ERC, UN VULGAR PARTIT D'ESQUERRA

Ruben Wagensberg, el veritable rostre d'ERC

"[...] 'Alguns arguments són classistes i racistes'. Així ha qualificat el diputat d’ERC Ruben Wagensberg les crítiques de Junts a la gira llatinoamericana del president Pere Aragonès i la consellera Meritxell Serret. En una interpel·lació parlamentària, el republicà ha assegurat que, si els representants amb els quals s’ha reunit el Govern fossin 'de Nord-amèrica, segur que no haurien fet aquests comentaris'. En aquest sentit, ha defensat l’agenda de 'cooperació' i de lluita pels 'drets humans' de la Conselleria d’Exteriors, i no les 'relacions internacionals basades en els poders econòmics', que considera que feien els seus antecessors." "[...] A vegades, l’independentisme es mostra molt identitari. A mi em costa veure’m en algunes manifestacions independentistes plenes de banderes. [...] Jo tinc més discrepàncies amb Junts per Catalunya que amb els Comuns. Milions de discrepàncies més! Jo crec que amb els Comuns podem estar d’acord en un 90% de les coses."

En la patètica cursa entre JxC i ERC per esdevenir el partit que més nosa fa quant a l'assoliment de la plenitud nacional dels catalans, a qui renuncien d'assegurar-ne el futur en atiar ambdós la immigració massiva, està clar que actualment guanya ERC.

Que la guanyi un o altre és, tanmateix, negligible. Perquè no importa qui ho faci els catalans perdem. 

Només cal llegir la resposta de Wagensberg a la crítica de JxC a l'insignificant i insubstancial viatge del president Aragonès per Llatinoamèrica per copsar-ho. Ens confirma, tot cofoi, que el seu partit ERC és idèntic a l'ultraesquerra rància i tronada dels Comuns. 

Per la seva banda JxC no sembla haver rebatut la resposta d'ERC a la seva crítica a Aragonès. Probablement en no ser capaç de rebel·lar-se contra els estrets i asfixiants límits de la ideologia malauradament dominant a Catalunya i compartida per ambdós.

Perquè és lògic que l'independentisme sigui identitari. En ser la seva fita i motiu d'existència assegurar el futur a la identitat catalana i europea. Què a aquest activista d'ultraesquerra això l'enutgi és molt aclaridor. Com també ho és que militi a ERC.

Wagensberg admet estar més interessat en fer servir l'independentisme com mitjà per assolir els seus objectius ideològics que en assegurar el futur als catalans. Admet, de fet, que una i altra cosa són incompatibles.

La deriva dels partits que suposadament vetllen pel futur dels catalans a l'esquerra més hostil al nacionalisme català, a qualsevol expressió de la identitat de les nacions europees que no es sotmeti a la seva imposició dels seus dogmes, és una traïció que no pot passar desapercebuda.

VÍDEO DELS IRLANDESOS EN LLUITA

Persisteix el silenci mediàtic sobre la mobilització dels irlandesos contra l'imposició de la immigració aliena a Europa que pateixen, contra els conflictes que genera, malgrat que aquests perseveren en la seva lluita per alliberar-se'n.

ROCHY RD I LA SEVA GENTOLA

 

Rochy RD

"[...] Rochy RD és considerat un dels rapers de capçalera de la banda llatina dels Trinitarios, si bé ell ho nega. Les lletres de les seves sexualitzades cançons i on la violència i l'ostentació són la tònica general es vinculen a l'ideari d'aquests grups llatins. [...] La sala estava preparada per acollir un concert d’un raper de primer nivell. Capitolio estava preparat amb taules que s’havien venut a 500 euros cada una i on podien seure quatre persones. [...] Les taules a primera fila, però, no eren les més barates. Reservats amb taules més grans s’han arribat a pagar a 3.000 euros, segons els organitzadors." "[...] Es va fer un macrodispositiu que va acabar amb quatre detencions i 275 persones identificades que acumulaven més de 300 antecedents."

Com gosa la policia de destorbar aquest bonic esdeveniment organitzat per uns dominicans a Cornellà de Llobregat?

N'addueixen els defensors que la seva celebració i exaltació de la violència rau en la seva misèria econòmica i marginació social.

Encara que, com és veu, paguen molts diners per assistir al concert. No són precisament pobres. 

Potser són tots uns reeixits emprenedors de vocació filantròpica, sense relació amb negocis més tèrbols?

És interessant que els afrodescendents als EUA, a la Gran Bretanya i ara a Catalunya, per exemple, comparteixin la mateixa estima a aquesta música i allò que diu.

Qui malden de justificar-los diuen que també hi ha púrria nostrada. Cert, però això no suposa voler púrria forana. En tenim prou amb la nostra.

L'aportació social i etnocultural d'aquests dominicans és nul·la. Però sembla que, segons els seus apologetes, tenim el deure moral d'acollir-los.

A qui beneficia el seu assentament a Catalunya? Per què és obvi que no a nosaltres els catalans i europeus.

EL CAPITALISME ÉS LUCRA AMB LA IMMIGRACIÓ

"Ni un solo puesto de trabajo de los cerca de 300.000 creados a lo largo 2022 fueron a parar a manos de españoles. [...] Este cambio de tendencia —que se agravará en los próximos años, puesto que se prevé que llegarán más de nueve millones de inmigrantes hasta 2050— se produce, además, en pleno debate sobre si se facilita la llegada de extranjeros para ocupar vacantes en el sector de la construcción, que alerta de que necesitarán medio millón de trabajadores para los próximos cuatro años. Sin embargo, los sindicatos y Unidas Podemos, con la vicepresidenta Yolanda Díaz a la cabeza, se oponen rotundamente a traer mano de obra extranjera al país de los tres millones de parados. [...]  «empieza a haber una sobrerrepresentación de extranjeros en sectores como servicios y construcción», según apunta Javier Blasco, director de Adecco Group Institute."

El capitalisme és lucra obscenament mitjançant la immigració pel que l'atia il·limitadament. Però l'esquerra, que tant soroll fa quant altres afers, no en diu gairebé res. Palesant un acord tàcit entre ambdós que perjudica, també, a la nació catalana.

En compartir ambdós el mateix anhel d'afavorir-la per satisfer els seus interessos egoistes. Perquè l'esquerra vol immigrants per fornir-se'n del vot i, eventualment, emprar-los com mitjà per imposar la seva pretesa utopia social i mestissa igualitària.

Aquest fet afecta també als catalans. Contra qui uns i altres insisteixen en afavorir el màxim possible l'assentament d'immigrants. Sense que els importi gens el nostre parer així com l'impacte social i etnocultural que ens suposa. 

L'actitud de l'esquerra és especialment lamentable. És presenta com anticapitalista i antisistema quan, en realitat, actua coordinadament amb el liberalisme. Elaborant un discurs, molt convenient per aquest, que vol legitimar la imposició de la immigració i titlla de criminal qui en discrepa.

Potser és per això que la comunista Yolanda Díaz és sent lleugerament culpable i discretament s'oposa a l'entrada de més immigrants? Potser tem que l'esquerra quedi definitivament desacreditada?

Ser revolucionari avui passa per combatre tot això. Tant en defensa de les nostres conquestes socials com per assegurar un futur digne a la nostra identitat etnocultural catalana i europea. 

AMSTERDAM, 1922

Si, els neerlandesos com la resta d'europeus eren feliços fa poc més de cent anys. Sense que, per exemple, els calgués la immigració que després s'atiaria en contra nostra. 

Alguns proclamen que Europa abans del daltabaix immigratori, de l'hegemonia corrosiva del liberalisme i en especial de la seva esquerra, era un infern ple de sàdics opressors.

Menteixen. No era un lloc idíl·lic però, en aquest i altres sentits, era millor.

Cal mirar sempre endavant. Però cal també saber d'on venim. 

ESCLAT A LIVERPOOL CONTRA L'ASSETJAMENT A MENORS

"[...] Three people have been arrested on suspicion of violent disorder following the rally against refugees in Prescot, Knowsley. During the evening, missiles were thrown towards officers and damage was caused to a police vehicle, with no injuries reported. [...] Knowsley MP Sir George Howarth said some at the demonstration outside the Suites Hotel in Knowsley were protesting against refugees. He said it was triggered by an 'alleged incident posted on social media' and criticised misinformation about refugees being 'feather-bedded' at the hotel." "[...] The Chief Constable said prior to the protest there was 'misinformation' being circulated on social media about an incident earlier this week. CC Kennedy said police were aware of the incident and an investigation is ongoing. She added: 'Detectives are investigating reports of an incident which occurred in Kirkby on Monday, February 6, when a man made inappropriate advances toward a teenage girl. 'This was reported by members of the public to police, but no victim was initially identified. Following enquiries, a man in his 20s, was arrested on Thursday, February 9, in another part of the country on suspicion of a public order offence. A file was submitted to the CPS and on their advice he was released with no further action.'"

Aquest vídeo de l'assetjament sexual d'un immigrant de 22 anys a una noia anglesa de 15, que no és un fet aïllat, ha desfermat la ira dels anglesos a Liverpool. 

Contra els immigrants, qui tant sovint perpetren fets semblants, però també contra un poder que els atorga impunitat. Mentre silencia mediàticament i reprimeix policialment els anglesos que els denuncien.

Liverpool és un feu laborista. Especialment l'indret on s'ha desfermat aquesta irada revolta. Però els mitjans titllen automàticament, seguint un protocol establert, d'ultradretans els anglesos revoltats. 

Si és cert que ho són, què n'ha incentivat aquest dràstic canvi? En cas de ser-ho, què hi tenen a perdre? Potser, en acabat, no és tan dolent ser-ho veient com això enutja tant aquest esmentat poder.

A Liverpool succeeix al mateix que a comunitats semblants arreu d'Europa. Aquests anglesos, com tants altres europeus, són sistemàticament ignorats en favor dels immigrants i altres col·lectius. 

Són de classe treballadora però quan alcen la veu, quan palesen el fracàs del projecte d'enginyeria social i etnocultural que és basteix tant sovint amb el seu patiment, és l'esquerra qui amb més menyspreu hi escomet.

En ser blancs o, dit altrament, europeus. 

Perquè quan els immigrants protagonitzen aldarulls, com els desfermats per Black Live Matters o als de Londres al 2011, llavors el poder i l'esquerra al seu servei hi reaccionen amb cura i comprensió.

Poc els importa als liberals i a l'esquerra que aquests anglesos defensin el dret de les dones, en concret menors, de no patir assetjament i abusos sexuals. 

Sembla que els anglesos i els europeus en general els fem nosa. Volen que ens esllanguim en silenci, amb resignació, però no ho tindran tan fàcil. 

ELS IRLANDESOS QUE NO EXISTEIXEN

 

Perseveren les manifestacions populars d'irlandesos contra l'assentament d'immigrants aliens a Irlanda i Europa als seus barris i ciutats imposada pel poder.

Ho fan malgrat l'hostilitat d'aquest i la seva creixent repressió policial. 

Què pretén reduir-los a criminals per simplement denunciar la inseguretat i defensar la seva identitat etnocultural.

A Catalunya els mitjans no n'informen. No volen que els catalans en prenguem exemple.

VOLEM PROFESSORS CATALANS

 

 

Als alumnes immigrants els calen professors immigrants per assegurar-ne l'èxit educatiu, ens diuen.

Als catalans i als europeus, no els escauria llavors de tenir professors catalans i europeus per assolir-lo?

O és que potser és respecta la identitat etnocultural d'uns però no dels altres?

Perquè és absurd pretendre que allò imprescindible pels primers és negligible pels segons.

Els que tant és vanten de tenir la igualtat com fita tornen a palesar que, en realitat, tracten als catalans i als europeus en inferioritat de condicions a la seva terra front els immigrants.

Qui és mereixen de gaudir d'una educació respectuosa quant a la seva identitat etnocultural, sí, però a la seva terra.

Com nosaltres a la nostra.

COMBATEM LA CULPA BLANCA!

 

"[...] Ser antiracista no significa que no hi haja racisme, i dir 'soc antiracista' és totalment insuficient. En tot cas aquesta afirmació podria ser l’horitzó cap a on caminar, però mentrestant cal molt de treball. El meu treball com a antiracista comença declarant-me racista i posant-me a treballar per l’antiracisme. [...] el què hem de fer és trair la nostra blanquitud. Podem fer-ho mitjançant els activismes, per exemple, denunciant i assumint el treball que tenim com a blanques, sent conscients del nostre privilegi i fent una reflexió de com fer-ho servir. També hi ha una part de reparació que és econòmica, i tenim la responsabilitat de contribuir a les economies de les persones migrants i racialitzades. [...] El privilegi blanc són tots els avantatges que et dona la blanquitud, i quan dic blanquitud em refereixo no solament el to de pell, sinó també el lloc on has nascut. [...] No té sentit parlar de la meua culpa amb una persona racialitzada, per exemple, perquè es podria convertir en fragilitat, en reacció, en no voler reparar o en no voler assumir que estic sent racista. L’altre eix de treball que propose seria l’impacte que provoquem amb conductes més òbvies –com són acudits o maneres d’expressar-nos– i amb conductes no tan òbvies i molt assumides, com podria ser la manera euroblanca d’organitzar-nos i treballar, perquè moltes companyes no se senten reconegudes ni tranquil·les amb certes dinàmiques grupals. [...] Silvia Agüero també diu que 'no se’ns oblide, la ira té capacitat de construir; sense ira no hi haguera hagut Revolució Francesa, ni feminisme, ni cap de les rebel·lions que hi ha hagut en la història'. [...]  les formes que estan legitimades tenen a veure amb la blanquitud, la masculinitat hegemònica, la colonialitat i amb pensaments universalistes europeus que donen el marc a les maneres en les quals ens podem expressar i en les que no. El 'perdre les formes, per contra, no està legitimat perquè està associat a ser una histèrica, a no ser tan escoltada o perdre els papers. Atribucions que quasi sempre van cap a persones que estan intentant defendre’s d’una situació d’opressió o violència."

Els catalans i els europeus en general estem apocalípticament condemnats arran del nostre racisme innat però no en som conscients encara.

Sortosament aquesta activista d'esquerra ens pot salvar. Ens commina als blancs a sotmetre'ns a la seva patètica religió. Una òbvia excrescència del pitjor del cristianisme. 

Amb el seu pecat original que és el nostre presumpte racisme inconscient, la nostra redempció mitjançant la traïció a la nostra identitat etnocultural euroblanca i en acabat la seva deïtat que abasta qualsevol que no en pertanyi.

Ens amenaça també amb l'infern. En forma de la violència, també física, que poden desfermar contra nostra els que no són europeus en cas de no admetre el nostre pecat i no resignar-nos a l'esmentada redempció.

No importa el que fem, tanmateix, ens aboquen a l'humiliació i l'extinció. Què té això d'alliberador per nosaltres? 

L'esquerra palesa la seva degeneració en un culte sectari, obscurantista i agressiu. On els seus dogmes ens duen al nihilisme més masoquista i destructiu. Què malden d'imposar-nos amb el vistiplau del poder.

L'extrem masoquista i malaltís d'aquesta ideologia és copsa en la manca de crítica quant als que no són europeus. Qui també en són susceptibles en haver colonitzat, esclavitzat i abusat en general de moltes formes a altres. 

Cal que ens en sentim culpables quan, molt probablement, haurien estat igual o més cruels amb nosaltres en cas d'haver-ne tingut l'oportunitat? 

Quan, de fet, n'hem patit l'agressió i l'opressió com està ben documentat amb els àrabs, els turcs o els mongols per exemple?

El que no ens perdonen als europeus, allò que motiva el ressentiment en contra nostra d'altres identitats etnoculturals, no són les injustícies que haguem pogut perpetrar en contra seva.

Són les nostres insultants creativitat, habilitat i força al decurs de la Història i fins ara front aquestes allò que els ofèn tan escruixidorament.

Les esmentades qualitats que els nostres ancestres van desenvolupar a un món dur i competitiu, que nosaltres hem heretat i que alguns malden de destruir, són el privilegi blanc.

La dèria compulsiva d'aquesta i altres europees en denigrar-nos i denigrar-se és presentada com transgressora i antisistema. Quan això passa realment per revoltar-s'hi en contra seu així com del Sistema que les empara i atia.

TRIOMF DELS BRETONS I DELS EUROPEUS A CALLAC

 

"[...] Dans cette petite ville des Côtes-d'Armor de 2.2000 habitants, la municipalité et le fonds de dotation Merci souhaitaient accueillir des réfugiés et des demandeurs d'asile pour 'dynamiser le territoire'." "[...] Le fonds de dotation Merci a été créé en 2009 par la famille Cohen, des entrepreneurs philanthropes souhaitant financer et accompagner de manière pérenne des projets solidaires. [...]le fonds Merci a imaginé le projet Horizon, qui consiste à construire un village avec des personnes réfugiées et non-réfugiées." "[...] Jeudi, des députés La France insoumise ont critiqué l’inaction du gouvernement face à la « menace fasciste » [...] « La complaisance insupportable du gouvernement avec les milices fascistes entraîne partout sur le territoire une banalisation des idées d’extrême droite », ont accusé les députés."

Els bretons han triomfat sobre el projecte de la poderosa família Cohen. Ha triomfat la lluita identitària i social d'aquests europeus front la brutal pressió desfermada en contra seva per fer-los resignar-hi.

A aquests filantrops jueus, que han gaudit del suport del poder i de la majoria de mitjans, els escauria més atiar l'assentament de jueus entre els palestins de Cisjordània o Gaza. 

Però no ho fan. Malgrat que seria més engrescador i inspirador veure com hi "dinamitzen el territori" que a Bretanya. 

Aquesta mena de projectes, que fins i tot afecten Catalunya com és palesa a Tremp, sovintegen especialment a Europa occidental. Sembla que ens calen urgentment.  

Potser perquè l'existència de llocs on els autòctons, per exemple bretons o catalans, som la majoria és un fet que no pot tolerar-se?

Per què els recursos emprats en projectes com aquest no s'inverteixen als països d'origen dels immigrants malgrat ser el més lògic i beneficiós per aquests?

Per què no invertir-los, d'altra banda, en el foment de la natalitat i en la generació d'oportunitats de desenvolupament pels europeus a la nostra terra?

Cal esmentar el patetisme dels europeus masoquistes qui, tant abrandada com servilment, col·laboren en la nostra forçada minorització a les nostres viles i ciutats. 

En cal destacar els d'esquerra qui, per justificar el seu estúpid col·laboracionisme i el seu fracàs, transformen en "milícies feixistes" a un moviment popular i pacífic.

Els bretons i els europeus hem guanyat aquesta important i simbòlica batalla. La guerra, tanmateix, es desferma encara amb extrema virulència política i mediàtica. 

El nostre enemic és fort i tornarà a intentar de sotmetre'ns al seu projecte d'enginyeria etnocultural que amenaça d'extingir-nos eventualment.

Cal estar preparats per lluitar en contra seva i pel nostre futur.

LES VIDES DE LES DONES EUROPEES IMPORTEN!

 

"A popular Glasgow McDonald's was targeted by Afghan men looking to groom children, an ex-cop has claimed. [...] In 2020, it was reported that Police Scotland took down a large gang of asylum seekers from the Kurdish, Afghani, Egyptian, Moroccan, Turkish, Pakistani and Iraqi communities. [...] The gang was reported to have preyed on the young girls and had at least 44 victims, including six youngsters who were all known to each other. [...] 'These were all kids who were in care. Nothing has changed and nothing is being done because no one cares and too many people are exploiting our children.'" "Police Scotland took down large-scale asylum seeker grooming gang in Glasgow – but kept it secret. [...] All were asylum seekers from the Kurdish, Afghani, Egyptian, Moroccan, Turkish, Pakistani or Iraqi communities. [...] Operation Cerrar was kept under wraps by Police Scotland, and has now come to light after an investigation by the Daily Express." "Fight against grooming gangs hindered by fear of being branded racist, says official. [...] Grooming gangs have been used as a recruitment and publicity tool by far-right groups, and Mr O’Brien said some authorities may fear inflaming tensions." 

Augmenten els casos de bandes d'immigrants racistes i violadors que abusen sexualment de menors a Escòcia i Anglaterra. Malauradament la policia sovint prioritza l'esmorteir la legítima ira popular front això, per apaivagar el racisme i l'ultradreta segons diu, a combatre qui n'abusa.

El patiment d'aquestes menors és menystingut, brandant la mateixa excusa, també per l'esquerra i el liberalisme. Qui les sacrifiquen a l'altar de la seva nefasta ideologia. Per imposar, a aquest terrible preu, la seva suposada utopia. On la dignitat i el futur dels europeus són ignorats.

Pretenen, per defugir la realitat, que tot plegat és la invenció malintencionada d'uns pocs eixelebrats. Quan els extremistes són l'esquerra i els liberals qui, per maldar de fer viable el seu sinistre experiment d'enginyeria etnocultural, ens humilien i vexen sense miraments.

Però no podem denunciar-ho, indignar-nos i encara menys actuar per deslliurar-nos-en. En ser titllats automàticament de sospitosos d'alterar la pau social. Però quina pau social? Perquè ens fan una guerra a mort on s'acarnissen contra els més indefensos sense que això els neguitegi gens.

SOLIDARITAT AMB LA REBEL·LIÓ IRLANDESA!

"The Lord Mayor of Dublin has said that protests outside an accommodation centre in Ballymun at the weekend were 'orchestrated' by far-right activists. [...] The scenes in Ballymun were the latest in a string of protests in areas such as East Wall and Drimnagh in Dublin, where demonstrators criticised the provision of accommodation for asylum seekers and refugees."

Aquests irlandesos denuncien la complicitat del Sinn Féin en la imposició de l'assentament massiu d'immigrants, amb els conflictes de tota mena que això genera, al suburbis dublinesos de Ballymun, Drimnagh i East Wall.

Denuncien que el Sinn Féin, heroic protagonista de la lluita per la supervivència etnocultural dels irlandesos, ara els traeix dramàticament en imposar-los això que novament l'amenaça. 

La seva traïció és rebla amb el menyspreu d'aquest partit d'esquerra, com ERC, la CUP o JxC, contra el poble irlandès que va fornir-lo de combatents i vessar la seva sang en militar-hi.

És significatiu que l'atorgament d'impunitat als immigrants, a la seva violència racista, sigui simultani a l'atiament de l'escomesa política, la repressió policial i la propaganda mediàtica en contra dels irlandesos.

És interessant veure com s'activen els grupuscles d'ultraesquerra antifeixista com força de xoc contra els irlandesos de l'establishment que, per la seva banda, proclama mediàticament que tot plegat és resultat d'una conxorxa de l'ultradreta.

És així com és criminalitza una protesta legítima. Tot s'hi val excepte admetre que cada cop més irlandesos, com cada cop més catalans i altres europeus, han tingut prou d'una immigració afavorida egoistament per l'esquerra i el liberalisme.

CATALANS I BRETONS, LLUITEM PEL NOSTRE FUTUR!

Tremp, Catalunya

"[...] cela s’apparente ni plus ni moins à un remplacement de population, sur le moyen terme, entre une population du canton de Callac vieillissante, et les nouveaux arrivants souhaités par les philantropes du projet Horizon, mais aussi visiblement par la municipalité de Callac. [...] Pourquoi est-ce que cet argent public et privé sort aujourd’hui du chapeau pour « l’autre » et pas pour aider une population dont la précarité devrait parfois faire honte à des élus de banlieue parisienne qui plaignent leurs administrés ? Qui assumera, y compris pénalement, judiciairement, les conséquences en matière de sécurité et de vivre ensemble que pourrait avoir l’arrivée en nombre de populations culturellement, ethniquement et religieusement différentes ?" "[...] «Il s'agit de zones rurales de plus en plus désertées par les jeunes», constate Violeta Quiroga, professeure en travail social à l'Université de Barcelone, qui a pris part au programme. Il en résulte une population très vieillissante et inactive. Pour résoudre ce problème, conjugué à celui des mineurs migrants non accompagnés, le gouvernement autonome de Catalogne et la chambre de métiers et de l'artisanat de région Occitanie, en France, ont lancé ce projet commun. Ce dernier est doté d'une subvention de près de 700.000 euros provenant du Fonds européen de développement régional (FEDER). "

A Tremp i Callac, a Catalunya i Bretanya respectivament, s'hi vol imposar l'assentament massiu d'immigració. 

Perquè, entre altres motius però principalment, ciutats com Barcelona o Paris estan congestionades quant a les masses d'immigrants que s'hi han assentat i segueixen assentant.

Catalunya i Bretanya, com altres nacions europees, pateixen l'amenaça de l'envelliment i la despoblació arran de la seva crisi de natalitat.

Què fa el poder, tant públic com privat, front aquesta? Esmerçar-se en assegurar la continuïtat de l'arrelament i desenvolupament de catalans i bretons a la seva terra ancestral?

No; pretenen pel contrari rematar la seva agonia atiant-hi l'assentament massiu d'immigració aliena a la seva identitat.

Per què les tan generoses inversions fetes en benefici dels immigrants no les fan per ajudar els catalans i bretons?

Les seves presumptes motivacions altruistes són, en realitat, pur menyspreu contra els autòctons europeus.

Ens han abandonat a la nostra dissort. Ens tracten com una nosa obsoleta. Ens han amortitzat i ara pretenen desfer-se de nosaltres.

El Sistema ens fa la guerra. Lluitem per guanyar-la!

QUIN PROBLEMA HI HA AMB RUANDA?

Kigali, capital de Ruanda

"(...) Concretament a Ruanda, a partir d’un acord subscrit entre els governs de Londres i Kigali després de més d’un any de negociacions, anunciat a so de bombo i platerets pel primer ministre Boris Johnson per apaivagar les ires dels votants conservadors (i també molts laboristes), que van donar suport al Brexit, entre d’altres raons, per frenar l’entrada d’estrangers al Regne Unit i “controlar les nostres fronteres”, i consideren inacceptable que el canal de la Mànega s’hagi convertit en un colador. (...) L’any passat van entrar il·legalment al país per aquesta via 28.526 persones, 4.578 ho han fet des de començament d’any, i aquesta setmana una mitjana de tres-cents al dia, que les autoritats temen que aviat es converteixin en un miler. Per a això hem marxat de la Unió Europea?, es demana furiós un sector de l’electorat en vigílies d’uns comicis municipals que poden ser desastrosos per al Govern."

Fins quan s'ignorarà el creixent malestar dels britànics front la seva minorització i eventual extinció a les seves ciutats, començant per la seva capital Londres, arran l'irrupció massiva d'immigrants aquestes darreres dècades?

Fins quan se'n farà befa titllant-los de mancats de "compasió" i "humanitat" malgrat haver suportat pacientment, fins extrems masoquistes, aquest greuge al decurs de tot aquest temps?

Ara que algú de la traïdora classe política mira de respectar el legítim desig dels britànics de seguir sent la majoria demogràfica a la seva terra, com ha estat aquests darrers mil·lennis. gent com el periodista que signa aquest article hi escomet histèricament.

Palesant que aquesta gent només invoca la democràcia, el respecte a la voluntat del poble, quan li convé. Per assolir els seus egoistes interessos. Malgrat el consens entre els britànics, tant votants de la dreta com també l'esquerra, quant això.

La seva obsessió malaltíssa en ofegar els europeus entre masses d'immigrants aliens a la nostra identitat i que amenacen les nostres conquestes socials està, pel que es veu, per sobre de qualsevol altre prioritat.

Si aquests immigrants cerquen un lloc segur, estable i pròsper per viure llavors quin mal hi ha en anar a Ruanda o algun altre país semblant? Per què cal que sigui Gran Bretanya o qualsevol altre país europeu forçosament? 

Es copsa així que, en realitat, tampoc els importa gaire el benestar d'aquests immigrants. Els empren per satisfer les seves sinistres fantasies multiculturals i multiracials mestissadores així com per imposar el dúmping laboral que només beneficia el capitalisme més lamentable.

Cal que a Gran Bretanya hi reeixi el nacionalisme. Com a la resta d'Europa incloent Catalunya. Perquè l'oligarquia que ens domina avui, amb els seus mitjans i ong's, no farà res per finalitzar l'assentament massiu d'immigrants que patim els europeus. 

VOTAR PER LA NOSTRA SENTÈNCIA A MORT?

 

Votar a Macron, també a qualsevol dels seus equivalents a Catalunya, es votar per qui malda d'anihilar-nos. Perquè l'irrupció a la nostra terra de milions i milions d'immigrants aliens a nosaltres ens durà, tard o d'hora, a l'extinció.

Poden embolcallar-ho en suposadament altruistes motius, adduir que és el nostre sacrifici final redemptor pels nostres pecats com presumptes culpables de tots els mals del món, votar-los és tanmateix signar la nostra pròpia sentència a mort.

Cal que la Revolució Nacionalista a França, a Catalunya, a Europa en general sigui la nostra resposta a aquesta púrria.

NOMÉS LA NOSTRA IDENTITAT I SOLIDARITAT SÓN CONDEMNADES

Manifestació de BLM a Salt, Catalunya

"(...) Es diuen Musa, Anta, Mams, Fatou, Hayat, Mademu i Sami i són joves veïns de Salt que amb el videoclip 'Is the same' han guanyat un primer premi del sisè concurs de l’Institut Català Internacional per la Pau.(...) 'soc jove i negre i moro lentament quan veig que els meus a poc a poc van caient'“soc jove i negre i moro lentament quan veig que els meus a poc a poc van caient”" "Soc afrohispana, i no vaig tenir la sort de créixer immersa en la meva cultura. Vaig aprendre que ser hispana és molt més que parlar castellà, ho porto a la sang, a l'ADN i s'expressa en la manera com visc."

Qualsevol d'aquestes abrandades proclames de solidaritat i identitat racials serien forta i fulminantment condemnades pels antiracistes d'haver estat fetes per un europeu en general i per un català en concret.

Però en ser fetes per negres llavors són fins i tot celebrades i encoratjades. Com fa Òmnium Cultural qui, entre altres, patrocina l'esmentat videoclip.

Només els catalans profundament acomplexats per la seva identitat poden escometre contra aquestes en un cas i lloar-les a l'altre. Especialment tenint present que nosaltres som a la nostra terra al contrari d'aquests africans.

Què aquests acomplexats gaudeixin de tant ressò als mitjans, què puguin maldar d'encomanar la seva malaltissa actitud entre nosaltres mentre es censura i reprimeix qui en discrepa i els rebat, palesa el penós estat de la premsa.

Després alguns critiquen l'Hongria que ha votat massivament a Orbán adduint que no hi ha llibertat de premsa. Mentre callen quant a la nostra nació. En ser molt probablement partícips del silenciament de qualsevol parer dissident. A l'Occident suposadament lliure.

ARÀBIA SAUDITA I SENEGAL, QUAN LA REPATRIACIÓ D'IMMIGRANTS ÉS LÍCITA

Els saudites expulsen masses d'immigrants etíops

"Le ministère éthiopien des Affaires étrangères a annoncé qu'il allait rapatrier environ 100.000 de ses citoyens d'Arabie Saoudite au cours des sept à onze mois à venir, dans le cadre d'un accord signé récemment entre les deux pays.(...) 'Nous pleurions tous les jours. On nous donnait du pain et une casserole de riz cuit pour 300 personnes. Parfois même 400 personnes vivaient dans la même pièce et nous ne voyions pas la lumière du soleil', a raconté à l'AFP Jemila Shafi, 29 ans, à son arrivée. (...) L'organisation estime 'qu'environ 750.000 Ethiopiens résident actuellement dans le royaume (saoudien), dont quelque 450.000 sont entrés de manière illégale et devront être aidés à rentrer chez eux', et rappelle qu'au 'cours des quatre années écoulées, l'Arabie saoudite a renvoyé environ 352.000 Ethiopiens chez eux'. (...) Les 25 et 26 mars, deux vols affrétés par le gouvernement nigérien ont ramené de Dakar 478 enfants, 413 femmes et 162 hommes (...) Ces rapatriements ont été décidés après un reportage télévisé au Sénégal révélant la situation des migrants dans la capitale sénégalaise. Ces derniers y vivaient dans des abris précaires installés dans les rues ou dans des passages souterrains. (...) 'Face au phénomène grandissant de la mendicité qui dégrade l'image de notre pays (...) et hypothèque l'avenir des enfants innocents, le gouvernement a décidé de prendre des dispositions fortes pour y mettre fin', indique le communiqué."

Per què els mateixos que s'esveren en sentir-nos parlar legítimament als europeus de repatriar els immigrants callen quan, per exemple, Senegal o Aràbia Saudita els expulsen massivament sense miraments?

Senegalesos i àrabs són uns d'aquests hipòcrites. Ens titllen de cruels racistes fins i tot quan, tímidament, plantegem la possibilitat d'encetar la remigració dels immigrants assentats a la nostra terra.

Els europeus en general i els catalans en concret som massa bons. Permetem que ens alliçoni gent qui, com els esmentats saudites i senegalesos, fa exactament allò que ens retreu. Deixem que abusin flagrantment de nosaltres. 

L'assentament de masses d'immigrants a Europa aquestes darreres dècades és una arma en contra seva. Per subvertir-ne la identitat, basada en acabat en l'existència de nosaltres els catalans i la resta d'europeus, per ressentiment en contra nostra.

Una arma que cal anomenar genocida en copsar-se ja l'impacte de minorització dels europeus a cada cops més llocs de la nostra terra. Què, si segueix, amenaça imminentment el nostre futur en fer-nos minvar envers l'extinció.

Acte criminal que combaten aferrissadament a la seva terra els mateixos que el celebren quant a nosaltres. Desvetllem-nos! Revoltem-nos!

SERÀ EUROPA O EL “DESERT”

 

"'GUIA DE SUPERVIVÈNCIA EN UNA SOCIETAT ISLÀMICA'.

Breu resum de la presentació del llibre.

Dissabte passat, dia 26, vam fer un acte literari-polític que només podem descriure com “de luxe”. Amb la presència del mateix autor del llibre, Filip Dewinter, de Manuel Quesada, l’editor, i d’Enric Ravello i Jordi Garcés, de SOM catalans.

Val a dir que l’indret de la presentació es va facilitar als interessats gairebé d’un en un … Coses de viure en una societat tan “democràtica I lliure” … per alguns.

La primera exposició la va fer el valent editor de llibre, Manuel Quesada, d’editorial EAS, qui d’una forma espontània ens va explicar els orígens de la idea amb el mateix autor, un projecte de gairebé dos anys, entre una cosa i l’altra.

Tot seguit vam escoltar a Filip Dewinter. Ens va fer un compendi del llibre que no detallarem gaire perquè “el que toca” és comprar-lo. Entre d’altres: situació actual del nombre de fidels arreu del món i el creixement sostingut de la Umma amb projeccions de futur, especialment a Europa. També una detallada i objectiva visió de l’Islam que demostra sense fissures la seva impossibilitat per encaixar dins d’Europa.

Com tercer ponent a Enric Ravello. Una cascada de perspectiva i clarificació política. Conceptes com REEMIGRACIÓ, perquè amb les xifres que tenim i les seves extrapolacions això de “controlar” o “aturar” (lema buit d’alguns partits) la immigració és insuficient per evitar la substitució demogràfica. Un altre de les seves “exposicions de xoc”, el problema de la immigració no és pas la il·legal, sinó la legal, i com a exemple paradigmàtic, Franca a on “les banlieues” són plenes dels fills i néts d’immigrants que no solament no s’han integrat, sinó que són capçalera de la reforçada radicalització de l’Islam, de fet és d’on surten els terroristes. Això i molt més, perquè l’important, si volem guarir és identificar i tractar la malaltia i no solament els símptomes.

Per rematar l’acte va intervenir el nostre millor “animal polític”, Jordi Garcés. Pragmàtic i fustigador, centrant-se en el cada dia de la nostra gent que viu en unes condicions socials i econòmiques que empitjoren dia a dia i que està atemorida per una delinqüència que campa per on vol sota total permissivitat política i legislativa. Una situació insostenible que cal redreçar costi el que costi i sigui com sigui. Tanmateix, i per finalitzar, va llançar-nos una primícia, presentarà candidatura a les pròximes eleccions municipals per Matadepera.

I després un bon sopar en camaraderia. El dia no podia acabar millor."

SOLIDARIS AMB ELS REFUGIATS I NO AMB ELS COVARDS OPORTUNISTES

Infants ucraïnesos

"When Denmark became the first liberal democracy to tell Syrian refugees to return to their war-torn home in 2019, Russian jets were still dropping missiles in Syria, in an effort to help President Bashar al-Assad's regime regain control of the country. Ukraine is now being pummelled by the same Russian military, forcing more than 2.2 million people to flee to neighboring countries, according to the United Nations. But instead of being met by xenophobia, detention centers and threats of repatriation in the European Union, Ukrainian refugees are being welcomed by European nations like Denmark with open arms. (...) critics are accusing the Danish government of hypocrisy, since it is currently urging Syrian refugees originating from Damascus and its surrounding countryside to return there, despite the ongoing civil war and the regime's brutal reputation. (...) "Part of the answer has to do with identity," wrote migration and asylum expert Lamis Abdelaaty on Twitter. 'Ukrainians are seen as White, Christian. Syrians, Afghans, and others are not perceived this way. People sympathize with refugees who they think share their race, religion, etc.'."

Com gosen els danesos de decidir a qui acullen a la seva nació? Com gosen de no sotmetre's al dictat de qui pretenen negar-los el dret a fer-ho?

De persones, sempre immigrants o d'ultraesquerra, deleroses d'omplir Dinamarca, Catalunya i la resta de nacions europees d'immigrants que les són alienes i sovint hostils.

Ara aquestes estan enfurismades perquè els danesos han palesat la seva generosa solidaritat amb els ucraïnesos alhora que afavoreixen, legítimament, el repatriament dels sirians i altres semblants.

Sempre ometen el cabdal i significatiu fet que els refugiats ucraïnesos són dones i infants. Perquè els homes ucraïnesos romanen a la seva terra per combatre.

Mentre la immigració del 2015 ha estat de covards qui, fugint de la guerra, han volgut irrompre massivament a Europa. Massa sovint per parasitar-ne i depredar-ne els autòctons.

El que fan els danesos incomoda als esmentats experts en immigració, experts en imposar-la a desgrat d'aquests i la resta d'europeus, en ser-ne un bon exemple començant pels catalans.

Perquè ser solidari, ser empàtic amb qui pateix, no és el mateix que ser un babau de qui s'aprofiten tota mena d'oportunistes. 

Ja hem fet prou el babau. Ara toca mirar per nosaltres i pels nostres. 

JACQUES ATTALI MALDA DE JUSTIFICAR EL GRAN REEMPLAÇAMENT

Jacques Attali

"(...) Que penser  alors aujourd’hui de ce  « grand remplacement », quantitatif ou qualitatif : est-ce un fantasme  ou une réalité ? (...) D’abord, il  correspond à une indéniable réalité biologique : chaque génération est remplacée par la suivante. Et, d’une certaine façon, la peur du grand remplacement renvoie tout simplement à la peur de la mort. (...) La menace nouvelle aujourd’hui ne vient donc pas de la poursuite de l’arrivée de gens venus  d’ailleurs : quoi qu’on veuille, ils viendront de plus en plus nombreux, d’Afrique et d’Asie, attirés en Europe par la sécurité qui leur manque tant. (...) La menace vient surtout de quelques descendants de  ces migrants qui  cherchent des réponses que la modernité occidentale ne leur fournit plus, et qui veulent recréer en Europe, par la terreur parfois,  certains éléments d’un mode de vie que leurs parents ont fui et contraires à nos valeurs, en particulier à l’égard des femmes et de la démocratie."

Jacques Attali és prou intel·ligent com per no negar, al contrari del que altres pretenen, la realitat fefaent que és el Gran Reemplaçament dels europeus per immigrants aliens a Europa. Aquest jueu i liberal que ha treballat indistintament amb Mitterrand, Sarkozy, Hollande i Macron no només l'admet sinó que malda de justificar-la. Incorre, tanmateix, en repetir les collonades i mentides habituals per fer-ho.

Addueix que és un fet inexorable. Quan el Gran Reemplaçament és resultat d'una imposició del poder vigent contra els europeus. Qui no hem estat consultats quant la nostra voluntat de patir l'impacte de l'assentament vertiginós i massiu d'immigrants asiàtics, africans i llatinoamericans sobre nosaltres. Val a dir que és culpa nostra. Que aquest sigui el poder i que actuï així és perquè nosaltres li permetem.

Diu també que és un fet natural. Que els europeus resultem de successives immigracions. Quan han estat de pobles molt propers ètnica i culturalment, tots europeus, al contrari del que passa avui. S'assenten sobre nosaltres pobles aliens i sovint hostils a la nostra identitat. 

Attali, tanmateix, admet també que els immigrants tendeixen a afirmar la seva identitat a la nostra terra més que de dissoldre's entre nosaltres. Ell mateix palesa la fal·làcia del seu discurs immigracionista i mestissador. Perquè els immigrants tenen una identitat. No s'assenten a Europa per fer realitat les fantasies presumptament utòpiques de gent com ell. Ho fan amb voluntat, per exemple els musulmans, de fer-la prevaldre.

Només un liberal cosmopolita com Attali pot pretendre que tothom sent, com ell, la identitat com quelcom negligible. Encara que cal matisar això. És autor de varis llibres sobre la seva identitat jueva. Sembla que la dissolució i l'extinció pretesament indefugible pels europeus no la desitja pels jueus. Només els europeus som comminats a resignar-nos a morir. Condemna aquesta que, cínicament, s'espera que acceptem resignadament.

Escriu en aquest sentit que"la peur du grand remplacement renvoie tout simplement à la peur de la mort" o dit altrament que"la por al gran reemplaçament simplement es refereix a la por a la mort". En saber que el Gran Reemplaçament equival a la mort dels europeus. Però, a desgrat seu, cada cop més de nosaltres afirmem la nostra voluntat de viure front la seva condemna a mort. En ser aquesta una tria existencial entre la vida o la mort.