OMAR SY, MENTIDES NEGRES i LIBERALS

 

Soldats francesos a la Primera Guerra Mundial

"[...] Omar Sy est à l'affiche de Tirailleurs qui sort en salles ce mercredi 4 janvier. Ce film d'1h50, réalisé par Mathieu Vadepied, revient sur l'histoire des 200.000 tirailleurs sénégalais qui se sont battus pour la France lors de la Première Guerre mondiale. [...] celui qui  interprète un tirailleur africain enrôlé dans l'armée française en 1917, s'est dit 'surpris que les gens soient si atteints' par la guerre en Ukraine."

Obliden convenientment Sy i els seus apologetes que fins a 7,8 milions de francesos, el 20% de la població francesa, van ser mobilitzats per l'exèrcit francès a aquesta guerra. Magribins i subsaharians van suposar-ne només el 5% dels seus combatents.

També palesen el seu cinisme en titllar de racistes els francesos i els europeus en gosar de solidaritzar-nos, per ser europeus com nosaltres i estar arrelats a la nostra compartida Europa ençà la més remota antigor, amb els ucraïnesos. 

Així com en amagar que els europeus ens solidaritzem activa i generosament amb els africans com proven les ingents quantitats dels nostres diners, sovint malbaratats, que s'hi trameten mitjançant la UE i de tota mena d'entitats no governamentals.

La seva prioritat no és, tanmateix, l'honestedat sinó fer-nos sentir culpables als europeus. Com ja és habitual. Distorsionant la realitat, mentint, si els convé.

Sy esmenta específicament els africans, en fa protagonitzar aquest film que produeix, en sentir-se'n proper com africà que és. De nosaltres, pel contrari, ell espera que ens sentim culpables per sentir-nos propers als ucraïnesos.

Sy que suposadament és un símbol de l'amable, reeixida i integrada immigració a França i Europa, que fins i tot és presenta com un humanista i filantrop, resulta estar tan ple de ressentiment racial contra els francesos i els europeus com tants altres.

NACIONALISME O GLOBALISME, CAL TRIAR BÀNDOL

Mesquita turca Eyup Sultan a Roubaix

"[...] el crecimiento se debe en buena parte a votos proletarios, de obreros que, abocados a la pobreza y hartos de la inacción de las formaciones tradicionales, apuestan por la candidata que acaricia gatos mientras les promete acabar con la inmigración ilegal, vigilar de cerca a los islamistas, patriotismo y proteccionismo económico frente a la voracidad de la Unión Europea. Con la probable reválida de Macron, el peligro que planea sobre Europa se aplaza, pero no desaparece. Al contrario, la dinámica política francesa tiende a difuminar los espacios intermedios y puede convertir Francia en un laboratorio de la lucha de clases entre una izquierda encabezada por Jean-Luc Mélenchon y una derecha capitaneada por Marine Le Pen. Dos extremos que se retroalimentan." "[...] Estamos en Roubaix, cerca de la frontera belga. Un 40% de sus 100.000 habitantes son musulmanes. Hay seis mezquitas y una séptima en construcción. [...] Las trincheras identitarias hacen que, en el norte, haya feudos de Le Pen y de Jean-Luc Mélenchon (izquierda radical). A veces basta con desplazarse quince minutos en coche para cambiar de panorama político. [...] Una encuesta para el diario católico La Croix reveló que siete de cada diez musulmanes franceses respaldó a Mélenchon. La gran cuestión en la segunda vuelta, este domingo, es cuántos de ellos apoyarán a Macron y cuántos preferirán abstenerse. De ello puede depender el desenlace de los comicios. [...] Rouane, natural de Nador, cerca de Melilla, empleado del supermercado Le Triangle –repleto de mercancía halal–, cree que Le Pen “dice tonterías” y que “Macron ganará”. “Francia es el país de la libertad­, igualdad y fraternidad –añade–. Debemos respetarnos. La libertad de uno acaba donde empieza la libertad del otro”.

La defensa de les conquestes socials dels francesos es palesa indestriable de la defensa de la seva identitat etnocultural. 

El mateix quant a la resta d'europeus. Incloent els catalans qui, malauradament, massa sovint tenen por a bastir l'alternativa social i identitària al poder que ens precaritza i empobreix alhora que ens anihila identitàriament.

Aquesta alternativa, arreu d'Europa començant per Catalunya, és el nacionalisme. 

El poder i els seus mitjans, com La Vanguardia, són conscients del conflicte entre el seu liberalisme globalitzador i el nacionalisme que reviscola arreu d'Europa com natural i lògica oposició a aquest. 

Per això insisteixen en esbombar un imatge esbiaixada de Marine Le Pen, d'eixelebrada, mentre fan propaganda favorable no només al liberal Macron sinó també al comunista Mélenchon. Tot embolcallat en un discurs suposadament moderat i centrista.

Silencien els votants del Reagrupament Nacional alhora que donen veu insistentment com pot llegir-s'hi als immigrants, en concret als musulmans, qui han votat primer al comunista i ara votaran al seu suposat antagonista liberal.

En ser ambdós, Macron i Mélenchon, excrescències del mateix Sistema en acabat. Els musulmans ho saben. Malauradament molts europeus pretenen que no se n'adonen.

Malgrat que l'experiment multicultural i multiracial que perpetren ens menarà, com es copsa ja a llocs com Roubaix, a la nostra minorització i eventual extinció. Què afavoreixen l'islamització.

És per això que s'atia il·limitadament l'immigració. Quant més immigrants en general i específicament musulmans hagin més probable és que el Sistema que Macron i Mélenchon encarnen aconsegueixi perpetuar-se.

Perquè aquesta, perpetuar-se més que garantir el benestar social i la supervivència etnocultural dels europeus, és la seva prioritat. Encara que suposi desfigurar per sempre més a Europa etnoculturalment.

L'antagonisme és, així, entre el Sistema liberal i els europeus en tota la nostra diversitat autòctona de qui els catalans en som expressió. Aquest és el combat, social i identitari, que es desferma ara a Europa. 

MARSELLA, EL FUTUR D'EUROPA?

Una de les cités de Marsella

"Estos barrios formados por altos edificios de hormigón se localizan en el distrito más pobre de la ciudad, el 15, donde la tasa de pobreza llega al 42,3%, similar a la de países como Burkina Faso. (...) La Castellane es una de las múltiples cités que configuran el peligroso cinturón norte de Marsella abandonado por las estructuras del estado. La ola de violencia del verano pasado provocó doce homicidios por ajustes de cuentas según un cálculo del diario «Le Monde». Por increíble que parezca esto es Francia y el presidente Emmanuel Macron se encontraba ayer a menos de 10km de este lugar dando un mitin multitudinario en el casco histórico de la ciudad. Ya lo hizo el pasado verano en plena ola de violencia prometiendo 1.500 millones de euros para modernizar el transporte público y escuelas y reforzar el cuerpo policial. Pero a Macron se le percibe con el mismo escepticismo que a sus antecesores. Hollande también prometió un plan multimillonario que poco solucionó. (...) En cartografía del voto de la primera vuelta de las elecciones se observa un fenómeno con nitidez. Una línea separa a los barrios sensibles del norte, donde siempre gana la izquierda, de los barrios de clase media obrera colindantes entregados a Le Pen, con miedo a que se extienda la problemática. Marsella es la segunda ciudad de Francia y cristaliza en sí misma el fracaso de un presidente tras otro en las cuestiones que la atormentan como la inseguridad o la exclusión social. Nadie sabe cómo resolver la crisis interminable en la que vive instalada la ciudad." 

Les quantitats obscenes de diners malbaratats aquestes darreres dècades als assentaments d'immigrants arreu de França, però també a altres països europeus, no han pogut fer-los resoldre els greus mals que descriu aquest article.

El problema, tanmateix, no és social sinó etnocultural. Els immigrants que s'hi han assentat, així com els seus descendents, massa sovint hi recreen les societats més o menys fallides dels seus països d'origen. 

Els francesos, en aquest cas, en són fets culpables. Quelcom injust en finançar amb els seus impostos, malgrat la precarització i empobriment que pateixen, les multimilionaries inversions públiques malbaratades esmentades. 

Però també en patir l'impacte negatiu d'aquesta immigració. Especialment de la violència en forma de delinqüència però també d'imposició cultural com, per exemple, la musulmana.

Macron promet només insistir en polítiques fracassades. En això rau el vot dels marsellesos, d'entrada els de classe treballadora, primer al Front Nacional i ara al Reagrupament Nacional. En adonar-se que cal combatre l'imposició de l'immigració, afavorir la remigració, per deslliurar-se'n.

Marsella és un exemple del futur que s'albira ja a moltes ciutats europees. De la fractura social i etnocultural de la que alguns, com Macron, en blasmen i blasmaran als europeus. Sistemàticament silenciats, sovint calumniats i reprimits, per denunciar-la.

La crisi primer etnocultural i després social que representa Marsella té, tanmateix. solució. Aturant l'assentament de més immigrants i incentivant-ne de la remigració. Només algú com Le Pen pot fer-ho. 

Sempre que els immigrants i en concret els musulmans no hi esdevinguin la majoria demogràfica. Aconseguir això, que implica la minorització dels francesos a la seva terra, és l'objectiu tant de l'ultra d'esquerra Mélenchon com del liberal Macron.

Perquè arrabassar als francesos la seva legítima majoria demogràfica a la seva terra, per assegurar que no els destorben en l'assoliment de les seves delirants i nefastes fites, és el que en acabat pretenen ambdós. 

VOTAR PER LA NOSTRA SENTÈNCIA A MORT?

 

Votar a Macron, també a qualsevol dels seus equivalents a Catalunya, es votar per qui malda d'anihilar-nos. Perquè l'irrupció a la nostra terra de milions i milions d'immigrants aliens a nosaltres ens durà, tard o d'hora, a l'extinció.

Poden embolcallar-ho en suposadament altruistes motius, adduir que és el nostre sacrifici final redemptor pels nostres pecats com presumptes culpables de tots els mals del món, votar-los és tanmateix signar la nostra pròpia sentència a mort.

Cal que la Revolució Nacionalista a França, a Catalunya, a Europa en general sigui la nostra resposta a aquesta púrria.

EXCEPTE MARINE, TOTS S'HAN VENUT A L'ISLAM

Emmanuel Macron félicite une femme, "voilée et féministe" pic.twitter.com/eoaeflsCN1

— BFMTV (@BFMTV) April 13, 2022

Mais au-delà de tout ca, la question centrale c’est que face au fascisme notre tâche principale est de s’organiser militairement avant de se faire écraser. Dire le fascisme est attendre sagement le 2eme tour ou les législatives n’a aucun sens par exemple.

— Anasse Kazib (@AnasseKazib) April 13, 2022

Al primer tuit es veu el liberal Macron flirtejant patèticament amb els musulmans, qui van votar per l'ultra d'esquerra Mélenchon provant un altre cop l'existència de l'islamoesquerra, per por a l'amenaça de la seva violència així com per cobdícia pels seus vots.

Violència contra els francesos que és una possibilitat real com mostra el segon tuit, d'un dels capitostos de l'esquerra més tronada i islamòfila. Un immigrant musulmà qui amenaça als francesos amb terrorisme en cas de votar per Marine Le Pen, si gosen d'atorgar-li la presidència de França.

Política, mediàtica i judicialment la violència verbal però també física de l'esquerra i l'islam gaudeix d'impunitat, com prova que no pateixin la repressió desfermada contra la Generació Identitària que va ser il·legalitzada pel simple fet d'existir, palesant que només Marine Le Pen defensa la democràcia en no sotmetre-s'hi.

La propaganda del Sistema que Macron encarna escomet contra el Reagrupament Nacional adduint que atempta contra la democràcia. Quan és Marine Le Pen qui la defensa. En representar els francesos que no es resignen a ser humiliats i vexats per la una classe política que els odia i, a sobre, s'ha venut a l'islam.

En declarar recentment Macron que "Dans une société démocratique, il ne devrait pas y avoir d'anonymat. On ne peut pas se promener encagoulé dans la rue. Sur Internet, les gens s'autorisent, car ils sont encagoulés derrière un pseudo, à dire les pires abjections" caricaturitza qualsevol que dissenteixi amb la classe política que representa com un criminal de pensament.

És així com pretén assegurar la llibertat dels francesos? Titllant qualsevol crítica al liberalisme i les seves excrescències, així com a l'islam, de delinqüència? Macron, com la classe política que encapçala, en són enemics a mort. Els francesos, en acabat, poden triar entre votar pel seu botxí o per Marine.

ENTRE LA DECADÈNCIA O EL REVISCOLAMENT SOCIAL I IDENTITARI

 

"El presidente puede ser convincente, tiene los datos en la cabeza, sobre todos los temas, nacionales e internacionales, de agricultura y de industria, de tecnología y de geopolítica. El problema, quizás, se deriva precisamente de su excesiva preparación y brillantez, de su racionalidad. Le cuesta empatizar con la gente que se guía por las emociones. Tiene imagen de primero de la clase, arrogante, y a un sector de gente cae antipático. Algunos lo detestan de verdad." "Macron no sólo succionó a gran parte del establishment socialista, sino que entró a saco también en los cuarteles de la derecha republicana."

És ben conegut que el Reagrupament Nacional és el primer partit de la classe treballadora a França. Pel que és absurd sobtar-se per l'abrandat discurs social de Le Pen aquests dies. Mentre que Macron és l'home del capitalisme globalitzador qui la condemna a la precarització i empobriment. A més de forçar-ne el desarrelament identitari mitjançant l'atiament de la immigració en contra seva.

Perquè al factor social cal afegir l'identitari. Jean Luc Mélenchon, l'ultra d'esquerra al servei de l'Establishment, ha guanyat àmpliament als llocs reduïts a assentaments immigrants sovint islamitzats com els de Paris en rebre el suport de qui els habiten. Especialment dels joves immigrants. Mentre que Marine Le Pen ha gaudit del suport de la majoria de joves francesos.

Palesant així la divisió identitaria entre francesos i immigrants que s'aprofundeix més que no redueix. Malgrat dècades d'adoctrinament, propaganda així com de repressió multiculturals i multiracials per imposar el mestissatge massiu. 

És copsa així el fracàs de l'experiment d'enginyeria social i etnocultural que té França com un dels seus principals objectius a Europa. Arran del rebuig de cada cop més francesos, revoltats contra el seu minvament i eventual extinció arreu de la seva terra, però també de cada cop més immigrants. Entre qui destaquen els musulmans amatents d'islamitzar Europa i no d'assimilar-s'hi. 

Els mitjans i les expertes llumeneres que empren per pretendre validar el seu adoctrinament hostil als drets socials i identitaris dels europeus, sempre esbiaixats en favor de l'esquerra o directament del Sistema, albiren molt esverats el futur. En adonar-se que no el controlen. És pel que titllen de babaus que actuen irracionalment als francesos que voten Marine Le Pen. Per pur despit i frustració.

Macron i el Sistema que encarna tracten amb menyspreu els francesos. Com un fet obsolet i amortitzat. Com una nosa. Enaltint els immigrants com el futur. Aquest és un dels motius bàsics del vot al RN. Qui se'n preocupa en lluitar pel seu futur tant identitari com social. Com pot així sobtar el suport que rep? Que, tenint present el barroer i brut acarnissament mediàtic i polític que pateix, és escruixidor.

És molt significatiu que Macron representi tant l'Establishment de dreta com d'esquerra. Alhora que Le Pen gaudeix del suport dels francesos abandonats per l'esquerra i que volen garantir un futur per la seva identitat. Ja fa temps que la divisió entre esquerra i dreta ha estat superada per la del capitalisme globalitzador i el nacionalisme. Els obsolets són qui encara pretenen que existeix la primera dicotomia.

Guanyi o no Le Pen és obvi que aquest enfrontament, entre qui creu en Europa i qui malda de destruir-la per imposar una distòpia social i identitària, es perfila cada cop amb més nitidesa. Encara que la victòria de Marine suposaria un gran èxit per tots els europeus, també els catalans, que creiem en el nostre futur.

LA PRESUMPTA DEMOCRÀCIA A OCCIDENT I

Deux militants de Reconquête 77, lors d'un collage d'affiches, ont été violemment attaqués et blessés à coups de couteau par des antifas à Montévrain. Ils ont été transportés à l'hôpital de Jossigny pic.twitter.com/N8TUkH9swG

— Reconquête 77 ! Seine et Marne (@Reconquete_77) March 11, 2022

L'impunitat que gaudeix l'ultraesquerra antifeixista, al servei del poder que l'empra per reprimir la dissidència com és copsa, només fa que atiar-ne la covarda violència contra qui desafia els seus amos.

Zemmour és imperfecte, és susceptible de crítica d'entrada per part dels identitaris, però te prou coratge i lucidesa per denunciar la substitució etnocultural dels francesos per la immigració. 

És palesa aixi la feblesa i fragilitat del Sistema. Perquè, sinó, atia en atorgar-les impunitat les agressions de la gossada antifeixista contra els patriotes? 

És per això que són agredits qui donen suport a Zemmour. En no haver arguments per justificar el crim que s'està perpetrant contra els autòctons d'Europa només resta pretendre silenciar-los mitjançant la força.

JACQUES ATTALI MALDA DE JUSTIFICAR EL GRAN REEMPLAÇAMENT

Jacques Attali

"(...) Que penser  alors aujourd’hui de ce  « grand remplacement », quantitatif ou qualitatif : est-ce un fantasme  ou une réalité ? (...) D’abord, il  correspond à une indéniable réalité biologique : chaque génération est remplacée par la suivante. Et, d’une certaine façon, la peur du grand remplacement renvoie tout simplement à la peur de la mort. (...) La menace nouvelle aujourd’hui ne vient donc pas de la poursuite de l’arrivée de gens venus  d’ailleurs : quoi qu’on veuille, ils viendront de plus en plus nombreux, d’Afrique et d’Asie, attirés en Europe par la sécurité qui leur manque tant. (...) La menace vient surtout de quelques descendants de  ces migrants qui  cherchent des réponses que la modernité occidentale ne leur fournit plus, et qui veulent recréer en Europe, par la terreur parfois,  certains éléments d’un mode de vie que leurs parents ont fui et contraires à nos valeurs, en particulier à l’égard des femmes et de la démocratie."

Jacques Attali és prou intel·ligent com per no negar, al contrari del que altres pretenen, la realitat fefaent que és el Gran Reemplaçament dels europeus per immigrants aliens a Europa. Aquest jueu i liberal que ha treballat indistintament amb Mitterrand, Sarkozy, Hollande i Macron no només l'admet sinó que malda de justificar-la. Incorre, tanmateix, en repetir les collonades i mentides habituals per fer-ho.

Addueix que és un fet inexorable. Quan el Gran Reemplaçament és resultat d'una imposició del poder vigent contra els europeus. Qui no hem estat consultats quant la nostra voluntat de patir l'impacte de l'assentament vertiginós i massiu d'immigrants asiàtics, africans i llatinoamericans sobre nosaltres. Val a dir que és culpa nostra. Que aquest sigui el poder i que actuï així és perquè nosaltres li permetem.

Diu també que és un fet natural. Que els europeus resultem de successives immigracions. Quan han estat de pobles molt propers ètnica i culturalment, tots europeus, al contrari del que passa avui. S'assenten sobre nosaltres pobles aliens i sovint hostils a la nostra identitat. 

Attali, tanmateix, admet també que els immigrants tendeixen a afirmar la seva identitat a la nostra terra més que de dissoldre's entre nosaltres. Ell mateix palesa la fal·làcia del seu discurs immigracionista i mestissador. Perquè els immigrants tenen una identitat. No s'assenten a Europa per fer realitat les fantasies presumptament utòpiques de gent com ell. Ho fan amb voluntat, per exemple els musulmans, de fer-la prevaldre.

Només un liberal cosmopolita com Attali pot pretendre que tothom sent, com ell, la identitat com quelcom negligible. Encara que cal matisar això. És autor de varis llibres sobre la seva identitat jueva. Sembla que la dissolució i l'extinció pretesament indefugible pels europeus no la desitja pels jueus. Només els europeus som comminats a resignar-nos a morir. Condemna aquesta que, cínicament, s'espera que acceptem resignadament.

Escriu en aquest sentit que"la peur du grand remplacement renvoie tout simplement à la peur de la mort" o dit altrament que"la por al gran reemplaçament simplement es refereix a la por a la mort". En saber que el Gran Reemplaçament equival a la mort dels europeus. Però, a desgrat seu, cada cop més de nosaltres afirmem la nostra voluntat de viure front la seva condemna a mort. En ser aquesta una tria existencial entre la vida o la mort. 

EN DEFENSA DE LA LLIBRERIA ARTS ENRACINÉS

 

La subversiva llibreria Arts Enracinés

La llibreria Arts Enracinés, a Puy-en-Velay a França, és el nou objectiu de les vils ignorància, odi i violència de l'esquerra.

El nom d'aquesta llibreria, en català Arts Arrelades, n'explica on rauen.

Els seus propietaris gosen de donar veu a Europa. De difondre'n arreu l'esperit en paraules materialitzat.

Prou per obcecar d'enfurismament als delerosos de veure'ns als europeus, també als catalans, humiliats i morts.

Cal celebrar el coratge de qui ha obert aquesta llibreria, petita en mida però immensa en capacitat de subversió, front la covardia de l'esquerra que tant la tem.

Des d'Els Verds a la CGT, passant per la LFI així com pels grupuscles d'ultraesquerra antifeixista, tots tremolen front la seva existència.

En temen especialment la multiplicació. En adonar-se que cada cop més francesos i europeus són amatents de llegir-ne les publicacions.

L'esquerra és una patètica excrescència del Sistema. Ambdós ens odien als europeus en haver-los desafiat gairebé reeixidament una vegada. 

Tenen pànic al nostre reviscolament.

 Fan bé. Perquè la propera vegada que ens rebel·lem en contra de l'infausta fi a que pretenen condemnar-nos, a la nostra extinció, reeixirem en vèncer-los.

PROU REPRESSIÓ I CENSURA CONTRA EL NACIONALISME!

 

El nou exemplar de la revista Causeur està dedicat a parlar de la substitució etnocultural que pateixen els francesos.

Això ha enfurismat la immigrant africana Élisabeth Moreno, ministra d'igualtat dones-homes, diversitat i igualtat d'oportunitats, que l'ha dut al fiscal de la República. 

Adduint que la revista perpetra un delicte de racisme. 

Però és per racisme o, molt més probablement, pel simple fet de parlar del gran reemplaçament dels francesos a la seva terra?

El poder malda de terroritzar els francesos. De fer-los tenir por a expressar la seva voluntat de tenir un futur com identitat etnocultural front qui els hi nega.

És significatiu que això ho faci una immigrant negra, que ho faci en nom de la igualtat que ha servit per justificar els pitjors genocidis del segle XX, tot emparat per un govern liberal.

Ni així, tanmateix, aconseguiran de fer-nos callar i desmobilitzar-nos!