 |
| Omid Nouripour, islamitzador liberal i d'esquerra |
"The Muslim Nouripour seems to have a special connection to the Sharia, with him saying in 2017 that parts of it should be integrated into Germany’s basic law. (...) So what did Nouripour actually say in his speech? He had been responding to an Alternative for Germany (AfD) politician’s speech criticizing Sharia and listing a number of crimes and cases of anti-Semitism, ostensibly due to Germany’s rising Muslim population."
Els nous capitostos dels Verds a Alemanya, Omid Nouripour i Ricarda Lang, palesen un altre cop la sinistra realitat que es l'islamoesquerra. Val a dir que també existeixen vincles entre musulmans i la dreta però no són, aparentment, ni tan flagrants ni tan intensos.
Lang és una feminista bisexual i d'ultraesquerra que ha fet de la repressió a qui discrepa dels seus dogmes, a l'anomenada ultradreta, la seva obsessió. Mentre Nouripour és un immigrant iranià que pretén encetar la legalització de la xaria a Alemanya.
Nouripour malda de justificar l'islamització d'Alemanya. Amb la vella cantarella que els musulmans acostumen a emprar per confondre alguns europeus d'ingenuïtat propera a l'estupidesa.
Perquè cal ser estúpid d'afavorir la infiltració a les institucions europees, en aquest cas alemanyes però també a les catalanes, de musulmans que clarament tenen per fita islamitzar Europa.
Una hipotètica islamització d'Europa suposaria d'entrada un greu problema per gent com Lang -només cal veure com pateix als països islàmics-. Però gent com Nouripour domina prou la xerrameca liberal com fer-la creure que l'imposició de l'islam és justa, positiva i indefugible.
Insisteix en presentar els musulmans com víctimes marginades dels europeus. Malgrat ser promocionats i tractats amb exquisida cura. En cedir-se a les seves exigències a un ritme que pot semblar gradual però que, tenint present les poques dècades que duen assentant-se massivament a la nostra terra, és vertiginós.
La repressió que pateix qui s'oposa a la islamització d'Europa encetada amb la complicitat del poder prova tanmateix que l'islamització d'Europa no és un fet natural ni enriquidor. Per què sinó caldria forçar un suposat consens mitjançant el silenciament de dissidents com, per exemple, l'AfD?
El multiculturalisme i el multiracialisme, l'islamització d'Europa que n'és un dels conflictes resultants, són així una imposició contra els europeus de l'aclaparadora majoria de la classe política europea i també catalana. No en podem esperar res. Cal regenerar-les amb vigor i immediatesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada