PER LA MORT DELS BLANCS

 

Odien i malden d'anihilar-nos als blancs

[...] "A department chair at the University of Denver’s College of Education wrote an article calling on educators to 'commit to realizing the death of whiteness.'" [...] "Stewart contends that 'whiteness is itself a violence' while also arguing that 'in its emptiness, white refers to no ethnic group and defines itself only in reference to what it is not — it is not Black, disabled, poor, trans, non-Christian.'" [...] "Author D.L. Stewart is the Higher Education Department Chair of the Morgridge College of Education at the University of Denver. Stewart is affiliated with the American Educational Research Association and is a “critical and poststructural scholar” who focuses on race, gender, and intersectionality." 

Sovinteja cada cop més l'amenaçador atiament públic i explícit de l'anihilació primer cultural i després física dels blancs o, dit altrament, dels europeus. Aquest n'és un exemple.

Alguns d'aquests fins i tot ho celebren. Tan patèticament amarats estan del complex de culpa front la resta d'identitats en que som adoctrinats ençà dècades.

Malgrat que tot plegat és flagrantment delirant. Com és copsa en que, paradoxalment, ens neguen l'existència per immediatament després escometre contra nosaltres. Existim o no existim?

Rau això en el ressentiment malaltís que senten en contra nostra negres i altres equivalents com aquest. Arribant a l'extrem de fer de la nostra simple existència un crim.

Això, tanmateix, més que palesar la nostra presumpta maldat el que fa és palesar la seva sinistre obsessió quant als europeus.

Ens cal rearmar-nos proporcionalment quant a les seves amenaces culturals i físiques. No ens deixem entabanar pels delerosos d'erosionar la nostra moral per fer-nos vulnerables a aquestes.

L'OPORTUNISTA I RECURRENT CULPA BLANCA

 

" (...) L’édition britannique du magazine de mode a souhaité célébrer à sa une la montée en puissance des mannequins africaines. Mais l’image est vivement critiquée, car l’éclairage est faible, les jeunes femmes vêtues de noir et leur peau foncée à l’excès, au point de rendre la photographie peu lisible.  (...) Certains internautes dénonçaient un 'white gaze' (regard blanc) ou une fétichisation, ce qui, observe-t-elle, est particulièrement 'ironique sachant que l’équipe éditoriale à l’origine de ces images était presque entièrement composée d’afrodescendants.'"

Fins i tot aquesta portada de Vogue amb l'explícita i legítima pretensió de celebrar la bellesa negra acaba patint l'escomesa de molts negres. 

La titllen de racista en jutjar poc afavoridora la imatge que la protagonitza.

És tanmateix sarcàstic que resulti d'un equip editorial aclaparadorament afrodescendent dirigit per un ghanès.

Fer igualment culpables als europeus de l'incomoditat que els suscita és delirant. Però alhora molt significatiu.

En aquest cas som els culpables d'aquesta portada perquè, segons addueixen, els negres que l'han ideat i publicat pateixen una "white gaze" o "mirada blanca".

Una mirada que sembla ser intrínsecament perversa i feridora només per blanca. No és això racisme?

No importa el que fem sempre som culpables de tot allò que no agrada als negres i altres. Sempre amatents de brandar el racisme i la seva presumpta victimització en contra nostra.

Dissortadament massa europeus estan disposats, arran de l'adoctrinament sistemàtic que pateixen, a creure-s'ho.

S'escauria, en acabat, de reflexionar sobre palesada tendència de tants negres i altres de culpabilitzar els blancs de tots els seus problemes i fracassos. Més que no d'assumir-los.

Tots en sortiríem guanyant.