ERC, COMUNISME I GENOCIDI UCRAÏNÈS

 

"ERC y EUiA Comunistes concurrirán en coalición a las elecciones municipales en ocho municipios el próximo 28 de mayo, entre los que figuran L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Cornellà, Mollet (Barcelona) y Vielha (Lleida)." "The French parliament on Tuesday (28 March) recognised as 'genocide' the 1930s starvation of millions in Ukraine under Soviet leader Joseph Stalin, known as Holodomor, a move welcomed by President Volodymyr Zelenskyy. [...] The text adopted in Paris on Tuesday recognises 'the genocidal nature of the forced and planned famine by the Soviet authorities against the Ukrainian population in 1932 and 1933'. [...] Stalin’s campaign of forced 'collectivisation' seized grain and other foodstuffs and left millions to starve."

Malastruga coincidència per ERC de l'anunci de la seva entesa amb la comunista EUiA amb, alhora, el reconeixement per part del Parlament francès del genocidi ucraïnès perpetrat pels seus companys comunistes a la URSS.

En palesar amb més nitidesa encara la flagrant i menyspreable hipocresia d'aquest partit d'esquerra. Qui alegre i despreocupadament presenta una coalició electoral amb els comunistes a Catalunya sense sentir, tanmateix, cap neguit quant als milions d'ucraïnesos assassinats pels comunistes soviètics. Com tampoc quant als assassinats pels comunistes en general.

Val a dir que ERC no està sola en la seva vergonyosa actitud. Perquè la LFI, el partit d'ultraesquerra a França, només ha reconegut aquest genocidi per fer-ne responsable a Rússia. Malgrat que aquesta nació europea estava sotmesa a la dictadura dels comunistes. Que van emprar-la com eina per desenvolupar les seves polítiques genocides.

De la mateixa forma que el liberalisme, amb la connivència activa de partits d'esquerra com ERC o la LFI, empra ara Ucraïna per fer la guerra a Rússia. Els ucraïnesos posen els morts a aquesta guerra, que pot afeblir terminalment Europa i així a Catalunya, mentre l'oligarquia transnacional capitalista que l'atia no es sent incomodada quan és esquitxada amb la seva sang.

Aquest és un altre exemple de la degeneració de l'esquerra de la que participa ERC. Tan dura amb el que titlla d'ultradreta, a qui nega qualsevol possibilitat d'existència a la política catalana adduint entre altres coses però principalment els tràgics fets desfermats a la Segona Guerra Mundial, mentre intima amb els comunistes que van assassinar molta més gent arreu del món.

Els comunistes van perpetrar els seus genocidis en nom de la igualtat. Aquesta sembla obsessionar l'esquerra. Però només quan li convé. Perquè està clar que no considera iguals els ucraïnesos assassinats al decurs de l'Holodomor, així com altres víctimes del comunisme, a altres col·lectius assassinats en massa. 

Ja n'hi ha prou de la pretesa autoritat moral de l'esquerra. Què ERC, com a vulgar partit d'esquerra que és, també malda d'atorgar-se. No te cap dret a escometre contra allò que titlla d'ultradreta. Qui, per la seva banda, cal que denunciï el cinisme d'aquest partit i dels seus líders. Denuncia molt legítima i escaient a la política catalana on l'esquerra és encara malauradament hegemònica.

MINGONGS, ESCLAVITUD A LA XINA?

 

"[...] Les mingongs, hommes et femmes adultes, ont des conditions de vie extrêmes : ils habitent des dortoirs proches des usines ; le plus souvent, les couples mariés se trouvent de facto séparés ; leurs enfants restent dans la province natale car le Parti interdit et empêche la scolarisation des enfants dans la province où les mingongs ont migré ; l’éducation des enfants revient ainsi à leurs grands-parents (qui sont eux-mêmes astreints à rester dans leur province natale). [...] Les mingongs sont à la base de la stratégie conquérante du PCC. Cette opération mingongs n’est pas du tout une erreur du PCC. Elle s’articule au contraire parfaitement avec la stratégie géopolitique qu’il a bâtie pour obtenir l’hégémonie mondiale qu’il recherche(ce qu’il désigne comme « le China Dream » et qui, en réalité, désigne le projet impérialiste du PCC ). [...]  Tous ces succès, que le PCC conquiert au détriment du reste du monde, reposent sur une base essentielle, celle de lasur-compétitivité salariale ouvrière de la Chine. Et cette sur-compétitivité même, on l’aura compris, renvoie aux mingongs et à la surexploitation que le PCC leur fait délibérément subir." 

Els mateixos sempre amatents d'escometre contra els europeus amb qualsevol excusa callen, tanmateix, quant a la brutal explotació dels mingongs a la Xina.

Malgrat ser patida per 291 milions de xinesos o, dit altrament, pel 29% dels xinesos en edat de treballar.

És aclaridor que tant els liberals com l'esquerra mantinguin aquest vergonyós silenci. No només pel seu biaix contra els europeus sinó també per la seva hipocresia ideològica.

Perquè l'esquerra com el liberalisme són connivents, respectivament, amb el comunisme i el capitalisme. Que a la Xina conviuen, gens sorprenentment, simbiòtica i harmoniosament. 

Els apologetes d'ambdós sistemes no tenen gaire inconvenient que la puixança econòmica xinesa és basi en la gairebé esclavització de tants xinesos.

És per això que no se'n parla gaire als seus mitjans. Tant sensibles que diuen ser quant a les causes humanitàries uns i altres.

Això palesa què pot esperar-se del partit comunista xinès. Qui si tracta així els xinesos és molt probable que tracti altri igual o pitjor.

Com també del liberalisme, dit altrament del capitalisme, que hi fa negocis sense cap neguit pels mingongs.

BENAURATS SIGUIN ELS NACIONALISTES

 

Bergoglio s'ha retratat amb la seva proclama

"(...) apareció el Papa con la prensa de medio mundo y pidió detener 'este naufragio de civilización'. No es habitual que un pontífice repita un destino. Y menos si se encuentra en una pequeña esquina de Europa. Pero esta es la principal obsesión de Francisco" "(...) Hay que acoger'. 'Cierres y nacionalismos —nos enseña la historia— llevan a consecuencias desastrosas […]. Es una ilusión pensar que basta con salvaguardarnos a nosotros mismos, defendiéndonos de los más débiles que llaman a la puerta. […] Frenemos este naufragio de civilización'” "(...) en Europa sigue habiendo personas que persisten en tratar el problema como un asunto que no les incumbe'. La UE invirtió 276 millones de euros para construir cinco nuevos campos en las islas." "(...) no ha dejado de abogar por la acogida de miles de 'hermanos', independientemente de su religión, su condición de refugiados o su exilio económico."    

Exultants estan els cristians amb la proclama d'un dels seus principals guies espirituals comminant-nos als europeus a resignar-nos, com aquesta palesa, a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants aliens a la nostra terra i identitat.

S'afegeixen a aquesta eufòria els liberals i l'esquerra qui comparteixen, com és ben conegut, l'aferrissada hostilitat del papa Francesc contra els nacionalistes. Especialment l'esquerra qui, com Spengler va dir encertadament, és hereva directa del cristianisme.

És deleixen d'imposar-nos un món sense fronteres on, en conseqüència, totes les nacions seran reduïdes a una amalgama amorfa. Aquesta, alliberada de les seves tan enutjoses identitats, hi assolirà així la felicitat absoluta i eterna segons asseguren. 

Només els nacionalistes, dit altrament qualsevol europeu en general i català en concret amb consciència identitària, gosen d'oposar-s'hi. En copsar que la instauració pretesament salvífica dels respectius regne de déu, paradís comunista o mercat global amenacen el nostre futur. 

Els nacionalistes són, a desgrat d'uns i altres, cada cop més nombrosos i més forts arreu d'Europa. Serà per això que Bergoglio, sembla que imbuït de la papal i divina infalibilitat, els converteix en encarnació del Mal per complaença de la dreta i l'esquerra?

Diu Bergoglio que l'únic mitjà per deslliurar-nos del naufragi com civilització, de salvar-nos de la seva ominosa condemna, és suïcidar-nos com tal. Això suposa la resignació a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants a la nostra terra.

Som els europeus qui més patim l'escomesa dels activistes d'esquerra, dels liberals capitalistes i en acabat dels cristians. Qui exigeixen l'assentament a la nostra terra de qualsevol que així ho desitgi. Si ens sotmetem als seus messiànics designis estem condemnats a desaparèixer. La seva apoteosi és la nostra mort. 

Ens cal per això fer front amb ferotgia la seva xerrameca i designis genocides. Afirmar la nostra voluntat de viure front la condemna a mort que ens imposen. Fins i tot quan, en la seva prepotència, però també per pura exasperació, pretenguin que representen el Bé front nosaltres a qui titllen de ser el Mal. 

65É ANIVERSARI DE LA REVOLUCIÓ HONGARESA

 

Erika

Erika Kornelia Szeles va morir d'un tret al coll dels comunistes mentre maldava d'auxiliar un ferit al decurs dels combats desfermats, arran de la Revolució Nacionalista hongaresa, contra els comunistes al 1956.

Tenia 15 anys i duia un braçalet de la Creu Roja però això, tanmateix, no va impedir als soviètics de disparar-li.

Avui ens pertoca als catalans i la resta d'europeus de fer front al mundialisme que, com el comunisme, pretén de sotmetre'ns a la seva dictadura. 

Honor i Glòria a Erika així com a la resta d'herois que van lluitar i lluiten per la llibertat d'Europa!

UNS MORTS NO TAN BONS COM ALTRES

 

Comunistes segrestant la lluita d'alliberament nacional

"(...) Les obres d'ampliació de l'aeroport d'Odessa, al sud d'Ucraïna, han permès descobrir 29 fosses que contenen les restes d'entre 5.000 i 8.000 persones.(...) El nombre de víctimes mortals podria augmentar, ja que les tasques de recuperació de cossos encara s'estan realitzant. (...) molts dels cossos presenten la marca d'una bala al clatell, mètode d'execució habitual per part del NKVD, la policia secreta soviètica prèvia al KGB."

Només al decurs de la Gran Purga desfermada per Stalin entre 1937 i 1938 van ser assassinades pels comunistes a la URSS fins 1 milió de persones. 

És llavors quan, a més, van ser massacrades aquestes milers de persones ara descobertes a Ucraïna.

Cal afegir-hi les assassinades a la Deskulakització, al Gulag, a les deportacions massives, a la massacre de Katyn, al Holodomor i a la Fam del Kazakhstan que en total sumen 8 milions de víctimes del comunisme.

Val a dir que això és només a la URSS sota la dictadura de Stalin. Sense afegir, per exemple, la Xina sotmesa a Mao. 

Sembla, tanmateix, que els 8 milions de morts per Stalin no són tan bons com altres. Altres morts què són, pel contrari, brandats sistemàticament contra els catalans i europeus. En ser la base de la culpa blanca amb que alguns pretenen estigmatitzar-nos perpètuament.

Els 8 milions de morts de Stalin és pretenen fer passar desapercebuts. No sigui que desllueixin l'enlluernadora i immaculada aura de superioritat moral que encara molts s'entesten a veure no només en el comunisme sinó en l'esquerra.

Pot adduir-se que el capitalisme també ha provocat i provoca patiment. Cert. Però, sortosament, no estem condemnats a triar entre ambdós

Especialment ara que és palesen obertament complementaris més que antagonistes. 

Només cal veure com, per exemple, grans marques es fan seves les exigències més extremistes del col·lectiu LGTBIQ+. O com fan propaganda acarnissada del multiculturalisme i multiracialisme així com del mestissatge.

La pulsió nihilista i genocida de l'esquerra amenaça ara amb anihilar els catalans i la resta d'europeus. La seva guerra contra la cultura i els valors de Catalunya i Europa pretén soscavar els fonaments de la nostra identitat.