 |
| Pau Vidal |
"Una de les últimes coses que va fer l’ara cessada directora general de Política Lingüística va ser admetre que ens trobem en situació d’emergència lingüística. Amb trenta anys de retard, però ja és alguna cosa; si més no ajudarà a despertar consciències. Tot i que la bena als ulls, la negació de la realitat, continua essent molt forta. Hi ha un gran percentatge de catalans que no ho volen veure i s’estimen més creure’s la propaganda que els envia el poder, fins i tot ara que la Generalitat ja comença a reconèixer que hi ha motius d’alarma. Torna a ser allò de la víctima i el botxí. Negar la realitat per no acceptar el conflicte. Als catalans el conflicte els fa pànic."
Encerta Pau Vidal en dir que els catalans tenen pànic al conflicte.
Ell mateix ho palesa en defugir de denunciar, amb la claredat i contundència que s'escau, com la immigració massiva només fa que agreujar la ja agònica situació del català a cada cop més llocs. Perquè la majoria d'immigrants són indiferents o hostils a la nostra llengua.
És cert que bona part de la culpa la tenen els mateixos catalans en passar-se a l'espanyol a la mínima sospita que el seu interlocutor no és catalanoparlant. Però fins i tot el més militant des catalanoparlants ho té molt difícil per viure plenament com a tal enmig del tsunami immigratori que patim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada