S'ALBIRA LA GUERRA RACIAL CONTRA ELS EUROPEUS

 

Raphael Chevelleau, un dels rostres del racisme negre

"(...) In a statement read to the court, the victim said: 'A man was looking right at me as if he really wanted to hurt me.' The teenager was stabbed twice by Chevelleau and spent four days in hospital recovering from her 'serious' injuries. (...)After his arrest, the court heard he told police officers 'I was going to stab my ex-girlfriend but I couldn't be bothered to travel.' He added: 'I am doing this for my people'." "The man accused of gunning down a 19-year-old Burger King employee earlier this week ranted about slavery reparations and shouted 'America’s gonna burn!' as he was jeered by an angry crowd while being was led out of a police station in East Harlem Friday. (...) 'Where’s our reparations for four hundred years of f–king slavery!' Glynn yelled."

A la ciutat anglesa de Manchester en Raphael Chevelleau i a la ciutat estatunidenca de New York en Winston Glynn, negres ambdós, reivindiquen la defensa de la seva identitat negra per justificar la seva violència en conseqüència racista.

Alguns insisteixen, tanmateix, en que no poden ser titllats de racistes. Són els mateixos que donen versemblança als negres i altres en lamentar-se de les microagressions. Però si una simple mirada pot ser titllada d'agressió racista, no se'n pot titllar també una ganivetada o un tret mortals?

Les agressions racistes contra els europeus són un fet amagat. És presenten com casos de malaltia mental. Sembla que no importa gens estigmatitzar com violents qui pateixen genuïnament una malaltia mental amb tal de no admetre l'existència de la violència racista contra els blancs.

Aquesta violència euròfoba augmenta en créixer la immigració a Europa, també a Catalunya, així com el discurs que l'atia en transformar els negres i altres en víctimes sistemàtiques dels europeus. S'atia així la guerra racial en contra nostra. N'estem planyent ja les víctimes.

Encara que no és als carrers on pitjor és pateix. En ser a les ments dels catalans i la resta dels europeus on s'hi desferma més acarnissadament. Només cal veure els agressius discursos polítics, mediàtics i també pseudocientífics fent-nos culpables de tots els mals de les altres identitats etnoculturals.

Una xerrameca adreçada a aconseguir la resignació front aquestes agressions en totes les seves formes. Resignació que sovint degenera en l'extrem de l'agraïment masoquista. En percebre's com mitjà per fer la penitència escaient a les nostres presumptes malvestats.

Aquesta guerra cal guanyar-la. La batalla crucial és, cal insistir, a totes i cadascuna de les nostres ments. Per alliberar-nos de la culpabilitat, del seu càstig implícit, que pretenen imposar-nos. Només així en sortirem triomfants.