ERC, COMUNISME I GENOCIDI UCRAÏNÈS

 

"ERC y EUiA Comunistes concurrirán en coalición a las elecciones municipales en ocho municipios el próximo 28 de mayo, entre los que figuran L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Cornellà, Mollet (Barcelona) y Vielha (Lleida)." "The French parliament on Tuesday (28 March) recognised as 'genocide' the 1930s starvation of millions in Ukraine under Soviet leader Joseph Stalin, known as Holodomor, a move welcomed by President Volodymyr Zelenskyy. [...] The text adopted in Paris on Tuesday recognises 'the genocidal nature of the forced and planned famine by the Soviet authorities against the Ukrainian population in 1932 and 1933'. [...] Stalin’s campaign of forced 'collectivisation' seized grain and other foodstuffs and left millions to starve."

Malastruga coincidència per ERC de l'anunci de la seva entesa amb la comunista EUiA amb, alhora, el reconeixement per part del Parlament francès del genocidi ucraïnès perpetrat pels seus companys comunistes a la URSS.

En palesar amb més nitidesa encara la flagrant i menyspreable hipocresia d'aquest partit d'esquerra. Qui alegre i despreocupadament presenta una coalició electoral amb els comunistes a Catalunya sense sentir, tanmateix, cap neguit quant als milions d'ucraïnesos assassinats pels comunistes soviètics. Com tampoc quant als assassinats pels comunistes en general.

Val a dir que ERC no està sola en la seva vergonyosa actitud. Perquè la LFI, el partit d'ultraesquerra a França, només ha reconegut aquest genocidi per fer-ne responsable a Rússia. Malgrat que aquesta nació europea estava sotmesa a la dictadura dels comunistes. Que van emprar-la com eina per desenvolupar les seves polítiques genocides.

De la mateixa forma que el liberalisme, amb la connivència activa de partits d'esquerra com ERC o la LFI, empra ara Ucraïna per fer la guerra a Rússia. Els ucraïnesos posen els morts a aquesta guerra, que pot afeblir terminalment Europa i així a Catalunya, mentre l'oligarquia transnacional capitalista que l'atia no es sent incomodada quan és esquitxada amb la seva sang.

Aquest és un altre exemple de la degeneració de l'esquerra de la que participa ERC. Tan dura amb el que titlla d'ultradreta, a qui nega qualsevol possibilitat d'existència a la política catalana adduint entre altres coses però principalment els tràgics fets desfermats a la Segona Guerra Mundial, mentre intima amb els comunistes que van assassinar molta més gent arreu del món.

Els comunistes van perpetrar els seus genocidis en nom de la igualtat. Aquesta sembla obsessionar l'esquerra. Però només quan li convé. Perquè està clar que no considera iguals els ucraïnesos assassinats al decurs de l'Holodomor, així com altres víctimes del comunisme, a altres col·lectius assassinats en massa. 

Ja n'hi ha prou de la pretesa autoritat moral de l'esquerra. Què ERC, com a vulgar partit d'esquerra que és, també malda d'atorgar-se. No te cap dret a escometre contra allò que titlla d'ultradreta. Qui, per la seva banda, cal que denunciï el cinisme d'aquest partit i dels seus líders. Denuncia molt legítima i escaient a la política catalana on l'esquerra és encara malauradament hegemònica.

ERC, UN VULGAR PARTIT D'ESQUERRA

Ruben Wagensberg, el veritable rostre d'ERC

"[...] 'Alguns arguments són classistes i racistes'. Així ha qualificat el diputat d’ERC Ruben Wagensberg les crítiques de Junts a la gira llatinoamericana del president Pere Aragonès i la consellera Meritxell Serret. En una interpel·lació parlamentària, el republicà ha assegurat que, si els representants amb els quals s’ha reunit el Govern fossin 'de Nord-amèrica, segur que no haurien fet aquests comentaris'. En aquest sentit, ha defensat l’agenda de 'cooperació' i de lluita pels 'drets humans' de la Conselleria d’Exteriors, i no les 'relacions internacionals basades en els poders econòmics', que considera que feien els seus antecessors." "[...] A vegades, l’independentisme es mostra molt identitari. A mi em costa veure’m en algunes manifestacions independentistes plenes de banderes. [...] Jo tinc més discrepàncies amb Junts per Catalunya que amb els Comuns. Milions de discrepàncies més! Jo crec que amb els Comuns podem estar d’acord en un 90% de les coses."

En la patètica cursa entre JxC i ERC per esdevenir el partit que més nosa fa quant a l'assoliment de la plenitud nacional dels catalans, a qui renuncien d'assegurar-ne el futur en atiar ambdós la immigració massiva, està clar que actualment guanya ERC.

Que la guanyi un o altre és, tanmateix, negligible. Perquè no importa qui ho faci els catalans perdem. 

Només cal llegir la resposta de Wagensberg a la crítica de JxC a l'insignificant i insubstancial viatge del president Aragonès per Llatinoamèrica per copsar-ho. Ens confirma, tot cofoi, que el seu partit ERC és idèntic a l'ultraesquerra rància i tronada dels Comuns. 

Per la seva banda JxC no sembla haver rebatut la resposta d'ERC a la seva crítica a Aragonès. Probablement en no ser capaç de rebel·lar-se contra els estrets i asfixiants límits de la ideologia malauradament dominant a Catalunya i compartida per ambdós.

Perquè és lògic que l'independentisme sigui identitari. En ser la seva fita i motiu d'existència assegurar el futur a la identitat catalana i europea. Què a aquest activista d'ultraesquerra això l'enutgi és molt aclaridor. Com també ho és que militi a ERC.

Wagensberg admet estar més interessat en fer servir l'independentisme com mitjà per assolir els seus objectius ideològics que en assegurar el futur als catalans. Admet, de fet, que una i altra cosa són incompatibles.

La deriva dels partits que suposadament vetllen pel futur dels catalans a l'esquerra més hostil al nacionalisme català, a qualsevol expressió de la identitat de les nacions europees que no es sotmeti a la seva imposició dels seus dogmes, és una traïció que no pot passar desapercebuda.

CATALANS I EUROPEUS ENS MEREIXEM EL RESSENTIMENT D'ALTRI?

 

Dolents europeus

"Macron au président de la RDC : 'Depuis 1994, vous n’avez jamais été capable de restaurer la souveraineté ni militaire ni sécuritaire ni administrative de votre pays. C’est une réalité. N’accusez pas la France.' [...] Pour le Chef de l’Etat congolais, le regard paternaliste de la France doit changer car, la Françafrique n’existe plus. 'Voilà ce que je voulais apporter comme précision pour dire ça aussi ça doit changer dans la manière de coopérer avec la France et l’Europe. Regardez nous autrement en nous respectant, en nous considérant comme de vrais partenaires et non toujours avec un regard paternaliste avec l’idée de savoir toujours ce qu’il faut pour nous.'" "[...] Former Malaysian prime minister Dr Mahathir Mohamad has said that the current crisis between Russia and Ukraine can be interpreted as the 'start of the third World War'. [...]  'I think the present war between Ukraine and Russia is caused by the Europeans' love of war, of hegemony, of dominance,' he wrote in a series of tweets on Friday."  "[...] evidence overwhelmingly demonstrates that aid to Africa has made the poor poorer, and the growth slower. The insidious aid culture has left African countries more debt-laden, more inflation-prone, more vulnerable to the vagaries of the currency markets and more unattractive to higher-quality investment. It's increased the risk of civil conflict and unrest (the fact that over 60% of sub-Saharan Africa's population is under the age of 24 with few economic prospects is a cause for worry). Aid is an unmitigated political, economic and humanitarian disaster."

Félix Tshisekedi, president de la República Democràtica del Congo, va encertar en adreçar-se recentment a Macron per demanar-li de superar el paternalisme francès i europeu envers els africans. 

Cal, tanmateix, que comencin els mateixos africans a fer-ho. Perquè l'aclaparadora majoria dels països africans depenen dels aliments que importen, especialment, d'Europa.

També depenen dels diners europeus rebuts, simultàniament, com ajuda humanitària. Què, gairebé sempre, s'acaben embutxacant les corruptes oligarquies africanes locals.

Encapçalades per gent com Tshisekedi qui, alhora, blasma als europeus de tots els mals que pateixen els africans.

En aquest sentit el musulmà i expresident malaisi Mohamad palesa com el ressentiment contra els blancs, que Tshisekedi atia i empra en benefici seu, és explotat cínica i creixentment a altres llocs.

Perquè és cert que els europeus hem excel·lit en la guerra. Però és perquè hem excel·lit en força, habilitat, creativitat i tenacitat en gairebé tot en comparació a altres identitats etnoculturals.

Gent com els esmentats congolès i malaisi revelen amb la seva ressentida i esbiaixada xerrameca el seu complex d'inferioritat.

En un món dur i competitiu, on els europeus vam patir la brutal escomesa per sotmetre'ns de turcs i mongols, vam saber prevaldre sobre els altres. Ens n'hem de sentir culpables? Òbviament no.

Però, per empitjorar-ho més encara, hem contribuït positivament al decurs de segles al món. Al contrari del que pretenen el congolès i el malaisi. Qui malden de caricaturitzar-nos tan barroera i negativament. 

Encara que, fins i tot en fer-ho, empren les idees i el discurs desenvolupats pels blancs. Deu ser molt frustrant adonar-se'n.

Cal que els europeus superem, d'altra banda, la percepció inculcada que som culpables de tots els mals del món. Què les altres identitats etnoculturals arreu del món són incapaces de desenvolupar-se reeixidament.

Ens cal centrar-nos en nosaltres mateixos. En assegurar-nos un futur just, digne i lliure. Projectant-nos-hi des de les nostres arrels. Encara que només sigui perquè hi ha molt ressentiment en contra nostra. D'alguns que ens volen mal. 

ESSOMBA O EL RESSENTIMENT CONTRA ELS CATALANS

 

Essomba, de pare camerunès, ha aprofitat l'emissió del penós documental de TV3 sobre l'esclavitud i els catalans per exhibir el seu odi contra nosaltres.

Però a aquest privilegiat apparàtxik de la UAB i militant d'ultraesquerra els catalans l'importem ben poc. Escomet en contra nostra en ser europeus. Perquè, encara que alguns no se n'adonin, ho som.

Poc l'importen les queixes dels qui li recorden que els catalans no som pitjors que, per exemple, els mateixos negres que van esclavitzar i traficar amb altres negres. Qui només van deixar de fer-ho arran de la pressió dels europeus.

En aquest sentit és més probable que ell mateix descendeixi per via paterna d'esclavistes que els catalans a qui blasma per l'esclavisme. 

És tracta de fer-nos partícips de la suposada culpa blanca per, un cop ens hi haguem resignat tal com espera, pretendre legitimar el seu odi contra nosaltres. Tal com han fet equivalents seus contra la resta d'europeus.

Perquè la veracitat històrica no l'interessa. Allò que el mou és el ressentiment contra els blancs, així també contra els catalans, que pretén justificar així.

Cal tenir present que masses de negres i altres equivalents comparteixen aquest ressentiment en contra nostra. Ens diuen alguns babaus nostrats, tanmateix, que cal tolerar el seu assentament entre nosaltres.

Què en pot sortir malament, obcecats com estan pel seu odi, atès això?

ROCHY RD I LA SEVA GENTOLA

 

Rochy RD

"[...] Rochy RD és considerat un dels rapers de capçalera de la banda llatina dels Trinitarios, si bé ell ho nega. Les lletres de les seves sexualitzades cançons i on la violència i l'ostentació són la tònica general es vinculen a l'ideari d'aquests grups llatins. [...] La sala estava preparada per acollir un concert d’un raper de primer nivell. Capitolio estava preparat amb taules que s’havien venut a 500 euros cada una i on podien seure quatre persones. [...] Les taules a primera fila, però, no eren les més barates. Reservats amb taules més grans s’han arribat a pagar a 3.000 euros, segons els organitzadors." "[...] Es va fer un macrodispositiu que va acabar amb quatre detencions i 275 persones identificades que acumulaven més de 300 antecedents."

Com gosa la policia de destorbar aquest bonic esdeveniment organitzat per uns dominicans a Cornellà de Llobregat?

N'addueixen els defensors que la seva celebració i exaltació de la violència rau en la seva misèria econòmica i marginació social.

Encara que, com és veu, paguen molts diners per assistir al concert. No són precisament pobres. 

Potser són tots uns reeixits emprenedors de vocació filantròpica, sense relació amb negocis més tèrbols?

És interessant que els afrodescendents als EUA, a la Gran Bretanya i ara a Catalunya, per exemple, comparteixin la mateixa estima a aquesta música i allò que diu.

Qui malden de justificar-los diuen que també hi ha púrria nostrada. Cert, però això no suposa voler púrria forana. En tenim prou amb la nostra.

L'aportació social i etnocultural d'aquests dominicans és nul·la. Però sembla que, segons els seus apologetes, tenim el deure moral d'acollir-los.

A qui beneficia el seu assentament a Catalunya? Per què és obvi que no a nosaltres els catalans i europeus.

EL CAPITALISME ÉS LUCRA AMB LA IMMIGRACIÓ

"Ni un solo puesto de trabajo de los cerca de 300.000 creados a lo largo 2022 fueron a parar a manos de españoles. [...] Este cambio de tendencia —que se agravará en los próximos años, puesto que se prevé que llegarán más de nueve millones de inmigrantes hasta 2050— se produce, además, en pleno debate sobre si se facilita la llegada de extranjeros para ocupar vacantes en el sector de la construcción, que alerta de que necesitarán medio millón de trabajadores para los próximos cuatro años. Sin embargo, los sindicatos y Unidas Podemos, con la vicepresidenta Yolanda Díaz a la cabeza, se oponen rotundamente a traer mano de obra extranjera al país de los tres millones de parados. [...]  «empieza a haber una sobrerrepresentación de extranjeros en sectores como servicios y construcción», según apunta Javier Blasco, director de Adecco Group Institute."

El capitalisme és lucra obscenament mitjançant la immigració pel que l'atia il·limitadament. Però l'esquerra, que tant soroll fa quant altres afers, no en diu gairebé res. Palesant un acord tàcit entre ambdós que perjudica, també, a la nació catalana.

En compartir ambdós el mateix anhel d'afavorir-la per satisfer els seus interessos egoistes. Perquè l'esquerra vol immigrants per fornir-se'n del vot i, eventualment, emprar-los com mitjà per imposar la seva pretesa utopia social i mestissa igualitària.

Aquest fet afecta també als catalans. Contra qui uns i altres insisteixen en afavorir el màxim possible l'assentament d'immigrants. Sense que els importi gens el nostre parer així com l'impacte social i etnocultural que ens suposa. 

L'actitud de l'esquerra és especialment lamentable. És presenta com anticapitalista i antisistema quan, en realitat, actua coordinadament amb el liberalisme. Elaborant un discurs, molt convenient per aquest, que vol legitimar la imposició de la immigració i titlla de criminal qui en discrepa.

Potser és per això que la comunista Yolanda Díaz és sent lleugerament culpable i discretament s'oposa a l'entrada de més immigrants? Potser tem que l'esquerra quedi definitivament desacreditada?

Ser revolucionari avui passa per combatre tot això. Tant en defensa de les nostres conquestes socials com per assegurar un futur digne a la nostra identitat etnocultural catalana i europea. 

QUÈ SUCCEIRÀ DESPRÉS DE NOSALTRES?

Sud-àfrica és una advertència sobre què pot succeir si els europeus, els catalans per exemple, acabem sent primer minoritzats i després extingits a la nostra terra en benefici d'altri.

El daltabaix pot ser escruixidor com és palesa a l'Àfrica austral.

ÉS LA CULPA SEMPRE DEL BLANC?

 

Tyre Nichols

"[...] according to FBI data, from 2016 to 2020, black people were more than twice as likely to commit a hate crime as whites. For whites, the hate crime rate is roughly 6.6 per 100,000. For blacks, the hate crime rate is roughly 16.7 per 100,000. For Asians, the hate crime is roughly 1.5 per 100,000." "[...] Do you know who is responsible for the high homicide rate among Blacks?  If you say Caucasians you’d better guess again. The # 1 group responsible for killing Blacks, are Blacks. That’s a 'stunning' revelation isn’t it? So are the statistics: In 2016, 90.1% of Black victims were murdered by African-Americans. According to the Justice Department, young Black men aged 15 -19 are the leading victims of homicide at the hands of other Blacks. These figures show that instead of trying to live peacefully, we are committing crimes against each other. Why is that?" "The police who killed Tyre Nichols were Black. But they might still have been driven by racism [...] One of the sad facts about anti-Black racism is that Black people ourselves are not immune to its pernicious effects. Society’s message that Black people are inferior, unworthy and dangerous is pervasive. Over many decades, numerous experiments have shown that these ideas can infiltrate Black minds as well as White. Self-hatred is a real thing."

Fins quan els negres tant als EUA com a Europa persistiran en fer culpables de tots els seus mals als eurodescendents i europeus?

Per què fins i tot després que Tyre Nichols hagi estat assassinat per policies negres s'insisteix en culpar-nos d'aquesta i de totes les violències entre negres?

L'aclaparadora majoria de morts violentes de negres als EUA són perpetrades per altres negres, arriben a ser-ne el 90%, però és més fàcil blasmar-ne al blancs que fer autocrítica.

Malgrat que els crims d'odi racista protagonitzats per negres, no només contra els blancs però també contra asiàtics i hispànics, superen àmpliament els que cometen els blancs.

Als europeus i eurodescendents ens fan la guerra no especialment els negres sinó qui, amb l'excusa de malaurats casos com l'esmentat de Tyre Nichols, es fa ressò mediàtic de la nostra presumpta culpabilitat quant a la violència que pateixen.

Entre aquests cal destacar els blancs qui, atiats per un masoquisme malaltís sovint celebrat socialment com quelcom virtuós, és senten impel·lits de repetir aquest discurs.

A Catalunya i Europa en general també és difós pels mateixos babaus. Pretenen fer-nos resignar a la violència immigrant en contra nostra així com al gran reemplaçament que patim per igual.

En aquest sentit és copsa el corrosiu odi masoquista d'alguns entre nosaltres. Però, a diferència del que succeeix entre els negres, és malda de fer-lo un fet normal.

Cal esperar que els negres deixin de matar-se mútuament, que cessin d'acarnissar-se racistament contra els blancs i altres, però això només serà possible amb una actitud madura i reflexiva que avui els manca.

Als catalans i els europeus ens pertoca de lluitar contra qui vol blasmar-nos com culpables de tots els mals dels negres i semblants. En ser una flagrant agressió racista en contra nostra que no podem deixar sense resposta.

VOLEM PROFESSORS CATALANS

 

 

Als alumnes immigrants els calen professors immigrants per assegurar-ne l'èxit educatiu, ens diuen.

Als catalans i als europeus, no els escauria llavors de tenir professors catalans i europeus per assolir-lo?

O és que potser és respecta la identitat etnocultural d'uns però no dels altres?

Perquè és absurd pretendre que allò imprescindible pels primers és negligible pels segons.

Els que tant és vanten de tenir la igualtat com fita tornen a palesar que, en realitat, tracten als catalans i als europeus en inferioritat de condicions a la seva terra front els immigrants.

Qui és mereixen de gaudir d'una educació respectuosa quant a la seva identitat etnocultural, sí, però a la seva terra.

Com nosaltres a la nostra.

SUD-ÀFRICA, EL FUTUR DE CATALUNYA I EUROPA?

EL COLPIDOR VÍDEO POT VEURE'S AQUÍ

Empobrits i famolencs aquests blancs de Sud-àfrica són abandonats per gairebé tothom. Començant per alguns europeus que, masoquistament, es complauen de veure'n el trist estat. 

Hi duen més de tres-cents anys assentats. Són tractats de colons pels mateixos que, tanmateix, volen fer dels immigrants assentats a Catalunya i Europa uns catalans i europeus malgrat dur-hi una o dues generacions.

Sud-àfrica és avui un caos miserable i violent. Per tothom, també pels negres, que probablement vivien millor al decurs de l'apartheid. Alguns d'aquests ara s'han enriquit. Però la majoria pateixen el caos resultant.

D'això no se'n parla gairebé a la majoria de mitjans. Per qui Sud-àfrica cal que forçosament sigui un símbol reeixit del multiculturalisme i el multiracialisme. 

Perquè pels negres allò prioritari és la venjança contra els blancs. Més que bastir la pretesa utopia que tant enlluerna i embadaleix algunes llumeneres europees.

Han palesat ser incapaços de mantenir tot allò positiu de la Sud-àfrica governada pels eurodescendents però n'han agreujat terriblement els problemes.

La possible minorització dels europeus, com els catalans, a la nostra terra molt probablement no resultarà en l'establiment de l'utopia mestissa sinó en l'empobriment i el caos generalitzats.

Pot suposar la presa del poder pels immigrants que, arravatats pel seu ressentiment, ens tractaran als europeus igual que els negres avui tracten els eurodescendents a Sud-àfrica.

TRIOMF DELS BRETONS I DELS EUROPEUS A CALLAC

 

"[...] Dans cette petite ville des Côtes-d'Armor de 2.2000 habitants, la municipalité et le fonds de dotation Merci souhaitaient accueillir des réfugiés et des demandeurs d'asile pour 'dynamiser le territoire'." "[...] Le fonds de dotation Merci a été créé en 2009 par la famille Cohen, des entrepreneurs philanthropes souhaitant financer et accompagner de manière pérenne des projets solidaires. [...]le fonds Merci a imaginé le projet Horizon, qui consiste à construire un village avec des personnes réfugiées et non-réfugiées." "[...] Jeudi, des députés La France insoumise ont critiqué l’inaction du gouvernement face à la « menace fasciste » [...] « La complaisance insupportable du gouvernement avec les milices fascistes entraîne partout sur le territoire une banalisation des idées d’extrême droite », ont accusé les députés."

Els bretons han triomfat sobre el projecte de la poderosa família Cohen. Ha triomfat la lluita identitària i social d'aquests europeus front la brutal pressió desfermada en contra seva per fer-los resignar-hi.

A aquests filantrops jueus, que han gaudit del suport del poder i de la majoria de mitjans, els escauria més atiar l'assentament de jueus entre els palestins de Cisjordània o Gaza. 

Però no ho fan. Malgrat que seria més engrescador i inspirador veure com hi "dinamitzen el territori" que a Bretanya. 

Aquesta mena de projectes, que fins i tot afecten Catalunya com és palesa a Tremp, sovintegen especialment a Europa occidental. Sembla que ens calen urgentment.  

Potser perquè l'existència de llocs on els autòctons, per exemple bretons o catalans, som la majoria és un fet que no pot tolerar-se?

Per què els recursos emprats en projectes com aquest no s'inverteixen als països d'origen dels immigrants malgrat ser el més lògic i beneficiós per aquests?

Per què no invertir-los, d'altra banda, en el foment de la natalitat i en la generació d'oportunitats de desenvolupament pels europeus a la nostra terra?

Cal esmentar el patetisme dels europeus masoquistes qui, tant abrandada com servilment, col·laboren en la nostra forçada minorització a les nostres viles i ciutats. 

En cal destacar els d'esquerra qui, per justificar el seu estúpid col·laboracionisme i el seu fracàs, transformen en "milícies feixistes" a un moviment popular i pacífic.

Els bretons i els europeus hem guanyat aquesta important i simbòlica batalla. La guerra, tanmateix, es desferma encara amb extrema virulència política i mediàtica. 

El nostre enemic és fort i tornarà a intentar de sotmetre'ns al seu projecte d'enginyeria etnocultural que amenaça d'extingir-nos eventualment.

Cal estar preparats per lluitar en contra seva i pel nostre futur.

ISLAMOESQUERRA CONTRA ELS CATALANS

 

Se'n vanten els organitzadors, "joves marroquins" i "sectors anticapitalistes",  de representar "les estructures populars i comunitàries de Manresa".  

Com poden pretendre ser populars en escometre contra els catalans que, molt probablement a desgrat seu, són la comunitat popular predominant històricament i encara ara a Manresa? Deixen clar que el poble pel que diuen lluitar no són els catalans sinó els marroquins i altres semblants.

Com poden voler ser anticapitalistes en facilitar al liberalisme i al capitalisme d'eradicar qualsevol expressió de la diversitat etnocultural que pugui, segons diuen, suposar un obstacle al seu lliure mercat composat per una massa igualitària de productors i consumidors?

Tot plegat rau en l'odi masoquista dels babaus autòctons de la CUP, qui controla l'ateneu on es realitza aquest acte vexatori contra els catalans, així com en l'odi racista dels moros de l'associació Al Qwa. Ambdós contra la identitat etnocultural catalana i europea.

En sentir un malaltís ressentiment contra els catalans i europeus. Com presumptes culpables de tots els mals del món, en aquest cas dels marroquins en concret, que només ens podem redimir mitjançant la suïcida col·laboració en la nostra dissolució entre la immigració. Què conclourà, segons sembla, al paradís social.

La palesada conxorxa d'islamoesquerra a Manresa és presenta, tanmateix, com víctima de "reaccions desmesurades" i "comentaris racistes" dels perversos catalans. Dit altrament, ens vexen però és fan les víctimes quan nosaltres legítimament ho denunciem. 

Poden maldar d'embolcallar-ho amb la seva xerrameca d'esquerra però només cal veure el seu cartell, on surten tres caricatures grotesques coronades, per adonar-se de la seva clara intenció de desfermar la seva burla contra els catalans.

A facilitar als immigrants de celebrar la seva identitat etnocultural alhora que vexen la nostra, a això esmerça la CUP el seu temps i la seva energia. Per complaença del capitalisme i del liberalisme apàtrides. Què, molt significativament, també odien el nacionalisme.

CATALANS I BRETONS, LLUITEM PEL NOSTRE FUTUR!

Tremp, Catalunya

"[...] cela s’apparente ni plus ni moins à un remplacement de population, sur le moyen terme, entre une population du canton de Callac vieillissante, et les nouveaux arrivants souhaités par les philantropes du projet Horizon, mais aussi visiblement par la municipalité de Callac. [...] Pourquoi est-ce que cet argent public et privé sort aujourd’hui du chapeau pour « l’autre » et pas pour aider une population dont la précarité devrait parfois faire honte à des élus de banlieue parisienne qui plaignent leurs administrés ? Qui assumera, y compris pénalement, judiciairement, les conséquences en matière de sécurité et de vivre ensemble que pourrait avoir l’arrivée en nombre de populations culturellement, ethniquement et religieusement différentes ?" "[...] «Il s'agit de zones rurales de plus en plus désertées par les jeunes», constate Violeta Quiroga, professeure en travail social à l'Université de Barcelone, qui a pris part au programme. Il en résulte une population très vieillissante et inactive. Pour résoudre ce problème, conjugué à celui des mineurs migrants non accompagnés, le gouvernement autonome de Catalogne et la chambre de métiers et de l'artisanat de région Occitanie, en France, ont lancé ce projet commun. Ce dernier est doté d'une subvention de près de 700.000 euros provenant du Fonds européen de développement régional (FEDER). "

A Tremp i Callac, a Catalunya i Bretanya respectivament, s'hi vol imposar l'assentament massiu d'immigració. 

Perquè, entre altres motius però principalment, ciutats com Barcelona o Paris estan congestionades quant a les masses d'immigrants que s'hi han assentat i segueixen assentant.

Catalunya i Bretanya, com altres nacions europees, pateixen l'amenaça de l'envelliment i la despoblació arran de la seva crisi de natalitat.

Què fa el poder, tant públic com privat, front aquesta? Esmerçar-se en assegurar la continuïtat de l'arrelament i desenvolupament de catalans i bretons a la seva terra ancestral?

No; pretenen pel contrari rematar la seva agonia atiant-hi l'assentament massiu d'immigració aliena a la seva identitat.

Per què les tan generoses inversions fetes en benefici dels immigrants no les fan per ajudar els catalans i bretons?

Les seves presumptes motivacions altruistes són, en realitat, pur menyspreu contra els autòctons europeus.

Ens han abandonat a la nostra dissort. Ens tracten com una nosa obsoleta. Ens han amortitzat i ara pretenen desfer-se de nosaltres.

El Sistema ens fa la guerra. Lluitem per guanyar-la!

NACIONALISME O GLOBALISME, CAL TRIAR BÀNDOL

Mesquita turca Eyup Sultan a Roubaix

"[...] el crecimiento se debe en buena parte a votos proletarios, de obreros que, abocados a la pobreza y hartos de la inacción de las formaciones tradicionales, apuestan por la candidata que acaricia gatos mientras les promete acabar con la inmigración ilegal, vigilar de cerca a los islamistas, patriotismo y proteccionismo económico frente a la voracidad de la Unión Europea. Con la probable reválida de Macron, el peligro que planea sobre Europa se aplaza, pero no desaparece. Al contrario, la dinámica política francesa tiende a difuminar los espacios intermedios y puede convertir Francia en un laboratorio de la lucha de clases entre una izquierda encabezada por Jean-Luc Mélenchon y una derecha capitaneada por Marine Le Pen. Dos extremos que se retroalimentan." "[...] Estamos en Roubaix, cerca de la frontera belga. Un 40% de sus 100.000 habitantes son musulmanes. Hay seis mezquitas y una séptima en construcción. [...] Las trincheras identitarias hacen que, en el norte, haya feudos de Le Pen y de Jean-Luc Mélenchon (izquierda radical). A veces basta con desplazarse quince minutos en coche para cambiar de panorama político. [...] Una encuesta para el diario católico La Croix reveló que siete de cada diez musulmanes franceses respaldó a Mélenchon. La gran cuestión en la segunda vuelta, este domingo, es cuántos de ellos apoyarán a Macron y cuántos preferirán abstenerse. De ello puede depender el desenlace de los comicios. [...] Rouane, natural de Nador, cerca de Melilla, empleado del supermercado Le Triangle –repleto de mercancía halal–, cree que Le Pen “dice tonterías” y que “Macron ganará”. “Francia es el país de la libertad­, igualdad y fraternidad –añade–. Debemos respetarnos. La libertad de uno acaba donde empieza la libertad del otro”.

La defensa de les conquestes socials dels francesos es palesa indestriable de la defensa de la seva identitat etnocultural. 

El mateix quant a la resta d'europeus. Incloent els catalans qui, malauradament, massa sovint tenen por a bastir l'alternativa social i identitària al poder que ens precaritza i empobreix alhora que ens anihila identitàriament.

Aquesta alternativa, arreu d'Europa començant per Catalunya, és el nacionalisme. 

El poder i els seus mitjans, com La Vanguardia, són conscients del conflicte entre el seu liberalisme globalitzador i el nacionalisme que reviscola arreu d'Europa com natural i lògica oposició a aquest. 

Per això insisteixen en esbombar un imatge esbiaixada de Marine Le Pen, d'eixelebrada, mentre fan propaganda favorable no només al liberal Macron sinó també al comunista Mélenchon. Tot embolcallat en un discurs suposadament moderat i centrista.

Silencien els votants del Reagrupament Nacional alhora que donen veu insistentment com pot llegir-s'hi als immigrants, en concret als musulmans, qui han votat primer al comunista i ara votaran al seu suposat antagonista liberal.

En ser ambdós, Macron i Mélenchon, excrescències del mateix Sistema en acabat. Els musulmans ho saben. Malauradament molts europeus pretenen que no se n'adonen.

Malgrat que l'experiment multicultural i multiracial que perpetren ens menarà, com es copsa ja a llocs com Roubaix, a la nostra minorització i eventual extinció. Què afavoreixen l'islamització.

És per això que s'atia il·limitadament l'immigració. Quant més immigrants en general i específicament musulmans hagin més probable és que el Sistema que Macron i Mélenchon encarnen aconsegueixi perpetuar-se.

Perquè aquesta, perpetuar-se més que garantir el benestar social i la supervivència etnocultural dels europeus, és la seva prioritat. Encara que suposi desfigurar per sempre més a Europa etnoculturalment.

L'antagonisme és, així, entre el Sistema liberal i els europeus en tota la nostra diversitat autòctona de qui els catalans en som expressió. Aquest és el combat, social i identitari, que es desferma ara a Europa. 

SANT JORDI

 

Bona Diada de Sant Jordi!

NOMÉS LA NOSTRA IDENTITAT I SOLIDARITAT SÓN CONDEMNADES

Manifestació de BLM a Salt, Catalunya

"(...) Es diuen Musa, Anta, Mams, Fatou, Hayat, Mademu i Sami i són joves veïns de Salt que amb el videoclip 'Is the same' han guanyat un primer premi del sisè concurs de l’Institut Català Internacional per la Pau.(...) 'soc jove i negre i moro lentament quan veig que els meus a poc a poc van caient'“soc jove i negre i moro lentament quan veig que els meus a poc a poc van caient”" "Soc afrohispana, i no vaig tenir la sort de créixer immersa en la meva cultura. Vaig aprendre que ser hispana és molt més que parlar castellà, ho porto a la sang, a l'ADN i s'expressa en la manera com visc."

Qualsevol d'aquestes abrandades proclames de solidaritat i identitat racials serien forta i fulminantment condemnades pels antiracistes d'haver estat fetes per un europeu en general i per un català en concret.

Però en ser fetes per negres llavors són fins i tot celebrades i encoratjades. Com fa Òmnium Cultural qui, entre altres, patrocina l'esmentat videoclip.

Només els catalans profundament acomplexats per la seva identitat poden escometre contra aquestes en un cas i lloar-les a l'altre. Especialment tenint present que nosaltres som a la nostra terra al contrari d'aquests africans.

Què aquests acomplexats gaudeixin de tant ressò als mitjans, què puguin maldar d'encomanar la seva malaltissa actitud entre nosaltres mentre es censura i reprimeix qui en discrepa i els rebat, palesa el penós estat de la premsa.

Després alguns critiquen l'Hongria que ha votat massivament a Orbán adduint que no hi ha llibertat de premsa. Mentre callen quant a la nostra nació. En ser molt probablement partícips del silenciament de qualsevol parer dissident. A l'Occident suposadament lliure.

PERILLA EL CASTELLÀ A CATALUNYA?

"(...) L’1 de març el consell de ministres va aprovar el Proyecto Estratégico para la Recuperación ‘Nueva economía de la lengua’, a través del qual es preveu una inversió —agafeu-vos a la taula— de 1.100 milions d’euros a favor del castellà per mitjà dels fons europeus. (...) arrossegar sectors sencers d’activitat cap a una sola llengua, la que no solament té els beneficis d’un mercat planetari, sinó també el favor d’un estat que, per molt que es proclami sensible a les altres llengües d’Espanya, és perfectament conscient d’on ha de posar els diners. (...) Val a dir que els responsables de la política lingüística dels territoris de parla catalana ja han posat el crit al cel davant el galdós panorama de repartir-se el 2,7% del pressupost amb els col·legues bascos i gallecs."

El castellà és una llengua forta. Enfortida ara encara més arran de la ingent inversió de fons europeus aprovada recentment al seu favor. 

Alguns, tanmateix, és lamenten sorollosament de l'amenaça que segons diuen li suposa el català arreu de la nació catalana.

Això malgrat la precària salut de la nostra llengua. 

Prou motiu per una Espanya que suposadament se'n cuidés d'invertir tots els diners que s'escaiguessin per revifar-la.

Però a Espanya, començant per les seves classes política i cultural, el català no l'importa gens. 

Només els importa el castellà. Com és copsa clarament. 

Pretenen que ens sentim espanyols quan ens tracten com una nosa aliena?

FEIJÓO, LA MATEIXA ESPANYA DE SEMPRE

Res no canvia a Espanya

"'Feijóo prefiere hablar de la 'España plural y diversa', subraya la defensa del 'idioma común de todos los españoles', que no impide defender también las demás lenguas cooficiales como la de su comunidad, el gallego. (...) 'Defendemos la España de las autonomías'. Apostó por 'la unidad en la diversidad'. El PP es 'el partido que defiende la nación española', y que 'respeta el Estado de las autonomías, que es la garantía de la unidad de la nación',  (...) "El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, ha explicado a ERC en el Pleno del Congreso que la 'España plural' que ha defendido en sus ocho años al frente del Ejecutivo se refiere a 'una España plural, pero España', y se ha mostrado convencido de los avances que han supuesto, en especial para Cataluña, las reformas estatutarias, la nueva financiación autonómica y el reconocimiento de las lenguas autonómicas en la Unión Europea." 

N'hi ha prou en conèixer la precària i minvant salut del gallec, que ha empitjorat mentre Feijóo ha estat president de la Junta de Galícia, per saber que esperar quant a la seva pretesa defensa de llengües com el mateix gallec o el català de la que es vanta.

Però Feijóo no és una novetat. És significatiu que aquest presidenciable espanyol de dreta empri el mateix discurs, fins i tot les mateixes expressions i paraules, que Zapatero un polític espanyol d'esquerra que va ser president espanyol.

En ser tots el mateix quant als catalans. A qui es dirigeix especialment aquesta cantarella que, com s'ha palesat repetidament, només és una promesa que no tenen intenció de complir.

Zapatero no va fer-ho i, ara, no hi ha motiu per confiar en que ho faci Feijóo. Ambdós poden tenir diferències de matís ideològic però actuen exactament igual com espanyols que són. No se'n pot esperar altre cosa. Esperar-ne el contrari de Feijóo és badar.

SERÀ EUROPA O EL “DESERT”

 

"'GUIA DE SUPERVIVÈNCIA EN UNA SOCIETAT ISLÀMICA'.

Breu resum de la presentació del llibre.

Dissabte passat, dia 26, vam fer un acte literari-polític que només podem descriure com “de luxe”. Amb la presència del mateix autor del llibre, Filip Dewinter, de Manuel Quesada, l’editor, i d’Enric Ravello i Jordi Garcés, de SOM catalans.

Val a dir que l’indret de la presentació es va facilitar als interessats gairebé d’un en un … Coses de viure en una societat tan “democràtica I lliure” … per alguns.

La primera exposició la va fer el valent editor de llibre, Manuel Quesada, d’editorial EAS, qui d’una forma espontània ens va explicar els orígens de la idea amb el mateix autor, un projecte de gairebé dos anys, entre una cosa i l’altra.

Tot seguit vam escoltar a Filip Dewinter. Ens va fer un compendi del llibre que no detallarem gaire perquè “el que toca” és comprar-lo. Entre d’altres: situació actual del nombre de fidels arreu del món i el creixement sostingut de la Umma amb projeccions de futur, especialment a Europa. També una detallada i objectiva visió de l’Islam que demostra sense fissures la seva impossibilitat per encaixar dins d’Europa.

Com tercer ponent a Enric Ravello. Una cascada de perspectiva i clarificació política. Conceptes com REEMIGRACIÓ, perquè amb les xifres que tenim i les seves extrapolacions això de “controlar” o “aturar” (lema buit d’alguns partits) la immigració és insuficient per evitar la substitució demogràfica. Un altre de les seves “exposicions de xoc”, el problema de la immigració no és pas la il·legal, sinó la legal, i com a exemple paradigmàtic, Franca a on “les banlieues” són plenes dels fills i néts d’immigrants que no solament no s’han integrat, sinó que són capçalera de la reforçada radicalització de l’Islam, de fet és d’on surten els terroristes. Això i molt més, perquè l’important, si volem guarir és identificar i tractar la malaltia i no solament els símptomes.

Per rematar l’acte va intervenir el nostre millor “animal polític”, Jordi Garcés. Pragmàtic i fustigador, centrant-se en el cada dia de la nostra gent que viu en unes condicions socials i econòmiques que empitjoren dia a dia i que està atemorida per una delinqüència que campa per on vol sota total permissivitat política i legislativa. Una situació insostenible que cal redreçar costi el que costi i sigui com sigui. Tanmateix, i per finalitzar, va llançar-nos una primícia, presentarà candidatura a les pròximes eleccions municipals per Matadepera.

I després un bon sopar en camaraderia. El dia no podia acabar millor."

DENK, PUIXANT PARTIT ISLÀMIC ALS PAÏSOS BAIXOS

 

Farid Azarkan, capitost de Denk

"Aux Pays-Bas, le cabinet Het Opiniehuis en collaboration avec de Kantreken, vient de publier son enquête sur les intentions de vote chez les Néerlandais issus de l’immigration. Ainsi, parmi les répondants néerlando-marocains des grandes villes qui disent qu’ils vont voter, 51% veulent le faire par le parti Denk, rapporte ce mercredi le média néerlandais De Kanttekening. (...) De PvdA staat achter Denk (19 procent) op de tweede plek met 12 procent, als je de stemvoorkeuren van alle gepeilde biculturele Amsterdammers, Rotterdammers, Hagenaren en Utrechters samenpakt. Daarmee lijkt de PvdA een beter resultaat te gaan halen onder biculturele Nederlanders dan bij de gemeenteraadsverkiezingen van 2018, zegt opiniepeiler Aziz el Kaddouri (Het Opiniehuis/de EtnoBarometer). ‘Vroeger stemden deze groepen heel vaak op de PvdA. Je ziet dat deze liefde lichtjes terug is.’"

Denk, paraula turca que és tradueix al català com Igualtat, és un partit nou a la política neerlandesa. Representa tanmateix quelcom vell a Europa. És un altre exemple de l'islamoesquerra. De com musulmans empren la xerrameca d'esquerra en benefici seu. De l'avenç de l'islam a les nostres institucions.

És una escissió del socialista Partij van de Arbeid o Partit del Treball. En voler els immigrants musulmans qui n'eren part un partit que els representés identitàriament. Aquesta escissió va ser encapçalada per immigrants turcs però ara Denk està liderat pel marroquí Farid Azarkan. Reblant-ne el caràcter islàmic.

Va aconseguir 3 escons al parlament neerlandès a les darreres eleccions. Ara sembla que més de la meitat dels immigrants marroquins amb intenció de votar, com també una proporció important d'immigrants turcs, ho faran per aquest partit identitari musulmà. 

Perquè partits com el PvdA malgrat rebre el vot immigrant, entre aquest també el vot musulmà, no són prou patèticament multiculturals, multiracials i islamòfils així com denigradors de la identitat europea i concretament neerlandesa com per satisfer-los. 

El vot a Denk és concentra significativament a les grans ciutats, als llocs on s'hi han assentat el immigrants aquestes darreres dècades, palesant com el canvi de població suposa el canvi polític. En votar els immigrants pels seus interessos front els autòctons. 

Qui, al contrari del que pretén el discurs victimista dels immigrants, són qui en forma de delinqüència i grooming gangs pateixen la seva violència racista. Com succeeix a altres nacions europees. On, per ara, els immigrants estan prou satisfets amb el multiculturalisme, multiracialisme i islamofília dels partits ja presents com per crear-ne un altre. 

Per què li caldria per exemple a l'immigrant pakistanès Sadiq Khan, batlle de Londres, crear un partit islàmic atesa la flagrant islamofília del Patit Laborista on milita? Per què, quan afavoreix l'agreujament del minvament dels anglesos a la seva capital on ja són minoritzats?

Per què li caldria a l'immigrant marroquina Najat Driouech, diputada al nostre parlament, escindir-se d'ERC atès el fanàtic immigracionisme deconstructor de la identitat catalana i europea d'aquest partit? Per què s'hi hauria d'oposar quan només fa que beneficiar als seus?

Farid Azarkan als Països Baixos, Sadiq Khan a Anglaterra, Najat Driouech a Catalunya, etc. són símptomes del mateix problema. L'abandonament tant nacional com socialment dels treballadors neerlandesos, anglesos i catalans, en síntesi europeus, pels mateixos partits que van contribuir decisivament a bastir i fer crèixer.

Ens cal organitzar-nos social, cultural i políticament per fer front a aquesta traïció. Perquè ens hi va l'existència. Abans que sigui massa tard.