VÍDEO DELS IRLANDESOS EN LLUITA

Persisteix el silenci mediàtic sobre la mobilització dels irlandesos contra l'imposició de la immigració aliena a Europa que pateixen, contra els conflictes que genera, malgrat que aquests perseveren en la seva lluita per alliberar-se'n.

SOBRE L'HOME BLANC HETEROSEXUAL COM ENEMIC

Si hagués depès dels homes d'altres identitats etnoculturals el món seria infinitament més opressiu i encarcarat del que ho és ara per molts col·lectius.

Allò positiu que hi ha al món avui cultural, social i tecnològicament és en gran part gràcies a la creativitat, tenacitat i bonhomia de l'home europeu heterosexual. També del català.

Però se n'imposa una imatge negativa. En la que és recrea, paradoxalment, molta de la gent que se n'ha beneficiat.

Palesant-ne l'estupidesa. 

QUÈ ÉS EL BLACK HISTORY MONTH?

 

El Black History Month, que va començar als EUA i ara s'imposa a Europa, consisteix en enaltir els negres així com en humiliar els europeus i eurodescendents.

S'addueix que tots aquests, també els catalans, compartim una mateixa culpa perpètua i indiscriminada arran de l'esclavitud negra.

Pel que mereixem ser tractats com és veu al vídeo i, sovint, molt pitjor.

Això és l'igualtat i l'antiracisme en realitat.

Malauradament molts dels nostres s'hi resignen.

Als impulsors del BHM els semblaria molt malament que els europeus féssim el mateix amb els àrabs, turcs i mongols arran de l'esclavització massiva a que van sotmetre'ns.

Si nosaltres vam superar-la, per què els negres no ho fan? Què no ho facin, que l'emprin com excusa per les seves incapacitats, diu més de les seves mancances que de la nostra presumpta perversitat.

MALALTÍS ANTIRACISME A YALE

"The Yale College Council (YCC) suggested that white students let black students pass them in dining hall lines in order to 'celebrate black joy,' according to an email obtained by the Daily Caller News Foundation. In honor of Black History Month, Yale Student Body President Leleda Baraki on Wednesday told 'Yalies' to let their black friends skip a busy dining hall line and to lay their jacket down over a puddle so their 'black friends can walk with ease,' according to the email obtained by the DCNF. The YCC also suggested that students support the black-owned restaurants in the area."

La suposadament prestigiosa i seriosa Universitat de Yale als EUA permet que delirants activistes d'ultraesquerra en prenguin el control i desfermin el seu odi contra els eurodescendents.

Fins extrems ridículs com és copsa. En estar més interessats en humiliar-los que en altra cosa. D'això en diuen igualitarisme i antiracisme. Tot a major glòria dels negres i semblants. 

El segrest per l'esquerra de les universitats als EUA però també Europa, com a Catalunya, és una trista realitat.

COM DESTRUIR ALEMANYA

 

Hans-Georg Maassen

"[...] 'In Germany we have a Green woke dominance in language, media and culture,' said Maassen in an interview on national radio this week. [...] His radio interview was triggered by tweets in which he warned that Germany’s 'driving force in the political and media space' was 'eliminatory racism against whites'. 'I reject ideological positions that demand the extinction of ... those with white skin colour – through mass immigration,' he added." "[...] The German parliament is close to passing a nationality law that will make it much easier for foreigners to acquire German citizenship. It is being seen as a small revolution in the country’s treatment of people with an immigrant background."

Hans-Georg Maassen ha estat fins 2018 el respectat cap de l'Oficina Federal per la Protecció de la Constitució, que vetlla contra l'amenaça del terrorisme i l'extremisme a Alemanya.  

Ara, tanmateix, és titllat d'extremista. El poder vol reduir-lo a pària polític i social en desafiar-lo. Palesant que, en realitat, les llibertats ideològica i d'expressió hi són minses.

Tot per gosar d'oposar-se a la demolició d'Alemanya i d'Europa desfermada des de fa dècades per aquest mitjançant, entre altres coses però especialment, l'atiament de l'assentament d'immigrants.

La freda i calculada política de reducció dels alemanys i europeus en minoria minvant envers l'extinció a la seva terra ha assolit ara una altra fita. Amb la reforma de la llei de nacionalitat alemanya.

En facilitar al màxim als immigrants d'assolir-la. Així com d'assolir també amb aquesta el dret de vot. Fet que beneficiarà clarament a l'esquerra en rebre'n amb molta probabilitat el suport electoral.

L'esquerra pretén validar sòrdidament el seu projecte d'enginyeria etnocultural contra els alemanys. Important massivament immigrants que molt probablement la votaran encara que només sigui per agraïment. 

Atorgant-li un vot que potser serà democràticament majoritari però que, òbviament, en realitat cada cop representarà menys els minvants alemanys.

Es significatiu que, en aquest sentit, un mitjà tan liberal i capitalista com el Finantial Times en sigui un abrandat partidari. Fins i tot lloant l'esmentada reforma com una petita revolució. 

Lúcids i coratjosos homes com Maassen esdevenen així enemics de la casta política i mediàtica liberal, també de la seva facció d'esquerra, simplement per posar al descobert seus actes i allò que els motiven. 

Hi ha amb tota seguretat molts alemanys que en són conscients. Però callen en témer la repressió política, social i aviat potser també judicial d'aquesta casta que està destruint Alemanya. 

És aquesta la seva democràcia? Un Sistema on els alemanys i europeus som castigats quan lluitem pel nostre futur front qui ens el nega?

ÉS LA CULPA SEMPRE DEL BLANC?

 

Tyre Nichols

"[...] according to FBI data, from 2016 to 2020, black people were more than twice as likely to commit a hate crime as whites. For whites, the hate crime rate is roughly 6.6 per 100,000. For blacks, the hate crime rate is roughly 16.7 per 100,000. For Asians, the hate crime is roughly 1.5 per 100,000." "[...] Do you know who is responsible for the high homicide rate among Blacks?  If you say Caucasians you’d better guess again. The # 1 group responsible for killing Blacks, are Blacks. That’s a 'stunning' revelation isn’t it? So are the statistics: In 2016, 90.1% of Black victims were murdered by African-Americans. According to the Justice Department, young Black men aged 15 -19 are the leading victims of homicide at the hands of other Blacks. These figures show that instead of trying to live peacefully, we are committing crimes against each other. Why is that?" "The police who killed Tyre Nichols were Black. But they might still have been driven by racism [...] One of the sad facts about anti-Black racism is that Black people ourselves are not immune to its pernicious effects. Society’s message that Black people are inferior, unworthy and dangerous is pervasive. Over many decades, numerous experiments have shown that these ideas can infiltrate Black minds as well as White. Self-hatred is a real thing."

Fins quan els negres tant als EUA com a Europa persistiran en fer culpables de tots els seus mals als eurodescendents i europeus?

Per què fins i tot després que Tyre Nichols hagi estat assassinat per policies negres s'insisteix en culpar-nos d'aquesta i de totes les violències entre negres?

L'aclaparadora majoria de morts violentes de negres als EUA són perpetrades per altres negres, arriben a ser-ne el 90%, però és més fàcil blasmar-ne al blancs que fer autocrítica.

Malgrat que els crims d'odi racista protagonitzats per negres, no només contra els blancs però també contra asiàtics i hispànics, superen àmpliament els que cometen els blancs.

Als europeus i eurodescendents ens fan la guerra no especialment els negres sinó qui, amb l'excusa de malaurats casos com l'esmentat de Tyre Nichols, es fa ressò mediàtic de la nostra presumpta culpabilitat quant a la violència que pateixen.

Entre aquests cal destacar els blancs qui, atiats per un masoquisme malaltís sovint celebrat socialment com quelcom virtuós, és senten impel·lits de repetir aquest discurs.

A Catalunya i Europa en general també és difós pels mateixos babaus. Pretenen fer-nos resignar a la violència immigrant en contra nostra així com al gran reemplaçament que patim per igual.

En aquest sentit és copsa el corrosiu odi masoquista d'alguns entre nosaltres. Però, a diferència del que succeeix entre els negres, és malda de fer-lo un fet normal.

Cal esperar que els negres deixin de matar-se mútuament, que cessin d'acarnissar-se racistament contra els blancs i altres, però això només serà possible amb una actitud madura i reflexiva que avui els manca.

Als catalans i els europeus ens pertoca de lluitar contra qui vol blasmar-nos com culpables de tots els mals dels negres i semblants. En ser una flagrant agressió racista en contra nostra que no podem deixar sense resposta.

COMBATEM LA CULPA BLANCA!

 

"[...] Ser antiracista no significa que no hi haja racisme, i dir 'soc antiracista' és totalment insuficient. En tot cas aquesta afirmació podria ser l’horitzó cap a on caminar, però mentrestant cal molt de treball. El meu treball com a antiracista comença declarant-me racista i posant-me a treballar per l’antiracisme. [...] el què hem de fer és trair la nostra blanquitud. Podem fer-ho mitjançant els activismes, per exemple, denunciant i assumint el treball que tenim com a blanques, sent conscients del nostre privilegi i fent una reflexió de com fer-ho servir. També hi ha una part de reparació que és econòmica, i tenim la responsabilitat de contribuir a les economies de les persones migrants i racialitzades. [...] El privilegi blanc són tots els avantatges que et dona la blanquitud, i quan dic blanquitud em refereixo no solament el to de pell, sinó també el lloc on has nascut. [...] No té sentit parlar de la meua culpa amb una persona racialitzada, per exemple, perquè es podria convertir en fragilitat, en reacció, en no voler reparar o en no voler assumir que estic sent racista. L’altre eix de treball que propose seria l’impacte que provoquem amb conductes més òbvies –com són acudits o maneres d’expressar-nos– i amb conductes no tan òbvies i molt assumides, com podria ser la manera euroblanca d’organitzar-nos i treballar, perquè moltes companyes no se senten reconegudes ni tranquil·les amb certes dinàmiques grupals. [...] Silvia Agüero també diu que 'no se’ns oblide, la ira té capacitat de construir; sense ira no hi haguera hagut Revolució Francesa, ni feminisme, ni cap de les rebel·lions que hi ha hagut en la història'. [...]  les formes que estan legitimades tenen a veure amb la blanquitud, la masculinitat hegemònica, la colonialitat i amb pensaments universalistes europeus que donen el marc a les maneres en les quals ens podem expressar i en les que no. El 'perdre les formes, per contra, no està legitimat perquè està associat a ser una histèrica, a no ser tan escoltada o perdre els papers. Atribucions que quasi sempre van cap a persones que estan intentant defendre’s d’una situació d’opressió o violència."

Els catalans i els europeus en general estem apocalípticament condemnats arran del nostre racisme innat però no en som conscients encara.

Sortosament aquesta activista d'esquerra ens pot salvar. Ens commina als blancs a sotmetre'ns a la seva patètica religió. Una òbvia excrescència del pitjor del cristianisme. 

Amb el seu pecat original que és el nostre presumpte racisme inconscient, la nostra redempció mitjançant la traïció a la nostra identitat etnocultural euroblanca i en acabat la seva deïtat que abasta qualsevol que no en pertanyi.

Ens amenaça també amb l'infern. En forma de la violència, també física, que poden desfermar contra nostra els que no són europeus en cas de no admetre el nostre pecat i no resignar-nos a l'esmentada redempció.

No importa el que fem, tanmateix, ens aboquen a l'humiliació i l'extinció. Què té això d'alliberador per nosaltres? 

L'esquerra palesa la seva degeneració en un culte sectari, obscurantista i agressiu. On els seus dogmes ens duen al nihilisme més masoquista i destructiu. Què malden d'imposar-nos amb el vistiplau del poder.

L'extrem masoquista i malaltís d'aquesta ideologia és copsa en la manca de crítica quant als que no són europeus. Qui també en són susceptibles en haver colonitzat, esclavitzat i abusat en general de moltes formes a altres. 

Cal que ens en sentim culpables quan, molt probablement, haurien estat igual o més cruels amb nosaltres en cas d'haver-ne tingut l'oportunitat? 

Quan, de fet, n'hem patit l'agressió i l'opressió com està ben documentat amb els àrabs, els turcs o els mongols per exemple?

El que no ens perdonen als europeus, allò que motiva el ressentiment en contra nostra d'altres identitats etnoculturals, no són les injustícies que haguem pogut perpetrar en contra seva.

Són les nostres insultants creativitat, habilitat i força al decurs de la Història i fins ara front aquestes allò que els ofèn tan escruixidorament.

Les esmentades qualitats que els nostres ancestres van desenvolupar a un món dur i competitiu, que nosaltres hem heretat i que alguns malden de destruir, són el privilegi blanc.

La dèria compulsiva d'aquesta i altres europees en denigrar-nos i denigrar-se és presentada com transgressora i antisistema. Quan això passa realment per revoltar-s'hi en contra seu així com del Sistema que les empara i atia.

BEHZAD K. KHANI O EL RESSENTIMENT CONTRA ELS EUROPEUS

 

Behzad K. Khani

"'The Arabs are the Jews’ revenge against the Germans.' [...] Let’s start with the simple observation that we – migrants, foreigners, people of ... call us what you want – will not be going away anytime soon. And neither will you, dear bio-Deutsche. Well, demographically speaking, you are definitely going away. You are dying off at such a clip that your country will require around 400,000 new workers over the next 15 years, which means about one million immigrants per year. We migrants will probably inherit this country. We could play for time here. Time that you don’t have. [...] we are here. And we’re not only here for your pension funds, but to make sure that the old Aryan nightmare never becomes a reality in this country. [...] At least, the old nightmare will never come true, as it would require a greater degree of violence than that perpetrated by Hitler’s Germany. [...] Don’t misunderstand me. None of this justifies anything. Not our coarseness, which has become a breeding ground for the blunt violent excesses of our children. Not the obscenity that accompanies our rejection. Not our lack of imagination, our lack of prospects, our listlessness, our apathy. Not our hushed growl and not the clenched fists in our pockets. But perhaps it helps explain our healthy distrust and lack of respect for the state and its authorities."  

Refugiat iranià acollit generosament pels alemanys mentre era nen en Behzad K. Khani ara, tanmateix, hi escomet brutament en contra. Furgant en la ferida de la segona guerra mundial per, amb aquesta com excusa, celebrar-ne l'extinció i reemplaçament per immigrants com ell.

Això, publicat al Berliner Zeitung fundat al 1945 pels ocupants comunistes a Berlin, és un perfecte exemple del biaix de la majoria de la premsa alemanya. On gent com Behzad K. Khani vomita impunement el seu odi contra els alemanys mentre se'n censura qualsevol oposició.

Resulta aclaridor que els mateixos mitjans que titllen el gran reemplaçament dels europeus com paranoia de l'ultradreta alhora es fan ressò dels immigrants, però també d'alguns masoquistes nostrats, que el donen ja per fet.

Aquest és un de tots els immigrants que ens odien i es deleixen d'humiliar-nos. És per això que es recrea oberta i explícitament en la possible extinció dels alemanys, per extensió dels europeus, a la nostra terra.

No hi ha motiu per que això succeeixi. No hi ha motiu per resignar-nos-hi. De fet la insistència en parlar-ne rau en que els cal adoctrinar-nos en el convenciment que és inexorable. Per anular la nostra sana voluntat de lluita per assegurar-nos el futur. Perquè encara és al nostre abast.

És copsa com es pretén emprar el període nacionalsocialista a Alemanya com mitjà per brandar la culpa dels europeus. Només redimible mitjançant el nostre sacrifici final. Consistent en resignar-nos, o fins i tot d'afavorir, la nostra extinció com fet humà.

En ser aquesta realitat humana la base de la identitat europea. De la que en deriven la nostra cultura, economia, societat, espiritualitat, etc. Per això erren qui proclamen que els europeus som només un fet cultural defugint-ne la base ètnica. Gent que, així, ajuda involuntàriament qui vol extingir-nos.

L'immigrant iranià Behzad K. Khani vol, en acabat, legitimar el menyspreu i la violència d'altres com ell contra els alemanys i les seves institucions. Pretenent justificar-ne, així, la destrucció. Creant un buit que, un altre cop, serà omplert per unes altres al servei de la hipotètica nova majoria ètnica.

Mitjans com el Berliner Zeitung treballen per normalitzar aquest discurs d'odi contra els alemanys i la resta d'europeus. Per adoctrinar-nos en la pretesa necessitat i inexorabilitat de la nostra anihilació. 

Cal respondre amb fermesa i perseverança aquest missatge nefast. Com també cal estar amatents de lluitar per la nostra supervivència contra qui ens deixa clar que ens la nega. Hi tenim el dret i el deure.

SUD-ÀFRICA, EL FUTUR DE CATALUNYA I EUROPA?

EL COLPIDOR VÍDEO POT VEURE'S AQUÍ

Empobrits i famolencs aquests blancs de Sud-àfrica són abandonats per gairebé tothom. Començant per alguns europeus que, masoquistament, es complauen de veure'n el trist estat. 

Hi duen més de tres-cents anys assentats. Són tractats de colons pels mateixos que, tanmateix, volen fer dels immigrants assentats a Catalunya i Europa uns catalans i europeus malgrat dur-hi una o dues generacions.

Sud-àfrica és avui un caos miserable i violent. Per tothom, també pels negres, que probablement vivien millor al decurs de l'apartheid. Alguns d'aquests ara s'han enriquit. Però la majoria pateixen el caos resultant.

D'això no se'n parla gairebé a la majoria de mitjans. Per qui Sud-àfrica cal que forçosament sigui un símbol reeixit del multiculturalisme i el multiracialisme. 

Perquè pels negres allò prioritari és la venjança contra els blancs. Més que bastir la pretesa utopia que tant enlluerna i embadaleix algunes llumeneres europees.

Han palesat ser incapaços de mantenir tot allò positiu de la Sud-àfrica governada pels eurodescendents però n'han agreujat terriblement els problemes.

La possible minorització dels europeus, com els catalans, a la nostra terra molt probablement no resultarà en l'establiment de l'utopia mestissa sinó en l'empobriment i el caos generalitzats.

Pot suposar la presa del poder pels immigrants que, arravatats pel seu ressentiment, ens tractaran als europeus igual que els negres avui tracten els eurodescendents a Sud-àfrica.

OMAR SY, MENTIDES NEGRES i LIBERALS

 

Soldats francesos a la Primera Guerra Mundial

"[...] Omar Sy est à l'affiche de Tirailleurs qui sort en salles ce mercredi 4 janvier. Ce film d'1h50, réalisé par Mathieu Vadepied, revient sur l'histoire des 200.000 tirailleurs sénégalais qui se sont battus pour la France lors de la Première Guerre mondiale. [...] celui qui  interprète un tirailleur africain enrôlé dans l'armée française en 1917, s'est dit 'surpris que les gens soient si atteints' par la guerre en Ukraine."

Obliden convenientment Sy i els seus apologetes que fins a 7,8 milions de francesos, el 20% de la població francesa, van ser mobilitzats per l'exèrcit francès a aquesta guerra. Magribins i subsaharians van suposar-ne només el 5% dels seus combatents.

També palesen el seu cinisme en titllar de racistes els francesos i els europeus en gosar de solidaritzar-nos, per ser europeus com nosaltres i estar arrelats a la nostra compartida Europa ençà la més remota antigor, amb els ucraïnesos. 

Així com en amagar que els europeus ens solidaritzem activa i generosament amb els africans com proven les ingents quantitats dels nostres diners, sovint malbaratats, que s'hi trameten mitjançant la UE i de tota mena d'entitats no governamentals.

La seva prioritat no és, tanmateix, l'honestedat sinó fer-nos sentir culpables als europeus. Com ja és habitual. Distorsionant la realitat, mentint, si els convé.

Sy esmenta específicament els africans, en fa protagonitzar aquest film que produeix, en sentir-se'n proper com africà que és. De nosaltres, pel contrari, ell espera que ens sentim culpables per sentir-nos propers als ucraïnesos.

Sy que suposadament és un símbol de l'amable, reeixida i integrada immigració a França i Europa, que fins i tot és presenta com un humanista i filantrop, resulta estar tan ple de ressentiment racial contra els francesos i els europeus com tants altres.

PER LA MORT DELS BLANCS

 

Odien i malden d'anihilar-nos als blancs

[...] "A department chair at the University of Denver’s College of Education wrote an article calling on educators to 'commit to realizing the death of whiteness.'" [...] "Stewart contends that 'whiteness is itself a violence' while also arguing that 'in its emptiness, white refers to no ethnic group and defines itself only in reference to what it is not — it is not Black, disabled, poor, trans, non-Christian.'" [...] "Author D.L. Stewart is the Higher Education Department Chair of the Morgridge College of Education at the University of Denver. Stewart is affiliated with the American Educational Research Association and is a “critical and poststructural scholar” who focuses on race, gender, and intersectionality." 

Sovinteja cada cop més l'amenaçador atiament públic i explícit de l'anihilació primer cultural i després física dels blancs o, dit altrament, dels europeus. Aquest n'és un exemple.

Alguns d'aquests fins i tot ho celebren. Tan patèticament amarats estan del complex de culpa front la resta d'identitats en que som adoctrinats ençà dècades.

Malgrat que tot plegat és flagrantment delirant. Com és copsa en que, paradoxalment, ens neguen l'existència per immediatament després escometre contra nosaltres. Existim o no existim?

Rau això en el ressentiment malaltís que senten en contra nostra negres i altres equivalents com aquest. Arribant a l'extrem de fer de la nostra simple existència un crim.

Això, tanmateix, més que palesar la nostra presumpta maldat el que fa és palesar la seva sinistre obsessió quant als europeus.

Ens cal rearmar-nos proporcionalment quant a les seves amenaces culturals i físiques. No ens deixem entabanar pels delerosos d'erosionar la nostra moral per fer-nos vulnerables a aquestes.

NOMÉS LA NOSTRA IDENTITAT I SOLIDARITAT SÓN CONDEMNADES

Manifestació de BLM a Salt, Catalunya

"(...) Es diuen Musa, Anta, Mams, Fatou, Hayat, Mademu i Sami i són joves veïns de Salt que amb el videoclip 'Is the same' han guanyat un primer premi del sisè concurs de l’Institut Català Internacional per la Pau.(...) 'soc jove i negre i moro lentament quan veig que els meus a poc a poc van caient'“soc jove i negre i moro lentament quan veig que els meus a poc a poc van caient”" "Soc afrohispana, i no vaig tenir la sort de créixer immersa en la meva cultura. Vaig aprendre que ser hispana és molt més que parlar castellà, ho porto a la sang, a l'ADN i s'expressa en la manera com visc."

Qualsevol d'aquestes abrandades proclames de solidaritat i identitat racials serien forta i fulminantment condemnades pels antiracistes d'haver estat fetes per un europeu en general i per un català en concret.

Però en ser fetes per negres llavors són fins i tot celebrades i encoratjades. Com fa Òmnium Cultural qui, entre altres, patrocina l'esmentat videoclip.

Només els catalans profundament acomplexats per la seva identitat poden escometre contra aquestes en un cas i lloar-les a l'altre. Especialment tenint present que nosaltres som a la nostra terra al contrari d'aquests africans.

Què aquests acomplexats gaudeixin de tant ressò als mitjans, què puguin maldar d'encomanar la seva malaltissa actitud entre nosaltres mentre es censura i reprimeix qui en discrepa i els rebat, palesa el penós estat de la premsa.

Després alguns critiquen l'Hongria que ha votat massivament a Orbán adduint que no hi ha llibertat de premsa. Mentre callen quant a la nostra nació. En ser molt probablement partícips del silenciament de qualsevol parer dissident. A l'Occident suposadament lliure.

L'ODI RACISTA CONTRA ELS EUROPEUS DE BASHARAT CHANGUERRA

Basharat Changuerra, flagell cupaire racista dels catalans i europeus

 "(...) Es tracta justament de revisar i desarticular la blanquitud com a ideologia imperant a partir de la qual es legisla i s’organitza el món social, la política, econòmicament i cultural. La interseccionalitat no és per a incloure’ns enlloc. És per a denunciar un sistema explotador que homogeïnitza i invisibilitza les maneres en què el sistema afecta diverses corporalitats i identitats: explotant-les, negant-les i criminalitzant-les. I per aplicar-la bé, la primera cosa que cal fer és reconèixer i trair la mateixa blanquitud. (...) el debat que potser seria interessant que tinguessin les feministes que són en aquesta onada hegemònica, podria partir de les preguntes 'com identificar la nostra cis-hetero-blanquitud?' i un cop identificada, 'Com trair-la?, i “com eliminar-la?'. (...) Quan estigueu preparades per a parlar de tu a tu, sense imposar agenda i sense pervertir la interseccionalitat per evitar de revisar-vos, estarem encantades d’intercanviar impressions sobre com transformem aquest sistema capitalista cis-hetero-patriarcal i supremacista blanc. (...) atesa la invisibilització de les nostres veus, la invalidació dels nostres sabers i la sexualització constant dels nostres cossos, nosaltres, les dones afro, ens reafirmem i ens reconeixem 'rotundament negres' per a recuperar la dignitat que ens és negada cada dia." 

Benvolguts cupaires i semblants, Basha Changuerra no és la vostra companya. Desvetlleu-vos a la realitat. Us odia com palesa que només esperi de vosaltres la vostra penitència i suïcidi com blancs o altrament dit europeus. 

Perquè els catalans som europeus. Potser us estimeu més no pensar-hi. Però Basha Changuerra i altres com ella no en tenen dubte. Encara que us humilieu front la seva xerrameca arrogant i pseudointel·lectual, empassant-vos-la acríticament, sou el seu enemic. 

És malaltíssament prepotent viure a Catalunya i Europa, on els europeus hi vivim ençà mil·lennis, per dedicar-se personal i professionalment a exigir-nos que ens extingim. Cal demanar-li, què succeeix si ens hi neguem? Atiarà un genocidi en contra nostra?

Això sí, ella és reivindica i proclama com "rotundament negra". És vanta de ser negra alhora que exigeix als blancs que renunciïn a ser-ho. En ser ella una víctima del "sistema explotador" del que vosaltres en sou còmplices pel simple fet de ser catalans i europeus. 

La llumenera negra Changuerra diu escometre contra aquest "sistema explotador que homogeneïtza i invisibilitza". Però no és el que fa ella amb vosaltres, catalans i europeus, en voler que us dissoleu en el multiculturalisme i multiracialisme que ens imposa mitjançant el mestissatge del que n'es exemple?

Ella és el Sistema. Ser revolucionari avui passa inexorablement per oposar-se a Basha Changuerra i altres com ella. També als catalans i europeus qui, alienats fins abandonar-se al masoquisme més sòrdid, en són col·laboradors. Uns sipais menyspreables.

És racisme primari allò que traspua el seu embolcall pretensiosament pseudointel·lectual. Ella és enemiga nostra i, com a tal, cal combatre-la. Sense miraments. Com ella fa en escometre abradandament contra nosaltres

HUDDERSFIELD, UN ALTRE CAS DE VIOLACIÓ RACISTA GRUPAL

 

Nasarat Hussain, un dels immigrants racistes i violadors de menors

"A girl has been left traumatised after she was groomed and sexually abused by up to 300 men by the time she was just 17. (...) The court was told how the girl was sexually assaulted and raped by men who would continuously preyed on her. (...) Prosecutor Kate Batty told the court the girl's parents was told by social services on one occasion that 'she must love it if she keeps going back.' (...) Hussain was 17 at the time he tried to rape the girl in a bathroom at a house in Moorbottom Road, Huddersfield. The house was regularly used by a grooming gang to abuse vulnerable teenage girls from the area. (...) the abuse she suffered as a teenager has led to her suffering depression, anxiety and low self-esteem. She has also been diagnosed with PTSD (Post-Traumatic Street Disorder) and bulimia. (...) 38 men - including Hussain - had been convicted of historic sexual offences and had been handed jail sentences making a total of over 420 years. (...) Hussain had gone through a difficult childhood himself and had watched his violent beat his mother, who later went on to be hospitalised due to her mental health." 

Una altre lamentable prova de l'existència dels "grooming gangs" o bandes d'immigrants bàsicament pakistanesos racistes i violadors en grup de menors angleses.

Què pot esperar-se d'una gent que és profundament misògina i malaltíssament racista? 

Alguns babaus, també alguns malintencionats, encara pretenen que només assentar-se a la nostra terra, Anglaterra o Catalunya per exemple, deixaran de ser-ho.

Exactament el contrari del que succeeix. 

Aquest cop, tanmateix, és palesa la tendència a fer dels agressors víctimes. Només per ser immigrants d'origens aliens a Europa.

Quan el que fan és aprofitar-se de la laxitud i impunitat que gaudeixen per acarnissar-se contra les noies angleses.

Qui són abandonades per la majoria de feministes. Només perquè els seus violadors són immigrants aliens a Europa. 

SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES

 

Un dels immigrants racistes i violadors

"A grooming gang who raped a 14-year-old girl and 'abused her systematically and repeatedly' over a two-year period have been jailed. The woman was raped by multiple men in the Keighley area of West Yorks. (...) Prosecutors said the girl was driven to parks, flats and isolated places where she was raped by the men."

És revela un altre cas de violació racista, repetida i en grup d'una menor anglesa per immigrants musulmans. Aquesta vegada, sortosament, per anunciar-se'n la condemna a llargues penes de presó.

Això prova un altre cop l'existència dels "grooming gangs" o bandes d'immigrants racistes i violadors que tenen per objectiu sistemàtic a noies menors angleses. 

Els "grooming gangs" són malgrat existir des de fa dècades, malgrat victimitzar innombrables menors, encara un tabú. 

En ser un exemple especialment escruixidor dels mals que suposa l'imposició del multiculturalisme i multiracialisme. Oficialment un meravellós i inqüestionable èxit.

Totes aquestes noies són sacrificades en la imposició de l'assoliment d'una nova i suposadament utòpica societat. Què diu basar-se en l'igualtat. 

Què és copsa com una mentida. En ser les víctimes dels "grooming gangs"  tractades com una merda, per ser autòctones, en comparació al que succeiria de ser immigrants.

Les feministes en la seva aclaparadora majoria callen. Palesant que són part del problema més que de la solució al patiment d'aquestes menors angleses. En contribuir a amagar-lo.

També a Catalunya?

L'OPORTUNISTA I RECURRENT CULPA BLANCA

 

" (...) L’édition britannique du magazine de mode a souhaité célébrer à sa une la montée en puissance des mannequins africaines. Mais l’image est vivement critiquée, car l’éclairage est faible, les jeunes femmes vêtues de noir et leur peau foncée à l’excès, au point de rendre la photographie peu lisible.  (...) Certains internautes dénonçaient un 'white gaze' (regard blanc) ou une fétichisation, ce qui, observe-t-elle, est particulièrement 'ironique sachant que l’équipe éditoriale à l’origine de ces images était presque entièrement composée d’afrodescendants.'"

Fins i tot aquesta portada de Vogue amb l'explícita i legítima pretensió de celebrar la bellesa negra acaba patint l'escomesa de molts negres. 

La titllen de racista en jutjar poc afavoridora la imatge que la protagonitza.

És tanmateix sarcàstic que resulti d'un equip editorial aclaparadorament afrodescendent dirigit per un ghanès.

Fer igualment culpables als europeus de l'incomoditat que els suscita és delirant. Però alhora molt significatiu.

En aquest cas som els culpables d'aquesta portada perquè, segons addueixen, els negres que l'han ideat i publicat pateixen una "white gaze" o "mirada blanca".

Una mirada que sembla ser intrínsecament perversa i feridora només per blanca. No és això racisme?

No importa el que fem sempre som culpables de tot allò que no agrada als negres i altres. Sempre amatents de brandar el racisme i la seva presumpta victimització en contra nostra.

Dissortadament massa europeus estan disposats, arran de l'adoctrinament sistemàtic que pateixen, a creure-s'ho.

S'escauria, en acabat, de reflexionar sobre palesada tendència de tants negres i altres de culpabilitzar els blancs de tots els seus problemes i fracassos. Més que no d'assumir-los.

Tots en sortiríem guanyant.

LILIAN THURAM MENTEIX I HO SAP

Lilian Thuram

"(...) Cuando a usted le categorizan como a una persona de color negro, demasiado a menudo sufre miniagresiones o violencias. Puede ser una agresión de la mirada, gente que tiene miedo de usted, y usted no sabe por qué. Cuando usted es un joven negro, tiene más probabilidades de ser controlado por la policía en la calle. Deberá trabajar más para tener las mismas oportunidades que otras personas categorizadas como blancas. Al decir esto a mis hijos, intento hacerles tomar consciencia del racismo. Y decirles: 'Atención, no permitáis que nadie os encierre en esta categoría llamada negra, y no os encerréis en ella'."

A la ciutat de Londres el 2007 els negres eren el 10,6% de la població de Londres. Al 2010 suposaven el 67% de crims perpetrats amb armes de foc, el 58% dels robatoris i el 54% de total del crims al carrer. Entre el cens del 2001 i el cens del 2011 la població negra hi va augmentar un 39%. Si la criminalitat negra augmenta en proporció a la població negra el resultat és que la seva violència a Londres empitjora clarament. Especialment als districtes on s'hi concentren.

Que n'opinaran d'aquestes dades Thuram així com els apologistes dels negres i altres equivalents? Insistiran amb tota probabilitat en les presumptes miniagressions dels autòctons europeus com si fossin infinitament pitjors que ser robat o violat o mort a ganivetades o trets per un negre o equivalent. Blasmaran, en acabat, els europeus per la criminalitat negra.

Més que traslladar als blancs la responsabilitat pel fracàs col·lectiu dels negres a Londres, amb tota seguretat també a Paris i altres ciutats europees amb grans assentaments d'immigrants negres, a Thuram i altres semblants els cal assumir-la. Perquè allà on s'apleguen els negres tendeixen a crear societats més o menys fracassades. És la realitat, no racisme, constatar-ho.

Thuram parla des del ressentiment contra els europeus. Ell i els seus malden de donar-li una aparença seriosa i, fins i tot, científica. Però és simple frustració materialitzada en una immadura reacció consistent en fer responsables als blancs dels mals dels negres. Thuram, tanmateix, no és un babau. És conscient del que fa. Això n'agreuja la ja bruta actitud de revenja contra els blancs.

El racisme existeix. Perquè racisme és el que fa aquest ex-futbolista en escometre contra els europeus. Primer proclamant que no existim i després pretenent que ens hem de sentir forçosament culpables per pertànyer a una identitat etnocultural que, suposadament, no existeix. En què quedem, Thuram?

Existim quan convé per fer-nos culpables de tots els mals dels negres i altres semblants o no existim malgrat que centenars de milions d'europeus i eurodescendents ens reconeixem col·lectiva i identitàriament com a tals? Afegeix Thuram al seu nou pamflet que tot és redueix a una construcció mental. Quan la fal·làcia és la seva espúria argumentació titllant-nos i reduint-nos a perversa quimera. De la que ell, entre altres, en vol ser la Nèmesi.

El millor que pot fer és tornar a l'Àfrica a alliçonar els negres com ell en una molt escaient autocrítica. Començant per recordar-los el seu molt lucratiu negoci de segrest i esclavització d'altres negres per vendre'ls després a alguns europeus. O que els britànics van abolir l'esclavitud al seu imperi al 1833 pagant un deute als esclavistes i els seus descendents, per alliberar els esclaus, tan ingent que només va ser completat al 2015. Qui altre ha fet el mateix?

D'altres identitats mai no s'han ni plantejat l'abolició de l'esclavitud. És significatiu que avui als països europeus i d'eurodescendents l'esclavitud sigui ínfima comparada als països africans i asiàtics on sovinteja.  Quanta més presència europea menys esclavitud. És un fet. Però alguns, com Thuram, segueixen obsedits en escometre contra els europeus pel racisme brandant, per exemple, la nostra culpa esclavista.

Ser negre no és dolent. El dolent és culpabilitzar els europeus i eurodescendents dels seus mals. Fet que, òbviament, no ajuda els negres a superar-los. Encara que, probablement, proporciona una malaltissa satisfacció. Molt progressista, això sí.

S'ALBIRA LA GUERRA RACIAL CONTRA ELS EUROPEUS

 

Raphael Chevelleau, un dels rostres del racisme negre

"(...) In a statement read to the court, the victim said: 'A man was looking right at me as if he really wanted to hurt me.' The teenager was stabbed twice by Chevelleau and spent four days in hospital recovering from her 'serious' injuries. (...)After his arrest, the court heard he told police officers 'I was going to stab my ex-girlfriend but I couldn't be bothered to travel.' He added: 'I am doing this for my people'." "The man accused of gunning down a 19-year-old Burger King employee earlier this week ranted about slavery reparations and shouted 'America’s gonna burn!' as he was jeered by an angry crowd while being was led out of a police station in East Harlem Friday. (...) 'Where’s our reparations for four hundred years of f–king slavery!' Glynn yelled."

A la ciutat anglesa de Manchester en Raphael Chevelleau i a la ciutat estatunidenca de New York en Winston Glynn, negres ambdós, reivindiquen la defensa de la seva identitat negra per justificar la seva violència en conseqüència racista.

Alguns insisteixen, tanmateix, en que no poden ser titllats de racistes. Són els mateixos que donen versemblança als negres i altres en lamentar-se de les microagressions. Però si una simple mirada pot ser titllada d'agressió racista, no se'n pot titllar també una ganivetada o un tret mortals?

Les agressions racistes contra els europeus són un fet amagat. És presenten com casos de malaltia mental. Sembla que no importa gens estigmatitzar com violents qui pateixen genuïnament una malaltia mental amb tal de no admetre l'existència de la violència racista contra els blancs.

Aquesta violència euròfoba augmenta en créixer la immigració a Europa, també a Catalunya, així com el discurs que l'atia en transformar els negres i altres en víctimes sistemàtiques dels europeus. S'atia així la guerra racial en contra nostra. N'estem planyent ja les víctimes.

Encara que no és als carrers on pitjor és pateix. En ser a les ments dels catalans i la resta dels europeus on s'hi desferma més acarnissadament. Només cal veure els agressius discursos polítics, mediàtics i també pseudocientífics fent-nos culpables de tots els mals de les altres identitats etnoculturals.

Una xerrameca adreçada a aconseguir la resignació front aquestes agressions en totes les seves formes. Resignació que sovint degenera en l'extrem de l'agraïment masoquista. En percebre's com mitjà per fer la penitència escaient a les nostres presumptes malvestats.

Aquesta guerra cal guanyar-la. La batalla crucial és, cal insistir, a totes i cadascuna de les nostres ments. Per alliberar-nos de la culpabilitat, del seu càstig implícit, que pretenen imposar-nos. Només així en sortirem triomfants.

BRINDAR PER L'ANY NOU ÉS DE BLANCS

No ens prendran ni la cervesa ni el somriure!

Què comparteixen el raper Gandhi Djuna conegut com Gims, la periodista Zesha Saleem i el manter Serigne Mbaye a més de ser musulmans i immigrants a Europa? 

A França, Gims commina els immigrants musulmans a rebutjar de felicitar l'Any Nou i, fins i tot, els aniversaris en ser costums europeus aliens a l'islam.

A Anglaterra, Zesha Saleem escomet contra els anglesos per beure cervesa adduint que és un costum racista i islamòfob.

A Espanya, Serigne Mbaye exigeix que el rei mag Baltasar no sigui representat per un home blanc amb el rostre pintat de negre titllant això de racista.

Els tres palesen un abrandat i públic ressentiment contra els europeus entre qui viuen. 

Cal demanar, què fan a Europa atesa la seva flagrant i confessada incompatibilitat quant a la nostra identitat etnocultural?

El que hi fan és maldar de treure el màxim profit a la candorosa actitud, fins a extrems suïcides, de tants europeus front els immigrants. 

Massa europeus els perceben com víctimes seves, en patir la culpa blanca inculcada sistemàticament en contra seva, resignant-se a la seva xerrameca curulla d'odi racista.

Xerrameca que els immigrants vomiten sempre emparant-se, covarda i hipòcritament, en la seva suposada condició de víctimes nostres.

Malgrat gaudir, precisament per ser d'una identitat etnocultural aliena a l'europea, del privilegi d'escometre en contra de nosaltres els europeus. 

Brandant qualsevol collonada d'excusa, com és copsa, per vomitar la seva xerrameca racista.

Què fer front tot plegat?

Parlar clar; dir als immigrants que tornar als seus països d'origen és allò que els pertoca de fer. 

En ser allà on podran deslliurar-se de la brutal opressió pels europeus que diuen patir i viure com els plagui sense haver de suportar els nostres terrífics costums.

Els reemigrats poden endur-s'hi els babaus nostrats tan delerosos de viure la multiculturalitat i el multiracialisme. On millor que a l'Àsia, l'Àfrica o Llatinoamèrica?

Celebrem l'Any Nou i aquest engrescador propòsit d'encetar la reemigració amb una bona cervesa com europeus que, a desgrat de molts, som i serem!

DEFENSEM LES DONES EUROPEES DELS IMMIGRANTS VIOLADORS!

 

Alguns dels racistes violadors de noies angleses a Huddersfield

"(...) petition signed by more than 75,000 people calling for official research on the characteristics of grooming gangs to be made public. The issue is particularly sensitive in the Huddersfield area as the dozens of men convicted of sexually assaulting mainly white girls and young women are from a Pakistani background. Having commissioned research on the characteristics of grooming gangs, the government is now claiming it is not in the “public interest” for it to be made public. And it appears to be at odds with what the then Home Secretary Sajid Javid promised in July 2018 when he said there would be “no no-go areas of inquiry”. It has been revealed earlier this year that almost 19,000 suspected child sexual exploitation victims were identified by local authorities in just one year."

Passen els anys, passen les dècades, però segueix el patiment i res no canvia. 

Les agressions racistes i sexuals perpetrades per tants immigrants, bàsicament pakistanesos musulmans, contra multituds de nenes i noies angleses segueixen restant impunes. 

Aquestes són abandonades pels mateixos polítics i activistes qui alhora fan grans escarafalls condemnant les agressions sexuals i, específicament, les violacions en grup.

Però quan aquestes, com massa sovint succeeix, són perpetrades per immigrants llavors no només callen sinó que pretenen fer callar qui ho denuncia.

El cas de Hull, a Yorkshire al nord d'Anglaterra, on són venudes com esclaves sexuals per immigrants a altres immigrants que les torturen acarnissadament mentre les violen repetidament és només un més.

La misogínia i racisme d'aquests immigrants, qui actuen com invasors i conqueridors que fan de les dones europees el seu botí, els du a actuar tan menyspreable i miserablement. 

Tot plegat palesa la perversitat del Sistema vigent a Europa començant per Catalunya. On qui pateix realment el racisme sistèmic són els autòctons com aquestes nenes i noies. 

Perquè, què hauria succeït si masses d'europeus es dediquessin a violar ingents quantitats de dones immigrants? 

Amb tota seguretat pot afirmar-se que els mateixos que ara callen, atorgant impunitat als immigrants violadors, actuarien amb una resolució fulminant per castigar-los severament.

En quins altres afers tan greus com aquest actua igual de cínica i hipòcritament el Sistema quant als immigrants i els europeus?

Alguns adduiran que cal fer-ho per deslliurar-nos d'una guerra racial. 

Però és que no s'està ja desfermant contra nosaltres com prova la tan sovintejada violència sexual contra les dones europees infligida per immigrants?

Ja n'hi ha prou de sacrificar-nos als catalans i altres europeus, com si fóssim un negligible dany col·lateral, en l'imposició de la suposada utopia multicultural i multiracial que tant l'esquerra com el capitalisme comparteixen.

El Sistema ens fa la guerra, com ens la fan aquests immigrants, ens urgeix de combatre'ls abans que sigui massa tard per nosaltres. Començant per les nenes i noies blanques abandonades a la seva cruel dissort.