PERILLA EL CASTELLÀ A CATALUNYA?

"(...) L’1 de març el consell de ministres va aprovar el Proyecto Estratégico para la Recuperación ‘Nueva economía de la lengua’, a través del qual es preveu una inversió —agafeu-vos a la taula— de 1.100 milions d’euros a favor del castellà per mitjà dels fons europeus. (...) arrossegar sectors sencers d’activitat cap a una sola llengua, la que no solament té els beneficis d’un mercat planetari, sinó també el favor d’un estat que, per molt que es proclami sensible a les altres llengües d’Espanya, és perfectament conscient d’on ha de posar els diners. (...) Val a dir que els responsables de la política lingüística dels territoris de parla catalana ja han posat el crit al cel davant el galdós panorama de repartir-se el 2,7% del pressupost amb els col·legues bascos i gallecs."

El castellà és una llengua forta. Enfortida ara encara més arran de la ingent inversió de fons europeus aprovada recentment al seu favor. 

Alguns, tanmateix, és lamenten sorollosament de l'amenaça que segons diuen li suposa el català arreu de la nació catalana.

Això malgrat la precària salut de la nostra llengua. 

Prou motiu per una Espanya que suposadament se'n cuidés d'invertir tots els diners que s'escaiguessin per revifar-la.

Però a Espanya, començant per les seves classes política i cultural, el català no l'importa gens. 

Només els importa el castellà. Com és copsa clarament. 

Pretenen que ens sentim espanyols quan ens tracten com una nosa aliena?

CAL REALISME i CORATGE PER SALVAR EL CATALÀ

 

La realitat s'acaba imposant

(...) identificar tres factors explicatius del retrocés de l’ús social del català: la immigració (que té o adopta el castellà com a llengua vehicular), el relaxament dels catalanoparlants (més preocupats per l’anglès que pels pronoms febles) i el fet que hi ha polítiques d’impuls que no han funcionat (la immersió a l’escola no s’aplica i TV3 no ha cuidat el públic infantil). (...) Per frustrant que resulti la situació, cal reconèixer-la i que la societat entomi el problema, (...) També cal que l’estament polític faci un bany de realitat i proposi el que calgui tocant de peus a terra i tenint en compte l’entorn lingüístic global a nivell planetari.  

Defugir el conflicte no en suposa el miraculós esvaïment. Tard o d'hora cal fer-li front. Caldria haver fet front, en aquest sentit, a l'impacte de la immigració contra la nostra identitat fa 20 anys. 

La majoria de catalans, en aquest sentit, van optar d'ignorar el negatiu impacte de l'assentament massiu d'immigrants. Per exemple contra la nostra llengua. 

Tímidament, tanmateix, ara cada cop més decideixen fer front a la realitat. S'hi percep el revifament del coratge. 

Realisme i coratge són cabdals per qualsevol identitat amb voluntat d'assegurar-se el futur. 

Malauradament són absents encara entre els polítics i els acadèmics catalans quant a la nostra llengua en concret així com la identitat catalana en general.

Duem ambdues virtuts a ambdós àmbits! 

LES ILLES BALEARS ENTRE LA VIDA O LA MORT

Immigrants marroquins a Eivissa

"(...) Els àmbits socials afectats per aquest procés de substitució demogràfica són múltiples; de fet es dubtós que n’hi hagi qualcun que no hi estigui. (...) Fa cinquanta anys l’oficialitat institucional rebutjava el català. Tanmateix era la llengua de relació social de la immensa majoria dels ciutadans, a cada una de les Illes. Avui totes les enquestes la donen per arraconada en nivells que varien a cada part dels territoris insulars però que en conjunt són esfereïdors: de mitjana poc més d’un terç dels illencs la segueixen tenint com a llengua de relació social. Segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears, publicada el 2014 i revisada el 2018, “el català ha perdut valor com a llengua habitual en favor del castellà”: un 50% dels enquestats van identificar el castellà com a llengua habitual, mentre que només un 36,8% van considerar que era el català. (...) A l’any 2000 Balears era la comunitat líder a tot l’Estat en renta per capita. Ara és la setena. La importació massiva de mà d’obra per satisfer les necessitats dels negocis turístics no es tradueix en un major benestar dels residents. De fet, creix el nombre de persones que estan en risc d’exclusió." 

L'impacte devastador de la immigració assentada a les Illes Balears al decurs dels darrers 20 anys amenaça d'anihilar-hi el català. 

Gairebé tots els àmbits socials en pateixen les conseqüències. Excepte quant a cert empresariat i algunes ong's que se n'han beneficiat obscenament.

El desgavell és palesa tan escruixidor que qui fins ara callava front aquest assentament, qui fins i tot en feia apologia, és veu forçat a admetre els estralls que provoca. 

Allò que sembla moure a l'autor d'aquest article és, tanmateix, no tant resoldre el problema fefaent que la immigració suposa com obcecar-se en l'heroica i èpica lluita antifeixista contra qui gosi parlar-ne.

Això no inclou, òbviament, a VOX. Delerós d'exterminar el català i, alhora, de seguir atiant l'assentament d'immigrants que parlin espanyol i siguin cristians. Dit altrament de llatinoamericans i equatoguineans.

El que cal a les Illes Balears, com a Catalunya i el País Valencià, és bastir una força nacionalista que faci front amb maduresa i fermesa als mals que suposa aquesta immigració.

Començant per denunciar l'empresariat que l'atia per beneficiar-se'n però, també, l'esquerra que ho fa per fer realitat les seves suposadament utòpiques fantasies multiculturals i multiracials. 

El procés de substitució demogràfica dels autòctons a les Illes Balears, també a Catalunya i el País Valencià, es una realitat. Cal combatre'l ja o aviat serà irreversible. Per complaença dels nostres esmentats enemics.

LLUITEM CONTRA EL NEFAST ATIAMENT DE LA IMMIGRACIÓ MASSIVA

 

Peter Szijjártó, ministre d'exteriors hongarès

"After a session of the EU Foreign Council in Brussels, Hungarian Foreign Minister Peter Szijjártó remarked while speaking to journalists that the European Union should not make agreements with Africa about how to transfer their citizens to Europe, but about how they can stay in Africa. The minister stated that according to the Hungarian position, Europe should help African countries to create the right conditions for their people to stay in their homelands. (...) Szijjártó stressed that Hungary has shown through example that such an agreement is not necessary at all, as it is possible to ensure the security, health and economic development of neighboring continents without allowing mass migration into Europe."  

L'acord post-Cotonou de l'Unió Europea amb l'Organització d'Estats de l'Àfrica, del Carib i del Pacífic pretén, en síntesi, agreujar l'atiament massiu de més milions d'immigrants dels seus 79 estats membres a Europa. A canvi de la suposada adopció dels valors europeus per aquests malgrat sovintejar-hi l'aversió en contra seva.

Front això l'Hongria d'Orbán, mitjançant el seu ministre d'exteriors Peter Szijjártó, palesa fefaentment que és possible assegurar la prosperitat econòmica i el benestar social dels europeus sense que calgui imposar la immigració aliena a aquests per assolir-les.

Szijjártó denuncia encertadament aquest acord com una "bogeria" en atemptar mortalment contra els europeus econòmica, social i identitàriament. Especialment en desfigurar a Europa etnocultural i, així, políticament. En dur una cosa a l'altra. 

Orbán, a més de reeixir en el desenvolupament dels hongaresos, també ha demostrat que és possible ajudar als negres i altres a la seva terra. Contribuint a reduir la seva immigració a Europa. Topant en conseqüència frontalment amb els qui des de l'UE volen, pel contrari, atiar-la encara més.

Als catalans ens cal urgentment d'adoptar el sistema hongarès. Què li cal adoptar, també, a la UE.

D'una banda perquè l'immigració a Catalunya, l'assentament d'1,5 milions d'immigrants indiferents quan no directament hostils al català al decurs dels darrers 20 anys, és un dels motius cabdals del seu gairebé agònic estat. Més immigració equival a empitjorar-lo terminalment. 

Cal afegir que l'irrupció a Catalunya prevista a l'acord esmentat de milions i més milions d'immigrants, bàsicament negres, només farà que augmentar-hi la ja molta precarietat i risc d'exclusió social. Patida per molts catalans però, també, per molts immigrants.

A qui li convé, per contra, agreujar l'assentament massiu d'immigrants a Catalunya? 

A Espanya, perquè en fer desaparèixer el català assoleix finalment l'extinció de l'identitat catalana. Als capitalistes, en diposar d'una massa sempre creixent de treballadors pauperitzats competint per ser contractats. A l'esquerra, en creure tenir un nou subjecte revolucionari mitjançant qui prendre el poder.

Tots aquests són igual d'hostils a la identitat catalana i europea, hostils a Orbán, com delerosos d'aconseguir imposar-nos per qualsevol mitjà tota la immigració possible. Mirant pels seus interessos particulars i no pel nostre futur. Què, com és copsa, els importa ben poc. 

VES-TE'N I NO TORNIS!

"«En Barcelona, ibas a las reuniones y hablaban completamente en catalán, como diciendo ‘Vete a la mierda’», explica Scully. Tomasko, por su parte, añade que le dijeron que en el patio su hijo pequeño debería hablar en catalán en lugar de en español. «Había demasiado de eso, eso lo hizo imposible», concluye la artista suiza."

L'odi que Sean Scully sent pel català li ha fet impossible suportar viure a Catalunya. 

Què esperava front la seva actitud de menysteniment contra la nostra llengua, què els catalans ens hi resignem?

És bo saber que qui n'ha hagut de suportar la xenofòbia no s'hi ha sotmès.

És encara millor saber que hi ha molts catalans, molts més del que Scully i altres voldrien, que viuen sense por la seva identitat catalana.

Què aquest digui que el nacionalisme s'enforteix a Barcelona és, en acabat, molt positiu.

GAL·LÈS I CATALÀ, ARMES DEL SUPREMACISME RACIAL BLANC?

 

Parlants de gal·lès al 2011

"(...) The report further added that both the Council and National Museums Wales uphold 'white supremacist ideology' by limiting opportunities for minorities. (...) concerns that 'Welsh meant white' and that 'Welsh could exclude Black and non-Black people of colour'."

Els immigrants a Gal·les, com a Catalunya, no tenen interès en la seva aclaparadora majoria en conèixer i emprar les seves respectives llengües. 

L'excusa que addueixen a Gal·les per pretendre justificar el seu rebuig contra el gal·lès és que se'ls imposa l'aprenentatge d'aquesta llengua com un acte de supremacisme blanc. 

Per què aquesta ximple i bruta excusa?

Perquè quan els immigrants insisteixen en el respecte a la diversitat fan referència només a les seves identitats. No a la diversitat autòctona europea de la que en són expressions la catalana i la gal·lesa.  

Fet aquest extremadament greu en haver-se assentat entre gal·lesos i catalans.

És palesa així l'impacte negatiu de la immigració contra les nostres nacions.  

On alguns encara insisteixen que els immigrants en copsar la difícil situació que pateixen les seves llengües i identitats, històrica i actualment, colpits de solidaritat i empatia s'abocarien abrandats a aprendre-les i emprar-les.

Però els immigrants miren només pels seus interessos culturals i racials. Nosaltres no els importem gens. Així funcionen, en la realitat, el multiculturalisme i multiracialisme.

És absurd, tanmateix, blasmar-los per prioritzar el seu benestar al d'altres. És el que ens cal fer a nosaltres. Encara que sí cal denunciar que ho facin a Europa, en concret a Gal·les o Catalunya, en perjudici nostre. En pertocar-los de fer-ho a la seva terra.

S'ENFOSQUEIX EL FUTUR DEL CATALÀ A BARCELONA

 

"Només el 28% dels joves de Barcelona parlen català de manera habitual. Una enquesta de l'Ajuntament posa en relleu que el 58% dels barcelonins d'entre 15 i 34 anys no han nascut a la ciutat"

La relació de causa i efecte entre una i altra cosa, entre l'assentament d'immigrants i la davallada del català, és òbvia. 

Massa catalans, tanmateix, encara es neguen a admetre-ho. Potser quan ho facin ja serà massa tard.

CAL TRENCAR EL TABÚ

Òscar Escuder

"(...) se’ns vol fer creure que el català està hipersubvencionat i hiperprotegit. Això és una hipermentida: és exactament al revés. No hi ha cap llengua amb 10 milions de parlants que estigui legalment tan desprotegida com la nostra. Si a tot això li sumem la poca autoestima lingüística de molts catalanoparlants es crea tal còctel que, si fos una beguda, no ens la beuríem. (...) Una cosa és la gent que el sap parlar i que l’entén, que en xifres absolutes és el nombre més gran mai registrat, i l’altre el percentatge de gent que el fa servir en el seu dia a dia. Aquest últim és només d’un 32%, segurament el més baix de la història.(...) L’estudi mostra que fins i tot en les zones on el català és la llengua majoritària, com a màxim el 45% de les converses entre alumnes es desenvolupen en català. Si pugem una generació de persones que en la seva infància i adolescència no parlaven català en el lleure, serà difícil que això canviï quan arribin a l'edat adulta.

És òbvi que el català pateix un greu daltabaix que pot esdevenir irreversible. Per satisfacció de molta gent que viu o, fins i tot, ha nascut a Catalunya. Gent que rebutja el català en ser un dels fets bàsics que defineixen la nostra identitat. Els governs catalans han fracassat, per manca de capacitat però també de voluntat, en revertir-lo. També Plataforma per la Llengua, l'entitat que encapçala Òscar Escuder, que tampoc ha reeixit en deturar la seva decadència. Entre altres motius pel seu ensordidor i nefast silenci quant a l'impacte de la immigració. Aquest és un tabú que ens urgeix de trencar.

EL NACIONALISME SALVARÀ EL CATALÀ

Desde el @govern de Catalunya quiero felicitar los 212 años de la independencia de #Ecuador, especialmente a la amplia comunidad de ecuatorianos y ecuatorianas de nuestro país @MMontalvoEC#PrimerGritodelaIndependencia #10Agosto1809 #10DeAgosto

— Victòria Alsina Burgués (@_VictoriaAlsina) August 10, 2021

Cal un govern nacionalista que actuï per retornar el català al lloc que és mereix com la nostra llengua nacional. Al contrari del govern actual que, malgrat dir-se independentista, rebutja el nacionalisme i abandona el català a la seva dissort. 

Victòria Alsina, consellera d’Acció Exterior, n'ha palesat la patètica feblesa.

Aquest complex d'inferioritat front els que no són catalanoparlants és copsat pels immigrants. En rebla l'actitud d'indiferència o directament d'hostilitat front la nostra llengua. 

Alguns encara afirmen que els equatorians i altres, en arribar de països que van independitzar-se d'Espanya, amb llengües autòctones com el quítxua, serien amatents d'emprar el català així com de donar suport a l'independentisme.

Això encara està per veure's. No podem, tanmateix, esperar que és produeixi un miracle. Cal assumir que la immigració massiva ha estat i és un greu problema no ja per la normalització sinó per la supervivència del català.

No és tant d'integració que cal parlar, una integració fracassada i impossible com és obvi, com d'aturar l'assentament d'immigrants i tan aviat sigui possible d'incentivar-ne el retorn als seus països d'origen.

BERNAT DEDÉU DEFUIG D'ESMENTAR LA IMMIGRACIÓ

 Pierre Crom / Getty

Bernat Dedéu al seu article "(Quasi ningú) no parla català" fa una descripció prou acurada de l'agònic estat del català a cada vegada més amplis llocs arreu de Barcelona. Fet que és repeteix a altres grans ciutats catalanes. 

Però Dedéu defuig d'esmentar la immigració com allò que amenaça en etzibar el cop final a la nostra llengua. Sembla, malauradament, que entre assegurar-li el futur i els sinistres multiculturalisme i multiracialisme triï això segon.

Tanmateix potser evoluciona envers la defensa sense complexos de la nostra llengua, així de la nostra identitat, per acabar denunciant la immigració massiva que pateixen no només Barcelona sinó tota Catalunya. 

Ara que tots els partits catalans -ERC, JxC i la CUP- que suposadament vetllen per la seva supervivència reblen l'atiament d'encara més masses d'immigrants que li són indiferents o hostils, com pot fer altra cosa que denunciar-ho si realment la defensa? 

Especialment en saber que Espanya, per pura xenofòbia, fa servir-los com l'arma definitiva contra aquesta. Només cal veure com els espanyols fan servir-los per justificar el seu arraconament definitiu adduint que cal fer-los lloc. Al preu d'acabar amb el català.

EL CONFLICTE ÉS INDEFUGIBLE

Pau Vidal

"Una de les últimes coses que va fer l’ara cessada directora general de Política Lingüística va ser admetre que ens trobem en situació d’emergència lingüística. Amb trenta anys de retard, però ja és alguna cosa; si més no ajudarà a despertar consciències. Tot i que la bena als ulls, la negació de la realitat, continua essent molt forta. Hi ha un gran percentatge de catalans que no ho volen veure i s’estimen més creure’s la propaganda que els envia el poder, fins i tot ara que la Generalitat ja comença a reconèixer que hi ha motius d’alarma. Torna a ser allò de la víctima i el botxí. Negar la realitat per no acceptar el conflicte. Als catalans el conflicte els fa pànic."

Encerta Pau Vidal en dir que els catalans tenen pànic al conflicte. 

Ell mateix ho palesa en defugir de denunciar, amb la claredat i contundència que s'escau, com la immigració massiva només fa que agreujar la ja agònica situació del català a cada cop més llocs. Perquè la majoria d'immigrants són indiferents o hostils a la nostra llengua. 

És cert que bona part de la culpa la tenen els mateixos catalans en passar-se a l'espanyol a la mínima sospita que el seu interlocutor no és catalanoparlant. Però fins i tot el més militant des catalanoparlants ho té molt difícil per viure plenament com a tal enmig del tsunami immigratori que patim.