ERC, UN VULGAR PARTIT D'ESQUERRA

Ruben Wagensberg, el veritable rostre d'ERC

"[...] 'Alguns arguments són classistes i racistes'. Així ha qualificat el diputat d’ERC Ruben Wagensberg les crítiques de Junts a la gira llatinoamericana del president Pere Aragonès i la consellera Meritxell Serret. En una interpel·lació parlamentària, el republicà ha assegurat que, si els representants amb els quals s’ha reunit el Govern fossin 'de Nord-amèrica, segur que no haurien fet aquests comentaris'. En aquest sentit, ha defensat l’agenda de 'cooperació' i de lluita pels 'drets humans' de la Conselleria d’Exteriors, i no les 'relacions internacionals basades en els poders econòmics', que considera que feien els seus antecessors." "[...] A vegades, l’independentisme es mostra molt identitari. A mi em costa veure’m en algunes manifestacions independentistes plenes de banderes. [...] Jo tinc més discrepàncies amb Junts per Catalunya que amb els Comuns. Milions de discrepàncies més! Jo crec que amb els Comuns podem estar d’acord en un 90% de les coses."

En la patètica cursa entre JxC i ERC per esdevenir el partit que més nosa fa quant a l'assoliment de la plenitud nacional dels catalans, a qui renuncien d'assegurar-ne el futur en atiar ambdós la immigració massiva, està clar que actualment guanya ERC.

Que la guanyi un o altre és, tanmateix, negligible. Perquè no importa qui ho faci els catalans perdem. 

Només cal llegir la resposta de Wagensberg a la crítica de JxC a l'insignificant i insubstancial viatge del president Aragonès per Llatinoamèrica per copsar-ho. Ens confirma, tot cofoi, que el seu partit ERC és idèntic a l'ultraesquerra rància i tronada dels Comuns. 

Per la seva banda JxC no sembla haver rebatut la resposta d'ERC a la seva crítica a Aragonès. Probablement en no ser capaç de rebel·lar-se contra els estrets i asfixiants límits de la ideologia malauradament dominant a Catalunya i compartida per ambdós.

Perquè és lògic que l'independentisme sigui identitari. En ser la seva fita i motiu d'existència assegurar el futur a la identitat catalana i europea. Què a aquest activista d'ultraesquerra això l'enutgi és molt aclaridor. Com també ho és que militi a ERC.

Wagensberg admet estar més interessat en fer servir l'independentisme com mitjà per assolir els seus objectius ideològics que en assegurar el futur als catalans. Admet, de fet, que una i altra cosa són incompatibles.

La deriva dels partits que suposadament vetllen pel futur dels catalans a l'esquerra més hostil al nacionalisme català, a qualsevol expressió de la identitat de les nacions europees que no es sotmeti a la seva imposició dels seus dogmes, és una traïció que no pot passar desapercebuda.

SOLIDARITAT AMB LA REBEL·LIÓ IRLANDESA!

"The Lord Mayor of Dublin has said that protests outside an accommodation centre in Ballymun at the weekend were 'orchestrated' by far-right activists. [...] The scenes in Ballymun were the latest in a string of protests in areas such as East Wall and Drimnagh in Dublin, where demonstrators criticised the provision of accommodation for asylum seekers and refugees."

Aquests irlandesos denuncien la complicitat del Sinn Féin en la imposició de l'assentament massiu d'immigrants, amb els conflictes de tota mena que això genera, al suburbis dublinesos de Ballymun, Drimnagh i East Wall.

Denuncien que el Sinn Féin, heroic protagonista de la lluita per la supervivència etnocultural dels irlandesos, ara els traeix dramàticament en imposar-los això que novament l'amenaça. 

La seva traïció és rebla amb el menyspreu d'aquest partit d'esquerra, com ERC, la CUP o JxC, contra el poble irlandès que va fornir-lo de combatents i vessar la seva sang en militar-hi.

És significatiu que l'atorgament d'impunitat als immigrants, a la seva violència racista, sigui simultani a l'atiament de l'escomesa política, la repressió policial i la propaganda mediàtica en contra dels irlandesos.

És interessant veure com s'activen els grupuscles d'ultraesquerra antifeixista com força de xoc contra els irlandesos de l'establishment que, per la seva banda, proclama mediàticament que tot plegat és resultat d'una conxorxa de l'ultradreta.

És així com és criminalitza una protesta legítima. Tot s'hi val excepte admetre que cada cop més irlandesos, com cada cop més catalans i altres europeus, han tingut prou d'una immigració afavorida egoistament per l'esquerra i el liberalisme.

JOSEP DENCÀS, DE PLENA ACTUALITAT

Josep Dencàs

"Tota política per triomfar, necessita moure forces joves, donar-los una mística, una disciplina, i portar-les al terreny de l'acció." "Vull fugir dels motllos vells del republicanisme, no vull entrar als motllos -inèdits a casa nostra- però vells a altres països, de la dogmàtica marxista, per a formar un moviment polític jove i ardent sostingut al damunt de dos principis fonamentals: nacionalisme, socialisme"

Josep Dencàs, patriota i independentista català, és delia de defensar Catalunya tant de l'escomesa d'Espanya com de l'esquerra apàtrida virulentament catalanòfobes ambdues. 

Això no li és perdonat. En ser plenament vigent el seu pensament. És pel que la seva figura pateix la molt esbiaixada i agre crítica tant d'Espanya com de l'esquerra. Qui segueixen avui, com ahir, sent enemics de la nostra nació.

Cal esmentar també el poruc rebuig de certs catalans tant de dreta com d'esquerra a reivindicar-ne el pensament i l'acció. Esporuguits com estan front l'estigmatització i represàlia amb que són amenaçats pels nostres enemics si ho fan.

D'ell se n'ha parlat molt, encara se'n parlarà més, però si n'hi ha res clar és que va identificar lúcidament els enemics dels catalans i va maldar coratjosament d'actuar per combatre'ls. 

Tot amb el noble, just i inequívoc objectiu d'assegurar-nos un futur digne.

Dencàs seria avui un nacionalista decidit a combatre contra el multiculturalisme i el multiracialisme atiats suïcidament per ERC, CUP i JxC. Així com contra Espanya que segueix volent destruir-nos emprant, entre altres armes, la immigració.

Militaria, molt probablement, a Som Catalans. Qui en comparteix la fita d'assegurar-nos un futur digne a l'Europa dels pobles.

NOSALTRES, ELS NACIONALISTES, SOM ELS REVOLUCIONARIS

Steven Forti

"(...) En primer lugar, las económicas: el aumento de las desigualdades, el debilitamiento del Estado del bienestar, el creciente abandono de amplios sectores de la población que se encuentran en los márgenes de la sociedad, y la precarización del trabajo. En síntesis, las consecuencias de la imposición del modelo neoliberal a partir de los años ochenta. En segundo lugar, aquellas razones que se definen como culturales: la centralidad de temáticas –como el aborto, los derechos de las minorías, la inmigración, el matrimonio homosexual, el feminismo– que polarizan a nuestras sociedades y que rompen a menudo los clivajes políticos tradicionales. En tercer lugar, las socio-políticas: la democracia liberal representativa vive una profunda crisis, nuestras sociedades se deshilachan, los partidos políticos ya no cumplen con la función de correa de transmisión entre territorios e instituciones, los sindicatos tienen enormes dificultades para adaptarse a una realidad plenamente post-fordista, y la desconfianza de la ciudadanía sigue en aumento. Toca afrontar la complejidad del mundo gaseoso en el cual vivimos. No hay varitas mágicas o soluciones milagrosas En cuarto lugar, hay razones ideológicas: vivimos una etapa de crisis de las ideologías que han marcado la época contemporánea."

Previsible i adotzenat producte de la Universitat Autònoma de Barcelona, tan infestada d'ideologia d'ultraesquerra malauradament, Steven Forti escomet contra allò que anomena l'ultradreta. On inclou, fins i tot, a Junts per Catalunya.

Malgrat rivalitzar aquest partit liberal en multiculturalisme i multiracialisme suïcides amb ERC i la CUP. Defensar la identitat catalana i europea, ni que sigui tímida i acomplexadament, suposa estar al bàndol dels dolents i dels maleïts. Combatuts heroicament pels adalils del bé i la justícia com ell mateix. 

És hilarant que Forti presenti a l'ultraesquerra com salvadora de la democràcia liberal. Perquè, com el comunisme de qui deriva, mai no hi ha cregut. Simplement malda de segrestar-la per posar-la al servei dels seus espuris i sinistres interessos. 

Ell i d'altres semblants hi inoculen la seva delirant i corrosiva metzina ideològica. Són qui l'afebleixen i deslegitimen front els catalans i europeus. En servir a aquesta ideologia no ens sentim, en conseqüència, representats com caldria esperar-ne.

Gent com Forti és culpable de l'agreujament del patiment dels cada cop més europeus i catalans perjudicats pels excessos del capitalisme dels que parla. No només ha fracassat en defensar-nos front aquest sinó que, encara pitjor, ha passat a col·laborar-hi servil i activament. 

Ho fa, per exemple, amb el seu discurs favorable a l'assentament massiu d'immigrants. Ara, a més, també transportant-los a Catalunya i Europa. Com fa Open Arms qui, significativament, gaudeix en fer-ho del suport dels capitalistes que diuen combatre. 

Val a dir que l'assentament massiu d'immigració al decurs de les darreres dècades amenaça amb fer minvar els europeus fins l'extinció. Rematant-nos així definitivament als catalans. Però revoltar-nos-hi en contra suposa cometre un acte vil. 

Això succeeix alhora que els mateixos que ens imposen la nostra mort, perpetrant així un fred i premeditat assassinat, celebren i promouen obscenament la identitat dels immigrants aliens a nosaltres que ens reemplacen a la nostra terra ancestral. 

Ambdós, capitalisme i esquerra, són enemics de les nostres conquestes socials i identitat. Forti sembla enutjat perquè lluitem per aquestes. Com gosem de fer-ho quan de nosaltres s'espera que ens resignem a esllanguir-nos i esvaïr-nos sense destorbar-los? 

Pot sobtar que es palesi amb més intensitat que mai abans la crisi de les ideologies que esmenta? Quan ens precaritzen socialment i ens neguen la nostra identitat etnocultural tant la dreta com l'esquerra no pot succeir una altra cosa. 

En acabat, és aclaridor que Forti exigeixi la censura dels dissidents als mitjans per tal de combatre qui, així, reconeix com el seu enemic. Més que no el capitalisme. 

Palesant així que la defensa de la democràcia no és la seva prioritat. En cas contrari advocaria pel debat obert amb els cada cop més catalans i europeus qui, farts de la supèrbia i menyspreu d'ell i dels seus, lluitem per la nostra dignitat i supervivència.

INDOCTRINATION IN WHITE GUILT IN SCOTLAND

Black privilege, white guilt

"(...) Teachers in Scotland will be given 'white privilege' lessons and 'anti-racism learning resources' as part of efforts to 'decolonise' the school curriculum. (...) the Scottish government wishes to train teachers to develop the skill of dealing with ‘white fragility’. In order for Scottish teachers to be able to deal with this imagined problem, they will be given ‘white privilege lessons’ by designated experts. According to the 38-page document published by Education Scotland, teachers will be asked to take a ‘white privilege test’! Why? Because before teachers can effectively guilt trip their students about their ‘whiteness’, they need to feel uncomfortable and guilty about their own white privilege. (...) The tragic logic promoted by the doctrine of whiteness is that it turns racism into a normal and eternal fact of life. Why? Because the concept of whiteness turns racism into an unconscious act. Consequently, no light-skinned person can claim immunity from racism. Indeed, those who protest that they are not racist, or do not even perceive themselves as white, are denounced for failing to come to terms with their white privilege. In effect, whiteness serves as the equivalent of original sin, and white racism becomes an inescapable fact of life."

The new alliance between the SNP and the Greens in Scotland will have a strong impact on education. Teachers will be required to take a test on "white privilege" while children will be subjected to indoctrination over their alleged "white guilt" and "white fragility".

Being European, or in other words white, is tantamount to being automatically and inexorably blamed for racism. 

The Greens and the SNP claim to be both pro-independence. They say they want the best for Scotland. But they are instilling "white guilt" and "white fragility" in Scottish children. Subjecting them to a perverse ideology that threatens the survival of Europeans and thus of the Scots. Because these children are their future

Both parties are driven more by their far-left ideology than by their nationalism. Which, in fact, is absent in them. They use the Scottish nation-building work as a means to implement their delusional and racist ideology against Europeans.

Exactly the same as ERC, CUP and JxC do in Catalonia. Where it is only a matter of time before they imitate what they see done in Scotland.

In Scotland as in Catalonia, the recovery of nationalism is urgently needed. Independence only makes sense if it is achieved by the nationalists rather than by left-wing extremists. 

EIGEN VOLK EERST! EL NOSTRE POBLE PRIMER!

Foto Persbureau Heiting

Revolta popular al crit d'"eigen volk eerst!" o "el nostre poble primer" a Harskamp als Països Baixos, protagonitzada pel seu jovent, contra l'imposició de l'assentament d'afganesos. Harskamp té 3500 habitants neerlandesos i ara s'hi vol imposar l'assentament de 800 afganesos. 

Els manifestants demanen que els afganesos siguin traslladats a Rotterdam on els immigrants i els seus descendents són ja el 50.3% de la població. Els musulmans en representen el 13%. Entre aquests hi ha el el batlle socialista, marroquí i musulmà Ahmed Aboutaleb.

Harskamp, pel contrari, és homogeni cultural i racialment. Els seus habitants simplement volen que se'n respecti la identitat neerlandesa i europea. Què no se n'amenaci la identitat, llibertat i seguretat.

El poder als Països Baixos i la UE tem que l'assentament de masses d'afganesos generi una resposta popular que, articulada i expressada políticament, el faci trontollar.  En saber que la seva imposició de la immigració als pobles europeus és contranatural. 

Fem que les pors d'aquest poder es facin realitat. Què s'estengui la revolta arreu d'Europa. Començant per Catalunya on ERC, JxC i la CUP traeixen els catalans que en confiaven per garantir el futur a la nostra identitat. Quan fan exactament el contrari.

JxC, ERC I CUP, LA MATEIXA IDEOLOGIA

📄Comunicat de Junts per Catalunya sobre la devolució dels menors des de Ceuta.

📌 Llegeix el comunicat al nostre web: https://t.co/ySwvGZKRFM pic.twitter.com/DcWSFj0sco

— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) August 22, 2021

JxC palesa tenir la mateixa ideologia i actitud suïcida que ERC i la CUP.

De la CUP i ERC se'n pot esperar. 

Però què JxC l'adopti és patètic. 

És fa més urgent encara bastir una força nacionalista catalana.

EL NACIONALISME SALVARÀ EL CATALÀ

Desde el @govern de Catalunya quiero felicitar los 212 años de la independencia de #Ecuador, especialmente a la amplia comunidad de ecuatorianos y ecuatorianas de nuestro país @MMontalvoEC#PrimerGritodelaIndependencia #10Agosto1809 #10DeAgosto

— Victòria Alsina Burgués (@_VictoriaAlsina) August 10, 2021

Cal un govern nacionalista que actuï per retornar el català al lloc que és mereix com la nostra llengua nacional. Al contrari del govern actual que, malgrat dir-se independentista, rebutja el nacionalisme i abandona el català a la seva dissort. 

Victòria Alsina, consellera d’Acció Exterior, n'ha palesat la patètica feblesa.

Aquest complex d'inferioritat front els que no són catalanoparlants és copsat pels immigrants. En rebla l'actitud d'indiferència o directament d'hostilitat front la nostra llengua. 

Alguns encara afirmen que els equatorians i altres, en arribar de països que van independitzar-se d'Espanya, amb llengües autòctones com el quítxua, serien amatents d'emprar el català així com de donar suport a l'independentisme.

Això encara està per veure's. No podem, tanmateix, esperar que és produeixi un miracle. Cal assumir que la immigració massiva ha estat i és un greu problema no ja per la normalització sinó per la supervivència del català.

No és tant d'integració que cal parlar, una integració fracassada i impossible com és obvi, com d'aturar l'assentament d'immigrants i tan aviat sigui possible d'incentivar-ne el retorn als seus països d'origen.

BERNAT DEDÉU DEFUIG D'ESMENTAR LA IMMIGRACIÓ

 Pierre Crom / Getty

Bernat Dedéu al seu article "(Quasi ningú) no parla català" fa una descripció prou acurada de l'agònic estat del català a cada vegada més amplis llocs arreu de Barcelona. Fet que és repeteix a altres grans ciutats catalanes. 

Però Dedéu defuig d'esmentar la immigració com allò que amenaça en etzibar el cop final a la nostra llengua. Sembla, malauradament, que entre assegurar-li el futur i els sinistres multiculturalisme i multiracialisme triï això segon.

Tanmateix potser evoluciona envers la defensa sense complexos de la nostra llengua, així de la nostra identitat, per acabar denunciant la immigració massiva que pateixen no només Barcelona sinó tota Catalunya. 

Ara que tots els partits catalans -ERC, JxC i la CUP- que suposadament vetllen per la seva supervivència reblen l'atiament d'encara més masses d'immigrants que li són indiferents o hostils, com pot fer altra cosa que denunciar-ho si realment la defensa? 

Especialment en saber que Espanya, per pura xenofòbia, fa servir-los com l'arma definitiva contra aquesta. Només cal veure com els espanyols fan servir-los per justificar el seu arraconament definitiu adduint que cal fer-los lloc. Al preu d'acabar amb el català.