BENAURATS SIGUIN ELS NACIONALISTES

 

Bergoglio s'ha retratat amb la seva proclama

"(...) apareció el Papa con la prensa de medio mundo y pidió detener 'este naufragio de civilización'. No es habitual que un pontífice repita un destino. Y menos si se encuentra en una pequeña esquina de Europa. Pero esta es la principal obsesión de Francisco" "(...) Hay que acoger'. 'Cierres y nacionalismos —nos enseña la historia— llevan a consecuencias desastrosas […]. Es una ilusión pensar que basta con salvaguardarnos a nosotros mismos, defendiéndonos de los más débiles que llaman a la puerta. […] Frenemos este naufragio de civilización'” "(...) en Europa sigue habiendo personas que persisten en tratar el problema como un asunto que no les incumbe'. La UE invirtió 276 millones de euros para construir cinco nuevos campos en las islas." "(...) no ha dejado de abogar por la acogida de miles de 'hermanos', independientemente de su religión, su condición de refugiados o su exilio económico."    

Exultants estan els cristians amb la proclama d'un dels seus principals guies espirituals comminant-nos als europeus a resignar-nos, com aquesta palesa, a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants aliens a la nostra terra i identitat.

S'afegeixen a aquesta eufòria els liberals i l'esquerra qui comparteixen, com és ben conegut, l'aferrissada hostilitat del papa Francesc contra els nacionalistes. Especialment l'esquerra qui, com Spengler va dir encertadament, és hereva directa del cristianisme.

És deleixen d'imposar-nos un món sense fronteres on, en conseqüència, totes les nacions seran reduïdes a una amalgama amorfa. Aquesta, alliberada de les seves tan enutjoses identitats, hi assolirà així la felicitat absoluta i eterna segons asseguren. 

Només els nacionalistes, dit altrament qualsevol europeu en general i català en concret amb consciència identitària, gosen d'oposar-s'hi. En copsar que la instauració pretesament salvífica dels respectius regne de déu, paradís comunista o mercat global amenacen el nostre futur. 

Els nacionalistes són, a desgrat d'uns i altres, cada cop més nombrosos i més forts arreu d'Europa. Serà per això que Bergoglio, sembla que imbuït de la papal i divina infalibilitat, els converteix en encarnació del Mal per complaença de la dreta i l'esquerra?

Diu Bergoglio que l'únic mitjà per deslliurar-nos del naufragi com civilització, de salvar-nos de la seva ominosa condemna, és suïcidar-nos com tal. Això suposa la resignació a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants a la nostra terra.

Som els europeus qui més patim l'escomesa dels activistes d'esquerra, dels liberals capitalistes i en acabat dels cristians. Qui exigeixen l'assentament a la nostra terra de qualsevol que així ho desitgi. Si ens sotmetem als seus messiànics designis estem condemnats a desaparèixer. La seva apoteosi és la nostra mort. 

Ens cal per això fer front amb ferotgia la seva xerrameca i designis genocides. Afirmar la nostra voluntat de viure front la condemna a mort que ens imposen. Fins i tot quan, en la seva prepotència, però també per pura exasperació, pretenguin que representen el Bé front nosaltres a qui titllen de ser el Mal. 

THOR? JESUS? EUROPA!

 

Aquest collaret de plata víking del segle X, on es veuen units el martell de Thor i la creu de Jesús, és un bon exemple de la convivència entre el cristianisme i la religió ancestral europea. 

Convivència temporal, cal aclarir, arran de l'eventual imposició del cristianisme. Qui ha maldat sempre de marginar la religió ancestral europea. Sense reeixir, sortosament. 

Cal tanmateix deixar enrere la rivalitat entre les deïtats ancestrals europees i la cristiana.

La nostra Sang cal que sigui la nostra religió.

En ser allò que ens fa europeus, en ser allò que compartim, front la resta d'identitats arreu del món.

És a més del seu geni d'on emanen la nostra creativitat i força, la nostra voluntat de viure i lluitar, la nostra espiritualitat que ha fornit i forneix de substància tant la nostra religió ancestral com el cristianisme.

PREGUEM A JÚPITER I WOTAN

"BUENOS AIRES, Argentina – El Departamento de Caritas de la Diócesis de Venado Tuerto se disculpó el martes por publicar una oración a la Pachamama, una deidad andina, en sus redes sociales. La Pachamama es símbolo de la fertilidad, la tierra y la santidad de la vida. Es un mito lleno de significado espiritual (que) se puede usar con ventaja ”, dice la publicación ahora eliminada del 1 de agosto. 'Algunas fiestas religiosas tienen significados sagrados y son ocasiones de encuentro y fraternidad. Estos son los nuevos caminos para la iglesia y para la realización de una ecología holística. Santo Padre Francisco. #somoscaritasarag #caritasvt #equipomagrevenadotueto', dice en el post." 

El cristianisme dóna un altre exemple de com s'apropia de tradicions alienes, de la Pachamana quítxua i aimara en aquest cas, per guanyar nous devots. Però els cristians no fan pregàries a Júpiter o Wotan. En ser virils i europeus al contrari d'aquesta deïtat andina. Perquè de la mateixa manera que exalten tradicions com la sud-americana pel contrari la Tradició europea resta marginada. Malgrat haver-ne aprofitat els cristians tot allò que han pogut al decurs de segles. És confirma així la tendència d'allunyar-se cada cop més d'Europa i abandonar-se a altres identitats arreu del món. Potser perquè el cristianisme mai, malgrat tot, s'ha acabat de sentir arrelat entre els europeus?