 |
" (...) L’édition britannique du magazine de mode a souhaité célébrer à sa une la montée en puissance des mannequins africaines. Mais l’image est vivement critiquée, car l’éclairage est faible, les jeunes femmes vêtues de noir et leur peau foncée à l’excès, au point de rendre la photographie peu lisible. (...) Certains internautes dénonçaient un 'white gaze' (regard blanc) ou une fétichisation, ce qui, observe-t-elle, est particulièrement 'ironique sachant que l’équipe éditoriale à l’origine de ces images était presque entièrement composée d’afrodescendants.'"
Fins i tot aquesta portada de Vogue amb l'explícita i legítima pretensió de celebrar la bellesa negra acaba patint l'escomesa de molts negres.
La titllen de racista en jutjar poc afavoridora la imatge que la protagonitza.
És tanmateix sarcàstic que resulti d'un equip editorial aclaparadorament afrodescendent dirigit per un ghanès.
Fer igualment culpables als europeus de l'incomoditat que els suscita és delirant. Però alhora molt significatiu.
En aquest cas som els culpables d'aquesta portada perquè, segons addueixen, els negres que l'han ideat i publicat pateixen una "white gaze" o "mirada blanca".
Una mirada que sembla ser intrínsecament perversa i feridora només per blanca. No és això racisme?
No importa el que fem sempre som culpables de tot allò que no agrada als negres i altres. Sempre amatents de brandar el racisme i la seva presumpta victimització en contra nostra.
Dissortadament massa europeus estan disposats, arran de l'adoctrinament sistemàtic que pateixen, a creure-s'ho.
S'escauria, en acabat, de reflexionar sobre palesada tendència de tants negres i altres de culpabilitzar els blancs de tots els seus problemes i fracassos. Més que no d'assumir-los.
Tots en sortiríem guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada