CATALANS I EUROPEUS ENS MEREIXEM EL RESSENTIMENT D'ALTRI?

 

Dolents europeus

"Macron au président de la RDC : 'Depuis 1994, vous n’avez jamais été capable de restaurer la souveraineté ni militaire ni sécuritaire ni administrative de votre pays. C’est une réalité. N’accusez pas la France.' [...] Pour le Chef de l’Etat congolais, le regard paternaliste de la France doit changer car, la Françafrique n’existe plus. 'Voilà ce que je voulais apporter comme précision pour dire ça aussi ça doit changer dans la manière de coopérer avec la France et l’Europe. Regardez nous autrement en nous respectant, en nous considérant comme de vrais partenaires et non toujours avec un regard paternaliste avec l’idée de savoir toujours ce qu’il faut pour nous.'" "[...] Former Malaysian prime minister Dr Mahathir Mohamad has said that the current crisis between Russia and Ukraine can be interpreted as the 'start of the third World War'. [...]  'I think the present war between Ukraine and Russia is caused by the Europeans' love of war, of hegemony, of dominance,' he wrote in a series of tweets on Friday."  "[...] evidence overwhelmingly demonstrates that aid to Africa has made the poor poorer, and the growth slower. The insidious aid culture has left African countries more debt-laden, more inflation-prone, more vulnerable to the vagaries of the currency markets and more unattractive to higher-quality investment. It's increased the risk of civil conflict and unrest (the fact that over 60% of sub-Saharan Africa's population is under the age of 24 with few economic prospects is a cause for worry). Aid is an unmitigated political, economic and humanitarian disaster."

Félix Tshisekedi, president de la República Democràtica del Congo, va encertar en adreçar-se recentment a Macron per demanar-li de superar el paternalisme francès i europeu envers els africans. 

Cal, tanmateix, que comencin els mateixos africans a fer-ho. Perquè l'aclaparadora majoria dels països africans depenen dels aliments que importen, especialment, d'Europa.

També depenen dels diners europeus rebuts, simultàniament, com ajuda humanitària. Què, gairebé sempre, s'acaben embutxacant les corruptes oligarquies africanes locals.

Encapçalades per gent com Tshisekedi qui, alhora, blasma als europeus de tots els mals que pateixen els africans.

En aquest sentit el musulmà i expresident malaisi Mohamad palesa com el ressentiment contra els blancs, que Tshisekedi atia i empra en benefici seu, és explotat cínica i creixentment a altres llocs.

Perquè és cert que els europeus hem excel·lit en la guerra. Però és perquè hem excel·lit en força, habilitat, creativitat i tenacitat en gairebé tot en comparació a altres identitats etnoculturals.

Gent com els esmentats congolès i malaisi revelen amb la seva ressentida i esbiaixada xerrameca el seu complex d'inferioritat.

En un món dur i competitiu, on els europeus vam patir la brutal escomesa per sotmetre'ns de turcs i mongols, vam saber prevaldre sobre els altres. Ens n'hem de sentir culpables? Òbviament no.

Però, per empitjorar-ho més encara, hem contribuït positivament al decurs de segles al món. Al contrari del que pretenen el congolès i el malaisi. Qui malden de caricaturitzar-nos tan barroera i negativament. 

Encara que, fins i tot en fer-ho, empren les idees i el discurs desenvolupats pels blancs. Deu ser molt frustrant adonar-se'n.

Cal que els europeus superem, d'altra banda, la percepció inculcada que som culpables de tots els mals del món. Què les altres identitats etnoculturals arreu del món són incapaces de desenvolupar-se reeixidament.

Ens cal centrar-nos en nosaltres mateixos. En assegurar-nos un futur just, digne i lliure. Projectant-nos-hi des de les nostres arrels. Encara que només sigui perquè hi ha molt ressentiment en contra nostra. D'alguns que ens volen mal. 

COMBATEM LA CULPA BLANCA!

 

"[...] Ser antiracista no significa que no hi haja racisme, i dir 'soc antiracista' és totalment insuficient. En tot cas aquesta afirmació podria ser l’horitzó cap a on caminar, però mentrestant cal molt de treball. El meu treball com a antiracista comença declarant-me racista i posant-me a treballar per l’antiracisme. [...] el què hem de fer és trair la nostra blanquitud. Podem fer-ho mitjançant els activismes, per exemple, denunciant i assumint el treball que tenim com a blanques, sent conscients del nostre privilegi i fent una reflexió de com fer-ho servir. També hi ha una part de reparació que és econòmica, i tenim la responsabilitat de contribuir a les economies de les persones migrants i racialitzades. [...] El privilegi blanc són tots els avantatges que et dona la blanquitud, i quan dic blanquitud em refereixo no solament el to de pell, sinó també el lloc on has nascut. [...] No té sentit parlar de la meua culpa amb una persona racialitzada, per exemple, perquè es podria convertir en fragilitat, en reacció, en no voler reparar o en no voler assumir que estic sent racista. L’altre eix de treball que propose seria l’impacte que provoquem amb conductes més òbvies –com són acudits o maneres d’expressar-nos– i amb conductes no tan òbvies i molt assumides, com podria ser la manera euroblanca d’organitzar-nos i treballar, perquè moltes companyes no se senten reconegudes ni tranquil·les amb certes dinàmiques grupals. [...] Silvia Agüero també diu que 'no se’ns oblide, la ira té capacitat de construir; sense ira no hi haguera hagut Revolució Francesa, ni feminisme, ni cap de les rebel·lions que hi ha hagut en la història'. [...]  les formes que estan legitimades tenen a veure amb la blanquitud, la masculinitat hegemònica, la colonialitat i amb pensaments universalistes europeus que donen el marc a les maneres en les quals ens podem expressar i en les que no. El 'perdre les formes, per contra, no està legitimat perquè està associat a ser una histèrica, a no ser tan escoltada o perdre els papers. Atribucions que quasi sempre van cap a persones que estan intentant defendre’s d’una situació d’opressió o violència."

Els catalans i els europeus en general estem apocalípticament condemnats arran del nostre racisme innat però no en som conscients encara.

Sortosament aquesta activista d'esquerra ens pot salvar. Ens commina als blancs a sotmetre'ns a la seva patètica religió. Una òbvia excrescència del pitjor del cristianisme. 

Amb el seu pecat original que és el nostre presumpte racisme inconscient, la nostra redempció mitjançant la traïció a la nostra identitat etnocultural euroblanca i en acabat la seva deïtat que abasta qualsevol que no en pertanyi.

Ens amenaça també amb l'infern. En forma de la violència, també física, que poden desfermar contra nostra els que no són europeus en cas de no admetre el nostre pecat i no resignar-nos a l'esmentada redempció.

No importa el que fem, tanmateix, ens aboquen a l'humiliació i l'extinció. Què té això d'alliberador per nosaltres? 

L'esquerra palesa la seva degeneració en un culte sectari, obscurantista i agressiu. On els seus dogmes ens duen al nihilisme més masoquista i destructiu. Què malden d'imposar-nos amb el vistiplau del poder.

L'extrem masoquista i malaltís d'aquesta ideologia és copsa en la manca de crítica quant als que no són europeus. Qui també en són susceptibles en haver colonitzat, esclavitzat i abusat en general de moltes formes a altres. 

Cal que ens en sentim culpables quan, molt probablement, haurien estat igual o més cruels amb nosaltres en cas d'haver-ne tingut l'oportunitat? 

Quan, de fet, n'hem patit l'agressió i l'opressió com està ben documentat amb els àrabs, els turcs o els mongols per exemple?

El que no ens perdonen als europeus, allò que motiva el ressentiment en contra nostra d'altres identitats etnoculturals, no són les injustícies que haguem pogut perpetrar en contra seva.

Són les nostres insultants creativitat, habilitat i força al decurs de la Història i fins ara front aquestes allò que els ofèn tan escruixidorament.

Les esmentades qualitats que els nostres ancestres van desenvolupar a un món dur i competitiu, que nosaltres hem heretat i que alguns malden de destruir, són el privilegi blanc.

La dèria compulsiva d'aquesta i altres europees en denigrar-nos i denigrar-se és presentada com transgressora i antisistema. Quan això passa realment per revoltar-s'hi en contra seu així com del Sistema que les empara i atia.