant de dreta com d'esquerra a reivindicar-ne el pensament i l'acció. Esporuguits com estan front l'estigmatització i represàlia amb que són amenaçats pels nostres enemics si ho fan.

D'ell se n'ha parlat molt, encara se'n parlarà més, però si n'hi ha res clar és que va identificar lúcidament els enemics dels catalans i va maldar coratjosament d'actuar per combatre'ls. 

Tot amb el noble, just i inequívoc objectiu d'assegurar-nos un futur digne.

Dencàs seria avui un nacionalista decidit a combatre contra el multiculturalisme i el multiracialisme atiats suïcidament per ERC, CUP i JxC. Així com contra Espanya que segueix volent destruir-nos emprant, entre altres armes, la immigració.

Militaria, molt probablement, a Som Catalans. Qui en comparteix la fita d'assegurar-nos un futur digne a l'Europa dels pobles.

NOSALTRES, ELS NACIONALISTES, SOM ELS REVOLUCIONARIS

Steven Forti

"(...) En primer lugar, las económicas: el aumento de las desigualdades, el debilitamiento del Estado del bienestar, el creciente abandono de amplios sectores de la población que se encuentran en los márgenes de la sociedad, y la precarización del trabajo. En síntesis, las consecuencias de la imposición del modelo neoliberal a partir de los años ochenta. En segundo lugar, aquellas razones que se definen como culturales: la centralidad de temáticas –como el aborto, los derechos de las minorías, la inmigración, el matrimonio homosexual, el feminismo– que polarizan a nuestras sociedades y que rompen a menudo los clivajes políticos tradicionales. En tercer lugar, las socio-políticas: la democracia liberal representativa vive una profunda crisis, nuestras sociedades se deshilachan, los partidos políticos ya no cumplen con la función de correa de transmisión entre territorios e instituciones, los sindicatos tienen enormes dificultades para adaptarse a una realidad plenamente post-fordista, y la desconfianza de la ciudadanía sigue en aumento. Toca afrontar la complejidad del mundo gaseoso en el cual vivimos. No hay varitas mágicas o soluciones milagrosas En cuarto lugar, hay razones ideológicas: vivimos una etapa de crisis de las ideologías que han marcado la época contemporánea."

Previsible i adotzenat producte de la Universitat Autònoma de Barcelona, tan infestada d'ideologia d'ultraesquerra malauradament, Steven Forti escomet contra allò que anomena l'ultradreta. On inclou, fins i tot, a Junts per Catalunya.

Malgrat rivalitzar aquest partit liberal en multiculturalisme i multiracialisme suïcides amb ERC i la CUP. Defensar la identitat catalana i europea, ni que sigui tímida i acomplexadament, suposa estar al bàndol dels dolents i dels maleïts. Combatuts heroicament pels adalils del bé i la justícia com ell mateix. 

És hilarant que Forti presenti a l'ultraesquerra com salvadora de la democràcia liberal. Perquè, com el comunisme de qui deriva, mai no hi ha cregut. Simplement malda de segrestar-la per posar-la al servei dels seus espuris i sinistres interessos. 

Ell i d'altres semblants hi inoculen la seva delirant i corrosiva metzina ideològica. Són qui l'afebleixen i deslegitimen front els catalans i europeus. En servir a aquesta ideologia no ens sentim, en conseqüència, representats com caldria esperar-ne.

Gent com Forti és culpable de l'agreujament del patiment dels cada cop més europeus i catalans perjudicats pels excessos del capitalisme dels que parla. No només ha fracassat en defensar-nos front aquest sinó que, encara pitjor, ha passat a col·laborar-hi servil i activament. 

Ho fa, per exemple, amb el seu discurs favorable a l'assentament massiu d'immigrants. Ara, a més, també transportant-los a Catalunya i Europa. Com fa Open Arms qui, significativament, gaudeix en fer-ho del suport dels capitalistes que diuen combatre. 

Val a dir que l'assentament massiu d'immigració al decurs de les darreres dècades amenaça amb fer minvar els europeus fins l'extinció. Rematant-nos així definitivament als catalans. Però revoltar-nos-hi en contra suposa cometre un acte vil. 

Això succeeix alhora que els mateixos que ens imposen la nostra mort, perpetrant així un fred i premeditat assassinat, celebren i promouen obscenament la identitat dels immigrants aliens a nosaltres que ens reemplacen a la nostra terra ancestral. 

Ambdós, capitalisme i esquerra, són enemics de les nostres conquestes socials i identitat. Forti sembla enutjat perquè lluitem per aquestes. Com gosem de fer-ho quan de nosaltres s'espera que ens resignem a esllanguir-nos i esvaïr-nos sense destorbar-los? 

Pot sobtar que es palesi amb més intensitat que mai abans la crisi de les ideologies que esmenta? Quan ens precaritzen socialment i ens neguen la nostra identitat etnocultural tant la dreta com l'esquerra no pot succeir una altra cosa. 

En acabat, és aclaridor que Forti exigeixi la censura dels dissidents als mitjans per tal de combatre qui, així, reconeix com el seu enemic. Més que no el capitalisme. 

Palesant així que la defensa de la democràcia no és la seva prioritat. En cas contrari advocaria pel debat obert amb els cada cop més catalans i europeus qui, farts de la supèrbia i menyspreu d'ell i dels seus, lluitem per la nostra dignitat i supervivència.

INDOCTRINATION IN WHITE GUILT IN SCOTLAND

Black privilege, white guilt

"(...) Teachers in Scotland will be given 'white privilege' lessons and 'anti-racism learning resources' as part of efforts to 'decolonise' the school curriculum. (...) the Scottish government wishes to train teachers to develop the skill of dealing with ‘white fragility’. In order for Scottish teachers to be able to deal with this imagined problem, they will be given ‘white privilege lessons’ by designated experts. According to the 38-page document published by Education Scotland, teachers will be asked to take a ‘white privilege test’! Why? Because before teachers can effectively guilt trip their students about their ‘whiteness’, they need to feel uncomfortable and guilty about their own white privilege. (...) The tragic logic promoted by the doctrine of whiteness is that it turns racism into a normal and eternal fact of life. Why? Because the concept of whiteness turns racism into an unconscious act. Consequently, no light-skinned person can claim immunity from racism. Indeed, those who protest that they are not racist, or do not even perceive themselves as white, are denounced for failing to come to terms with their white privilege. In effect, whiteness serves as the equivalent of original sin, and white racism becomes an inescapable fact of life."

The new alliance between the SNP and the Greens in Scotland will have a strong impact on education. Teachers will be required to take a test on "white privilege" while children will be subjected to indoctrination over their alleged "white guilt" and "white fragility".

Being European, or in other words white, is tantamount to being automatically and inexorably blamed for racism. 

The Greens and the SNP claim to be both pro-independence. They say they want the best for Scotland. But they are instilling "white guilt" and "white fragility" in Scottish children. Subjecting them to a perverse ideology that threatens the survival of Europeans and thus of the Scots. Because these children are their future

Both parties are driven more by their far-left ideology than by their nationalism. Which, in fact, is absent in them. They use the Scottish nation-building work as a means to implement their delusional and racist ideology against Europeans.

Exactly the same as ERC, CUP and JxC do in Catalonia. Where it is only a matter of time before they imitate what they see done in Scotland.

In Scotland as in Catalonia, the recovery of nationalism is urgently needed. Independence only makes sense if it is achieved by the nationalists rather than by left-wing extremists. 

UNS MORTS NO TAN BONS COM ALTRES

 

Comunistes segrestant la lluita d'alliberament nacional

"(...) Les obres d'ampliació de l'aeroport d'Odessa, al sud d'Ucraïna, han permès descobrir 29 fosses que contenen les restes d'entre 5.000 i 8.000 persones.(...) El nombre de víctimes mortals podria augmentar, ja que les tasques de recuperació de cossos encara s'estan realitzant. (...) molts dels cossos presenten la marca d'una bala al clatell, mètode d'execució habitual per part del NKVD, la policia secreta soviètica prèvia al KGB."

Només al decurs de la Gran Purga desfermada per Stalin entre 1937 i 1938 van ser assassinades pels comunistes a la URSS fins 1 milió de persones. 

És llavors quan, a més, van ser massacrades aquestes milers de persones ara descobertes a Ucraïna.

Cal afegir-hi les assassinades a la Deskulakització, al Gulag, a les deportacions massives, a la massacre de Katyn, al Holodomor i a la Fam del Kazakhstan que en total sumen 8 milions de víctimes del comunisme.

Val a dir que això és només a la URSS sota la dictadura de Stalin. Sense afegir, per exemple, la Xina sotmesa a Mao. 

Sembla, tanmateix, que els 8 milions de morts per Stalin no són tan bons com altres. Altres morts què són, pel contrari, brandats sistemàticament contra els catalans i europeus. En ser la base de la culpa blanca amb que alguns pretenen estigmatitzar-nos perpètuament.

Els 8 milions de morts de Stalin és pretenen fer passar desapercebuts. No sigui que desllueixin l'enlluernadora i immaculada aura de superioritat moral que encara molts s'entesten a veure no només en el comunisme sinó en l'esquerra.

Pot adduir-se que el capitalisme també ha provocat i provoca patiment. Cert. Però, sortosament, no estem condemnats a triar entre ambdós

Especialment ara que és palesen obertament complementaris més que antagonistes. 

Només cal veure com, per exemple, grans marques es fan seves les exigències més extremistes del col·lectiu LGTBIQ+. O com fan propaganda acarnissada del multiculturalisme i multiracialisme així com del mestissatge.

La pulsió nihilista i genocida de l'esquerra amenaça ara amb anihilar els catalans i la resta d'europeus. La seva guerra contra la cultura i els valors de Catalunya i Europa pretén soscavar els fonaments de la nostra identitat. 

EIGEN VOLK EERST! EL NOSTRE POBLE PRIMER!

Foto Persbureau Heiting

Revolta popular al crit d'"eigen volk eerst!" o "el nostre poble primer" a Harskamp als Països Baixos, protagonitzada pel seu jovent, contra l'imposició de l'assentament d'afganesos. Harskamp té 3500 habitants neerlandesos i ara s'hi vol imposar l'assentament de 800 afganesos. 

Els manifestants demanen que els afganesos siguin traslladats a Rotterdam on els immigrants i els seus descendents són ja el 50.3% de la població. Els musulmans en representen el 13%. Entre aquests hi ha el el batlle socialista, marroquí i musulmà Ahmed Aboutaleb.

Harskamp, pel contrari, és homogeni cultural i racialment. Els seus habitants simplement volen que se'n respecti la identitat neerlandesa i europea. Què no se n'amenaci la identitat, llibertat i seguretat.

El poder als Països Baixos i la UE tem que l'assentament de masses d'afganesos generi una resposta popular que, articulada i expressada políticament, el faci trontollar.  En saber que la seva imposició de la immigració als pobles europeus és contranatural. 

Fem que les pors d'aquest poder es facin realitat. Què s'estengui la revolta arreu d'Europa. Començant per Catalunya on ERC, JxC i la CUP traeixen els catalans que en confiaven per garantir el futur a la nostra identitat. Quan fan exactament el contrari.

JxC, ERC I CUP, LA MATEIXA IDEOLOGIA

📄Comunicat de Junts per Catalunya sobre la devolució dels menors des de Ceuta.

📌 Llegeix el comunicat al nostre web: https://t.co/ySwvGZKRFM pic.twitter.com/DcWSFj0sco

— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) August 22, 2021

JxC palesa tenir la mateixa ideologia i actitud suïcida que ERC i la CUP.

De la CUP i ERC se'n pot esperar. 

Però què JxC l'adopti és patètic. 

És fa més urgent encara bastir una força nacionalista catalana.

BERNAT DEDÉU DEFUIG D'ESMENTAR LA IMMIGRACIÓ

 Pierre Crom / Getty

Bernat Dedéu al seu article "(Quasi ningú) no parla català" fa una descripció prou acurada de l'agònic estat del català a cada vegada més amplis llocs arreu de Barcelona. Fet que és repeteix a altres grans ciutats catalanes. 

Però Dedéu defuig d'esmentar la immigració com allò que amenaça en etzibar el cop final a la nostra llengua. Sembla, malauradament, que entre assegurar-li el futur i els sinistres multiculturalisme i multiracialisme triï això segon.

Tanmateix potser evoluciona envers la defensa sense complexos de la nostra llengua, així de la nostra identitat, per acabar denunciant la immigració massiva que pateixen no només Barcelona sinó tota Catalunya. 

Ara que tots els partits catalans -ERC, JxC i la CUP- que suposadament vetllen per la seva supervivència reblen l'atiament d'encara més masses d'immigrants que li són indiferents o hostils, com pot fer altra cosa que denunciar-ho si realment la defensa? 

Especialment en saber que Espanya, per pura xenofòbia, fa servir-los com l'arma definitiva contra aquesta. Només cal veure com els espanyols fan servir-los per justificar el seu arraconament definitiu adduint que cal fer-los lloc. Al preu d'acabar amb el català.