ERC, UN VULGAR PARTIT D'ESQUERRA

Ruben Wagensberg, el veritable rostre d'ERC

"[...] 'Alguns arguments són classistes i racistes'. Així ha qualificat el diputat d’ERC Ruben Wagensberg les crítiques de Junts a la gira llatinoamericana del president Pere Aragonès i la consellera Meritxell Serret. En una interpel·lació parlamentària, el republicà ha assegurat que, si els representants amb els quals s’ha reunit el Govern fossin 'de Nord-amèrica, segur que no haurien fet aquests comentaris'. En aquest sentit, ha defensat l’agenda de 'cooperació' i de lluita pels 'drets humans' de la Conselleria d’Exteriors, i no les 'relacions internacionals basades en els poders econòmics', que considera que feien els seus antecessors." "[...] A vegades, l’independentisme es mostra molt identitari. A mi em costa veure’m en algunes manifestacions independentistes plenes de banderes. [...] Jo tinc més discrepàncies amb Junts per Catalunya que amb els Comuns. Milions de discrepàncies més! Jo crec que amb els Comuns podem estar d’acord en un 90% de les coses."

En la patètica cursa entre JxC i ERC per esdevenir el partit que més nosa fa quant a l'assoliment de la plenitud nacional dels catalans, a qui renuncien d'assegurar-ne el futur en atiar ambdós la immigració massiva, està clar que actualment guanya ERC.

Que la guanyi un o altre és, tanmateix, negligible. Perquè no importa qui ho faci els catalans perdem. 

Només cal llegir la resposta de Wagensberg a la crítica de JxC a l'insignificant i insubstancial viatge del president Aragonès per Llatinoamèrica per copsar-ho. Ens confirma, tot cofoi, que el seu partit ERC és idèntic a l'ultraesquerra rància i tronada dels Comuns. 

Per la seva banda JxC no sembla haver rebatut la resposta d'ERC a la seva crítica a Aragonès. Probablement en no ser capaç de rebel·lar-se contra els estrets i asfixiants límits de la ideologia malauradament dominant a Catalunya i compartida per ambdós.

Perquè és lògic que l'independentisme sigui identitari. En ser la seva fita i motiu d'existència assegurar el futur a la identitat catalana i europea. Què a aquest activista d'ultraesquerra això l'enutgi és molt aclaridor. Com també ho és que militi a ERC.

Wagensberg admet estar més interessat en fer servir l'independentisme com mitjà per assolir els seus objectius ideològics que en assegurar el futur als catalans. Admet, de fet, que una i altra cosa són incompatibles.

La deriva dels partits que suposadament vetllen pel futur dels catalans a l'esquerra més hostil al nacionalisme català, a qualsevol expressió de la identitat de les nacions europees que no es sotmeti a la seva imposició dels seus dogmes, és una traïció que no pot passar desapercebuda.

ENTESA ENTRE L'ESQUERRA I EL NACIONALISME A ALEMANYA?

 

Björn Höcke i Sahra Wagenknecht

"[...] Sahra Wagenknecht, del ala más cercana al comunismo y con algunos postulados cercanos a la ultra Alternativa para Alemania, ha rechazado presentarse a las elecciones. [...] A Wagenknecht, casada con Lafontaine en 2014, la invitó hace unos días a ingresar en la AfD el cabecilla de su ala más radical, Björn Höcke, líder precisamente de Turingia."  "[...] Así Wagenknecht, de 57 años, se ha pronunciado en contra de la importación de mano de obra cualificada del extranjero y de una política de 'fronteras abiertas' para los refugiados debido a su impacto para los sectores más precarios de la sociedad alemana." [...] a poll from WK that showed Wagenknecht’s party would receive 14 percent of the vote and the Left Party only 2 percent, which would be a result low enough to kick the Left Party from the Bundestag. According to this specific poll, AfD does not appear to be particularly harmed by a Wagenknecht party, earning 13 percent of the vote." "[...] In his speech, he declared, 'Military operations and arms deliveries must always remain linked to attempts to bring about political solutions.' However, he said, a 'long continuation of the Ukraine war' was 'neither in Germany’s nor in Europe’s interest.' The German government, he said, must 'claim a say' in Ukraine and, together with the French government, should 'finally take action' so that 'Germany and Europe are no longer objects and pawns in a proxy war.' To thunderous applause, Vad concluded, 'Europe must finally become an interest-driven strategic actor!'"

És aclaridor que la popular líder de la facció més radical del partit postcomunista Die Linke o L'Esquerra gaudeixi del suport de les bases d'aquest partit així com de la simpatia de molts a Alternative für Deutschland o Alternativa per Alemanya.  Malgrat ser, aparentment, antagonistes ambdós.

En realitat l'oposició compartida al liberalisme i l'excrescència seva en que ha esdevingut l'esquerra actual en fa possible una entesa. 

Perquè Wagenknecht du temps escometent amb substanciosos i contundents arguments contra la degeneració del liberalisme. En menysprear aquest els treballadors alemanys i europeus per dedicar-se, en perjudici seu, exclusivament a col·lectius com l'immigrant. Amb els conflictes socials i etnoculturals que això suposa.

Denunciant també el sotmetiment servil tant del govern alemany com de la Unió Europea al bel·licisme, els interessos i la ideologia liberal, nefastos pels europeus, dels EUA. Què suposen amb la seva guerra a Ucraïna el trencament i l'afebliment terminals d'Europa. Òbviament negatius també per nosaltres els catalans.

És significatiu que no se'n parli a mitjans com TV3. En actuar com adoctrinadors i propagandistes, en la seva facció d'esquerra, d'aquest Sistema liberal. Només cal copsar els seus continguts per adonar-se'n. Sempre al servei d'aquest i acarnissadament hostils a qui s'hi oposa. 

Arreu d'Europa, especialment a la nació catalana, cal donar suport a qui n'ofereix una alternativa. Abans que ens destrueixi identitària i socialment als catalans i als europeus. 

ELS IRLANDESOS QUE NO EXISTEIXEN

 

Perseveren les manifestacions populars d'irlandesos contra l'assentament d'immigrants aliens a Irlanda i Europa als seus barris i ciutats imposada pel poder.

Ho fan malgrat l'hostilitat d'aquest i la seva creixent repressió policial. 

Què pretén reduir-los a criminals per simplement denunciar la inseguretat i defensar la seva identitat etnocultural.

A Catalunya els mitjans no n'informen. No volen que els catalans en prenguem exemple.

ISLAMOESQUERRA CONTRA ELS CATALANS

 

Se'n vanten els organitzadors, "joves marroquins" i "sectors anticapitalistes",  de representar "les estructures populars i comunitàries de Manresa".  

Com poden pretendre ser populars en escometre contra els catalans que, molt probablement a desgrat seu, són la comunitat popular predominant històricament i encara ara a Manresa? Deixen clar que el poble pel que diuen lluitar no són els catalans sinó els marroquins i altres semblants.

Com poden voler ser anticapitalistes en facilitar al liberalisme i al capitalisme d'eradicar qualsevol expressió de la diversitat etnocultural que pugui, segons diuen, suposar un obstacle al seu lliure mercat composat per una massa igualitària de productors i consumidors?

Tot plegat rau en l'odi masoquista dels babaus autòctons de la CUP, qui controla l'ateneu on es realitza aquest acte vexatori contra els catalans, així com en l'odi racista dels moros de l'associació Al Qwa. Ambdós contra la identitat etnocultural catalana i europea.

En sentir un malaltís ressentiment contra els catalans i europeus. Com presumptes culpables de tots els mals del món, en aquest cas dels marroquins en concret, que només ens podem redimir mitjançant la suïcida col·laboració en la nostra dissolució entre la immigració. Què conclourà, segons sembla, al paradís social.

La palesada conxorxa d'islamoesquerra a Manresa és presenta, tanmateix, com víctima de "reaccions desmesurades" i "comentaris racistes" dels perversos catalans. Dit altrament, ens vexen però és fan les víctimes quan nosaltres legítimament ho denunciem. 

Poden maldar d'embolcallar-ho amb la seva xerrameca d'esquerra però només cal veure el seu cartell, on surten tres caricatures grotesques coronades, per adonar-se de la seva clara intenció de desfermar la seva burla contra els catalans.

A facilitar als immigrants de celebrar la seva identitat etnocultural alhora que vexen la nostra, a això esmerça la CUP el seu temps i la seva energia. Per complaença del capitalisme i del liberalisme apàtrides. Què, molt significativament, també odien el nacionalisme.

JORDI CUIXART, NACIONALISTA?

  

Jordi Cuixart

"No hi ha cap bandera que em representi. I no ho dic de rotllo happy flower. Tot és molt més complex que una bandera. A mi el concepte identitari no m’interessa." "Hem de fer autocrítica. En els últims 8-10 anys, buscant l'Estat, hem perdut la nació".

Al decurs de tres anys Jordi Cuixart ha passat de menysprear la identitat a gairebé reivindicar el nacionalisme.

Enhorabona. Esperem, tanmateix, que la greu destrossa que multiculturalistes i multiracialistes com ell han fet de la nació catalana sigui revertible.

La tasca de reviscolament de la nostra nació després del pas de llumeneres com Cuixart pertoca, així. als nacionalistes.

És dubtós que Cuixart esdevingui nacionalista però la seva autocrítica és, malgrat tot, molt escaient.

Perquè titllar com nosa de la que deslliurar-se a la nostra identitat catalana i europea és absurd i criminal.

Dissolta aquesta entre masses d'immigrants aliens a Catalunya i Europa, de qui Cuixart i altres n'atien l'assentament il·limitat, quin sentit pot tenir la nostra independència?

Gent com ell ens destrueixen als catalans i als europeus amb la seva imposició de l'esmentada immigració en reemplaçar la diversitat autòctona. L'única diversitat que cal promoure a la nostra terra.

Seria bo que Cuixart fos conseqüent amb la seva declaració d'haver errat en pretendre marginar el nacionalisme aquesta passada dècada.

Però, malauradament, no se'n pot esperar gaire. Probablement prioritzarà els seus caducs i destructius dogmes ideològics a maldar d'assegurar un futur per Catalunya i Europa.

JOSEP DENCÀS, DE PLENA ACTUALITAT

Josep Dencàs

"Tota política per triomfar, necessita moure forces joves, donar-los una mística, una disciplina, i portar-les al terreny de l'acció." "Vull fugir dels motllos vells del republicanisme, no vull entrar als motllos -inèdits a casa nostra- però vells a altres països, de la dogmàtica marxista, per a formar un moviment polític jove i ardent sostingut al damunt de dos principis fonamentals: nacionalisme, socialisme"

Josep Dencàs, patriota i independentista català, és delia de defensar Catalunya tant de l'escomesa d'Espanya com de l'esquerra apàtrida virulentament catalanòfobes ambdues. 

Això no li és perdonat. En ser plenament vigent el seu pensament. És pel que la seva figura pateix la molt esbiaixada i agre crítica tant d'Espanya com de l'esquerra. Qui segueixen avui, com ahir, sent enemics de la nostra nació.

Cal esmentar també el poruc rebuig de certs catalans tant de dreta com d'esquerra a reivindicar-ne el pensament i l'acció. Esporuguits com estan front l'estigmatització i represàlia amb que són amenaçats pels nostres enemics si ho fan.

D'ell se n'ha parlat molt, encara se'n parlarà més, però si n'hi ha res clar és que va identificar lúcidament els enemics dels catalans i va maldar coratjosament d'actuar per combatre'ls. 

Tot amb el noble, just i inequívoc objectiu d'assegurar-nos un futur digne.

Dencàs seria avui un nacionalista decidit a combatre contra el multiculturalisme i el multiracialisme atiats suïcidament per ERC, CUP i JxC. Així com contra Espanya que segueix volent destruir-nos emprant, entre altres armes, la immigració.

Militaria, molt probablement, a Som Catalans. Qui en comparteix la fita d'assegurar-nos un futur digne a l'Europa dels pobles.

BENAURATS SIGUIN ELS NACIONALISTES

 

Bergoglio s'ha retratat amb la seva proclama

"(...) apareció el Papa con la prensa de medio mundo y pidió detener 'este naufragio de civilización'. No es habitual que un pontífice repita un destino. Y menos si se encuentra en una pequeña esquina de Europa. Pero esta es la principal obsesión de Francisco" "(...) Hay que acoger'. 'Cierres y nacionalismos —nos enseña la historia— llevan a consecuencias desastrosas […]. Es una ilusión pensar que basta con salvaguardarnos a nosotros mismos, defendiéndonos de los más débiles que llaman a la puerta. […] Frenemos este naufragio de civilización'” "(...) en Europa sigue habiendo personas que persisten en tratar el problema como un asunto que no les incumbe'. La UE invirtió 276 millones de euros para construir cinco nuevos campos en las islas." "(...) no ha dejado de abogar por la acogida de miles de 'hermanos', independientemente de su religión, su condición de refugiados o su exilio económico."    

Exultants estan els cristians amb la proclama d'un dels seus principals guies espirituals comminant-nos als europeus a resignar-nos, com aquesta palesa, a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants aliens a la nostra terra i identitat.

S'afegeixen a aquesta eufòria els liberals i l'esquerra qui comparteixen, com és ben conegut, l'aferrissada hostilitat del papa Francesc contra els nacionalistes. Especialment l'esquerra qui, com Spengler va dir encertadament, és hereva directa del cristianisme.

És deleixen d'imposar-nos un món sense fronteres on, en conseqüència, totes les nacions seran reduïdes a una amalgama amorfa. Aquesta, alliberada de les seves tan enutjoses identitats, hi assolirà així la felicitat absoluta i eterna segons asseguren. 

Només els nacionalistes, dit altrament qualsevol europeu en general i català en concret amb consciència identitària, gosen d'oposar-s'hi. En copsar que la instauració pretesament salvífica dels respectius regne de déu, paradís comunista o mercat global amenacen el nostre futur. 

Els nacionalistes són, a desgrat d'uns i altres, cada cop més nombrosos i més forts arreu d'Europa. Serà per això que Bergoglio, sembla que imbuït de la papal i divina infalibilitat, els converteix en encarnació del Mal per complaença de la dreta i l'esquerra?

Diu Bergoglio que l'únic mitjà per deslliurar-nos del naufragi com civilització, de salvar-nos de la seva ominosa condemna, és suïcidar-nos com tal. Això suposa la resignació a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants a la nostra terra.

Som els europeus qui més patim l'escomesa dels activistes d'esquerra, dels liberals capitalistes i en acabat dels cristians. Qui exigeixen l'assentament a la nostra terra de qualsevol que així ho desitgi. Si ens sotmetem als seus messiànics designis estem condemnats a desaparèixer. La seva apoteosi és la nostra mort. 

Ens cal per això fer front amb ferotgia la seva xerrameca i designis genocides. Afirmar la nostra voluntat de viure front la condemna a mort que ens imposen. Fins i tot quan, en la seva prepotència, però també per pura exasperació, pretenguin que representen el Bé front nosaltres a qui titllen de ser el Mal. 

ENTREVISTA AL NACIONALISTA IDENTITARI FINLÀNDES TUUKA KURU

 

Tuukka Kuru

"(...) Our party project tries to answer one specific question that cannot be seen often in mainstream political discussion – how can we ensure the existence of our people and our unique Finnish nationhood in the upcoming decades? Our political landscape lacks an alternative, which rejects the modern, overly-rationalized economic narratives, and bases its policy on solely on blood, soil, and faith. That does not mean that we don’t care about economics, but we want to subjugate those policies under nationalist-oriented supervision. We don’t oppose private ownership or private companies per se, but they have to adapt our nationalist views as we want to defend Finnish professionalism, worker rights and environment against cheap foreign labor, multinational companies and stock market manipulations."

El nacionalisme identitari s'enforteix i avança encara més a Europa amb la creació a Finlàndia del Sinimusta Liike o, dit altrement, Moviment Blau i Negre.

Sang, Terra i Fe, tant la pagana com la cristiana, són les bases de la seva política.

Què calen compartir tots els nacionalistes identitaris arreu d'Europa. També a Catalunya.

Val a dir que SL vol la sortida de Finlàndia de la Unió Europea. 

Malgrat que als països europeus, com Finlàndia o Catalunya, ens cal articular-nos políticament per fer front als greus reptes que és presenten als europeus al futur immediat.

També és reticent a Rússia. Fet comprensible arran de l'experiència històrica dels finlandesos amb aquesta.

Seria bo, tanmateix, que canvies aquesta actitud. Perquè Rússia, potència d'abast mundial, és cabdal per bastir una Europa puixant i respectada arreu del món.

Només units tenim futur. Només tenim futur mitjançant el nacionalisme identitari.

CONTRA LA HIPOCRESIA ANTIFEIXISTA DE L'ESQUERRA

"(...) La presidenta Laura Borràs ha rebut 74 llibres contra l'autoritarisme per part d'Editors.cat. Una setantena de títols de 42 editorials diferents que representen "els mals del feixisme". L'objectiu és que estiguin a disposició dels diputats per llegir els fragments escollits després de qualsevol intervenció de l'extrema dreta. (...) llibres que treballen per la memòria del franquisme espanyol, el nazisme alemany o feixisme italià, però que també inclouen obres que "s'oposen a tot allò que l'extrema dreta promou: xenofòbia, masclisme rampant i menyspreu a la diversitat", segons l'Associació d'Editors en Llengua Catalana."

Amb quina autoritat l'Associació d'Editors en Llengua Catalana exclou l'esquerra de l'autoritarisme? Amb quina autoritat menteix en dir que l'esquerra n'és antagònica quan els fets passats i actuals palesen el contrari?

És copsa així com L'Associació d'Editors en Llengua Catalana està fèrria i malauradament controlada per activistes de la nihilista i destructiva ideologia d'ultraesquerra. 

Cal afegir què també és d'una hipocresia màxima. Perquè allò que realment importa a aquests activistes és reblar la imposició de l'hegemonia de la seva ideologia a tot arreu on puguin. Ara a la política catalana.

Per aconseguir-ho no dubten en emprar la seva autoritat com representants de l'esmentada associació per adoctrinar encara més en aquesta als diputats del parlament. Malgrat que tots els partits catalans ja n'obeeixen acríticament els dogmes. 

Imposen prepotentment la resignació al discurs i la praxi de la seva ideologia. Malgrat el reguitzell de milions de morts que ha deixat al decurs del segle XX després d'haver fracassat. 

En aquest sentit és senten molt còmodes amb la presència del partit espanyol i liberal VOX, que també és immigracionista en atiar la immigració llatinoamericana, al parlament. 

Els dóna l'oportunitat de seguir escenificant el seu ranci i previsible xou antifeixista. De pretendre, en acabat, que els importen la llibertat i la diversitat.

Si fossin honestos quant això, escometrien tan acarnissadament verbal i físicament contra els nacionalistes catalans? 

Val a dir que el feixisme i el nacionalsocialisme van néixer entre altres motius però especialment com resposta a la decadent democràcia liberal incapaç de fer front a la infiltració i violència del comunisme.

Cal tenir present que el partit comunista a Alemanya va inventar-se l'Acció Antifeixista al 1932 per enfrontar-se violentament al nacionalsocialisme en adonar-se que aquest el derrotava a la lluita al carrer. 

L'antifeixisme és, així, una excrescència del comunisme. Ideat per aplegar al seu voltant, mitjançant la seva hipòcrita xerrameca, molts ingenus. Què no per ben intencionats deixen de ser-ho.

Xerrameca que segueixen excretant alguns. Com els que controlen l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. 

Qui l'empren barroerament com mitjà per fer la seva guerra cultural contra els catalans. Aconseguir la seva submissió als seus dogmes, per exemple sobre els homosexuals o la immigració, és el seu veritable objectiu. Més que fer front a VOX.

Perquè els espanyols de VOX, amb la seva catalanofòbia flagrant, molt dubtosament aconseguiran ser més del que són ara. En ser aliens i hostils a la identitat catalana.

Mentre que el nacionalisme català sí és desenvolupa naturalment entre els catalans. 

En ser el mitjà obvi pel reviscolament de la identitat catalana front Espanya i l'esquerra -on cal incloure la patètica JxC-. Delerosos ambdós d'anihilar-la en ser una nosa pel seu projecte nacional i ideològic respectivament.

Només el nacionalisme pot fer-hi front reeixidament. Només el nacionalisme gaudeix de legitimitat per fer-ho. En representar la voluntat de viure, de ser, dels catalans contra qui ens nega l'existència.

VES-TE'N I NO TORNIS!

"«En Barcelona, ibas a las reuniones y hablaban completamente en catalán, como diciendo ‘Vete a la mierda’», explica Scully. Tomasko, por su parte, añade que le dijeron que en el patio su hijo pequeño debería hablar en catalán en lugar de en español. «Había demasiado de eso, eso lo hizo imposible», concluye la artista suiza."

L'odi que Sean Scully sent pel català li ha fet impossible suportar viure a Catalunya. 

Què esperava front la seva actitud de menysteniment contra la nostra llengua, què els catalans ens hi resignem?

És bo saber que qui n'ha hagut de suportar la xenofòbia no s'hi ha sotmès.

És encara millor saber que hi ha molts catalans, molts més del que Scully i altres voldrien, que viuen sense por la seva identitat catalana.

Què aquest digui que el nacionalisme s'enforteix a Barcelona és, en acabat, molt positiu.

JxC, ERC I CUP, LA MATEIXA IDEOLOGIA

📄Comunicat de Junts per Catalunya sobre la devolució dels menors des de Ceuta.

📌 Llegeix el comunicat al nostre web: https://t.co/ySwvGZKRFM pic.twitter.com/DcWSFj0sco

— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) August 22, 2021

JxC palesa tenir la mateixa ideologia i actitud suïcida que ERC i la CUP.

De la CUP i ERC se'n pot esperar. 

Però què JxC l'adopti és patètic. 

És fa més urgent encara bastir una força nacionalista catalana.

CELEBREM ELS TALIBANS, CELEBREM LA DIVERSITAT

 

La model de luxe, actriu, empresària i activista social Lily Cole palesa l'estupidesa dels multiculturalistes i multiracialistes com ella. En celebrar, en nom de la igualtat i la diversitat, el burka i l'islam. 

Aquesta ja s'ha disculpat. Però ha deixat clar que la gran majoria dels que militen en la imposició de la immigració contra els europeus ho fan per gregarisme. 

En estar desesperadament delerosos d'encabir-se al que perceben com la majoria social que els mitjans insisteixen en assegurar que existeix. 

Ho fan, en síntesi, per fer-se veure i afalagar com persones virtuoses.

Per no ser confosos amb els execrables nacionalistes que s'oposen a la conquesta d'Europa pels fidels d'aquest sistema polític i religiós.

Gent, aquest nacionalistes, que s'oposen al relativisme cultural i identitari que imposen alguns malintencionats amb el suport abrandat d'una massa de babaus com l'esmentada Cole.

SOLIDARITY WITH LITHUANIA FROM CATALONIA AGAINST ETHNIC REPLACEMENT

Tempers flare in a small Lithuanian village as locals protest the building of a new refugee camp. It will soon house hundreds from Iraq, Syria, and Africa, and these Lithuanians fear the better life migrants seek will come at the expense of their own.
1 of 2 pic.twitter.com/41SpKVxvDX

— Mark Walker🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿🇬🇧 (@MarkWL20) August 12, 2021

To remain the owner of their land, to remain the ethnic majority, is the right and duty of every worthy people. It seems, however, that this is denied to us Europeans.

Now it is the Lithuanians who are suffering the scourge of immigration. As well as those who expect them to resign themselves to being reduced to a minority in their own country

With a population of 2 million, and a low birth rate, Lithuanians are especially vulnerable to the impact of this immigration. Which has risen sharply since the beginning of the year.

The massive incursion of Iraqis, Syrians, Congolese and Cameroonians among others threatens to undermine their ethnic homogeneity and hegemony in their own country.

Lithuanians recently regained their independence. It will be a futile achievement if they end up being ethnically replaced by the masses of immigrants who break into their land.

We Catalans, who have not yet achieved the national liberation of Spain that has used and still uses immigration as a weapon to acculturate and dissolve us as a nation, are well aware of the harm it entails.

But Lithuanians have a means of defending themselves. Their State empowers them to fight this evil. This, added to their desire to survive as shown in the video, makes them able to resist it.

Finally, it is essential that Europeans make a united front of solidarity to fight immigration and, especially, against those who use it as a weapon against us. Because the peoples of Europe are an obstacle to achieving their globalist goals.

The sides are becoming increasingly defined; nationalism versus globalism. You have to take sides. If you want to secure the future for the peoples of Europe then your choice is obvious