LA DRETA TORNA A TRAIR ELS TREBALLADORS BRITÀNICS

Boris Johson rebent suport d'immigrants indis

(...) "Ministers are keen to ease immigration restrictions in a bid to make it easier for thousands of Indian citizens to live and work in the UK as part of forthcoming trade talks. The potential offer will be under discussion when the international trade secretary, Anne-Marie Trevelyan, travels to Delhi this month, reports the Times. Relaxing immigration rules for Indian citizens is a key demand from Delhi."  "(...) The Gainsborough MP warned Boris Johnson against being 'held to ransom' and thundered that the Tories’ new working class support 'did not vote to replace immigration from Europe with more immigration from the rest of the world'. (...) While Lord Bilimoria stresses that 'no one is asking for open borders', he says: 'Mobility has historically been important and will continue to be important in both countries’ interests - and both ways'. Even if higher Indian immigration is unlikely to solve Britain’s labour market woes, the outcome of the talks could be a totemic moment. Johnson wants to project an outward looking Global Britain but faces Sir Edward’s calls to “connect to our supporters and control immigration'." 

Un dels motius cabdals del per alguns sorprenent suport de la classe treballadora autòctona, o dit altrament blanca, a la dreta a les passades eleccions britàniques ha estat el fort enuig contra l'esquerra, Comprensible després de dècades d'abandonament en favor dels immigrants per aquesta. 

La candorosa creença dels treballadors britànics en l'ambigua promesa dels tories de fer una nova política immigratòria que contingués la pressió immigratòria que pateixen des de fa ja 50 anys, que s'agreuja any rere any, va fer-los decidir de votar a Boris Johnson.

La dreta ha complert la seva promesa de canviar la política immigratòria, certament, però a pitjor. En atiar la immigració índia aliena a Europa per substituir els immigrants polonesos i lituans qui, al contrari de l'altra, no amenacen amb la seva presència de desfigurar la Gran Bretanya fins fer-la irreconeixible.

Sembla que els treballadors britànics no s'adonen encara que els conservadors tenen el mateix interès en el seu benestar, seguretat i futur com identitat etnocultural, és a dir gens d'interès, que l'esquerra. 

Els autòctons de ciutats com Londres, Leicester, Birmingham o Wolverhampton on minven envers la minorització o ja hi han estat minoritzats pels indis, però també per altres identitats immigrants com els pakistanesos o els negres, hi patiran encara més l'escomesa immigratòria.

És això el que volen els britànics? És palesa, pel copsat en el seu suport a Boris Johnson, que s'hi oposen. Els conservadors en són plenament conscients com prova la protesta d'alguns tories front la seva traició, un cop més, contra aquests. Això fa la traició més sòrdida encara.

El mateix succeeix a la nació catalana. On tant la dreta com l'esquerra actuen coordinada i unilateralment en imposar als catalans una immigració aliena, sovint hostil, a nosaltres que pot extingir-nos definitivament. És el que volem?

Només una revolució social i identiària ens alliberarà de l'opressor consens polític i mediàtic que, a desgrat dels catalans o britànics o etc, ens imposa el dúmping laboral i la substitució etnocultural que patim. Encetem-la abans que sigui massa tard!

LES FEINES EUROPEES PELS TREBALLADORS EUROPEUS!

 

"(...) Speaking at the Conservative Party’s annual conference, Mr. Johnson looked to turn the page on over a decade of his own party’s rule, calling an end to high immigration, which he said had depressed wages and productivity. 'We are embarking now on the change of direction that has been long overdue in the U.K. economy,' he said. 'We are not going back to the same old broken model with low wages, low growth, low skills and low productivity, all of it enabled and assisted by uncontrolled immigration.'"

Caldrà veure si realment el dretà Boris Johnson defensa els treballadors britànics. 

El que resta clar, tanmateix, és la seva consciència de la perversitat del model econòmic i social que ha fet imperant la classe política britànica i europea a la que pertany.

Ho admet amb les paraules citades.

Encara que no és gens original en fer-ho. El primer ministre laborista Gordon Brown va proclamar, al 2007 a una conferència del Laborisme, que "els treballs britànics cal que siguin pels treballadors britànics".

Però no va fer res per fer realitat aquesta òbvia i escaient proclama. 

És probable, malauradament, que succeeixi el mateix amb Boris Johnson. 

Malgrat reconèixer que els britànics van votar-lo perquè actuï en benefici seu més que no de qui, precaritzant-los i empobrint-los, és lucra mitjançant la immigració. 

Val a dir que als 1930's alguns, avui maleïts, ja van albirar aquest model i van denunciar-lo.

Fa això dolents ahir Brown i avui Johnson o, pel contrari, reivindica la lucidesa i coratge dels esmentats maleïts?

El model vigent va desenvolupar-se bàsicament sota el govern de la dretana Margaret Thatcher. Qui, al decurs de les eleccions del 1979, va criticar l'atiament de la immigració. Per, un cop guanyades, imposar-lo sense miraments. 

L'esquerra no només va mantenir-lo sinó que, especialment amb Tony Blair, va consolidar-lo acarnissant-se contra els treballadors britànics.

Palesant així un altre cop que tant la dreta com l'esquerra són, en acabat, el mateix. 

Tal com ens advertien els maleïts. Qui són maleïts perquè la seva memòria i llegat són encara profundament revolucionaris i subversius. En poder fer trontollar aquest model econòmic i social i, així, el Sistema que en viu. 

NO A LA VIOLENTA IMMIGRACIÓ AFGANESA

"(...) more compelling and quite disturbing theory—the one that my Afghan friend, the court translator, puts forward. On the basis of his hundreds of interactions with these young men in his professional capacity over the past several years, he believes to have discovered that they are motivated by a deep and abiding contempt for Western civilization. To them, Europeans are the enemy, and their women are legitimate spoils, as are all the other things one can take from them: housing, money, passports. Their laws don’t matter, their culture is uninteresting and, ultimately, their civilization is going to fall anyway to the horde of which one is the spearhead. No need to assimilate, or work hard, or try to build a decent life here for yourself—these Europeans are too soft to seriously punish you for a transgression, and their days are numbered."

Els immigrants afganesos protagonitzen la majoria dels pitjors crims, incloent violacions, entre els col·lectius immigrants assentats a Europa. 

L'odi contra dels europeus, especialment contra les europees, és allò que n'atia la covarda i cruel violència. 

Rau en el seu profund ressentiment i menyspreu contra nosaltres. Però no per un hipotètic greuge. Que hauriem contret envers seu fins i tot ençà la conquesta per Alexandre Magne de l'Afganistàn

Ens odien per les fites que hem assolit i, en acabat, pel que som. Per ser europeus o, dit altrament, blancs. 

Ens menyspreen pel que perceben com la nostra decadent feblesa. En tolerar-ne l'assentament així com en perdonar-los tot el mal que perpetren en contra nostra.

Aquests afganesos són els pitjors però no els únics. Permetre que gent com Pere Aragonès o Boris Johnson convidin a assentar-se a potencials milions d'immigrants suposa cavar la nostra pròpia tomba.

No erren, tanmateix, quant a la nostra feblesa. El que alguns pretenen fer passar per altruisme i solidaritat és, en realitat, una actitud suïcida. Immigrants com els afganesos ho saben i se n'aprofiten.

Deixarem actuar amb impunitat Aragonès o Johnson i els seus immigrants?