"(...) La presidenta Laura Borràs ha rebut 74 llibres contra l'autoritarisme per part d'Editors.cat. Una setantena de títols de 42 editorials diferents que representen "els mals del feixisme". L'objectiu és que estiguin a disposició dels diputats per llegir els fragments escollits després de qualsevol intervenció de l'extrema dreta. (...) llibres que treballen per la memòria del franquisme espanyol, el nazisme alemany o feixisme italià, però que també inclouen obres que "s'oposen a tot allò que l'extrema dreta promou: xenofòbia, masclisme rampant i menyspreu a la diversitat", segons l'Associació d'Editors en Llengua Catalana."
Amb quina autoritat l'Associació d'Editors en Llengua Catalana exclou l'esquerra de l'autoritarisme? Amb quina autoritat menteix en dir que l'esquerra n'és antagònica quan els fets passats i actuals palesen el contrari?
És copsa així com L'Associació d'Editors en Llengua Catalana està fèrria i malauradament controlada per activistes de la nihilista i destructiva ideologia d'ultraesquerra.
Cal afegir què també és d'una hipocresia màxima. Perquè allò que realment importa a aquests activistes és reblar la imposició de l'hegemonia de la seva ideologia a tot arreu on puguin. Ara a la política catalana.
Per aconseguir-ho no dubten en emprar la seva autoritat com representants de l'esmentada associació per adoctrinar encara més en aquesta als diputats del parlament. Malgrat que tots els partits catalans ja n'obeeixen acríticament els dogmes.
Imposen prepotentment la resignació al discurs i la praxi de la seva ideologia. Malgrat el reguitzell de milions de morts que ha deixat al decurs del segle XX després d'haver fracassat.
En aquest sentit és senten molt còmodes amb la presència del partit espanyol i liberal VOX, que també és immigracionista en atiar la immigració llatinoamericana, al parlament.
Els dóna l'oportunitat de seguir escenificant el seu ranci i previsible xou antifeixista. De pretendre, en acabat, que els importen la llibertat i la diversitat.
Si fossin honestos quant això, escometrien tan acarnissadament verbal i físicament contra els nacionalistes catalans?
Val a dir que el feixisme i el nacionalsocialisme van néixer entre altres motius però especialment com resposta a la decadent democràcia liberal incapaç de fer front a la infiltració i violència del comunisme.
Cal tenir present que el partit comunista a Alemanya va inventar-se l'Acció Antifeixista al 1932 per enfrontar-se violentament al nacionalsocialisme en adonar-se que aquest el derrotava a la lluita al carrer.
L'antifeixisme és, així, una excrescència del comunisme. Ideat per aplegar al seu voltant, mitjançant la seva hipòcrita xerrameca, molts ingenus. Què no per ben intencionats deixen de ser-ho.
Xerrameca que segueixen excretant alguns. Com els que controlen l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.
Qui l'empren barroerament com mitjà per fer la seva guerra cultural contra els catalans. Aconseguir la seva submissió als seus dogmes, per exemple sobre els homosexuals o la immigració, és el seu veritable objectiu. Més que fer front a VOX.
Perquè els espanyols de VOX, amb la seva catalanofòbia flagrant, molt dubtosament aconseguiran ser més del que són ara. En ser aliens i hostils a la identitat catalana.
Mentre que el nacionalisme català sí és desenvolupa naturalment entre els catalans.
En ser el mitjà obvi pel reviscolament de la identitat catalana front Espanya i l'esquerra -on cal incloure la patètica JxC-. Delerosos ambdós d'anihilar-la en ser una nosa pel seu projecte nacional i ideològic respectivament.
Només el nacionalisme pot fer-hi front reeixidament. Només el nacionalisme gaudeix de legitimitat per fer-ho. En representar la voluntat de viure, de ser, dels catalans contra qui ens nega l'existència.
