ALTERNATIVA PER ALEMANYA I EL FRAU DEMOCRÀTIC

 

Björn Höcke

"[...] The AfD, meanwhile, consolidated its position on the political scene. In 2017 it became the third-largest party in the Parliament, leading the opposition. [...] Far from moderating the party, success radicalized it. The AfD has developed into an ever more extremist and antidemocratic force. Today it is dominated by people like Björn Höcke, a party leader who, according to a court ruling, can be legally described as a fascist. [...] According to a recent study, 23 percent of western Germans said they believed the country was being “swamped with foreigners.” (The figure in eastern Germany was 40 percent.) " "[...] But 10 years after the AfD’s founding, that so-called firewall is beginning to show cracks. The AfD has become both more successful and more radicalized in recent years."

Quina mena de democràcia criminalitza els molts i cada cop més alemanys que s'oposen a la imposició i l'enaltiment de la immigració mentre, per exemple, facilita a l'iranià Behzad K. Khani de vomitar el seu odi racista en contra seva?

Quina mena de fal·làcia és aquesta democràcia on és delicte treballar per assegurar un futur digne pels alemanys, així com per la resta d'europeus, on se'ls ignora excepte per comminar-los a esllanguir-se resignadament?

La seva voluntat d'existir cal ser respectada. Com pot parlar-se seriosament de democràcia a Alemanya quan Alternativa per Alemanya, que hi és el tercer partit nacionalment i el primer a molts llocs, és marginada i fins i tot reprimida per l'Estat?

Sembla que a Alemanya n'hi ha que no tenen prou amb l'adoctrinament sistemàtic en la culpa blanca contra els alemanys sinó que, a més, pretenen negligir-ne una part molt significativa en no sotmetre-s'hi. 

Malgrat els maldestres intents de relacionar-la amb violència l'AfD s'ha palesat fefaentment respectuosa de la democràcia. Mentre que l'esquerra, amb els seus antifeixistes, n'ha agredit impunement molts militants i simpatitzants.

El problema no són els alemanys que mitjançant l'AfD i encapçalats entre altres per Björn Höcke s'oposen a la seva anihilació etnocultural. Ho és qui dirigeix un sistema nominalment democràtic però que no ho és en realitat. 

COM DESTRUIR ALEMANYA

 

Hans-Georg Maassen

"[...] 'In Germany we have a Green woke dominance in language, media and culture,' said Maassen in an interview on national radio this week. [...] His radio interview was triggered by tweets in which he warned that Germany’s 'driving force in the political and media space' was 'eliminatory racism against whites'. 'I reject ideological positions that demand the extinction of ... those with white skin colour – through mass immigration,' he added." "[...] The German parliament is close to passing a nationality law that will make it much easier for foreigners to acquire German citizenship. It is being seen as a small revolution in the country’s treatment of people with an immigrant background."

Hans-Georg Maassen ha estat fins 2018 el respectat cap de l'Oficina Federal per la Protecció de la Constitució, que vetlla contra l'amenaça del terrorisme i l'extremisme a Alemanya.  

Ara, tanmateix, és titllat d'extremista. El poder vol reduir-lo a pària polític i social en desafiar-lo. Palesant que, en realitat, les llibertats ideològica i d'expressió hi són minses.

Tot per gosar d'oposar-se a la demolició d'Alemanya i d'Europa desfermada des de fa dècades per aquest mitjançant, entre altres coses però especialment, l'atiament de l'assentament d'immigrants.

La freda i calculada política de reducció dels alemanys i europeus en minoria minvant envers l'extinció a la seva terra ha assolit ara una altra fita. Amb la reforma de la llei de nacionalitat alemanya.

En facilitar al màxim als immigrants d'assolir-la. Així com d'assolir també amb aquesta el dret de vot. Fet que beneficiarà clarament a l'esquerra en rebre'n amb molta probabilitat el suport electoral.

L'esquerra pretén validar sòrdidament el seu projecte d'enginyeria etnocultural contra els alemanys. Important massivament immigrants que molt probablement la votaran encara que només sigui per agraïment. 

Atorgant-li un vot que potser serà democràticament majoritari però que, òbviament, en realitat cada cop representarà menys els minvants alemanys.

Es significatiu que, en aquest sentit, un mitjà tan liberal i capitalista com el Finantial Times en sigui un abrandat partidari. Fins i tot lloant l'esmentada reforma com una petita revolució. 

Lúcids i coratjosos homes com Maassen esdevenen així enemics de la casta política i mediàtica liberal, també de la seva facció d'esquerra, simplement per posar al descobert seus actes i allò que els motiven. 

Hi ha amb tota seguretat molts alemanys que en són conscients. Però callen en témer la repressió política, social i aviat potser també judicial d'aquesta casta que està destruint Alemanya. 

És aquesta la seva democràcia? Un Sistema on els alemanys i europeus som castigats quan lluitem pel nostre futur front qui ens el nega?

EL MOVIMENT TRANS I LA DEGENERACIÓ DE L'ESQUERRA

"[...] Errasti reconoció cierta autocensura en el entorno académico. 'La universidad se ha convertido en una farsa compartida por alumnos y profesores que no quieren meterse en problemas posicionándose sobre este tema', quién lamentó la creciente influencia que está teniendo en estos círculos la llamada izquierda woke. [...]actualmente asistimos a una guerra cultural que se materializa sobre los cuerpos adolescentes. [...] Errasti indicó que 'estamos ante la ingeniería social perfecta para crear una supuesta revolución, que en realidad es narcisista, despolitizada y absolutamente inofensiva para el poder establecido'. Y como buena muestra de ello, añadió que 'el gran capital apoya a muerte el movimiento trans'. [...] 'todo esto responde a una degeneración del pensamiento de izquierdas que se viene produciendo desde hace décadas.'"

Quan una publicació com aquesta assenyala la degeneració de l'esquerra, tan sorollosa com buida excepte quant a la seva ferotgia malaltissa en maldar d'anihilar l'identitat europea a qualsevol preu, el que fa és admetre fins a quin extrem està podrida aquesta ideologia.

Errasti encerta en escometre contra l'irracional i fanàtic moviment trans. També en atribuir-lo a la degeneració del pensament d'esquerra. Només li manca, tanmateix, explicar que aquesta rau en la seva mateixa natura. Què alguns, maleïts gens casualment per aquesta ideologia, van lúcidament denunciar fa moltes dècades enrere. 

És palesa com l'esquerra repeteix la mateixa actitud agressivament nihilista a tots els fronts en la guerra a mort desfermada, amb l'aquiescència del liberalisme i del capitalisme, contra els fonaments de la identitat europea -incloent la catalana-. Per exemple quant a la immigració i la nostra substitució etnocultural que suposa.

Una esquerra, de fet un liberalisme, sempre amatent de decidir per nosaltres allò que ens convé. En base no a allò que ens cal sinó exclusivament per pretendre fer reals les seves messiàniques utopies. 

Ens han mai preguntat si volem l'esmentada substitució etnocultural? Simplement ens l'imposen adduint que és justa, bona i inexorable. Així com que qualsevol que en discrepi és un persona abjecta. Succeeix el mateix amb el seu moviment trans. Molt democràtic tot plegat. 

No hi ha un debat obert i sincer sobre aquests i altres afers. El mateix Errasti i la publicació on li fan l'entrevista, ambdós d'esquerra, diuen quant al moviment trans que no només el defuig sinó que actua agressiva i sovint violentament contra qui legítimament el vol.

Una actitud, cal afegir, perfectament coherent amb el que ha estat i és l'esquerra. Tan aviat és sent forta, com és ara, palesa el seu veritable tarannà. 

 Val a dir que les persones trans mereixen respecte. Una altra cosa és, tanmateix, que aquestes és deleixin per deixar-se emprar com arma per destruir una de les bases de la nostra identitat etnocultural. Amb el suport abrandat del capitalisme com el mateix Errasti comenta.

El veritablement revolucionari avui és combatre tot això. 

LA PRESUMPTA DEMOCRÀCIA A OCCIDENT II

"A German court has ruled that the far-right Alternative for Germany (AfD) can be classified as a suspected threat to democracy, paving the way for the domestic intelligence agency to spy on the opposition party. (...) The court also criticised the extremist leanings of the AfD’s youth wing, saying along with former 'Wing' supporters these members believed that the 'German people should be kept ethnically intact and ‘outsiders’ should be excluded as far as possible'. 'This goes against the Basic Law,' the court said, referring to Germany’s constitution."

Malament quan maldar de garantir el futur de la teva nació, oposar-se en conseqüència a l'assentament massiu d'immigració aliena a aquesta i Europa, és transformat en un greu delicte.

Qui és vanten de ser els abrandats defensors de la llibertat i la democràcia a Ucraïna són els mateixos que reprimeixen severament l'Alternativa per Alemanya per gosar de defensar el futur al seu poble.

La dura repressió que pateix l'AfD palesa l'asfixiant estretor de la presumpta democràcia a Europa occidental. Aquesta és la silenciosa però tanmateix mortal guerra que ens fan als europeus les nostres suposades elits. 

Una guerra cultural, però també política, que és a vida o mort. 

NOSALTRES, ELS NACIONALISTES, SOM ELS REVOLUCIONARIS

Steven Forti

"(...) En primer lugar, las económicas: el aumento de las desigualdades, el debilitamiento del Estado del bienestar, el creciente abandono de amplios sectores de la población que se encuentran en los márgenes de la sociedad, y la precarización del trabajo. En síntesis, las consecuencias de la imposición del modelo neoliberal a partir de los años ochenta. En segundo lugar, aquellas razones que se definen como culturales: la centralidad de temáticas –como el aborto, los derechos de las minorías, la inmigración, el matrimonio homosexual, el feminismo– que polarizan a nuestras sociedades y que rompen a menudo los clivajes políticos tradicionales. En tercer lugar, las socio-políticas: la democracia liberal representativa vive una profunda crisis, nuestras sociedades se deshilachan, los partidos políticos ya no cumplen con la función de correa de transmisión entre territorios e instituciones, los sindicatos tienen enormes dificultades para adaptarse a una realidad plenamente post-fordista, y la desconfianza de la ciudadanía sigue en aumento. Toca afrontar la complejidad del mundo gaseoso en el cual vivimos. No hay varitas mágicas o soluciones milagrosas En cuarto lugar, hay razones ideológicas: vivimos una etapa de crisis de las ideologías que han marcado la época contemporánea."

Previsible i adotzenat producte de la Universitat Autònoma de Barcelona, tan infestada d'ideologia d'ultraesquerra malauradament, Steven Forti escomet contra allò que anomena l'ultradreta. On inclou, fins i tot, a Junts per Catalunya.

Malgrat rivalitzar aquest partit liberal en multiculturalisme i multiracialisme suïcides amb ERC i la CUP. Defensar la identitat catalana i europea, ni que sigui tímida i acomplexadament, suposa estar al bàndol dels dolents i dels maleïts. Combatuts heroicament pels adalils del bé i la justícia com ell mateix. 

És hilarant que Forti presenti a l'ultraesquerra com salvadora de la democràcia liberal. Perquè, com el comunisme de qui deriva, mai no hi ha cregut. Simplement malda de segrestar-la per posar-la al servei dels seus espuris i sinistres interessos. 

Ell i d'altres semblants hi inoculen la seva delirant i corrosiva metzina ideològica. Són qui l'afebleixen i deslegitimen front els catalans i europeus. En servir a aquesta ideologia no ens sentim, en conseqüència, representats com caldria esperar-ne.

Gent com Forti és culpable de l'agreujament del patiment dels cada cop més europeus i catalans perjudicats pels excessos del capitalisme dels que parla. No només ha fracassat en defensar-nos front aquest sinó que, encara pitjor, ha passat a col·laborar-hi servil i activament. 

Ho fa, per exemple, amb el seu discurs favorable a l'assentament massiu d'immigrants. Ara, a més, també transportant-los a Catalunya i Europa. Com fa Open Arms qui, significativament, gaudeix en fer-ho del suport dels capitalistes que diuen combatre. 

Val a dir que l'assentament massiu d'immigració al decurs de les darreres dècades amenaça amb fer minvar els europeus fins l'extinció. Rematant-nos així definitivament als catalans. Però revoltar-nos-hi en contra suposa cometre un acte vil. 

Això succeeix alhora que els mateixos que ens imposen la nostra mort, perpetrant així un fred i premeditat assassinat, celebren i promouen obscenament la identitat dels immigrants aliens a nosaltres que ens reemplacen a la nostra terra ancestral. 

Ambdós, capitalisme i esquerra, són enemics de les nostres conquestes socials i identitat. Forti sembla enutjat perquè lluitem per aquestes. Com gosem de fer-ho quan de nosaltres s'espera que ens resignem a esllanguir-nos i esvaïr-nos sense destorbar-los? 

Pot sobtar que es palesi amb més intensitat que mai abans la crisi de les ideologies que esmenta? Quan ens precaritzen socialment i ens neguen la nostra identitat etnocultural tant la dreta com l'esquerra no pot succeir una altra cosa. 

En acabat, és aclaridor que Forti exigeixi la censura dels dissidents als mitjans per tal de combatre qui, així, reconeix com el seu enemic. Més que no el capitalisme. 

Palesant així que la defensa de la democràcia no és la seva prioritat. En cas contrari advocaria pel debat obert amb els cada cop més catalans i europeus qui, farts de la supèrbia i menyspreu d'ell i dels seus, lluitem per la nostra dignitat i supervivència.

NIETZSCHE I LA DEMOCRÀCIA LIBERAL

 

"(...) la démocratisation de l’Europe est en même temps, et sans qu’on le veuille, une école des tyrans (...)" Friedrich Nietzsche, Par-delà bien et mal, 1886.

Una altra visionària reflexió, en copsar-se la deriva del sistema demoliberal, de Nietzsche.