JACQUES ATTALI MALDA DE JUSTIFICAR EL GRAN REEMPLAÇAMENT

Jacques Attali

"(...) Que penser  alors aujourd’hui de ce  « grand remplacement », quantitatif ou qualitatif : est-ce un fantasme  ou une réalité ? (...) D’abord, il  correspond à une indéniable réalité biologique : chaque génération est remplacée par la suivante. Et, d’une certaine façon, la peur du grand remplacement renvoie tout simplement à la peur de la mort. (...) La menace nouvelle aujourd’hui ne vient donc pas de la poursuite de l’arrivée de gens venus  d’ailleurs : quoi qu’on veuille, ils viendront de plus en plus nombreux, d’Afrique et d’Asie, attirés en Europe par la sécurité qui leur manque tant. (...) La menace vient surtout de quelques descendants de  ces migrants qui  cherchent des réponses que la modernité occidentale ne leur fournit plus, et qui veulent recréer en Europe, par la terreur parfois,  certains éléments d’un mode de vie que leurs parents ont fui et contraires à nos valeurs, en particulier à l’égard des femmes et de la démocratie."

Jacques Attali és prou intel·ligent com per no negar, al contrari del que altres pretenen, la realitat fefaent que és el Gran Reemplaçament dels europeus per immigrants aliens a Europa. Aquest jueu i liberal que ha treballat indistintament amb Mitterrand, Sarkozy, Hollande i Macron no només l'admet sinó que malda de justificar-la. Incorre, tanmateix, en repetir les collonades i mentides habituals per fer-ho.

Addueix que és un fet inexorable. Quan el Gran Reemplaçament és resultat d'una imposició del poder vigent contra els europeus. Qui no hem estat consultats quant la nostra voluntat de patir l'impacte de l'assentament vertiginós i massiu d'immigrants asiàtics, africans i llatinoamericans sobre nosaltres. Val a dir que és culpa nostra. Que aquest sigui el poder i que actuï així és perquè nosaltres li permetem.

Diu també que és un fet natural. Que els europeus resultem de successives immigracions. Quan han estat de pobles molt propers ètnica i culturalment, tots europeus, al contrari del que passa avui. S'assenten sobre nosaltres pobles aliens i sovint hostils a la nostra identitat. 

Attali, tanmateix, admet també que els immigrants tendeixen a afirmar la seva identitat a la nostra terra més que de dissoldre's entre nosaltres. Ell mateix palesa la fal·làcia del seu discurs immigracionista i mestissador. Perquè els immigrants tenen una identitat. No s'assenten a Europa per fer realitat les fantasies presumptament utòpiques de gent com ell. Ho fan amb voluntat, per exemple els musulmans, de fer-la prevaldre.

Només un liberal cosmopolita com Attali pot pretendre que tothom sent, com ell, la identitat com quelcom negligible. Encara que cal matisar això. És autor de varis llibres sobre la seva identitat jueva. Sembla que la dissolució i l'extinció pretesament indefugible pels europeus no la desitja pels jueus. Només els europeus som comminats a resignar-nos a morir. Condemna aquesta que, cínicament, s'espera que acceptem resignadament.

Escriu en aquest sentit que"la peur du grand remplacement renvoie tout simplement à la peur de la mort" o dit altrament que"la por al gran reemplaçament simplement es refereix a la por a la mort". En saber que el Gran Reemplaçament equival a la mort dels europeus. Però, a desgrat seu, cada cop més de nosaltres afirmem la nostra voluntat de viure front la seva condemna a mort. En ser aquesta una tria existencial entre la vida o la mort.