NOSALTRES, ELS NACIONALISTES, SOM ELS REVOLUCIONARIS

Steven Forti

"(...) En primer lugar, las económicas: el aumento de las desigualdades, el debilitamiento del Estado del bienestar, el creciente abandono de amplios sectores de la población que se encuentran en los márgenes de la sociedad, y la precarización del trabajo. En síntesis, las consecuencias de la imposición del modelo neoliberal a partir de los años ochenta. En segundo lugar, aquellas razones que se definen como culturales: la centralidad de temáticas –como el aborto, los derechos de las minorías, la inmigración, el matrimonio homosexual, el feminismo– que polarizan a nuestras sociedades y que rompen a menudo los clivajes políticos tradicionales. En tercer lugar, las socio-políticas: la democracia liberal representativa vive una profunda crisis, nuestras sociedades se deshilachan, los partidos políticos ya no cumplen con la función de correa de transmisión entre territorios e instituciones, los sindicatos tienen enormes dificultades para adaptarse a una realidad plenamente post-fordista, y la desconfianza de la ciudadanía sigue en aumento. Toca afrontar la complejidad del mundo gaseoso en el cual vivimos. No hay varitas mágicas o soluciones milagrosas En cuarto lugar, hay razones ideológicas: vivimos una etapa de crisis de las ideologías que han marcado la época contemporánea."

Previsible i adotzenat producte de la Universitat Autònoma de Barcelona, tan infestada d'ideologia d'ultraesquerra malauradament, Steven Forti escomet contra allò que anomena l'ultradreta. On inclou, fins i tot, a Junts per Catalunya.

Malgrat rivalitzar aquest partit liberal en multiculturalisme i multiracialisme suïcides amb ERC i la CUP. Defensar la identitat catalana i europea, ni que sigui tímida i acomplexadament, suposa estar al bàndol dels dolents i dels maleïts. Combatuts heroicament pels adalils del bé i la justícia com ell mateix. 

És hilarant que Forti presenti a l'ultraesquerra com salvadora de la democràcia liberal. Perquè, com el comunisme de qui deriva, mai no hi ha cregut. Simplement malda de segrestar-la per posar-la al servei dels seus espuris i sinistres interessos. 

Ell i d'altres semblants hi inoculen la seva delirant i corrosiva metzina ideològica. Són qui l'afebleixen i deslegitimen front els catalans i europeus. En servir a aquesta ideologia no ens sentim, en conseqüència, representats com caldria esperar-ne.

Gent com Forti és culpable de l'agreujament del patiment dels cada cop més europeus i catalans perjudicats pels excessos del capitalisme dels que parla. No només ha fracassat en defensar-nos front aquest sinó que, encara pitjor, ha passat a col·laborar-hi servil i activament. 

Ho fa, per exemple, amb el seu discurs favorable a l'assentament massiu d'immigrants. Ara, a més, també transportant-los a Catalunya i Europa. Com fa Open Arms qui, significativament, gaudeix en fer-ho del suport dels capitalistes que diuen combatre. 

Val a dir que l'assentament massiu d'immigració al decurs de les darreres dècades amenaça amb fer minvar els europeus fins l'extinció. Rematant-nos així definitivament als catalans. Però revoltar-nos-hi en contra suposa cometre un acte vil. 

Això succeeix alhora que els mateixos que ens imposen la nostra mort, perpetrant així un fred i premeditat assassinat, celebren i promouen obscenament la identitat dels immigrants aliens a nosaltres que ens reemplacen a la nostra terra ancestral. 

Ambdós, capitalisme i esquerra, són enemics de les nostres conquestes socials i identitat. Forti sembla enutjat perquè lluitem per aquestes. Com gosem de fer-ho quan de nosaltres s'espera que ens resignem a esllanguir-nos i esvaïr-nos sense destorbar-los? 

Pot sobtar que es palesi amb més intensitat que mai abans la crisi de les ideologies que esmenta? Quan ens precaritzen socialment i ens neguen la nostra identitat etnocultural tant la dreta com l'esquerra no pot succeir una altra cosa. 

En acabat, és aclaridor que Forti exigeixi la censura dels dissidents als mitjans per tal de combatre qui, així, reconeix com el seu enemic. Més que no el capitalisme. 

Palesant així que la defensa de la democràcia no és la seva prioritat. En cas contrari advocaria pel debat obert amb els cada cop més catalans i europeus qui, farts de la supèrbia i menyspreu d'ell i dels seus, lluitem per la nostra dignitat i supervivència.