"[...] Errasti reconoció cierta autocensura en el entorno académico. 'La universidad se ha convertido en una farsa compartida por alumnos y profesores que no quieren meterse en problemas posicionándose sobre este tema', quién lamentó la creciente influencia que está teniendo en estos círculos la llamada izquierda woke. [...]actualmente asistimos a una guerra cultural que se materializa sobre los cuerpos adolescentes. [...] Errasti indicó que 'estamos ante la ingeniería social perfecta para crear una supuesta revolución, que en realidad es narcisista, despolitizada y absolutamente inofensiva para el poder establecido'. Y como buena muestra de ello, añadió que 'el gran capital apoya a muerte el movimiento trans'. [...] 'todo esto responde a una degeneración del pensamiento de izquierdas que se viene produciendo desde hace décadas.'"
Quan una publicació com aquesta assenyala la degeneració de l'esquerra, tan sorollosa com buida excepte quant a la seva ferotgia malaltissa en maldar d'anihilar l'identitat europea a qualsevol preu, el que fa és admetre fins a quin extrem està podrida aquesta ideologia.
Errasti encerta en escometre contra l'irracional i fanàtic moviment trans. També en atribuir-lo a la degeneració del pensament d'esquerra. Només li manca, tanmateix, explicar que aquesta rau en la seva mateixa natura. Què alguns, maleïts gens casualment per aquesta ideologia, van lúcidament denunciar fa moltes dècades enrere.
És palesa com l'esquerra repeteix la mateixa actitud agressivament nihilista a tots els fronts en la guerra a mort desfermada, amb l'aquiescència del liberalisme i del capitalisme, contra els fonaments de la identitat europea -incloent la catalana-. Per exemple quant a la immigració i la nostra substitució etnocultural que suposa.
Una esquerra, de fet un liberalisme, sempre amatent de decidir per nosaltres allò que ens convé. En base no a allò que ens cal sinó exclusivament per pretendre fer reals les seves messiàniques utopies.
Ens han mai preguntat si volem l'esmentada substitució etnocultural? Simplement ens l'imposen adduint que és justa, bona i inexorable. Així com que qualsevol que en discrepi és un persona abjecta. Succeeix el mateix amb el seu moviment trans. Molt democràtic tot plegat.
No hi ha un debat obert i sincer sobre aquests i altres afers. El mateix Errasti i la publicació on li fan l'entrevista, ambdós d'esquerra, diuen quant al moviment trans que no només el defuig sinó que actua agressiva i sovint violentament contra qui legítimament el vol.
Una actitud, cal afegir, perfectament coherent amb el que ha estat i és l'esquerra. Tan aviat és sent forta, com és ara, palesa el seu veritable tarannà.
Val a dir que les persones trans mereixen respecte. Una altra cosa és, tanmateix, que aquestes és deleixin per deixar-se emprar com arma per destruir una de les bases de la nostra identitat etnocultural. Amb el suport abrandat del capitalisme com el mateix Errasti comenta.
El veritablement revolucionari avui és combatre tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada