LONDRES I BARCELONA, AFLIGIDES PEL MATEIX MAL

 

Immigrants bengalis a Londres

"'The best thing about living in Shadwell is you are living with people like you,' says a local who has lived and traded in the area for more than 20 years. The heartland of the Bangladeshi community in London falls within the borough of Tower Hamlets, where over 40 per cent of people are Bangladeshi. In Shadwell North, that figure rises to 54.7 per cent. [...] 'The best thing about living in this area is the belonging and community, you are living with people like you. We can support one another and help each other when we need to.' [...]Mustafa added: 'I don’t think it’s specifically the area that is keeping people here, it’s the community. If someone comes here they probably come because they have family in the area and this is probably why they stay here. It’s easier living with your own people. That’s the best thing about the area.'" 

Els immigrants que s'assenten a la nostra terra Europa exhibeixen la seva consciència de pertinença a la seva identitat etnocultural, la seva solidaritat comunitària derivada, sense que això se'ls retregui.

Els europeus, en aquest cas anglesos però també els catalans, som tanmateix blasmats de racistes quan palesem el mateix. Fins i tot malgrat ser a la nostra terra.

És aclaridor que actuïn així d'esbiaixadament en contra nostra els mateixos que diuen tenir la igualtat com prioritat absoluta. Negant-nos als europeus allò que celebren dels immigrants. 

Perquè la seva veritable prioritat és la nostra extinció. En ser aquest el resultat inequívoc del que fan contra nosaltres.

Només cal veure el que succeeix a l'East End londinenc, a Londres en general així com a cada cop més ciutats, on els anglesos al decurs de poques dècades hi han estat reduïts a minvant minoria.

Val a dir que els bengalis hi protagonitzen una llarga i bruta història de corrupció política i electoral basada en la seva identitat etnocultural. On la seva religió islàmica és cabdal.

El partit laborista va consentir-la en tenir-ne així garantit el vot comunitari, en un altre exemple de connivència d'islamoesquerra, fins que la podridura va fer-se massa evident. 

Els bengalis, que simplement repeteixen el que fan a la seva terra, han titllat previsiblement de racistes qui ho denuncien.

Cal afegir, en acabat, que a Catalunya succeeixen coses semblants. Com palesen, per exemple, les primàries del PSOE a Barcelona al 2014 que el candidat Collboni va guanyar. 

És el mateix Collboni que és presenta com candidat del PSOE a Barcelona a les eleccions del 2023. On és presenta, òbviament, com abrandat afavoridor de l'imposició de la immigració a Barcelona i Catalunya.

TRIOMF DEL MULTICULTURALISME I MULTIRACIALISME A BARCELONA

Aquest és el respecte que us tenen. Enhorabona a tots els polítics, periodistes i tertulians. https://t.co/XaNbtIFbYT pic.twitter.com/OdZaT1VPlg

— Only Fans 324 (@3324cat) September 25, 2021

El poder i els seus mitjans duen dècades defugint de fer front a la creixent i desagradable realitat del seu multiculturalisme i multiracialisme. 

Pretenent alhora, a sobre, d'adoctrinar-nos als catalans i europeus de com meravellosos són. Potser és perquè no la pateixen directament com tants de nosaltres?

Aquesta realitat, en acabat, els ha esclatat a la cara. S'entesten, tanmateix, en voler amagar-nos-la. Malgrat que qualsevol no alienat pel la seva propaganda i adoctrinament, molts més dels que voldrien, fa temps que n'és conscient. 

Només cal copsar l'augment flagrant de la inseguretat, de la violència, als carrers per adonar-se'n. De la que els greus avalots d'aquestes darreres nits són només el començament.

Diuen que malden de deslliurar-nos del nacionalsocialisme. Excusa ximple que empren per censurar qui denuncia la seva covardia i passivitat còmplices front els conflictes que genera la immigració que han atiat en contra nostra.

Un Sistema on s'imposen aquestes censura i adoctrinament massius entre els catalans i europeus, on és reprimeix qui en denuncia la natura lliberticida i euròfoba com palesen els il·legalitzats identitaris, pot acabar sent-ne pitjor?

Un Sistema que ens imposa l'assentament massiu de gent aliena o directament hostil als europeus, que arreu d'Europa incloent Catalunya atia i celebra el nostre reemplaçament etnocultural, pot considerar-se'n pitjor?

S'ENFOSQUEIX EL FUTUR DEL CATALÀ A BARCELONA

 

"Només el 28% dels joves de Barcelona parlen català de manera habitual. Una enquesta de l'Ajuntament posa en relleu que el 58% dels barcelonins d'entre 15 i 34 anys no han nascut a la ciutat"

La relació de causa i efecte entre una i altra cosa, entre l'assentament d'immigrants i la davallada del català, és òbvia. 

Massa catalans, tanmateix, encara es neguen a admetre-ho. Potser quan ho facin ja serà massa tard.

BERNAT DEDÉU DEFUIG D'ESMENTAR LA IMMIGRACIÓ

 Pierre Crom / Getty

Bernat Dedéu al seu article "(Quasi ningú) no parla català" fa una descripció prou acurada de l'agònic estat del català a cada vegada més amplis llocs arreu de Barcelona. Fet que és repeteix a altres grans ciutats catalanes. 

Però Dedéu defuig d'esmentar la immigració com allò que amenaça en etzibar el cop final a la nostra llengua. Sembla, malauradament, que entre assegurar-li el futur i els sinistres multiculturalisme i multiracialisme triï això segon.

Tanmateix potser evoluciona envers la defensa sense complexos de la nostra llengua, així de la nostra identitat, per acabar denunciant la immigració massiva que pateixen no només Barcelona sinó tota Catalunya. 

Ara que tots els partits catalans -ERC, JxC i la CUP- que suposadament vetllen per la seva supervivència reblen l'atiament d'encara més masses d'immigrants que li són indiferents o hostils, com pot fer altra cosa que denunciar-ho si realment la defensa? 

Especialment en saber que Espanya, per pura xenofòbia, fa servir-los com l'arma definitiva contra aquesta. Només cal veure com els espanyols fan servir-los per justificar el seu arraconament definitiu adduint que cal fer-los lloc. Al preu d'acabar amb el català.

CORONA CATALANA i NO D'ARAGÓ

"(...) Altres documents de l’època medieval (venecians, genovesos, bizantins, o àrabs), es refereixen als comerciants i als militars de la 'corona', exclusivament, com a 'catalani'. En canvi, el gentilici “aragoni” o “aragonese” no apareix fins després de Ferran el Catòlic (finals del segle XV)."

Interessant, erudit i aclaridor article sobre perquè s'escau més parlar de Corona Catalana que no de Corona d'Arago. Cal emprar aquesta denominació en ser la correcta historiogràficament. Encara que només sigui perquè els historiadors espanyols insisteixen, esbiaixadament, en atorgar protagonisme als aragonesos. Només per menystenir els catalans. 

Tot plegat, tanmateix, no és tracta de rivalitzar provincianament amb Aragó per satisfacció dels esmentats espanyols. Consisteix, en acabat, en fer un acte de justícia i rigor quant a la història i identitat catalanes.