ENTESA ENTRE L'ESQUERRA I EL NACIONALISME A ALEMANYA?

 

Björn Höcke i Sahra Wagenknecht

"[...] Sahra Wagenknecht, del ala más cercana al comunismo y con algunos postulados cercanos a la ultra Alternativa para Alemania, ha rechazado presentarse a las elecciones. [...] A Wagenknecht, casada con Lafontaine en 2014, la invitó hace unos días a ingresar en la AfD el cabecilla de su ala más radical, Björn Höcke, líder precisamente de Turingia."  "[...] Así Wagenknecht, de 57 años, se ha pronunciado en contra de la importación de mano de obra cualificada del extranjero y de una política de 'fronteras abiertas' para los refugiados debido a su impacto para los sectores más precarios de la sociedad alemana." [...] a poll from WK that showed Wagenknecht’s party would receive 14 percent of the vote and the Left Party only 2 percent, which would be a result low enough to kick the Left Party from the Bundestag. According to this specific poll, AfD does not appear to be particularly harmed by a Wagenknecht party, earning 13 percent of the vote." "[...] In his speech, he declared, 'Military operations and arms deliveries must always remain linked to attempts to bring about political solutions.' However, he said, a 'long continuation of the Ukraine war' was 'neither in Germany’s nor in Europe’s interest.' The German government, he said, must 'claim a say' in Ukraine and, together with the French government, should 'finally take action' so that 'Germany and Europe are no longer objects and pawns in a proxy war.' To thunderous applause, Vad concluded, 'Europe must finally become an interest-driven strategic actor!'"

És aclaridor que la popular líder de la facció més radical del partit postcomunista Die Linke o L'Esquerra gaudeixi del suport de les bases d'aquest partit així com de la simpatia de molts a Alternative für Deutschland o Alternativa per Alemanya.  Malgrat ser, aparentment, antagonistes ambdós.

En realitat l'oposició compartida al liberalisme i l'excrescència seva en que ha esdevingut l'esquerra actual en fa possible una entesa. 

Perquè Wagenknecht du temps escometent amb substanciosos i contundents arguments contra la degeneració del liberalisme. En menysprear aquest els treballadors alemanys i europeus per dedicar-se, en perjudici seu, exclusivament a col·lectius com l'immigrant. Amb els conflictes socials i etnoculturals que això suposa.

Denunciant també el sotmetiment servil tant del govern alemany com de la Unió Europea al bel·licisme, els interessos i la ideologia liberal, nefastos pels europeus, dels EUA. Què suposen amb la seva guerra a Ucraïna el trencament i l'afebliment terminals d'Europa. Òbviament negatius també per nosaltres els catalans.

És significatiu que no se'n parli a mitjans com TV3. En actuar com adoctrinadors i propagandistes, en la seva facció d'esquerra, d'aquest Sistema liberal. Només cal copsar els seus continguts per adonar-se'n. Sempre al servei d'aquest i acarnissadament hostils a qui s'hi oposa. 

Arreu d'Europa, especialment a la nació catalana, cal donar suport a qui n'ofereix una alternativa. Abans que ens destrueixi identitària i socialment als catalans i als europeus. 

ALTERNATIVA PER ALEMANYA I EL FRAU DEMOCRÀTIC

 

Björn Höcke

"[...] The AfD, meanwhile, consolidated its position on the political scene. In 2017 it became the third-largest party in the Parliament, leading the opposition. [...] Far from moderating the party, success radicalized it. The AfD has developed into an ever more extremist and antidemocratic force. Today it is dominated by people like Björn Höcke, a party leader who, according to a court ruling, can be legally described as a fascist. [...] According to a recent study, 23 percent of western Germans said they believed the country was being “swamped with foreigners.” (The figure in eastern Germany was 40 percent.) " "[...] But 10 years after the AfD’s founding, that so-called firewall is beginning to show cracks. The AfD has become both more successful and more radicalized in recent years."

Quina mena de democràcia criminalitza els molts i cada cop més alemanys que s'oposen a la imposició i l'enaltiment de la immigració mentre, per exemple, facilita a l'iranià Behzad K. Khani de vomitar el seu odi racista en contra seva?

Quina mena de fal·làcia és aquesta democràcia on és delicte treballar per assegurar un futur digne pels alemanys, així com per la resta d'europeus, on se'ls ignora excepte per comminar-los a esllanguir-se resignadament?

La seva voluntat d'existir cal ser respectada. Com pot parlar-se seriosament de democràcia a Alemanya quan Alternativa per Alemanya, que hi és el tercer partit nacionalment i el primer a molts llocs, és marginada i fins i tot reprimida per l'Estat?

Sembla que a Alemanya n'hi ha que no tenen prou amb l'adoctrinament sistemàtic en la culpa blanca contra els alemanys sinó que, a més, pretenen negligir-ne una part molt significativa en no sotmetre-s'hi. 

Malgrat els maldestres intents de relacionar-la amb violència l'AfD s'ha palesat fefaentment respectuosa de la democràcia. Mentre que l'esquerra, amb els seus antifeixistes, n'ha agredit impunement molts militants i simpatitzants.

El problema no són els alemanys que mitjançant l'AfD i encapçalats entre altres per Björn Höcke s'oposen a la seva anihilació etnocultural. Ho és qui dirigeix un sistema nominalment democràtic però que no ho és en realitat. 

LA PRESUMPTA DEMOCRÀCIA A OCCIDENT II

"A German court has ruled that the far-right Alternative for Germany (AfD) can be classified as a suspected threat to democracy, paving the way for the domestic intelligence agency to spy on the opposition party. (...) The court also criticised the extremist leanings of the AfD’s youth wing, saying along with former 'Wing' supporters these members believed that the 'German people should be kept ethnically intact and ‘outsiders’ should be excluded as far as possible'. 'This goes against the Basic Law,' the court said, referring to Germany’s constitution."

Malament quan maldar de garantir el futur de la teva nació, oposar-se en conseqüència a l'assentament massiu d'immigració aliena a aquesta i Europa, és transformat en un greu delicte.

Qui és vanten de ser els abrandats defensors de la llibertat i la democràcia a Ucraïna són els mateixos que reprimeixen severament l'Alternativa per Alemanya per gosar de defensar el futur al seu poble.

La dura repressió que pateix l'AfD palesa l'asfixiant estretor de la presumpta democràcia a Europa occidental. Aquesta és la silenciosa però tanmateix mortal guerra que ens fan als europeus les nostres suposades elits. 

Una guerra cultural, però també política, que és a vida o mort. 

OMID NOURIPOUR, PARADIGMA DE L'ISLAMOESQUERRA

 

Omid Nouripour, islamitzador liberal i d'esquerra

"The Muslim Nouripour seems to have a special connection to the Sharia, with him saying in 2017 that parts of it should be integrated into Germany’s basic law. (...) So what did Nouripour actually say in his speech? He had been responding to an Alternative for Germany (AfD) politician’s speech criticizing Sharia and listing a number of crimes and cases of anti-Semitism, ostensibly due to Germany’s rising Muslim population."

Els nous capitostos dels Verds a Alemanya, Omid Nouripour i Ricarda Lang, palesen un altre cop la sinistra realitat que es l'islamoesquerra. Val a dir que també existeixen vincles entre musulmans i la dreta però no són, aparentment, ni tan flagrants ni tan intensos.

Lang és una feminista bisexual i d'ultraesquerra que ha fet de la repressió a qui discrepa dels seus dogmes, a l'anomenada ultradreta, la seva obsessió. Mentre Nouripour és un immigrant iranià que pretén encetar la legalització de la xaria a Alemanya.

Nouripour malda de justificar l'islamització d'Alemanya. Amb la vella cantarella que els musulmans acostumen a emprar per confondre alguns europeus d'ingenuïtat propera a l'estupidesa.   

Perquè cal ser estúpid d'afavorir la infiltració a les institucions europees, en aquest cas alemanyes però també a les catalanes, de musulmans que clarament tenen per fita islamitzar Europa.

Una hipotètica islamització d'Europa suposaria d'entrada un greu problema per gent com Lang -només cal veure com pateix als països islàmics-. Però gent com Nouripour domina prou la xerrameca liberal com fer-la creure que l'imposició de l'islam és justa, positiva i indefugible.

Insisteix en presentar els musulmans com víctimes marginades dels europeus. Malgrat ser promocionats i tractats amb exquisida cura. En cedir-se a les seves exigències a un ritme que pot semblar gradual però que, tenint present les poques dècades que duen assentant-se massivament a la nostra terra, és vertiginós.

La repressió que pateix qui s'oposa a la islamització d'Europa encetada amb la complicitat del poder prova tanmateix que l'islamització d'Europa no és un fet natural ni enriquidor. Per què sinó caldria forçar un suposat consens mitjançant el silenciament de dissidents com, per exemple, l'AfD?

El multiculturalisme i el multiracialisme, l'islamització d'Europa que n'és un dels conflictes resultants, són així una imposició contra els europeus de l'aclaparadora majoria de la classe política europea i també catalana. No en podem esperar res. Cal regenerar-les amb vigor i immediatesa. 

MICHAEL MEISTER VENÇ ALS BRÈTOLS ANTIFEIXISTES

 

Michael Meister

"(...) Michael Meister, a state parliament member for the AfD, had been walking alone on the streets of Rostock on Saturday evening when two left-wing extremists—both of whom have yet to be identified—attacked him from behind while hurling insults like “You AfD Nazi pig,” German daily Junge Freiheit reports. (...) Earlier this year, following an information request from the AfD parliamentary group to the federal Bundestag, it was revealed that police recorded 694 attacks on AfD members in 2020."

Per l'esquena han agredit dos brètols de l'ultraesquerra antifeixista, palesant la seva covardia, a Michael Meister diputat d'Alternative für Deutschland o altrament dit Alternativa per Alemanya. 

Meister, malgrat tot, els ha fet fugir. Reblant la covardia dels seus agressors. 

Aquest no és un cas aïllat. Els membres de l'AfD són qui més agressions pateixen a Alemanya. L'ultraesquerra antifeixista allà present és qui més sovint perpetra violència política -també a Catalunya-. 

El nou govern a Alemanya d'Olaf Scholz, encara que vell i ranci quant a la seva ideologia, ha proclamat tanmateix que l'amenaça per la seva democràcia és allò que anomena l'ultradreta. Referint-se poc subtilment a l'AfD.

La covarda violència de l'ultraesquerra antifeixista gaudeix així de la complicitat del SPD i la resta de l'esquerra. 

L'Oficina Federal per la Protecció de la Constitució o Bundesamt für Verfassungsschutz, a les ordres del ministeri d'interior ocupat pel mateix SPD, s'abraona contra l'AfD mentre deixa impune als brètols antifeixistes. 

Quina mena de democràcia és aquesta? És això el millor que en podem esperar? És aquest el resultat del renovat protagonisme de la socialdemocràcia tan celebrat per alguns? 

Després aquests mateixos diuen lamentar-se de com està d'afeblida i decadent precisament la democràcia. Del rebuig creixent de tants alemanys i altres europeus a aquesta en adonar-se de la seva podridura.

No pot sobtar que això passi quan és reprimeix directament mitjançant la BfV i indirectament mitjançant l'ultraesquerra antifeixista, en nom de la democràcia, qui gosa de dissentir del poder. A qui defensa la seguretat, llibertat i identitat dels alemanys i altres europeus.

"SOM A UNA GUERRA CULTURAL"

 

Bjorn Höcke, de l'AfD

"(...) En Francia, Bertrand Cantat ha vuelto a cantar tras cumplir cárcel por el asesinato de su novia Marie Trintignant por una brutal paliza. En ocasiones, el delito está en los actos (Polanski, Cantat); en ocasiones, puede estar en las palabras (Céline, Houellebecq); y, a veces, en las dos (el autoproclamado pederasta Matzneff). (...) Los tabúes de la derecha consisten en proteger a los dominantes. En el siglo XIX estaba prohibido por ejemplo criticar la monarquía, las creencias religiosas y las jerarquías sociales. Nuestras democracias liberales han abolido estos tabúes y protegen a las personas del discurso del odio y la violencia. Es esa protección la que la extrema derecha cuestiona en nombre de la libertad de expresión. (...) El boicoteo y la protesta son un derecho, no son censura. La libertad no consiste en abusar de una posición dominante sino que presupone la libertad del otro, como decía Sartre."

En igualar algú com l'escriptor Houellebecq amb pederastes i assassins, només per ser crític amb l'islam i els islamòfils traïdors nostrats, és palesa diàfanament el malintencionat interès en criminalitzar-lo. Així com de criminalitzar qualsevol dissident equivalent.

És el que fa gent com Gisèle Sapiro, una altra activista i llumenera d'esquerra. Bon exemplar dels liberals que es vanten cofoiament de ser defensors de la democràcia, específicament de la llibertat d'expressió, deixant al descobert el seu veritable tarannà.

És inversemblant que molts no l'hagin copsat encara. Atès què, moguda per la seva ideologia d'odi contra Europa i emparada pels mitjans del Sistema, aquesta gent el revela amb cada cop més explícites desinhibició i virulència. 

Malden d'enderrocar aquest ordre social, però també de valors, per simplement imposar-ne un altre. Imposant alhora nous tabús a fi i efecte de perpetuar-lo. Tot plegat no te a veure tant amb la democràcia com amb la reafirmació al poder d'una oligarquia que s'hi vol eternitzar.

Val a dir que la nova ministra d'interior alemanya comparteix la bel·ligerància de Sapiro contra els dissidents. Nancy Faeser diu tenir com màxima prioritat, gairebé obsessió, combatre allò que anomena extremisme de dreta. 

Sapiro cita a Sartre per pretendre legitimar la seva xerrameca curulla d'odi. Sartre és conegut per ser un abrandat admirador de Mao, comunista culpable dels pitjors genocidis mai perpetrats, i alhora per dir que "al feixisme se'l destrueix, el diàleg no és per les bèsties". 

Sembla que Faeser comparteix, com Sapiro, l'actitud de Sartre. Tot en nom de la democràcia liberal. 

N'han patit l'escomesa en el nom d'aquesta, entre altres, l'Alternative für Deutschland o Alternativa per Alemanya, especialment la seva facció social-identitària encapçalada per Bjorn Höcke, i la ja dissolta Génération identitaire o Generació Identitària a França.

Ningú altre pateix semblant repressió. Els gihadistes, els criminals immigrants i l'ultraesquerra antifeixista són, en comparació, tractats amb una cura exquisida. Com prova que Faeser hagi assenyalat l'AfD, al nacionalisme, com objectiu a abatre només ser nomenada al seu càrrec.

La seva democràtica urgència en anihilar el nacionalisme arreu d'Europa en palesa tanmateix, més que la seva fortitud, la seva decadent feblesa. La seva democràcia liberal fa una pertorbadora fortor a podrit. 

Els nacionalistes són, per contra, la força regeneradora de la política i l'identitat d'Europa -també de Catalunya-. En creure-hi al contrari que els demòcrates liberals esmentats. De qui se'n percep una forta hostilitat al seu reviscolament.

Després alguns és lamenten de la desafecció creixent arreu entre els europeus, incloent els catalans, envers la democràcia liberal. Pot sobtar en estar aquesta al servei d'una oligarquia que no és, precisament, gens democràtica i els és hostil? 

Si realment els importa la democràcia que cessin llavors de caricaturitzar els nacionalistes com el mal absolut, així com de voler anorrear-los política i socialment, en treballar aquests per assolir una Catalunya i una Europa puixants. 

ELS COVARDS ANTIFEIXISTES ATAQUEN DE NOU

 

Olga Petersen

Linksextreme haben am Samstag in Hamburg versucht, die AfD-Bürgerschaftsabgeordnete und Bundestagskandidatin Olga Petersen anzugreifen. Am Rande einer nicht-öffentlichen Wahlkampfveranstaltung mit dem EU-Abgeordneten Nicolaus Fest wurde ein AfD-Parteimitglied verletzt, als er versuchte, Petersen vor den 15 bis 20 Angreifern zu schützen. Nach JF-Informationen erlitt das Opfer ein Schädel-Hirn-Trauma und wurde wegen des Verdachts auf eine Gehirnerschütterung in ein Krankenhaus eingeliefert, das er am selben Abend wieder verlassen konnte.

Olga Petersen, diputada de l'AfD a Hamburg, va ser assaltada fa pocs dies per una vintena de brètols de l'ultraesquerra antifeixista. Un company de partit que va maldar de defensar-la va ser hospitalitzat amb traumatisme cranial. Val a dir que, a mitjans d'agost, la casa de la candidata Nicole Jordan de l'AfD a Hamburg va patir l'agressió dels esmentats brètols comunistes.

Les agressions dels comunistes és succeeixen amb la passivitat còmplice dels altres partits -incloent els de dreta-. Qui, pel contrari, juntament amb els mitjans s'esverarien histèricament en el molt improbable cas d'una agressió nacionalsocialista contra els militants d'algun altre partit.

S'atorga així impunitat política, però també policial arran de la manca d'interès de la policia en protegir les víctimes, als covards antifeixistes. Covards, exacte, en agredir en grup i emparats pel poder al que diuen oposar-se contra persones indefenses. En representar aquestes la veritable i única alternativa al poder establert.

Aquesta és la seva pretesa democràcia. Un Sistema que reprimeix directa o indirectament, mitjançant els seus antifeixistes, els patriotes i dissidents. Mentre es vanta de ser garantia de llibertat arreu del món. 

FOR THE RIGHT AND DUTY TO FIGHT FOR OUR FUTURE AS EUROPEANS

"Close to the Czech border, south-east of Dresden, around the Elbe valley, lies one of Germany’s prettiest though clunkiest-titled electoral districts, a constituency called Saxon Switzerland Eastern Ore Mountains (soe). Its majestic sandstone peaks, verdant trails, beautiful medieval cities and villages have been memorialised by German romantics such as Caspar David Friedrich, a 19th-century painter. Hundreds of thousands of tourists flock to the district every year. Unemployment and crime are low. The population is almost entirely ethnic German. On the face of it, life is dandy in Saxon Switzerland, but at the last federal election in 2017 the populist-right afd scored its best result there, with 35.5% of the Zweitstimmen, the second votes, which determine the overall proportion of seats that each party holds in the Bundestag. (...) He says his party is popular in SOE because Saxons are conservative—and are anxious about their Heimat, which means “home” but also conveys a sense of tradition and place. This angst has been played on by the AfD. "  

Why should the Germans of the Saxon Switzerland Eastern Ore Mountains sacrifice their ethnocultural identity, homogeneity and harmony? Just to satisfy those who, hating it, want to stir up the mass settlement of immigrants there? 

The Economist intends to make this a problem. It wants these Germans to undergo the same multicultural and multiracial corrosion of their identity that other Germans seem to resign themselves to.

The attitude that the Economist wants to convey as irrational and negative feelings of anxiety and distress is, on the contrary, of a legitimate and logical will to secure a future. 

Trying to secure a future for their identity is the right and duty of Germans. Of all Europeans.

Although this, as it turns out, infuriates some. Even more so if this is expressed in votes in the AfD. To whom we wish the best.

PER LA REVOLTA CONTRA LA NOSTRA EXTINCIÓ

"(...) We need 400,000 immigrants a year. In other words, significantly more than in previous years,' said Scheele (...) 'If refugees are making their way from Afghanistan, Germany should do its part to take them in,'  Scheele stressed. However, he added that his focus was not on asylum seekers, 'but with targeted immigration for the gaps in the labour market.' (...) Germany’s interior minister has warned that putting a number on the amount of Afghan refugees Europe should accept will incentivize more waves of migrants to attempt to reach the continent. (...) Given the debacle that happened in 2015, the prospect of Germany accepting a significant number of refugees is unlikely to be welcomed by conservative voters ahead of a national election on September 26." 

El poder a Europa sap que en qualsevol moment els europeus podem desvetllar-nos i fer trontollar-ne el sistema. En ser molt més feble del que la propaganda dels seus mitjans ens vol fer creure. No som conscients de la nostra força.

És arran d'això que malgrat ser delerós d'omplir-la massivament d'immigrants, com palesen les explícites declaracions de Detlef Scheele responsable de l'Agència Federal d'Ocupació alemanya, ara pretén aparentar contenció quant al seu atiament de la immigració.

Té pànic a la revolta dels europeus. Al seu vot, en aquest cas concret, a l'AfD a Alemanya. A que els alemanys s'organitzin políticament per desafiar-lo. Per fer front a la guerra demogràfica que els fa, com a extensió de la seva guerra cultural, i alliberar-se'n.

Perquè compensar el greu daltabaix demogràfic que pateixen els alemanys, així com els catalans, mitjançant l'importació massiva i sense límit d'immigrants aliens a la nostra identitat etnocultural és una greu agressió en contra nostra.

Especialment quan hi ha una alternativa viable a aquesta imposició. Com palesa reeixidament a Hongria el seu primer ministre Viktor Orbán. Aquest és un dels motius cabdals per l'hostilització que aquest pateix per part de la UE.