ÉS LA CULPA SEMPRE DEL BLANC?

 

Tyre Nichols

"[...] according to FBI data, from 2016 to 2020, black people were more than twice as likely to commit a hate crime as whites. For whites, the hate crime rate is roughly 6.6 per 100,000. For blacks, the hate crime rate is roughly 16.7 per 100,000. For Asians, the hate crime is roughly 1.5 per 100,000." "[...] Do you know who is responsible for the high homicide rate among Blacks?  If you say Caucasians you’d better guess again. The # 1 group responsible for killing Blacks, are Blacks. That’s a 'stunning' revelation isn’t it? So are the statistics: In 2016, 90.1% of Black victims were murdered by African-Americans. According to the Justice Department, young Black men aged 15 -19 are the leading victims of homicide at the hands of other Blacks. These figures show that instead of trying to live peacefully, we are committing crimes against each other. Why is that?" "The police who killed Tyre Nichols were Black. But they might still have been driven by racism [...] One of the sad facts about anti-Black racism is that Black people ourselves are not immune to its pernicious effects. Society’s message that Black people are inferior, unworthy and dangerous is pervasive. Over many decades, numerous experiments have shown that these ideas can infiltrate Black minds as well as White. Self-hatred is a real thing."

Fins quan els negres tant als EUA com a Europa persistiran en fer culpables de tots els seus mals als eurodescendents i europeus?

Per què fins i tot després que Tyre Nichols hagi estat assassinat per policies negres s'insisteix en culpar-nos d'aquesta i de totes les violències entre negres?

L'aclaparadora majoria de morts violentes de negres als EUA són perpetrades per altres negres, arriben a ser-ne el 90%, però és més fàcil blasmar-ne al blancs que fer autocrítica.

Malgrat que els crims d'odi racista protagonitzats per negres, no només contra els blancs però també contra asiàtics i hispànics, superen àmpliament els que cometen els blancs.

Als europeus i eurodescendents ens fan la guerra no especialment els negres sinó qui, amb l'excusa de malaurats casos com l'esmentat de Tyre Nichols, es fa ressò mediàtic de la nostra presumpta culpabilitat quant a la violència que pateixen.

Entre aquests cal destacar els blancs qui, atiats per un masoquisme malaltís sovint celebrat socialment com quelcom virtuós, és senten impel·lits de repetir aquest discurs.

A Catalunya i Europa en general també és difós pels mateixos babaus. Pretenen fer-nos resignar a la violència immigrant en contra nostra així com al gran reemplaçament que patim per igual.

En aquest sentit és copsa el corrosiu odi masoquista d'alguns entre nosaltres. Però, a diferència del que succeeix entre els negres, és malda de fer-lo un fet normal.

Cal esperar que els negres deixin de matar-se mútuament, que cessin d'acarnissar-se racistament contra els blancs i altres, però això només serà possible amb una actitud madura i reflexiva que avui els manca.

Als catalans i els europeus ens pertoca de lluitar contra qui vol blasmar-nos com culpables de tots els mals dels negres i semblants. En ser una flagrant agressió racista en contra nostra que no podem deixar sense resposta.

COMBATEM LA CULPA BLANCA!

 

"[...] Ser antiracista no significa que no hi haja racisme, i dir 'soc antiracista' és totalment insuficient. En tot cas aquesta afirmació podria ser l’horitzó cap a on caminar, però mentrestant cal molt de treball. El meu treball com a antiracista comença declarant-me racista i posant-me a treballar per l’antiracisme. [...] el què hem de fer és trair la nostra blanquitud. Podem fer-ho mitjançant els activismes, per exemple, denunciant i assumint el treball que tenim com a blanques, sent conscients del nostre privilegi i fent una reflexió de com fer-ho servir. També hi ha una part de reparació que és econòmica, i tenim la responsabilitat de contribuir a les economies de les persones migrants i racialitzades. [...] El privilegi blanc són tots els avantatges que et dona la blanquitud, i quan dic blanquitud em refereixo no solament el to de pell, sinó també el lloc on has nascut. [...] No té sentit parlar de la meua culpa amb una persona racialitzada, per exemple, perquè es podria convertir en fragilitat, en reacció, en no voler reparar o en no voler assumir que estic sent racista. L’altre eix de treball que propose seria l’impacte que provoquem amb conductes més òbvies –com són acudits o maneres d’expressar-nos– i amb conductes no tan òbvies i molt assumides, com podria ser la manera euroblanca d’organitzar-nos i treballar, perquè moltes companyes no se senten reconegudes ni tranquil·les amb certes dinàmiques grupals. [...] Silvia Agüero també diu que 'no se’ns oblide, la ira té capacitat de construir; sense ira no hi haguera hagut Revolució Francesa, ni feminisme, ni cap de les rebel·lions que hi ha hagut en la història'. [...]  les formes que estan legitimades tenen a veure amb la blanquitud, la masculinitat hegemònica, la colonialitat i amb pensaments universalistes europeus que donen el marc a les maneres en les quals ens podem expressar i en les que no. El 'perdre les formes, per contra, no està legitimat perquè està associat a ser una histèrica, a no ser tan escoltada o perdre els papers. Atribucions que quasi sempre van cap a persones que estan intentant defendre’s d’una situació d’opressió o violència."

Els catalans i els europeus en general estem apocalípticament condemnats arran del nostre racisme innat però no en som conscients encara.

Sortosament aquesta activista d'esquerra ens pot salvar. Ens commina als blancs a sotmetre'ns a la seva patètica religió. Una òbvia excrescència del pitjor del cristianisme. 

Amb el seu pecat original que és el nostre presumpte racisme inconscient, la nostra redempció mitjançant la traïció a la nostra identitat etnocultural euroblanca i en acabat la seva deïtat que abasta qualsevol que no en pertanyi.

Ens amenaça també amb l'infern. En forma de la violència, també física, que poden desfermar contra nostra els que no són europeus en cas de no admetre el nostre pecat i no resignar-nos a l'esmentada redempció.

No importa el que fem, tanmateix, ens aboquen a l'humiliació i l'extinció. Què té això d'alliberador per nosaltres? 

L'esquerra palesa la seva degeneració en un culte sectari, obscurantista i agressiu. On els seus dogmes ens duen al nihilisme més masoquista i destructiu. Què malden d'imposar-nos amb el vistiplau del poder.

L'extrem masoquista i malaltís d'aquesta ideologia és copsa en la manca de crítica quant als que no són europeus. Qui també en són susceptibles en haver colonitzat, esclavitzat i abusat en general de moltes formes a altres. 

Cal que ens en sentim culpables quan, molt probablement, haurien estat igual o més cruels amb nosaltres en cas d'haver-ne tingut l'oportunitat? 

Quan, de fet, n'hem patit l'agressió i l'opressió com està ben documentat amb els àrabs, els turcs o els mongols per exemple?

El que no ens perdonen als europeus, allò que motiva el ressentiment en contra nostra d'altres identitats etnoculturals, no són les injustícies que haguem pogut perpetrar en contra seva.

Són les nostres insultants creativitat, habilitat i força al decurs de la Història i fins ara front aquestes allò que els ofèn tan escruixidorament.

Les esmentades qualitats que els nostres ancestres van desenvolupar a un món dur i competitiu, que nosaltres hem heretat i que alguns malden de destruir, són el privilegi blanc.

La dèria compulsiva d'aquesta i altres europees en denigrar-nos i denigrar-se és presentada com transgressora i antisistema. Quan això passa realment per revoltar-s'hi en contra seu així com del Sistema que les empara i atia.

PER LA MORT DELS BLANCS

 

Odien i malden d'anihilar-nos als blancs

[...] "A department chair at the University of Denver’s College of Education wrote an article calling on educators to 'commit to realizing the death of whiteness.'" [...] "Stewart contends that 'whiteness is itself a violence' while also arguing that 'in its emptiness, white refers to no ethnic group and defines itself only in reference to what it is not — it is not Black, disabled, poor, trans, non-Christian.'" [...] "Author D.L. Stewart is the Higher Education Department Chair of the Morgridge College of Education at the University of Denver. Stewart is affiliated with the American Educational Research Association and is a “critical and poststructural scholar” who focuses on race, gender, and intersectionality." 

Sovinteja cada cop més l'amenaçador atiament públic i explícit de l'anihilació primer cultural i després física dels blancs o, dit altrament, dels europeus. Aquest n'és un exemple.

Alguns d'aquests fins i tot ho celebren. Tan patèticament amarats estan del complex de culpa front la resta d'identitats en que som adoctrinats ençà dècades.

Malgrat que tot plegat és flagrantment delirant. Com és copsa en que, paradoxalment, ens neguen l'existència per immediatament després escometre contra nosaltres. Existim o no existim?

Rau això en el ressentiment malaltís que senten en contra nostra negres i altres equivalents com aquest. Arribant a l'extrem de fer de la nostra simple existència un crim.

Això, tanmateix, més que palesar la nostra presumpta maldat el que fa és palesar la seva sinistre obsessió quant als europeus.

Ens cal rearmar-nos proporcionalment quant a les seves amenaces culturals i físiques. No ens deixem entabanar pels delerosos d'erosionar la nostra moral per fer-nos vulnerables a aquestes.

LA GAUCHE OU LE MONOPOLE DE LA VIOLENCE

 

"La Gauche ou le monopole de la violence, de 1789 à nos jours" de Thierry Bouclier. 

"'L’État est une communauté humaine qui revendique le monopole de l’usage légitime de la force physique sur un territoire', disait le grand sociologue Max Weber d’une formule saisissante. Or, depuis 1789, ce monopole a été largement annexé par les mouvements de gauche et d’extrême gauche : c’est ce que s’attache à démontrer cet essai. Au fil d’une chronologie qui couvre deux siècles et demi, Thierry Bouclier passe en revue le deux poids, deux mesures permanent dans le traitement médiatique et judiciaire des violences politiques de droite et de gauche. Alors que les discours et les agissements de la droite sont systématiquement diabolisés, ceux de l’extrême gauche font au contraire l’objet d’une complaisance fort peu coupable, ce qui leur confère une légitimité et autorise la gauche à désigner les cibles acceptables et à punir les transgressions à son idéologie. Une analyse indispensable pour comprendre comment se met en place l’impunité de la frange la plus radicale du progressisme." 

TRIOMF DEL MULTICULTURALISME I MULTIRACIALISME A BARCELONA

Aquest és el respecte que us tenen. Enhorabona a tots els polítics, periodistes i tertulians. https://t.co/XaNbtIFbYT pic.twitter.com/OdZaT1VPlg

— Only Fans 324 (@3324cat) September 25, 2021

El poder i els seus mitjans duen dècades defugint de fer front a la creixent i desagradable realitat del seu multiculturalisme i multiracialisme. 

Pretenent alhora, a sobre, d'adoctrinar-nos als catalans i europeus de com meravellosos són. Potser és perquè no la pateixen directament com tants de nosaltres?

Aquesta realitat, en acabat, els ha esclatat a la cara. S'entesten, tanmateix, en voler amagar-nos-la. Malgrat que qualsevol no alienat pel la seva propaganda i adoctrinament, molts més dels que voldrien, fa temps que n'és conscient. 

Només cal copsar l'augment flagrant de la inseguretat, de la violència, als carrers per adonar-se'n. De la que els greus avalots d'aquestes darreres nits són només el començament.

Diuen que malden de deslliurar-nos del nacionalsocialisme. Excusa ximple que empren per censurar qui denuncia la seva covardia i passivitat còmplices front els conflictes que genera la immigració que han atiat en contra nostra.

Un Sistema on s'imposen aquestes censura i adoctrinament massius entre els catalans i europeus, on és reprimeix qui en denuncia la natura lliberticida i euròfoba com palesen els il·legalitzats identitaris, pot acabar sent-ne pitjor?

Un Sistema que ens imposa l'assentament massiu de gent aliena o directament hostil als europeus, que arreu d'Europa incloent Catalunya atia i celebra el nostre reemplaçament etnocultural, pot considerar-se'n pitjor?