MARSELLA, EL FUTUR D'EUROPA?

Una de les cités de Marsella

"Estos barrios formados por altos edificios de hormigón se localizan en el distrito más pobre de la ciudad, el 15, donde la tasa de pobreza llega al 42,3%, similar a la de países como Burkina Faso. (...) La Castellane es una de las múltiples cités que configuran el peligroso cinturón norte de Marsella abandonado por las estructuras del estado. La ola de violencia del verano pasado provocó doce homicidios por ajustes de cuentas según un cálculo del diario «Le Monde». Por increíble que parezca esto es Francia y el presidente Emmanuel Macron se encontraba ayer a menos de 10km de este lugar dando un mitin multitudinario en el casco histórico de la ciudad. Ya lo hizo el pasado verano en plena ola de violencia prometiendo 1.500 millones de euros para modernizar el transporte público y escuelas y reforzar el cuerpo policial. Pero a Macron se le percibe con el mismo escepticismo que a sus antecesores. Hollande también prometió un plan multimillonario que poco solucionó. (...) En cartografía del voto de la primera vuelta de las elecciones se observa un fenómeno con nitidez. Una línea separa a los barrios sensibles del norte, donde siempre gana la izquierda, de los barrios de clase media obrera colindantes entregados a Le Pen, con miedo a que se extienda la problemática. Marsella es la segunda ciudad de Francia y cristaliza en sí misma el fracaso de un presidente tras otro en las cuestiones que la atormentan como la inseguridad o la exclusión social. Nadie sabe cómo resolver la crisis interminable en la que vive instalada la ciudad." 

Les quantitats obscenes de diners malbaratats aquestes darreres dècades als assentaments d'immigrants arreu de França, però també a altres països europeus, no han pogut fer-los resoldre els greus mals que descriu aquest article.

El problema, tanmateix, no és social sinó etnocultural. Els immigrants que s'hi han assentat, així com els seus descendents, massa sovint hi recreen les societats més o menys fallides dels seus països d'origen. 

Els francesos, en aquest cas, en són fets culpables. Quelcom injust en finançar amb els seus impostos, malgrat la precarització i empobriment que pateixen, les multimilionaries inversions públiques malbaratades esmentades. 

Però també en patir l'impacte negatiu d'aquesta immigració. Especialment de la violència en forma de delinqüència però també d'imposició cultural com, per exemple, la musulmana.

Macron promet només insistir en polítiques fracassades. En això rau el vot dels marsellesos, d'entrada els de classe treballadora, primer al Front Nacional i ara al Reagrupament Nacional. En adonar-se que cal combatre l'imposició de l'immigració, afavorir la remigració, per deslliurar-se'n.

Marsella és un exemple del futur que s'albira ja a moltes ciutats europees. De la fractura social i etnocultural de la que alguns, com Macron, en blasmen i blasmaran als europeus. Sistemàticament silenciats, sovint calumniats i reprimits, per denunciar-la.

La crisi primer etnocultural i després social que representa Marsella té, tanmateix. solució. Aturant l'assentament de més immigrants i incentivant-ne de la remigració. Només algú com Le Pen pot fer-ho. 

Sempre que els immigrants i en concret els musulmans no hi esdevinguin la majoria demogràfica. Aconseguir això, que implica la minorització dels francesos a la seva terra, és l'objectiu tant de l'ultra d'esquerra Mélenchon com del liberal Macron.

Perquè arrabassar als francesos la seva legítima majoria demogràfica a la seva terra, per assegurar que no els destorben en l'assoliment de les seves delirants i nefastes fites, és el que en acabat pretenen ambdós.