 |
| Ruben Wagensberg, el veritable rostre d'ERC |
"[...] 'Alguns arguments són classistes i racistes'. Així ha qualificat el diputat d’ERC Ruben Wagensberg les crítiques de Junts a la gira llatinoamericana del president Pere Aragonès i la consellera Meritxell Serret. En una interpel·lació parlamentària, el republicà ha assegurat que, si els representants amb els quals s’ha reunit el Govern fossin 'de Nord-amèrica, segur que no haurien fet aquests comentaris'. En aquest sentit, ha defensat l’agenda de 'cooperació' i de lluita pels 'drets humans' de la Conselleria d’Exteriors, i no les 'relacions internacionals basades en els poders econòmics', que considera que feien els seus antecessors." "[...] A vegades, l’independentisme es mostra molt identitari. A mi em costa veure’m en algunes manifestacions independentistes plenes de banderes. [...] Jo tinc més discrepàncies amb Junts per Catalunya que amb els Comuns. Milions de discrepàncies més! Jo crec que amb els Comuns podem estar d’acord en un 90% de les coses."
En la patètica cursa entre JxC i ERC per esdevenir el partit que més nosa fa quant a l'assoliment de la plenitud nacional dels catalans, a qui renuncien d'assegurar-ne el futur en atiar ambdós la immigració massiva, està clar que actualment guanya ERC.
Que la guanyi un o altre és, tanmateix, negligible. Perquè no importa qui ho faci els catalans perdem.
Només cal llegir la resposta de Wagensberg a la crítica de JxC a l'insignificant i insubstancial viatge del president Aragonès per Llatinoamèrica per copsar-ho. Ens confirma, tot cofoi, que el seu partit ERC és idèntic a l'ultraesquerra rància i tronada dels Comuns.
Per la seva banda JxC no sembla haver rebatut la resposta d'ERC a la seva crítica a Aragonès. Probablement en no ser capaç de rebel·lar-se contra els estrets i asfixiants límits de la ideologia malauradament dominant a Catalunya i compartida per ambdós.
Perquè és lògic que l'independentisme sigui identitari. En ser la seva fita i motiu d'existència assegurar el futur a la identitat catalana i europea. Què a aquest activista d'ultraesquerra això l'enutgi és molt aclaridor. Com també ho és que militi a ERC.
Wagensberg admet estar més interessat en fer servir l'independentisme com mitjà per assolir els seus objectius ideològics que en assegurar el futur als catalans. Admet, de fet, que una i altra cosa són incompatibles.
La deriva dels partits que suposadament vetllen pel futur dels catalans a l'esquerra més hostil al nacionalisme català, a qualsevol expressió de la identitat de les nacions europees que no es sotmeti a la seva imposició dels seus dogmes, és una traïció que no pot passar desapercebuda.
