ESCLAT A LIVERPOOL CONTRA L'ASSETJAMENT A MENORS

"[...] Three people have been arrested on suspicion of violent disorder following the rally against refugees in Prescot, Knowsley. During the evening, missiles were thrown towards officers and damage was caused to a police vehicle, with no injuries reported. [...] Knowsley MP Sir George Howarth said some at the demonstration outside the Suites Hotel in Knowsley were protesting against refugees. He said it was triggered by an 'alleged incident posted on social media' and criticised misinformation about refugees being 'feather-bedded' at the hotel." "[...] The Chief Constable said prior to the protest there was 'misinformation' being circulated on social media about an incident earlier this week. CC Kennedy said police were aware of the incident and an investigation is ongoing. She added: 'Detectives are investigating reports of an incident which occurred in Kirkby on Monday, February 6, when a man made inappropriate advances toward a teenage girl. 'This was reported by members of the public to police, but no victim was initially identified. Following enquiries, a man in his 20s, was arrested on Thursday, February 9, in another part of the country on suspicion of a public order offence. A file was submitted to the CPS and on their advice he was released with no further action.'"

Aquest vídeo de l'assetjament sexual d'un immigrant de 22 anys a una noia anglesa de 15, que no és un fet aïllat, ha desfermat la ira dels anglesos a Liverpool. 

Contra els immigrants, qui tant sovint perpetren fets semblants, però també contra un poder que els atorga impunitat. Mentre silencia mediàticament i reprimeix policialment els anglesos que els denuncien.

Liverpool és un feu laborista. Especialment l'indret on s'ha desfermat aquesta irada revolta. Però els mitjans titllen automàticament, seguint un protocol establert, d'ultradretans els anglesos revoltats. 

Si és cert que ho són, què n'ha incentivat aquest dràstic canvi? En cas de ser-ho, què hi tenen a perdre? Potser, en acabat, no és tan dolent ser-ho veient com això enutja tant aquest esmentat poder.

A Liverpool succeeix al mateix que a comunitats semblants arreu d'Europa. Aquests anglesos, com tants altres europeus, són sistemàticament ignorats en favor dels immigrants i altres col·lectius. 

Són de classe treballadora però quan alcen la veu, quan palesen el fracàs del projecte d'enginyeria social i etnocultural que és basteix tant sovint amb el seu patiment, és l'esquerra qui amb més menyspreu hi escomet.

En ser blancs o, dit altrament, europeus. 

Perquè quan els immigrants protagonitzen aldarulls, com els desfermats per Black Live Matters o als de Londres al 2011, llavors el poder i l'esquerra al seu servei hi reaccionen amb cura i comprensió.

Poc els importa als liberals i a l'esquerra que aquests anglesos defensin el dret de les dones, en concret menors, de no patir assetjament i abusos sexuals. 

Sembla que els anglesos i els europeus en general els fem nosa. Volen que ens esllanguim en silenci, amb resignació, però no ho tindran tan fàcil. 

BEHZAD K. KHANI O EL RESSENTIMENT CONTRA ELS EUROPEUS

 

Behzad K. Khani

"'The Arabs are the Jews’ revenge against the Germans.' [...] Let’s start with the simple observation that we – migrants, foreigners, people of ... call us what you want – will not be going away anytime soon. And neither will you, dear bio-Deutsche. Well, demographically speaking, you are definitely going away. You are dying off at such a clip that your country will require around 400,000 new workers over the next 15 years, which means about one million immigrants per year. We migrants will probably inherit this country. We could play for time here. Time that you don’t have. [...] we are here. And we’re not only here for your pension funds, but to make sure that the old Aryan nightmare never becomes a reality in this country. [...] At least, the old nightmare will never come true, as it would require a greater degree of violence than that perpetrated by Hitler’s Germany. [...] Don’t misunderstand me. None of this justifies anything. Not our coarseness, which has become a breeding ground for the blunt violent excesses of our children. Not the obscenity that accompanies our rejection. Not our lack of imagination, our lack of prospects, our listlessness, our apathy. Not our hushed growl and not the clenched fists in our pockets. But perhaps it helps explain our healthy distrust and lack of respect for the state and its authorities."  

Refugiat iranià acollit generosament pels alemanys mentre era nen en Behzad K. Khani ara, tanmateix, hi escomet brutament en contra. Furgant en la ferida de la segona guerra mundial per, amb aquesta com excusa, celebrar-ne l'extinció i reemplaçament per immigrants com ell.

Això, publicat al Berliner Zeitung fundat al 1945 pels ocupants comunistes a Berlin, és un perfecte exemple del biaix de la majoria de la premsa alemanya. On gent com Behzad K. Khani vomita impunement el seu odi contra els alemanys mentre se'n censura qualsevol oposició.

Resulta aclaridor que els mateixos mitjans que titllen el gran reemplaçament dels europeus com paranoia de l'ultradreta alhora es fan ressò dels immigrants, però també d'alguns masoquistes nostrats, que el donen ja per fet.

Aquest és un de tots els immigrants que ens odien i es deleixen d'humiliar-nos. És per això que es recrea oberta i explícitament en la possible extinció dels alemanys, per extensió dels europeus, a la nostra terra.

No hi ha motiu per que això succeeixi. No hi ha motiu per resignar-nos-hi. De fet la insistència en parlar-ne rau en que els cal adoctrinar-nos en el convenciment que és inexorable. Per anular la nostra sana voluntat de lluita per assegurar-nos el futur. Perquè encara és al nostre abast.

És copsa com es pretén emprar el període nacionalsocialista a Alemanya com mitjà per brandar la culpa dels europeus. Només redimible mitjançant el nostre sacrifici final. Consistent en resignar-nos, o fins i tot d'afavorir, la nostra extinció com fet humà.

En ser aquesta realitat humana la base de la identitat europea. De la que en deriven la nostra cultura, economia, societat, espiritualitat, etc. Per això erren qui proclamen que els europeus som només un fet cultural defugint-ne la base ètnica. Gent que, així, ajuda involuntàriament qui vol extingir-nos.

L'immigrant iranià Behzad K. Khani vol, en acabat, legitimar el menyspreu i la violència d'altres com ell contra els alemanys i les seves institucions. Pretenent justificar-ne, així, la destrucció. Creant un buit que, un altre cop, serà omplert per unes altres al servei de la hipotètica nova majoria ètnica.

Mitjans com el Berliner Zeitung treballen per normalitzar aquest discurs d'odi contra els alemanys i la resta d'europeus. Per adoctrinar-nos en la pretesa necessitat i inexorabilitat de la nostra anihilació. 

Cal respondre amb fermesa i perseverança aquest missatge nefast. Com també cal estar amatents de lluitar per la nostra supervivència contra qui ens deixa clar que ens la nega. Hi tenim el dret i el deure.

SOLIDARIS AMB ELS REFUGIATS I NO AMB ELS COVARDS OPORTUNISTES

Infants ucraïnesos

"When Denmark became the first liberal democracy to tell Syrian refugees to return to their war-torn home in 2019, Russian jets were still dropping missiles in Syria, in an effort to help President Bashar al-Assad's regime regain control of the country. Ukraine is now being pummelled by the same Russian military, forcing more than 2.2 million people to flee to neighboring countries, according to the United Nations. But instead of being met by xenophobia, detention centers and threats of repatriation in the European Union, Ukrainian refugees are being welcomed by European nations like Denmark with open arms. (...) critics are accusing the Danish government of hypocrisy, since it is currently urging Syrian refugees originating from Damascus and its surrounding countryside to return there, despite the ongoing civil war and the regime's brutal reputation. (...) "Part of the answer has to do with identity," wrote migration and asylum expert Lamis Abdelaaty on Twitter. 'Ukrainians are seen as White, Christian. Syrians, Afghans, and others are not perceived this way. People sympathize with refugees who they think share their race, religion, etc.'."

Com gosen els danesos de decidir a qui acullen a la seva nació? Com gosen de no sotmetre's al dictat de qui pretenen negar-los el dret a fer-ho?

De persones, sempre immigrants o d'ultraesquerra, deleroses d'omplir Dinamarca, Catalunya i la resta de nacions europees d'immigrants que les són alienes i sovint hostils.

Ara aquestes estan enfurismades perquè els danesos han palesat la seva generosa solidaritat amb els ucraïnesos alhora que afavoreixen, legítimament, el repatriament dels sirians i altres semblants.

Sempre ometen el cabdal i significatiu fet que els refugiats ucraïnesos són dones i infants. Perquè els homes ucraïnesos romanen a la seva terra per combatre.

Mentre la immigració del 2015 ha estat de covards qui, fugint de la guerra, han volgut irrompre massivament a Europa. Massa sovint per parasitar-ne i depredar-ne els autòctons.

El que fan els danesos incomoda als esmentats experts en immigració, experts en imposar-la a desgrat d'aquests i la resta d'europeus, en ser-ne un bon exemple començant pels catalans.

Perquè ser solidari, ser empàtic amb qui pateix, no és el mateix que ser un babau de qui s'aprofiten tota mena d'oportunistes. 

Ja hem fet prou el babau. Ara toca mirar per nosaltres i pels nostres. 

CULPABLES DE SOLIDARITZAR-NOS AMB ALTRES EUROPEUS?

La solidaritat entre europeus és natural i positiva

"(...)It is, rather, the belief that our capacity to empathise with people’s hopes, fears and suffering is defined by whether they are 'like us'. It’s an argument that circumscribes solidarity along lines of identity. One of the ironies of much rightwing criticism of identity politics is the obliviousness to their own wallowing in the swamp of identity. (...) In the space of a week, a million refugees have fled Ukraine, half of them to Poland. That figure could rise in the coming weeks to four million. There has been much chaos and desperation in the rush to leave Ukraine. But in the receiving countries, the refugees have been met with great generosity, with open arms and open borders. (A notable exception is Britain, where the public supports a liberal policy but the government continues to drag its feet.) Compare this to the debate on the 'refugee crisis' of 2015 when Europe was apparently overwhelmed by an “invasion”. That year, Europe received 1.3m asylum applications, a sharp jump in numbers because of the Syrian war. The figures before and since have been much lower. Yet that one year, in which the total number of asylum seekers was barely more than that in a week from Ukraine, has become totemic of an overwhelmed continent, the reason for strengthening Fortress Europe and for holding hundreds of thousands inthe most appalling conditions on both sides of the Mediterranean."

L'immigrant i liberal d'esquerra Kenan Malik escomet contra els europeus per ser amatents de solidaritzar-nos amb els refugiats ucraïnesos. Ens esbronca esperant que ens sentim culpables de reconèixer-nos tots com blancs i d'actuar en conseqüència.

De fet és això el que tant enutja immigrants com Malik així com babaus i traïdors nostrats. Què, malgrat dècades de propaganda i adoctrinament cercant el contrari, la nostra consciència identitària europea és infinitament més forta del que creien.

Aquesta ens du a ajudar els nostres. De la mateixa forma que Malik és sent impel·lit a ajudar a altres immigrants aliens a Europa com ell. El que sent és legítim. No ho és, tanmateix, que vulgui forçar als europeus a fer-nos càrrec a la nostra terra d'una gent que ens és aliena i sovint hostil.  

Aquest indi ens retreu el nostre gairebé instintiu impuls solidari envers els nostres en col·lectivament identificar-los , en identificar-nos, com europeus. 

Invoca el discurs internacionalista de l'esquerra britànica primigènia per pretendre justificar-ho. És molt dubtós, tanmateix, que aquest discurs volgués la nostra substitució demogràfica mitjançant la immigració asiàtica, africana o llatinoamericana.

La rabieta de Malik és, així, deshonesta i esbiaixada. És dels que critiquen qualsevol expressió de la nostra consciència d'identitat alhora que reclamen el nostre reconeixement, a la nostra terra, de qualsevol altre identitat forana.

Què volen, en acabat, Malik i els seus? Ens duen a la minorització, al desarrelament i així a esllanguir-nos resignadament fins la nostra extinció. Mal que ja s'albira a moltes de les grans ciutats europees.

És el que volem?

REFUGIATS UCRAÏNESOS BENVINGUTS!

Refugiats ucraïnesos

"'La pression s’accentue sur les frontières slovaques, mais aussi hongroises et polonaises. Nous devons maintenant soutenir ces pays par solidarité', a déclaré jeudi le chancelier autrichien Karl Nehammer. 'Nous sommes une famille européenne et les familles se soutiennent les unes les autres', a-t-il ajouté. Alors que l’Autriche s’est longtemps prononcée contre l’admission de davantage de réfugiés dans l’Union européenne et n’a cessé de réclamer des contrôles plus stricts aux frontières, Vienne s’est montrée disposée à accueillir des réfugiés en provenance d’Ukraine."

Cal donar la benvinguda als refugiats ucraïnesos arribats a la resta d'Europa arran de la malaurada guerra que assola el seu país.

Són en la seva aclaparadora majoria dones i infants perquè els homes s'han quedat a lluitar contra l'exèrcit rus.

Al contrari d'altres arribades massives d'immigrants per exemple d'Afganistan o Marroc que han estat, són encara, protagonitzades en la seva gran majoria homes joves en edat militar.

Mentre els homes ucraïnesos resten coratjosament a Ucraïna per combatre aquests altres són uns covards oportunistes qui s'assenten a Europa massa sovint per parasitar-la i depredar-la.