GAL·LÈS I CATALÀ, ARMES DEL SUPREMACISME RACIAL BLANC?

 

Parlants de gal·lès al 2011

"(...) The report further added that both the Council and National Museums Wales uphold 'white supremacist ideology' by limiting opportunities for minorities. (...) concerns that 'Welsh meant white' and that 'Welsh could exclude Black and non-Black people of colour'."

Els immigrants a Gal·les, com a Catalunya, no tenen interès en la seva aclaparadora majoria en conèixer i emprar les seves respectives llengües. 

L'excusa que addueixen a Gal·les per pretendre justificar el seu rebuig contra el gal·lès és que se'ls imposa l'aprenentatge d'aquesta llengua com un acte de supremacisme blanc. 

Per què aquesta ximple i bruta excusa?

Perquè quan els immigrants insisteixen en el respecte a la diversitat fan referència només a les seves identitats. No a la diversitat autòctona europea de la que en són expressions la catalana i la gal·lesa.  

Fet aquest extremadament greu en haver-se assentat entre gal·lesos i catalans.

És palesa així l'impacte negatiu de la immigració contra les nostres nacions.  

On alguns encara insisteixen que els immigrants en copsar la difícil situació que pateixen les seves llengües i identitats, històrica i actualment, colpits de solidaritat i empatia s'abocarien abrandats a aprendre-les i emprar-les.

Però els immigrants miren només pels seus interessos culturals i racials. Nosaltres no els importem gens. Així funcionen, en la realitat, el multiculturalisme i multiracialisme.

És absurd, tanmateix, blasmar-los per prioritzar el seu benestar al d'altres. És el que ens cal fer a nosaltres. Encara que sí cal denunciar que ho facin a Europa, en concret a Gal·les o Catalunya, en perjudici nostre. En pertocar-los de fer-ho a la seva terra.