"SOM A UNA GUERRA CULTURAL"

 

Bjorn Höcke, de l'AfD

"(...) En Francia, Bertrand Cantat ha vuelto a cantar tras cumplir cárcel por el asesinato de su novia Marie Trintignant por una brutal paliza. En ocasiones, el delito está en los actos (Polanski, Cantat); en ocasiones, puede estar en las palabras (Céline, Houellebecq); y, a veces, en las dos (el autoproclamado pederasta Matzneff). (...) Los tabúes de la derecha consisten en proteger a los dominantes. En el siglo XIX estaba prohibido por ejemplo criticar la monarquía, las creencias religiosas y las jerarquías sociales. Nuestras democracias liberales han abolido estos tabúes y protegen a las personas del discurso del odio y la violencia. Es esa protección la que la extrema derecha cuestiona en nombre de la libertad de expresión. (...) El boicoteo y la protesta son un derecho, no son censura. La libertad no consiste en abusar de una posición dominante sino que presupone la libertad del otro, como decía Sartre."

En igualar algú com l'escriptor Houellebecq amb pederastes i assassins, només per ser crític amb l'islam i els islamòfils traïdors nostrats, és palesa diàfanament el malintencionat interès en criminalitzar-lo. Així com de criminalitzar qualsevol dissident equivalent.

És el que fa gent com Gisèle Sapiro, una altra activista i llumenera d'esquerra. Bon exemplar dels liberals que es vanten cofoiament de ser defensors de la democràcia, específicament de la llibertat d'expressió, deixant al descobert el seu veritable tarannà.

És inversemblant que molts no l'hagin copsat encara. Atès què, moguda per la seva ideologia d'odi contra Europa i emparada pels mitjans del Sistema, aquesta gent el revela amb cada cop més explícites desinhibició i virulència. 

Malden d'enderrocar aquest ordre social, però també de valors, per simplement imposar-ne un altre. Imposant alhora nous tabús a fi i efecte de perpetuar-lo. Tot plegat no te a veure tant amb la democràcia com amb la reafirmació al poder d'una oligarquia que s'hi vol eternitzar.

Val a dir que la nova ministra d'interior alemanya comparteix la bel·ligerància de Sapiro contra els dissidents. Nancy Faeser diu tenir com màxima prioritat, gairebé obsessió, combatre allò que anomena extremisme de dreta. 

Sapiro cita a Sartre per pretendre legitimar la seva xerrameca curulla d'odi. Sartre és conegut per ser un abrandat admirador de Mao, comunista culpable dels pitjors genocidis mai perpetrats, i alhora per dir que "al feixisme se'l destrueix, el diàleg no és per les bèsties". 

Sembla que Faeser comparteix, com Sapiro, l'actitud de Sartre. Tot en nom de la democràcia liberal. 

N'han patit l'escomesa en el nom d'aquesta, entre altres, l'Alternative für Deutschland o Alternativa per Alemanya, especialment la seva facció social-identitària encapçalada per Bjorn Höcke, i la ja dissolta Génération identitaire o Generació Identitària a França.

Ningú altre pateix semblant repressió. Els gihadistes, els criminals immigrants i l'ultraesquerra antifeixista són, en comparació, tractats amb una cura exquisida. Com prova que Faeser hagi assenyalat l'AfD, al nacionalisme, com objectiu a abatre només ser nomenada al seu càrrec.

La seva democràtica urgència en anihilar el nacionalisme arreu d'Europa en palesa tanmateix, més que la seva fortitud, la seva decadent feblesa. La seva democràcia liberal fa una pertorbadora fortor a podrit. 

Els nacionalistes són, per contra, la força regeneradora de la política i l'identitat d'Europa -també de Catalunya-. En creure-hi al contrari que els demòcrates liberals esmentats. De qui se'n percep una forta hostilitat al seu reviscolament.

Després alguns és lamenten de la desafecció creixent arreu entre els europeus, incloent els catalans, envers la democràcia liberal. Pot sobtar en estar aquesta al servei d'una oligarquia que no és, precisament, gens democràtica i els és hostil? 

Si realment els importa la democràcia que cessin llavors de caricaturitzar els nacionalistes com el mal absolut, així com de voler anorrear-los política i socialment, en treballar aquests per assolir una Catalunya i una Europa puixants.