ERC, UN VULGAR PARTIT D'ESQUERRA

Ruben Wagensberg, el veritable rostre d'ERC

"[...] 'Alguns arguments són classistes i racistes'. Així ha qualificat el diputat d’ERC Ruben Wagensberg les crítiques de Junts a la gira llatinoamericana del president Pere Aragonès i la consellera Meritxell Serret. En una interpel·lació parlamentària, el republicà ha assegurat que, si els representants amb els quals s’ha reunit el Govern fossin 'de Nord-amèrica, segur que no haurien fet aquests comentaris'. En aquest sentit, ha defensat l’agenda de 'cooperació' i de lluita pels 'drets humans' de la Conselleria d’Exteriors, i no les 'relacions internacionals basades en els poders econòmics', que considera que feien els seus antecessors." "[...] A vegades, l’independentisme es mostra molt identitari. A mi em costa veure’m en algunes manifestacions independentistes plenes de banderes. [...] Jo tinc més discrepàncies amb Junts per Catalunya que amb els Comuns. Milions de discrepàncies més! Jo crec que amb els Comuns podem estar d’acord en un 90% de les coses."

En la patètica cursa entre JxC i ERC per esdevenir el partit que més nosa fa quant a l'assoliment de la plenitud nacional dels catalans, a qui renuncien d'assegurar-ne el futur en atiar ambdós la immigració massiva, està clar que actualment guanya ERC.

Que la guanyi un o altre és, tanmateix, negligible. Perquè no importa qui ho faci els catalans perdem. 

Només cal llegir la resposta de Wagensberg a la crítica de JxC a l'insignificant i insubstancial viatge del president Aragonès per Llatinoamèrica per copsar-ho. Ens confirma, tot cofoi, que el seu partit ERC és idèntic a l'ultraesquerra rància i tronada dels Comuns. 

Per la seva banda JxC no sembla haver rebatut la resposta d'ERC a la seva crítica a Aragonès. Probablement en no ser capaç de rebel·lar-se contra els estrets i asfixiants límits de la ideologia malauradament dominant a Catalunya i compartida per ambdós.

Perquè és lògic que l'independentisme sigui identitari. En ser la seva fita i motiu d'existència assegurar el futur a la identitat catalana i europea. Què a aquest activista d'ultraesquerra això l'enutgi és molt aclaridor. Com també ho és que militi a ERC.

Wagensberg admet estar més interessat en fer servir l'independentisme com mitjà per assolir els seus objectius ideològics que en assegurar el futur als catalans. Admet, de fet, que una i altra cosa són incompatibles.

La deriva dels partits que suposadament vetllen pel futur dels catalans a l'esquerra més hostil al nacionalisme català, a qualsevol expressió de la identitat de les nacions europees que no es sotmeti a la seva imposició dels seus dogmes, és una traïció que no pot passar desapercebuda.

ENTESA ENTRE L'ESQUERRA I EL NACIONALISME A ALEMANYA?

 

Björn Höcke i Sahra Wagenknecht

"[...] Sahra Wagenknecht, del ala más cercana al comunismo y con algunos postulados cercanos a la ultra Alternativa para Alemania, ha rechazado presentarse a las elecciones. [...] A Wagenknecht, casada con Lafontaine en 2014, la invitó hace unos días a ingresar en la AfD el cabecilla de su ala más radical, Björn Höcke, líder precisamente de Turingia."  "[...] Así Wagenknecht, de 57 años, se ha pronunciado en contra de la importación de mano de obra cualificada del extranjero y de una política de 'fronteras abiertas' para los refugiados debido a su impacto para los sectores más precarios de la sociedad alemana." [...] a poll from WK that showed Wagenknecht’s party would receive 14 percent of the vote and the Left Party only 2 percent, which would be a result low enough to kick the Left Party from the Bundestag. According to this specific poll, AfD does not appear to be particularly harmed by a Wagenknecht party, earning 13 percent of the vote." "[...] In his speech, he declared, 'Military operations and arms deliveries must always remain linked to attempts to bring about political solutions.' However, he said, a 'long continuation of the Ukraine war' was 'neither in Germany’s nor in Europe’s interest.' The German government, he said, must 'claim a say' in Ukraine and, together with the French government, should 'finally take action' so that 'Germany and Europe are no longer objects and pawns in a proxy war.' To thunderous applause, Vad concluded, 'Europe must finally become an interest-driven strategic actor!'"

És aclaridor que la popular líder de la facció més radical del partit postcomunista Die Linke o L'Esquerra gaudeixi del suport de les bases d'aquest partit així com de la simpatia de molts a Alternative für Deutschland o Alternativa per Alemanya.  Malgrat ser, aparentment, antagonistes ambdós.

En realitat l'oposició compartida al liberalisme i l'excrescència seva en que ha esdevingut l'esquerra actual en fa possible una entesa. 

Perquè Wagenknecht du temps escometent amb substanciosos i contundents arguments contra la degeneració del liberalisme. En menysprear aquest els treballadors alemanys i europeus per dedicar-se, en perjudici seu, exclusivament a col·lectius com l'immigrant. Amb els conflictes socials i etnoculturals que això suposa.

Denunciant també el sotmetiment servil tant del govern alemany com de la Unió Europea al bel·licisme, els interessos i la ideologia liberal, nefastos pels europeus, dels EUA. Què suposen amb la seva guerra a Ucraïna el trencament i l'afebliment terminals d'Europa. Òbviament negatius també per nosaltres els catalans.

És significatiu que no se'n parli a mitjans com TV3. En actuar com adoctrinadors i propagandistes, en la seva facció d'esquerra, d'aquest Sistema liberal. Només cal copsar els seus continguts per adonar-se'n. Sempre al servei d'aquest i acarnissadament hostils a qui s'hi oposa. 

Arreu d'Europa, especialment a la nació catalana, cal donar suport a qui n'ofereix una alternativa. Abans que ens destrueixi identitària i socialment als catalans i als europeus. 

THE LUCIDITY OF GORE VIDAL

 

"As societies grow decadent, the language grows decadent, too. Words are used to disguise, not to illuminate, action: you liberate a city by destroying it. Words are to confuse, so that at election time people will solemnly vote against their own interests."

Gore Vidal

MICHELLE ZACCHIGNA, VÍCTIMA DE L'ESQUERRA TRANS

 

Michelle Zacchigna

"[...] Michelle Zacchigna, 34, has filed a lawsuit against the eight doctors and mental health professionals who prescribed her testosterone treatments and gave her a bilateral mastectomy and a hysterectomy during what she says was a mental health crisis. [...] She said in a crowdfunding video: 'It took me 10 years to figure out why I could have falsely believed something like this, and why so many professionals could have wrongly encouraged it. 'I can imagine that there are a lot of people who will eventually find themselves in my position, some of them vulnerable adults like I was and some of them too young to understand the long term consequences.' [...] Finland's chief psychiatrist for a state-approved pediatric center said four out of five young people who do not receive intervention from professionals will come to accept their bodies. She warned there was a problem of 'purposeful disinformation' among American doctors who pressure parents into transitioning young people."

Només activistes d'esquerra, pretesos metges i professionals de la salut, poden ser capaços d'aprofitar-se de la vulnerabilitat de tants joves per comminar-los a fer-se transexuals.

Gent aquesta que no dubta en forçar-los a mutilar-se el cos per materialitzar la seva sinistra i malaltissa ideologia heterofòbica.

És el cas de Michelle Zacchigna, qui ha patit l'esfereïdor abús d'aquesta gent més interessada en imposar frívolament aquesta ideologia seva que en el seu benestar tant físic com psicològic.

El seu cruel patiment sovinteja entre molts altres joves en una situació semblant. 

L'esbiaixada cobertura que en fan la majoria de mitjans, al servei de l'adoctrinament del liberalisme especialment quant a la seva facció d'esquerra, pot fer creure el contrari.

Probablement això està succeint a la nació catalana. On també és sacrifica el jovent per satisfer les ambicions d'una minoria fanàtica d'activistes que és fan passar per els seus benefactors.

És difícil ser més cínic, hipòcrita i nociu. Però gaudeixen, tanmateix, del suport del poder. Qui els permet actuar lliurement.

Fins quan ho permetrem?

EL CAPITALISME ÉS LUCRA AMB LA IMMIGRACIÓ

"Ni un solo puesto de trabajo de los cerca de 300.000 creados a lo largo 2022 fueron a parar a manos de españoles. [...] Este cambio de tendencia —que se agravará en los próximos años, puesto que se prevé que llegarán más de nueve millones de inmigrantes hasta 2050— se produce, además, en pleno debate sobre si se facilita la llegada de extranjeros para ocupar vacantes en el sector de la construcción, que alerta de que necesitarán medio millón de trabajadores para los próximos cuatro años. Sin embargo, los sindicatos y Unidas Podemos, con la vicepresidenta Yolanda Díaz a la cabeza, se oponen rotundamente a traer mano de obra extranjera al país de los tres millones de parados. [...]  «empieza a haber una sobrerrepresentación de extranjeros en sectores como servicios y construcción», según apunta Javier Blasco, director de Adecco Group Institute."

El capitalisme és lucra obscenament mitjançant la immigració pel que l'atia il·limitadament. Però l'esquerra, que tant soroll fa quant altres afers, no en diu gairebé res. Palesant un acord tàcit entre ambdós que perjudica, també, a la nació catalana.

En compartir ambdós el mateix anhel d'afavorir-la per satisfer els seus interessos egoistes. Perquè l'esquerra vol immigrants per fornir-se'n del vot i, eventualment, emprar-los com mitjà per imposar la seva pretesa utopia social i mestissa igualitària.

Aquest fet afecta també als catalans. Contra qui uns i altres insisteixen en afavorir el màxim possible l'assentament d'immigrants. Sense que els importi gens el nostre parer així com l'impacte social i etnocultural que ens suposa. 

L'actitud de l'esquerra és especialment lamentable. És presenta com anticapitalista i antisistema quan, en realitat, actua coordinadament amb el liberalisme. Elaborant un discurs, molt convenient per aquest, que vol legitimar la imposició de la immigració i titlla de criminal qui en discrepa.

Potser és per això que la comunista Yolanda Díaz és sent lleugerament culpable i discretament s'oposa a l'entrada de més immigrants? Potser tem que l'esquerra quedi definitivament desacreditada?

Ser revolucionari avui passa per combatre tot això. Tant en defensa de les nostres conquestes socials com per assegurar un futur digne a la nostra identitat etnocultural catalana i europea. 

AMSTERDAM, 1922

Si, els neerlandesos com la resta d'europeus eren feliços fa poc més de cent anys. Sense que, per exemple, els calgués la immigració que després s'atiaria en contra nostra. 

Alguns proclamen que Europa abans del daltabaix immigratori, de l'hegemonia corrosiva del liberalisme i en especial de la seva esquerra, era un infern ple de sàdics opressors.

Menteixen. No era un lloc idíl·lic però, en aquest i altres sentits, era millor.

Cal mirar sempre endavant. Però cal també saber d'on venim. 

ESCLAT A LIVERPOOL CONTRA L'ASSETJAMENT A MENORS

"[...] Three people have been arrested on suspicion of violent disorder following the rally against refugees in Prescot, Knowsley. During the evening, missiles were thrown towards officers and damage was caused to a police vehicle, with no injuries reported. [...] Knowsley MP Sir George Howarth said some at the demonstration outside the Suites Hotel in Knowsley were protesting against refugees. He said it was triggered by an 'alleged incident posted on social media' and criticised misinformation about refugees being 'feather-bedded' at the hotel." "[...] The Chief Constable said prior to the protest there was 'misinformation' being circulated on social media about an incident earlier this week. CC Kennedy said police were aware of the incident and an investigation is ongoing. She added: 'Detectives are investigating reports of an incident which occurred in Kirkby on Monday, February 6, when a man made inappropriate advances toward a teenage girl. 'This was reported by members of the public to police, but no victim was initially identified. Following enquiries, a man in his 20s, was arrested on Thursday, February 9, in another part of the country on suspicion of a public order offence. A file was submitted to the CPS and on their advice he was released with no further action.'"

Aquest vídeo de l'assetjament sexual d'un immigrant de 22 anys a una noia anglesa de 15, que no és un fet aïllat, ha desfermat la ira dels anglesos a Liverpool. 

Contra els immigrants, qui tant sovint perpetren fets semblants, però també contra un poder que els atorga impunitat. Mentre silencia mediàticament i reprimeix policialment els anglesos que els denuncien.

Liverpool és un feu laborista. Especialment l'indret on s'ha desfermat aquesta irada revolta. Però els mitjans titllen automàticament, seguint un protocol establert, d'ultradretans els anglesos revoltats. 

Si és cert que ho són, què n'ha incentivat aquest dràstic canvi? En cas de ser-ho, què hi tenen a perdre? Potser, en acabat, no és tan dolent ser-ho veient com això enutja tant aquest esmentat poder.

A Liverpool succeeix al mateix que a comunitats semblants arreu d'Europa. Aquests anglesos, com tants altres europeus, són sistemàticament ignorats en favor dels immigrants i altres col·lectius. 

Són de classe treballadora però quan alcen la veu, quan palesen el fracàs del projecte d'enginyeria social i etnocultural que és basteix tant sovint amb el seu patiment, és l'esquerra qui amb més menyspreu hi escomet.

En ser blancs o, dit altrament, europeus. 

Perquè quan els immigrants protagonitzen aldarulls, com els desfermats per Black Live Matters o als de Londres al 2011, llavors el poder i l'esquerra al seu servei hi reaccionen amb cura i comprensió.

Poc els importa als liberals i a l'esquerra que aquests anglesos defensin el dret de les dones, en concret menors, de no patir assetjament i abusos sexuals. 

Sembla que els anglesos i els europeus en general els fem nosa. Volen que ens esllanguim en silenci, amb resignació, però no ho tindran tan fàcil. 

EL PRIVILEGI DELS MUSULMANS

 

Musulmans a Londres

"The long-awaited report on the Prevent programme by former Charity Commission chair William Shawcross said officials had a 'double standard when dealing with the Extreme Right-Wing and Islamism'. [...] Speaking after its publication, she said: 'Prevent's focus must solely be on security, not political correctness.' Ms Braverman also said that antisemitism had been 'tolerated, normalised and even accepted for too long in the UK.' [...] too many resources were being focused on right-wing terrorism rather its Islamist equivalent, which has been responsible for far more deadly attacks. [...] The report said Prevent takes an 'expansive approach' to the extreme right-wing, which has 'included mildly controversial or provocative forms of mainstream, right-wing leaning commentary' that have no 'meaningful connection to terrorism or radicalisation'."

És molt més fàcil ser empresonat per criticar l'islam que per ser un terrorista gihadista amb l'actual Prevent el programa de prevenció del terrorisme a la Gran Bretanya

La denuncia del laxisme quant al gihadisme, simultani a l'exageració de la presumpta amenaça violenta de l'ultradreta, n'ha enfurismat l'esquerra i els musulmans.

Els musulmans insisteixen amb el suport de l'esquerra en presentar-se com víctimes quan, pel contrari, gaudeixen d'un tracte exquisit pel poder. També pels conservadors al govern.

És significatiu que, en aquest sentit, també és denunciï el laxisme quant a la judeofòbia. En estar protagonitzada bàsicament pels musulmans. Pel que ha romàs impune.

És positiu tanmateix que és denunciï el biaix ideològic liberal, especialment d'esquerra, de Prevent. 

Palesant un altre cop que el privilegi blanc és un mite racista d'aquesta. Perquè els privilegiats pel Sistema són els immigrants, començant pels musulmans, i no els britànics.

Qui no només en pateixen la violència racista sinó que, a més, són reprimits i criminalitzats si gosen d'expressar la seva oposició a aquesta. 

MINGONGS, ESCLAVITUD A LA XINA?

 

"[...] Les mingongs, hommes et femmes adultes, ont des conditions de vie extrêmes : ils habitent des dortoirs proches des usines ; le plus souvent, les couples mariés se trouvent de facto séparés ; leurs enfants restent dans la province natale car le Parti interdit et empêche la scolarisation des enfants dans la province où les mingongs ont migré ; l’éducation des enfants revient ainsi à leurs grands-parents (qui sont eux-mêmes astreints à rester dans leur province natale). [...] Les mingongs sont à la base de la stratégie conquérante du PCC. Cette opération mingongs n’est pas du tout une erreur du PCC. Elle s’articule au contraire parfaitement avec la stratégie géopolitique qu’il a bâtie pour obtenir l’hégémonie mondiale qu’il recherche(ce qu’il désigne comme « le China Dream » et qui, en réalité, désigne le projet impérialiste du PCC ). [...]  Tous ces succès, que le PCC conquiert au détriment du reste du monde, reposent sur une base essentielle, celle de lasur-compétitivité salariale ouvrière de la Chine. Et cette sur-compétitivité même, on l’aura compris, renvoie aux mingongs et à la surexploitation que le PCC leur fait délibérément subir." 

Els mateixos sempre amatents d'escometre contra els europeus amb qualsevol excusa callen, tanmateix, quant a la brutal explotació dels mingongs a la Xina.

Malgrat ser patida per 291 milions de xinesos o, dit altrament, pel 29% dels xinesos en edat de treballar.

És aclaridor que tant els liberals com l'esquerra mantinguin aquest vergonyós silenci. No només pel seu biaix contra els europeus sinó també per la seva hipocresia ideològica.

Perquè l'esquerra com el liberalisme són connivents, respectivament, amb el comunisme i el capitalisme. Que a la Xina conviuen, gens sorprenentment, simbiòtica i harmoniosament. 

Els apologetes d'ambdós sistemes no tenen gaire inconvenient que la puixança econòmica xinesa és basi en la gairebé esclavització de tants xinesos.

És per això que no se'n parla gaire als seus mitjans. Tant sensibles que diuen ser quant a les causes humanitàries uns i altres.

Això palesa què pot esperar-se del partit comunista xinès. Qui si tracta així els xinesos és molt probable que tracti altri igual o pitjor.

Com també del liberalisme, dit altrament del capitalisme, que hi fa negocis sense cap neguit pels mingongs.

COM DESTRUIR ALEMANYA

 

Hans-Georg Maassen

"[...] 'In Germany we have a Green woke dominance in language, media and culture,' said Maassen in an interview on national radio this week. [...] His radio interview was triggered by tweets in which he warned that Germany’s 'driving force in the political and media space' was 'eliminatory racism against whites'. 'I reject ideological positions that demand the extinction of ... those with white skin colour – through mass immigration,' he added." "[...] The German parliament is close to passing a nationality law that will make it much easier for foreigners to acquire German citizenship. It is being seen as a small revolution in the country’s treatment of people with an immigrant background."

Hans-Georg Maassen ha estat fins 2018 el respectat cap de l'Oficina Federal per la Protecció de la Constitució, que vetlla contra l'amenaça del terrorisme i l'extremisme a Alemanya.  

Ara, tanmateix, és titllat d'extremista. El poder vol reduir-lo a pària polític i social en desafiar-lo. Palesant que, en realitat, les llibertats ideològica i d'expressió hi són minses.

Tot per gosar d'oposar-se a la demolició d'Alemanya i d'Europa desfermada des de fa dècades per aquest mitjançant, entre altres coses però especialment, l'atiament de l'assentament d'immigrants.

La freda i calculada política de reducció dels alemanys i europeus en minoria minvant envers l'extinció a la seva terra ha assolit ara una altra fita. Amb la reforma de la llei de nacionalitat alemanya.

En facilitar al màxim als immigrants d'assolir-la. Així com d'assolir també amb aquesta el dret de vot. Fet que beneficiarà clarament a l'esquerra en rebre'n amb molta probabilitat el suport electoral.

L'esquerra pretén validar sòrdidament el seu projecte d'enginyeria etnocultural contra els alemanys. Important massivament immigrants que molt probablement la votaran encara que només sigui per agraïment. 

Atorgant-li un vot que potser serà democràticament majoritari però que, òbviament, en realitat cada cop representarà menys els minvants alemanys.

Es significatiu que, en aquest sentit, un mitjà tan liberal i capitalista com el Finantial Times en sigui un abrandat partidari. Fins i tot lloant l'esmentada reforma com una petita revolució. 

Lúcids i coratjosos homes com Maassen esdevenen així enemics de la casta política i mediàtica liberal, també de la seva facció d'esquerra, simplement per posar al descobert seus actes i allò que els motiven. 

Hi ha amb tota seguretat molts alemanys que en són conscients. Però callen en témer la repressió política, social i aviat potser també judicial d'aquesta casta que està destruint Alemanya. 

És aquesta la seva democràcia? Un Sistema on els alemanys i europeus som castigats quan lluitem pel nostre futur front qui ens el nega?

LONDRES I BARCELONA, AFLIGIDES PEL MATEIX MAL

 

Immigrants bengalis a Londres

"'The best thing about living in Shadwell is you are living with people like you,' says a local who has lived and traded in the area for more than 20 years. The heartland of the Bangladeshi community in London falls within the borough of Tower Hamlets, where over 40 per cent of people are Bangladeshi. In Shadwell North, that figure rises to 54.7 per cent. [...] 'The best thing about living in this area is the belonging and community, you are living with people like you. We can support one another and help each other when we need to.' [...]Mustafa added: 'I don’t think it’s specifically the area that is keeping people here, it’s the community. If someone comes here they probably come because they have family in the area and this is probably why they stay here. It’s easier living with your own people. That’s the best thing about the area.'" 

Els immigrants que s'assenten a la nostra terra Europa exhibeixen la seva consciència de pertinença a la seva identitat etnocultural, la seva solidaritat comunitària derivada, sense que això se'ls retregui.

Els europeus, en aquest cas anglesos però també els catalans, som tanmateix blasmats de racistes quan palesem el mateix. Fins i tot malgrat ser a la nostra terra.

És aclaridor que actuïn així d'esbiaixadament en contra nostra els mateixos que diuen tenir la igualtat com prioritat absoluta. Negant-nos als europeus allò que celebren dels immigrants. 

Perquè la seva veritable prioritat és la nostra extinció. En ser aquest el resultat inequívoc del que fan contra nosaltres.

Només cal veure el que succeeix a l'East End londinenc, a Londres en general així com a cada cop més ciutats, on els anglesos al decurs de poques dècades hi han estat reduïts a minvant minoria.

Val a dir que els bengalis hi protagonitzen una llarga i bruta història de corrupció política i electoral basada en la seva identitat etnocultural. On la seva religió islàmica és cabdal.

El partit laborista va consentir-la en tenir-ne així garantit el vot comunitari, en un altre exemple de connivència d'islamoesquerra, fins que la podridura va fer-se massa evident. 

Els bengalis, que simplement repeteixen el que fan a la seva terra, han titllat previsiblement de racistes qui ho denuncien.

Cal afegir, en acabat, que a Catalunya succeeixen coses semblants. Com palesen, per exemple, les primàries del PSOE a Barcelona al 2014 que el candidat Collboni va guanyar. 

És el mateix Collboni que és presenta com candidat del PSOE a Barcelona a les eleccions del 2023. On és presenta, òbviament, com abrandat afavoridor de l'imposició de la immigració a Barcelona i Catalunya.

EL MOVIMENT TRANS I LA DEGENERACIÓ DE L'ESQUERRA

"[...] Errasti reconoció cierta autocensura en el entorno académico. 'La universidad se ha convertido en una farsa compartida por alumnos y profesores que no quieren meterse en problemas posicionándose sobre este tema', quién lamentó la creciente influencia que está teniendo en estos círculos la llamada izquierda woke. [...]actualmente asistimos a una guerra cultural que se materializa sobre los cuerpos adolescentes. [...] Errasti indicó que 'estamos ante la ingeniería social perfecta para crear una supuesta revolución, que en realidad es narcisista, despolitizada y absolutamente inofensiva para el poder establecido'. Y como buena muestra de ello, añadió que 'el gran capital apoya a muerte el movimiento trans'. [...] 'todo esto responde a una degeneración del pensamiento de izquierdas que se viene produciendo desde hace décadas.'"

Quan una publicació com aquesta assenyala la degeneració de l'esquerra, tan sorollosa com buida excepte quant a la seva ferotgia malaltissa en maldar d'anihilar l'identitat europea a qualsevol preu, el que fa és admetre fins a quin extrem està podrida aquesta ideologia.

Errasti encerta en escometre contra l'irracional i fanàtic moviment trans. També en atribuir-lo a la degeneració del pensament d'esquerra. Només li manca, tanmateix, explicar que aquesta rau en la seva mateixa natura. Què alguns, maleïts gens casualment per aquesta ideologia, van lúcidament denunciar fa moltes dècades enrere. 

És palesa com l'esquerra repeteix la mateixa actitud agressivament nihilista a tots els fronts en la guerra a mort desfermada, amb l'aquiescència del liberalisme i del capitalisme, contra els fonaments de la identitat europea -incloent la catalana-. Per exemple quant a la immigració i la nostra substitució etnocultural que suposa.

Una esquerra, de fet un liberalisme, sempre amatent de decidir per nosaltres allò que ens convé. En base no a allò que ens cal sinó exclusivament per pretendre fer reals les seves messiàniques utopies. 

Ens han mai preguntat si volem l'esmentada substitució etnocultural? Simplement ens l'imposen adduint que és justa, bona i inexorable. Així com que qualsevol que en discrepi és un persona abjecta. Succeeix el mateix amb el seu moviment trans. Molt democràtic tot plegat. 

No hi ha un debat obert i sincer sobre aquests i altres afers. El mateix Errasti i la publicació on li fan l'entrevista, ambdós d'esquerra, diuen quant al moviment trans que no només el defuig sinó que actua agressiva i sovint violentament contra qui legítimament el vol.

Una actitud, cal afegir, perfectament coherent amb el que ha estat i és l'esquerra. Tan aviat és sent forta, com és ara, palesa el seu veritable tarannà. 

 Val a dir que les persones trans mereixen respecte. Una altra cosa és, tanmateix, que aquestes és deleixin per deixar-se emprar com arma per destruir una de les bases de la nostra identitat etnocultural. Amb el suport abrandat del capitalisme com el mateix Errasti comenta.

El veritablement revolucionari avui és combatre tot això. 

KIERSTEN HENING TRIOMFA CONTRA BLACK LIVES MATTER

 

La coratjosa Kiersten Hening

"[...] Ex-Virginia Tech soccer player who refused BLM kneel gets $100K in settlement. [...] After Hening opted not to kneel during a reading of a 'unity statement' before a Sept. 12, 2020, game against the University of Virginia, her coach 'verbally attacked' her during halftime, she said. Adair berated Hening and benched her, and two games later, she quit the team all together, saying in the lawsuit that she was forced out because of her coach’s 'campaign of abuse and retaliation.' " "[...] Hening said in her suit that she 'supports social justice and believes that black lives matter,' but claimed she 'does not support BLM the organization.' In the docs, Hening said she disagrees with BLM's 'tactics and core tenets of its mission statement, including defunding the police.' As a result, Hening says she was subject to ridicule from Adair ... which only grew louder after she refused to participate in a pregame kneeling demonstration on Sept. 12, 2020." 

El triomf de Kiersten Hening contra la màfia negra, violenta i d'ultraesquerra Black Lives Matter, contra el Sistema que l'empara i promou, és un triomf de la llibertat i la democràcia. 

Quants europeus i eurodescendents s'hauran sentit forçats a sotmetre-s'hi  arran de l'amenaçadora pressió ambiental que atien aquesta organització i alguns masoquistes blancs que se'n diuen aliats?

És aclaridor que l'esquerra, rabiosament racista contra els europeus en el cas de BLM i estúpidament masoquista quant als blancs que se'n proclamen aliats, és vanti de defensar la llibertat mentre acusa a eurodescendents i europeus com Hening de ser-ne enemics.

Hening, que segons explica és favorable a la justícia social i creu que les vides dels negres importen -molt probablement en creure que totes les vides importen-, palesa l'hipocresia del liberalisme.

Hi ha molta gent com Hening. Però malauradament la majoria, atesa la violència no només verbal de BLM i l'empara mediàtica que gaudeix aquesta, opten per callar i sotmetre-s'hi. El que no suposa cap problema pels liberals. Qui, pel contrari, se n'alegren.

LA GAUCHE OU LE MONOPOLE DE LA VIOLENCE

 

"La Gauche ou le monopole de la violence, de 1789 à nos jours" de Thierry Bouclier. 

"'L’État est une communauté humaine qui revendique le monopole de l’usage légitime de la force physique sur un territoire', disait le grand sociologue Max Weber d’une formule saisissante. Or, depuis 1789, ce monopole a été largement annexé par les mouvements de gauche et d’extrême gauche : c’est ce que s’attache à démontrer cet essai. Au fil d’une chronologie qui couvre deux siècles et demi, Thierry Bouclier passe en revue le deux poids, deux mesures permanent dans le traitement médiatique et judiciaire des violences politiques de droite et de gauche. Alors que les discours et les agissements de la droite sont systématiquement diabolisés, ceux de l’extrême gauche font au contraire l’objet d’une complaisance fort peu coupable, ce qui leur confère une légitimité et autorise la gauche à désigner les cibles acceptables et à punir les transgressions à son idéologie. Une analyse indispensable pour comprendre comment se met en place l’impunité de la frange la plus radicale du progressisme." 

DENK, PUIXANT PARTIT ISLÀMIC ALS PAÏSOS BAIXOS

 

Farid Azarkan, capitost de Denk

"Aux Pays-Bas, le cabinet Het Opiniehuis en collaboration avec de Kantreken, vient de publier son enquête sur les intentions de vote chez les Néerlandais issus de l’immigration. Ainsi, parmi les répondants néerlando-marocains des grandes villes qui disent qu’ils vont voter, 51% veulent le faire par le parti Denk, rapporte ce mercredi le média néerlandais De Kanttekening. (...) De PvdA staat achter Denk (19 procent) op de tweede plek met 12 procent, als je de stemvoorkeuren van alle gepeilde biculturele Amsterdammers, Rotterdammers, Hagenaren en Utrechters samenpakt. Daarmee lijkt de PvdA een beter resultaat te gaan halen onder biculturele Nederlanders dan bij de gemeenteraadsverkiezingen van 2018, zegt opiniepeiler Aziz el Kaddouri (Het Opiniehuis/de EtnoBarometer). ‘Vroeger stemden deze groepen heel vaak op de PvdA. Je ziet dat deze liefde lichtjes terug is.’"

Denk, paraula turca que és tradueix al català com Igualtat, és un partit nou a la política neerlandesa. Representa tanmateix quelcom vell a Europa. És un altre exemple de l'islamoesquerra. De com musulmans empren la xerrameca d'esquerra en benefici seu. De l'avenç de l'islam a les nostres institucions.

És una escissió del socialista Partij van de Arbeid o Partit del Treball. En voler els immigrants musulmans qui n'eren part un partit que els representés identitàriament. Aquesta escissió va ser encapçalada per immigrants turcs però ara Denk està liderat pel marroquí Farid Azarkan. Reblant-ne el caràcter islàmic.

Va aconseguir 3 escons al parlament neerlandès a les darreres eleccions. Ara sembla que més de la meitat dels immigrants marroquins amb intenció de votar, com també una proporció important d'immigrants turcs, ho faran per aquest partit identitari musulmà. 

Perquè partits com el PvdA malgrat rebre el vot immigrant, entre aquest també el vot musulmà, no són prou patèticament multiculturals, multiracials i islamòfils així com denigradors de la identitat europea i concretament neerlandesa com per satisfer-los. 

El vot a Denk és concentra significativament a les grans ciutats, als llocs on s'hi han assentat el immigrants aquestes darreres dècades, palesant com el canvi de població suposa el canvi polític. En votar els immigrants pels seus interessos front els autòctons. 

Qui, al contrari del que pretén el discurs victimista dels immigrants, són qui en forma de delinqüència i grooming gangs pateixen la seva violència racista. Com succeeix a altres nacions europees. On, per ara, els immigrants estan prou satisfets amb el multiculturalisme, multiracialisme i islamofília dels partits ja presents com per crear-ne un altre. 

Per què li caldria per exemple a l'immigrant pakistanès Sadiq Khan, batlle de Londres, crear un partit islàmic atesa la flagrant islamofília del Patit Laborista on milita? Per què, quan afavoreix l'agreujament del minvament dels anglesos a la seva capital on ja són minoritzats?

Per què li caldria a l'immigrant marroquina Najat Driouech, diputada al nostre parlament, escindir-se d'ERC atès el fanàtic immigracionisme deconstructor de la identitat catalana i europea d'aquest partit? Per què s'hi hauria d'oposar quan només fa que beneficiar als seus?

Farid Azarkan als Països Baixos, Sadiq Khan a Anglaterra, Najat Driouech a Catalunya, etc. són símptomes del mateix problema. L'abandonament tant nacional com socialment dels treballadors neerlandesos, anglesos i catalans, en síntesi europeus, pels mateixos partits que van contribuir decisivament a bastir i fer crèixer.

Ens cal organitzar-nos social, cultural i políticament per fer front a aquesta traïció. Perquè ens hi va l'existència. Abans que sigui massa tard.

OMID NOURIPOUR, PARADIGMA DE L'ISLAMOESQUERRA

 

Omid Nouripour, islamitzador liberal i d'esquerra

"The Muslim Nouripour seems to have a special connection to the Sharia, with him saying in 2017 that parts of it should be integrated into Germany’s basic law. (...) So what did Nouripour actually say in his speech? He had been responding to an Alternative for Germany (AfD) politician’s speech criticizing Sharia and listing a number of crimes and cases of anti-Semitism, ostensibly due to Germany’s rising Muslim population."

Els nous capitostos dels Verds a Alemanya, Omid Nouripour i Ricarda Lang, palesen un altre cop la sinistra realitat que es l'islamoesquerra. Val a dir que també existeixen vincles entre musulmans i la dreta però no són, aparentment, ni tan flagrants ni tan intensos.

Lang és una feminista bisexual i d'ultraesquerra que ha fet de la repressió a qui discrepa dels seus dogmes, a l'anomenada ultradreta, la seva obsessió. Mentre Nouripour és un immigrant iranià que pretén encetar la legalització de la xaria a Alemanya.

Nouripour malda de justificar l'islamització d'Alemanya. Amb la vella cantarella que els musulmans acostumen a emprar per confondre alguns europeus d'ingenuïtat propera a l'estupidesa.   

Perquè cal ser estúpid d'afavorir la infiltració a les institucions europees, en aquest cas alemanyes però també a les catalanes, de musulmans que clarament tenen per fita islamitzar Europa.

Una hipotètica islamització d'Europa suposaria d'entrada un greu problema per gent com Lang -només cal veure com pateix als països islàmics-. Però gent com Nouripour domina prou la xerrameca liberal com fer-la creure que l'imposició de l'islam és justa, positiva i indefugible.

Insisteix en presentar els musulmans com víctimes marginades dels europeus. Malgrat ser promocionats i tractats amb exquisida cura. En cedir-se a les seves exigències a un ritme que pot semblar gradual però que, tenint present les poques dècades que duen assentant-se massivament a la nostra terra, és vertiginós.

La repressió que pateix qui s'oposa a la islamització d'Europa encetada amb la complicitat del poder prova tanmateix que l'islamització d'Europa no és un fet natural ni enriquidor. Per què sinó caldria forçar un suposat consens mitjançant el silenciament de dissidents com, per exemple, l'AfD?

El multiculturalisme i el multiracialisme, l'islamització d'Europa que n'és un dels conflictes resultants, són així una imposició contra els europeus de l'aclaparadora majoria de la classe política europea i també catalana. No en podem esperar res. Cal regenerar-les amb vigor i immediatesa. 

ELS INFANTS BLANCS TAMBÉ SÓN CULPABLES

Culpables de ser europeus?

"A Labour councillor has criticised the secrecy over 'racially divisive' training in schools which is being promoted by Brighton and Hove City Council. The council has given its support for the use of 'critical race theory', prompting more than 4,000 people to sign a petition that was presented at Hove Town Hall this afternoon (Monday 10 January).The petition, presented by former teacher Adrian Hart, said that 'critical race theory' was 'racially divisive' and could place the council and schools in breach of equalities law. (...) CRT argues that race is a socially constructed category which is then used to oppress groups. (...) CRT is a set of beliefs about society – not facts. Its message to children is that they are either the bearers or the victims of 'white privilege'." "A draft version of the council's 'anti-racist schools strategy' stated that 'racial literacy training' would be required for all staff and instead of taking a 'colour blind approach' they would gain an understanding of 'structural/systemic racism''. There would be a 'move away from a Eurocentric approach' to teaching with the aim of 'diversifying and decolonising the curriculum'. (...) 'CRT and education materials informed by it are actually highly contested political ideas being presented as objective fact. CRT-based training divides children [and we] don’t believe that ideology should ever be taught as uncontested fact as doing so violates the commitment to impartiality which teachers and educators are required to uphold by law.'" 

En la gloriosa i èpica tasca d'assolir l'igualtat absoluta, què ha deixat al segle XX un reguitzell de milions de víctimes en varis genocidis, ara toca escometre contra els infants europeus. 

Són sotmesos a l'adoctrinament en la culpa blanca, pel simple fet de ser europeus, per l'esquerra. Sense que la dreta tingui ni capacitat ni voluntat de fer-hi front.

Concretament són adoctrinats en la "Critical Race Theory" o "Teoria Crítica de la Raça". Una teoria pseudocientífica atiada pel ressentiment racista contra els blancs.

Segons aquesta maligne collonada els europeus hem conspirat i conspirem per prostrar altres identitats. Pel que hi som en perpetu deute en ser culpables de tots els seus mals. 

La CRT és malaltissa en sí mateixa. Pretendre inculcar-la a nens i nenes per ser blancs, com presumptes hereus d'un pecat original racial, és tanmateix superar tots els límits.

El que l'esquerra revela en actuar així és que, en realitat, l'igualtat no l'interessa gens. És només una excusa per anihilar els europeus. Primer moral i culturalment per, després, fer-ho físicament.

Què hi hagin europeus posseïts per l'arravatament suïcida de creure's la CRT, fins a l'extrem de voler encomanar-la a infants indefensos, palesa com de greu és el mal que ens afecta.

Cal rearmar-nos per defensar-nos d'aquesta agressió cultural, de les agressions físiques que atia en justificar la violència contra nosaltres per altres identitats suposadament agreujades, especialment per defensar els nostres infants.

Perquè aquests nens i nenes són el nostre futur. Com saben, potser millor que nosaltres, els ressentits racistes contra els europeus que van idear la "Critical Race Theory".

Això també va, òbviament, pels infants catalans, 

LA INEXORABLE DEGENERACIÓ DEL LIBERALISME

Jove francès, 1916. Per Paul Strand

"(...) s’abandona l’aspiració liberal a la igualtat per endinsar-se en el mar de les definicions com a gai, afroamericà, LGTBI, i a centrar la seva ira, no tant en contra de la desigualtat de la renda, l’injust repartiment de la riquesa, el desigual accés a la cultura, sinó contra allò que consideren la font del mal absolut. Un mal absolut que se sol definir com a home, blanc, heterosexual, de mitjana edat, i altres característiques que l’identifiquen com a l’opressor per se. O el que és el mateix, el bé i el mal no tenen a veure amb les bones o males accions concretes, sinó per “ser” una cosa o una altra. Un blanc és racista per naturalesa. Un afroamericà o un llatí és víctima per naturalesa. Sense matisos, sense proves, sense tenir en compte les circumstàncies concretes."

La creença dels liberals en la igualtat absoluta, en la seva imposició com fita, és tan pretesament noble com clarament irracional. És per això que, en adonar-se de la seva impossibilitat, els seus fanàtics creients han cercat un boc expiatori per culpar-lo del que ha estat sempre un previsible fracàs.

El culpable només podia ser l'home europeu heterosexual. És contra qui pateixen una obsessiva propensió a mesurar-s'hi. És l'objecte del seu ressentiment en palesar-se la desigualtat quant altres identitats en tants àmbits. Desigualtat que, segons diuen els liberals, és resultat d'una presumpta i mil·lenària conspiració nostra. 

Culpar-nos de tots els seus mals és el més fàcil pels liberals. Més que fer una radical i desmitificadora autocrítica de la seva creença en la igualtat absoluta. Per supèrbia, així com per viure'n política i acadèmicament, defugen de fer-la. Palesant-se la seva deshonestedat així com l'estupidesa dels qui insisteixen en creure'ls.

Alguns és resignen patèticament a la culpa blanca. N'hi ha molts més qui, tanmateix, s'adonen del que succeeix. Gosant de rebutjar-la. Esdevenint l'enemic a abatre pels liberals doblement. Pel simple fet de ser europeus i, a més, per no prostrar-s'hi quan aquests els blasmen com causa primigènia dels mals del món. 

Arran de la insubmissió de tants blancs a conceptes com el de "white privilege" els mateixos liberals s'han inventat el no menys denigrant racialment de"white fragility". Perquè el problema que som els europeus i eurodescedents pels liberals s'agreuja en rebatre racionalment la seva xerrameca d'odi racial en contra nostra. 

Què fan els liberals en palesar-se la seva misèria ideològica i moral? No recapaciten sinó que reblen la seva esmentada actitud irracional. En inventar-se aquest nou concepte amb que, en síntesi, malden un altre cop d'humiliar-nos mitjançant la caricaturització més pèssima possible. Perquè, no importa el que fem, tot serà emprat en contra nostra. En haver-nos reduït a encarnació del mal.

Els catalans, com europeus que som, no ens en deslliurem. La nació catalana és un dels llocs d'Europa on més estralls fa el liberalisme. S'hi copsa com malgrat l'agònica situació de la identitat catalana massa dels nostres repeteixen les collonades malintencionades dels liberals. Celebrant i donant suport suïcidament al seu atiament de l'assentament il·limitat d'immigrants a la nostra terra.

Tothom arreu del món és mereix viure amb dignitat. Però els catalans i la resta d'europeus no tenim perquè sacrificar-nos per compensar la incapacitat fins ara d'alguns per aconseguir-ho. Especialment quan es pretén que ho fem per excusar el fracàs de la criminal i irracional creença en la igualtat absoluta. En nom de qui, cal recordar-ho, s'han perpetrat els pitjors genocidis.

LA DRETA TORNA A TRAIR ELS TREBALLADORS BRITÀNICS

Boris Johson rebent suport d'immigrants indis

(...) "Ministers are keen to ease immigration restrictions in a bid to make it easier for thousands of Indian citizens to live and work in the UK as part of forthcoming trade talks. The potential offer will be under discussion when the international trade secretary, Anne-Marie Trevelyan, travels to Delhi this month, reports the Times. Relaxing immigration rules for Indian citizens is a key demand from Delhi."  "(...) The Gainsborough MP warned Boris Johnson against being 'held to ransom' and thundered that the Tories’ new working class support 'did not vote to replace immigration from Europe with more immigration from the rest of the world'. (...) While Lord Bilimoria stresses that 'no one is asking for open borders', he says: 'Mobility has historically been important and will continue to be important in both countries’ interests - and both ways'. Even if higher Indian immigration is unlikely to solve Britain’s labour market woes, the outcome of the talks could be a totemic moment. Johnson wants to project an outward looking Global Britain but faces Sir Edward’s calls to “connect to our supporters and control immigration'." 

Un dels motius cabdals del per alguns sorprenent suport de la classe treballadora autòctona, o dit altrament blanca, a la dreta a les passades eleccions britàniques ha estat el fort enuig contra l'esquerra, Comprensible després de dècades d'abandonament en favor dels immigrants per aquesta. 

La candorosa creença dels treballadors britànics en l'ambigua promesa dels tories de fer una nova política immigratòria que contingués la pressió immigratòria que pateixen des de fa ja 50 anys, que s'agreuja any rere any, va fer-los decidir de votar a Boris Johnson.

La dreta ha complert la seva promesa de canviar la política immigratòria, certament, però a pitjor. En atiar la immigració índia aliena a Europa per substituir els immigrants polonesos i lituans qui, al contrari de l'altra, no amenacen amb la seva presència de desfigurar la Gran Bretanya fins fer-la irreconeixible.

Sembla que els treballadors britànics no s'adonen encara que els conservadors tenen el mateix interès en el seu benestar, seguretat i futur com identitat etnocultural, és a dir gens d'interès, que l'esquerra. 

Els autòctons de ciutats com Londres, Leicester, Birmingham o Wolverhampton on minven envers la minorització o ja hi han estat minoritzats pels indis, però també per altres identitats immigrants com els pakistanesos o els negres, hi patiran encara més l'escomesa immigratòria.

És això el que volen els britànics? És palesa, pel copsat en el seu suport a Boris Johnson, que s'hi oposen. Els conservadors en són plenament conscients com prova la protesta d'alguns tories front la seva traició, un cop més, contra aquests. Això fa la traició més sòrdida encara.

El mateix succeeix a la nació catalana. On tant la dreta com l'esquerra actuen coordinada i unilateralment en imposar als catalans una immigració aliena, sovint hostil, a nosaltres que pot extingir-nos definitivament. És el que volem?

Només una revolució social i identiària ens alliberarà de l'opressor consens polític i mediàtic que, a desgrat dels catalans o britànics o etc, ens imposa el dúmping laboral i la substitució etnocultural que patim. Encetem-la abans que sigui massa tard!

KLAUS KINZLER NO SERÀ UN NOU SAMUEL PATY

 

Klaus Kinzler

"The suspension of a university lecturer in Grenoble has sparked a new battle in the French cultural war over academic freedom, Islam and cancel culture. Conservative and far-right politicians have deplored the four-month punishment of Klaus Kinzler, a German professor, by Sciences Po Grenoble, one of a chain of prestigious institutes of political studies (IEPs), because he accused its management of surrendering to the doctrines of 'Islamo-leftist' students and academics."

"Des fascistes dans nos amphis. L'islamophobie tue" o dit altrament "Feixistes a les nostres classes. L'islamofòbia mata" és llegia a les pancartes recentment exhibides per un sindicat d'ultraesquerra a l'Institut d'Estudis Polítics de Grenoble contra el professor Klaus Kinzler.

Aquest va respondre denunciant que Sciences Po Grenoble ha degenerat en un "camp de rééducation politique" o "camp de reeducació política" arran de la dictadura ideològica desfermada pel sindicat Union Syndicale i alguns professors amb l'aquiescència d'una direcció esporuguida. 

S'hi torna a copsar la conxorxa entre l'islam i l'esquerra, la conxorxa islamo-gauchiste tal com és coneguda a França, on l'esquerra és posa servilment al servei de l'islam per reprimir inquisitorialment qualsevol crítica envers aquest.

Tot plegat és per la negativa de Kinzler a que s'hi iguali l'islamofòbia a l'antisemitisme, objectiu llargament ambicionat pels musulmans, que ha desvelat un altre cop el veritable tarannà d'ambdues. 

Kinzler ha patit, en aquest sentit, la represàlia de la direcció de Sciences Po Grenoble qui n'ha sentenciat la mort laboral i social per satisfer-les.

També ha patit amenaces de mort a les xarxes socials. Recordant-li l'atroç assassinat per decapitació del professor Samuel Paty per aconseguir-ne el sotmetiment al seu diktat.

Això mostra fins a qui extrem són virulentes les guerres culturals desfermades contra els europeus. 

Especialment a les universitats on l'esquerra vol assegurar-se l'impunitat per escometre contra nosaltres. Adoctrinant el jovent en l'odi contra la seva Història i Cultura. Atiant-ne el suïcidi com identitat etnocultural.

En venjança per haver palesat a les acaballes del segle XX el fracàs del Sistema comunista en alliberar-nos-en.

Però no n'hi ha prou en negar l'equiparació de l'islamofòbia a l'antisemitisme, en denunciar la conxorxa de l'esquerra amb un enemic secular d'Europa.

Perquè els musulmans, com altres identitats, pretenen beneficiar-se de la mateixa condició que gaudeixen els jueus. Cal, així, denunciar l'existència d'aquesta condició. 

Aquesta, basada en la culpa blanca, volen assolir-la per extorquir-nos emocionalment. Fent-nos sentir que hi som en un perpetu deute moral, però també polític i econòmic, com identitat. 

Cal que ens alliberem d'aquest obscè greuge amb que ens esclavitzen moralment. Què, dissortadament, molts europeus incloent molts catalans han interioritzat profundament.