Bergoglio s'ha retratat amb la seva proclama |
Exultants estan els cristians amb la proclama d'un dels seus principals guies espirituals comminant-nos als europeus a resignar-nos, com aquesta palesa, a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants aliens a la nostra terra i identitat.
S'afegeixen a aquesta eufòria els liberals i l'esquerra qui comparteixen, com és ben conegut, l'aferrissada hostilitat del papa Francesc contra els nacionalistes. Especialment l'esquerra qui, com Spengler va dir encertadament, és hereva directa del cristianisme.
És deleixen d'imposar-nos un món sense fronteres on, en conseqüència, totes les nacions seran reduïdes a una amalgama amorfa. Aquesta, alliberada de les seves tan enutjoses identitats, hi assolirà així la felicitat absoluta i eterna segons asseguren.
Només els nacionalistes, dit altrament qualsevol europeu en general i català en concret amb consciència identitària, gosen d'oposar-s'hi. En copsar que la instauració pretesament salvífica dels respectius regne de déu, paradís comunista o mercat global amenacen el nostre futur.
Els nacionalistes són, a desgrat d'uns i altres, cada cop més nombrosos i més forts arreu d'Europa. Serà per això que Bergoglio, sembla que imbuït de la papal i divina infalibilitat, els converteix en encarnació del Mal per complaença de la dreta i l'esquerra?
Diu Bergoglio que l'únic mitjà per deslliurar-nos del naufragi com civilització, de salvar-nos de la seva ominosa condemna, és suïcidar-nos com tal. Això suposa la resignació a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants a la nostra terra.
Som els europeus qui més patim l'escomesa dels activistes d'esquerra, dels liberals capitalistes i en acabat dels cristians. Qui exigeixen l'assentament a la nostra terra de qualsevol que així ho desitgi. Si ens sotmetem als seus messiànics designis estem condemnats a desaparèixer. La seva apoteosi és la nostra mort.
Ens cal per això fer front amb ferotgia la seva xerrameca i designis genocides. Afirmar la nostra voluntat de viure front la condemna a mort que ens imposen. Fins i tot quan, en la seva prepotència, però també per pura exasperació, pretenguin que representen el Bé front nosaltres a qui titllen de ser el Mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada