PERILLA EL CASTELLÀ A CATALUNYA?

"(...) L’1 de març el consell de ministres va aprovar el Proyecto Estratégico para la Recuperación ‘Nueva economía de la lengua’, a través del qual es preveu una inversió —agafeu-vos a la taula— de 1.100 milions d’euros a favor del castellà per mitjà dels fons europeus. (...) arrossegar sectors sencers d’activitat cap a una sola llengua, la que no solament té els beneficis d’un mercat planetari, sinó també el favor d’un estat que, per molt que es proclami sensible a les altres llengües d’Espanya, és perfectament conscient d’on ha de posar els diners. (...) Val a dir que els responsables de la política lingüística dels territoris de parla catalana ja han posat el crit al cel davant el galdós panorama de repartir-se el 2,7% del pressupost amb els col·legues bascos i gallecs."

El castellà és una llengua forta. Enfortida ara encara més arran de la ingent inversió de fons europeus aprovada recentment al seu favor. 

Alguns, tanmateix, és lamenten sorollosament de l'amenaça que segons diuen li suposa el català arreu de la nació catalana.

Això malgrat la precària salut de la nostra llengua. 

Prou motiu per una Espanya que suposadament se'n cuidés d'invertir tots els diners que s'escaiguessin per revifar-la.

Però a Espanya, començant per les seves classes política i cultural, el català no l'importa gens. 

Només els importa el castellà. Com és copsa clarament. 

Pretenen que ens sentim espanyols quan ens tracten com una nosa aliena?

FEIJÓO, LA MATEIXA ESPANYA DE SEMPRE

Res no canvia a Espanya

"'Feijóo prefiere hablar de la 'España plural y diversa', subraya la defensa del 'idioma común de todos los españoles', que no impide defender también las demás lenguas cooficiales como la de su comunidad, el gallego. (...) 'Defendemos la España de las autonomías'. Apostó por 'la unidad en la diversidad'. El PP es 'el partido que defiende la nación española', y que 'respeta el Estado de las autonomías, que es la garantía de la unidad de la nación',  (...) "El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha explicado a ERC en el Pleno del Congreso que la 'España plural' que ha defendido en sus ocho años al frente del Ejecutivo se refiere a 'una España plural, pero España', y se ha mostrado convencido de los avances que han supuesto, en especial para Cataluña, las reformas estatutarias, la nueva financiación autonómica y el reconocimiento de las lenguas autonómicas en la Unión Europea." 

N'hi ha prou en conèixer la precària i minvant salut del gallec, que ha empitjorat mentre Feijóo ha estat president de la Junta de Galícia, per saber que esperar quant a la seva pretesa defensa de llengües com el mateix gallec o el català de la que es vanta.

Però Feijóo no és una novetat. És significatiu que aquest presidenciable espanyol de dreta empri el mateix discurs, fins i tot les mateixes expressions i paraules, que Zapatero un polític espanyol d'esquerra que va ser president espanyol.

En ser tots el mateix quant als catalans. A qui es dirigeix especialment aquesta cantarella que, com s'ha palesat repetidament, només és una promesa que no tenen intenció de complir.

Zapatero no va fer-ho i, ara, no hi ha motiu per confiar en que ho faci Feijóo. Ambdós poden tenir diferències de matís ideològic però actuen exactament igual com espanyols que són. No se'n pot esperar altre cosa. Esperar-ne el contrari de Feijóo és badar.

POLÒNIA ENS MOSTRA EL CAMÍ

"

Manifestació nacionalista polonesa al 2021

(...) The Polish economy has been ranked joint-sixth in the world for its handling of the coronavirus pandemic, according to a table published by UK-based finance magazine, The Economist. (...) Spanish economy, languishing in last with a crippling 6.6 percent economic hit." "(...) The number of immigrants attending public schools in Portugal has increased by 47 percent in just two years (...) The largest contingent of foreign students stems from Brazil, however, there has been a clear uptrend in students migrating from China, Pakistan, India, Nepal, and Venezuela who are seeking education in Portugal."

Polònia és troba a l'avantguarda de les economies arreu del món quant a la superació de la pandèmia de la covid. Portugal, on l'assentament d'immigrants assoleix una magnitud extrema, no s'hi troba. 

És palesa que per ser un país pròsper no cal atiar-hi l'assentament massiu d'immigrants. O que, com Portugal però també Espanya proven, l'atiament d'aquest assentament no és garantía de desenvolupament.

L'exemple de Polònia, com el d'Hongria, fa una nosa extrema als globalistes. Qui proclamen que Europa, sense immigració massiva aliena, entra en decadència. Quan aquesta només fa que reblar-la social i identitàriament als països que la pateixen.

BERNAT DEDÉU DEFUIG D'ESMENTAR LA IMMIGRACIÓ

 Pierre Crom / Getty

Bernat Dedéu al seu article "(Quasi ningú) no parla català" fa una descripció prou acurada de l'agònic estat del català a cada vegada més amplis llocs arreu de Barcelona. Fet que és repeteix a altres grans ciutats catalanes. 

Però Dedéu defuig d'esmentar la immigració com allò que amenaça en etzibar el cop final a la nostra llengua. Sembla, malauradament, que entre assegurar-li el futur i els sinistres multiculturalisme i multiracialisme triï això segon.

Tanmateix potser evoluciona envers la defensa sense complexos de la nostra llengua, així de la nostra identitat, per acabar denunciant la immigració massiva que pateixen no només Barcelona sinó tota Catalunya. 

Ara que tots els partits catalans -ERC, JxC i la CUP- que suposadament vetllen per la seva supervivència reblen l'atiament d'encara més masses d'immigrants que li són indiferents o hostils, com pot fer altra cosa que denunciar-ho si realment la defensa? 

Especialment en saber que Espanya, per pura xenofòbia, fa servir-los com l'arma definitiva contra aquesta. Només cal veure com els espanyols fan servir-los per justificar el seu arraconament definitiu adduint que cal fer-los lloc. Al preu d'acabar amb el català.