Convivència temporal, cal aclarir, arran de l'eventual imposició del cristianisme. Qui ha maldat sempre de marginar la religió ancestral europea. Sense reeixir, sortosament.
Cal tanmateix deixar enrere la rivalitat entre les deïtats ancestrals europees i la cristiana.
La nostra Sang cal que sigui la nostra religió.
En ser allò que ens fa europeus, en ser allò que compartim, front la resta d'identitats arreu del món.
És a més del seu geni d'on emanen la nostra creativitat i força, la nostra voluntat de viure i lluitar, la nostra espiritualitat que ha fornit i forneix de substància tant la nostra religió ancestral com el cristianisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada