EL CAPITALISME ÉS LUCRA AMB LA IMMIGRACIÓ

"Ni un solo puesto de trabajo de los cerca de 300.000 creados a lo largo 2022 fueron a parar a manos de españoles. [...] Este cambio de tendencia —que se agravará en los próximos años, puesto que se prevé que llegarán más de nueve millones de inmigrantes hasta 2050— se produce, además, en pleno debate sobre si se facilita la llegada de extranjeros para ocupar vacantes en el sector de la construcción, que alerta de que necesitarán medio millón de trabajadores para los próximos cuatro años. Sin embargo, los sindicatos y Unidas Podemos, con la vicepresidenta Yolanda Díaz a la cabeza, se oponen rotundamente a traer mano de obra extranjera al país de los tres millones de parados. [...]  «empieza a haber una sobrerrepresentación de extranjeros en sectores como servicios y construcción», según apunta Javier Blasco, director de Adecco Group Institute."

El capitalisme és lucra obscenament mitjançant la immigració pel que l'atia il·limitadament. Però l'esquerra, que tant soroll fa quant altres afers, no en diu gairebé res. Palesant un acord tàcit entre ambdós que perjudica, també, a la nació catalana.

En compartir ambdós el mateix anhel d'afavorir-la per satisfer els seus interessos egoistes. Perquè l'esquerra vol immigrants per fornir-se'n del vot i, eventualment, emprar-los com mitjà per imposar la seva pretesa utopia social i mestissa igualitària.

Aquest fet afecta també als catalans. Contra qui uns i altres insisteixen en afavorir el màxim possible l'assentament d'immigrants. Sense que els importi gens el nostre parer així com l'impacte social i etnocultural que ens suposa. 

L'actitud de l'esquerra és especialment lamentable. És presenta com anticapitalista i antisistema quan, en realitat, actua coordinadament amb el liberalisme. Elaborant un discurs, molt convenient per aquest, que vol legitimar la imposició de la immigració i titlla de criminal qui en discrepa.

Potser és per això que la comunista Yolanda Díaz és sent lleugerament culpable i discretament s'oposa a l'entrada de més immigrants? Potser tem que l'esquerra quedi definitivament desacreditada?

Ser revolucionari avui passa per combatre tot això. Tant en defensa de les nostres conquestes socials com per assegurar un futur digne a la nostra identitat etnocultural catalana i europea. 

MINGONGS, ESCLAVITUD A LA XINA?

 

"[...] Les mingongs, hommes et femmes adultes, ont des conditions de vie extrêmes : ils habitent des dortoirs proches des usines ; le plus souvent, les couples mariés se trouvent de facto séparés ; leurs enfants restent dans la province natale car le Parti interdit et empêche la scolarisation des enfants dans la province où les mingongs ont migré ; l’éducation des enfants revient ainsi à leurs grands-parents (qui sont eux-mêmes astreints à rester dans leur province natale). [...] Les mingongs sont à la base de la stratégie conquérante du PCC. Cette opération mingongs n’est pas du tout une erreur du PCC. Elle s’articule au contraire parfaitement avec la stratégie géopolitique qu’il a bâtie pour obtenir l’hégémonie mondiale qu’il recherche(ce qu’il désigne comme « le China Dream » et qui, en réalité, désigne le projet impérialiste du PCC ). [...]  Tous ces succès, que le PCC conquiert au détriment du reste du monde, reposent sur une base essentielle, celle de lasur-compétitivité salariale ouvrière de la Chine. Et cette sur-compétitivité même, on l’aura compris, renvoie aux mingongs et à la surexploitation que le PCC leur fait délibérément subir." 

Els mateixos sempre amatents d'escometre contra els europeus amb qualsevol excusa callen, tanmateix, quant a la brutal explotació dels mingongs a la Xina.

Malgrat ser patida per 291 milions de xinesos o, dit altrament, pel 29% dels xinesos en edat de treballar.

És aclaridor que tant els liberals com l'esquerra mantinguin aquest vergonyós silenci. No només pel seu biaix contra els europeus sinó també per la seva hipocresia ideològica.

Perquè l'esquerra com el liberalisme són connivents, respectivament, amb el comunisme i el capitalisme. Que a la Xina conviuen, gens sorprenentment, simbiòtica i harmoniosament. 

Els apologetes d'ambdós sistemes no tenen gaire inconvenient que la puixança econòmica xinesa és basi en la gairebé esclavització de tants xinesos.

És per això que no se'n parla gaire als seus mitjans. Tant sensibles que diuen ser quant a les causes humanitàries uns i altres.

Això palesa què pot esperar-se del partit comunista xinès. Qui si tracta així els xinesos és molt probable que tracti altri igual o pitjor.

Com també del liberalisme, dit altrament del capitalisme, que hi fa negocis sense cap neguit pels mingongs.

EL MOVIMENT TRANS I LA DEGENERACIÓ DE L'ESQUERRA

"[...] Errasti reconoció cierta autocensura en el entorno académico. 'La universidad se ha convertido en una farsa compartida por alumnos y profesores que no quieren meterse en problemas posicionándose sobre este tema', quién lamentó la creciente influencia que está teniendo en estos círculos la llamada izquierda woke. [...]actualmente asistimos a una guerra cultural que se materializa sobre los cuerpos adolescentes. [...] Errasti indicó que 'estamos ante la ingeniería social perfecta para crear una supuesta revolución, que en realidad es narcisista, despolitizada y absolutamente inofensiva para el poder establecido'. Y como buena muestra de ello, añadió que 'el gran capital apoya a muerte el movimiento trans'. [...] 'todo esto responde a una degeneración del pensamiento de izquierdas que se viene produciendo desde hace décadas.'"

Quan una publicació com aquesta assenyala la degeneració de l'esquerra, tan sorollosa com buida excepte quant a la seva ferotgia malaltissa en maldar d'anihilar l'identitat europea a qualsevol preu, el que fa és admetre fins a quin extrem està podrida aquesta ideologia.

Errasti encerta en escometre contra l'irracional i fanàtic moviment trans. També en atribuir-lo a la degeneració del pensament d'esquerra. Només li manca, tanmateix, explicar que aquesta rau en la seva mateixa natura. Què alguns, maleïts gens casualment per aquesta ideologia, van lúcidament denunciar fa moltes dècades enrere. 

És palesa com l'esquerra repeteix la mateixa actitud agressivament nihilista a tots els fronts en la guerra a mort desfermada, amb l'aquiescència del liberalisme i del capitalisme, contra els fonaments de la identitat europea -incloent la catalana-. Per exemple quant a la immigració i la nostra substitució etnocultural que suposa.

Una esquerra, de fet un liberalisme, sempre amatent de decidir per nosaltres allò que ens convé. En base no a allò que ens cal sinó exclusivament per pretendre fer reals les seves messiàniques utopies. 

Ens han mai preguntat si volem l'esmentada substitució etnocultural? Simplement ens l'imposen adduint que és justa, bona i inexorable. Així com que qualsevol que en discrepi és un persona abjecta. Succeeix el mateix amb el seu moviment trans. Molt democràtic tot plegat. 

No hi ha un debat obert i sincer sobre aquests i altres afers. El mateix Errasti i la publicació on li fan l'entrevista, ambdós d'esquerra, diuen quant al moviment trans que no només el defuig sinó que actua agressiva i sovint violentament contra qui legítimament el vol.

Una actitud, cal afegir, perfectament coherent amb el que ha estat i és l'esquerra. Tan aviat és sent forta, com és ara, palesa el seu veritable tarannà. 

 Val a dir que les persones trans mereixen respecte. Una altra cosa és, tanmateix, que aquestes és deleixin per deixar-se emprar com arma per destruir una de les bases de la nostra identitat etnocultural. Amb el suport abrandat del capitalisme com el mateix Errasti comenta.

El veritablement revolucionari avui és combatre tot això. 

ISLAMOESQUERRA CONTRA ELS CATALANS

 

Se'n vanten els organitzadors, "joves marroquins" i "sectors anticapitalistes",  de representar "les estructures populars i comunitàries de Manresa".  

Com poden pretendre ser populars en escometre contra els catalans que, molt probablement a desgrat seu, són la comunitat popular predominant històricament i encara ara a Manresa? Deixen clar que el poble pel que diuen lluitar no són els catalans sinó els marroquins i altres semblants.

Com poden voler ser anticapitalistes en facilitar al liberalisme i al capitalisme d'eradicar qualsevol expressió de la diversitat etnocultural que pugui, segons diuen, suposar un obstacle al seu lliure mercat composat per una massa igualitària de productors i consumidors?

Tot plegat rau en l'odi masoquista dels babaus autòctons de la CUP, qui controla l'ateneu on es realitza aquest acte vexatori contra els catalans, així com en l'odi racista dels moros de l'associació Al Qwa. Ambdós contra la identitat etnocultural catalana i europea.

En sentir un malaltís ressentiment contra els catalans i europeus. Com presumptes culpables de tots els mals del món, en aquest cas dels marroquins en concret, que només ens podem redimir mitjançant la suïcida col·laboració en la nostra dissolució entre la immigració. Què conclourà, segons sembla, al paradís social.

La palesada conxorxa d'islamoesquerra a Manresa és presenta, tanmateix, com víctima de "reaccions desmesurades" i "comentaris racistes" dels perversos catalans. Dit altrament, ens vexen però és fan les víctimes quan nosaltres legítimament ho denunciem. 

Poden maldar d'embolcallar-ho amb la seva xerrameca d'esquerra però només cal veure el seu cartell, on surten tres caricatures grotesques coronades, per adonar-se de la seva clara intenció de desfermar la seva burla contra els catalans.

A facilitar als immigrants de celebrar la seva identitat etnocultural alhora que vexen la nostra, a això esmerça la CUP el seu temps i la seva energia. Per complaença del capitalisme i del liberalisme apàtrides. Què, molt significativament, també odien el nacionalisme.

El GRAN CAPITAL CONTRA ELS EUROPEUS

 

Mario Draghi, al servei del Gran Capital

"(...) La semaine dernière, le Premier ministre Mario Draghi a signé un décret qui approuve l'octroi de 69 700 permis de travail aux migrants algériens, bangladais et ivoiriens notamment. Un pas en avant pour l'intégration des exilés dans le pays, mais encore trop "timide" au regard des besoins réels des entreprises." "(...) El primer ministro de Italia, Mario Draghi, ha firmado un decreto para permitir la entrada de 70.000 inmigrantes procedentes de fuera de la Unión Europea para incorporarse al mercado de trabajo italiano. Italia responde así a las peticiones de los empresarios que necesitan mano de obra barata para reconstruir el país después de la pandemia, especialmente en los sectores de la construcción, la agricultura, la automoción y el turismo. (...) Sin embargo, y como también sucede en España, el problema al que busca hacer frente Draghi con esta medida no es solo de mano de obra. La tasa de natalidad de Italia se encuentra a la cola de Europa; sin políticas de ayuda a las familias y de fomento de la natalidad –como las que sí se han implantado en países como Hungría– muchas naciones de Europa podrían empezar a optar por políticas de reemplazo poblacional."

El liberal Draghi, un vell i conegut membre de la casta capitalista mundial esdevingut ara primer ministre d'Itàlia, etziba als italians un altre cop social i identitari en facilitar l'irrupció d'una altra massa d'immigrants aliens a Europa al seu país.

Ho fa per complaure cert empresariat qui, tanmateix, és queixa insultant i obscenament que en són pocs. Exigint-ne més.

El Gran Capital atia la immigració massiva contra Europa, contra Itàlia en aquest cas però també contra Catalunya, a fi i efecte d'arreplegar el màxim possible de treballadors precaris.

Emprant-los per imposar un dúmping social i laboral afavoridor del seus interessos però perjudicial pels treballadors europeus.

L'esquerra, malgrat dir oposar-s'hi, ajuda activa i servilment al Gran Capital no només a l'imposició d'aquesta immigració sinó a escampar l'ideologia multicultural i multiracial que pretén legitimar-la.

Cal denunciar que l'aclaparadora majoria de la classe política a Europa, incloent la seva facció d'esquerra, està al servei dels espuris interessos del Gran Capital.

Qui és sent tan impune que ara comença a parlar oberta i públicament de les esmentades políticas de reemplazo poblacional. Dels europeus per gents alienes a nosaltres arribades d'Àfrica, Àsia i Llatinoamerica.

Un reemplaçament poblacional atiat contra els europeus que és, en síntesi, un genocidi. Perquè els europeus no tenim, malgrat tot, cap intenció de desaparèixer. Ens hi forcen.

En aquest sentit pren especial rellevància l'Hongria d'Orbán. En palesar que és perfectament possible d'assegurar la prosperitat sense imposar la destructiva immigració contra els hongaresos.

Som a un moment transcendental. Ens cal triar entre assegurar-nos un futur com identitat o resignar-nos a esllanguir arran de l'irrupció il·limitada d'immigrants fins extingir-nos.

Només els covards i els babaus és resignaran a la condemna a mort que alguns han sentenciat contra nosaltres.

BENAURATS SIGUIN ELS NACIONALISTES

 

Bergoglio s'ha retratat amb la seva proclama

"(...) apareció el Papa con la prensa de medio mundo y pidió detener 'este naufragio de civilización'. No es habitual que un pontífice repita un destino. Y menos si se encuentra en una pequeña esquina de Europa. Pero esta es la principal obsesión de Francisco" "(...) Hay que acoger'. 'Cierres y nacionalismos —nos enseña la historia— llevan a consecuencias desastrosas […]. Es una ilusión pensar que basta con salvaguardarnos a nosotros mismos, defendiéndonos de los más débiles que llaman a la puerta. […] Frenemos este naufragio de civilización'” "(...) en Europa sigue habiendo personas que persisten en tratar el problema como un asunto que no les incumbe'. La UE invirtió 276 millones de euros para construir cinco nuevos campos en las islas." "(...) no ha dejado de abogar por la acogida de miles de 'hermanos', independientemente de su religión, su condición de refugiados o su exilio económico."    

Exultants estan els cristians amb la proclama d'un dels seus principals guies espirituals comminant-nos als europeus a resignar-nos, com aquesta palesa, a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants aliens a la nostra terra i identitat.

S'afegeixen a aquesta eufòria els liberals i l'esquerra qui comparteixen, com és ben conegut, l'aferrissada hostilitat del papa Francesc contra els nacionalistes. Especialment l'esquerra qui, com Spengler va dir encertadament, és hereva directa del cristianisme.

És deleixen d'imposar-nos un món sense fronteres on, en conseqüència, totes les nacions seran reduïdes a una amalgama amorfa. Aquesta, alliberada de les seves tan enutjoses identitats, hi assolirà així la felicitat absoluta i eterna segons asseguren. 

Només els nacionalistes, dit altrament qualsevol europeu en general i català en concret amb consciència identitària, gosen d'oposar-s'hi. En copsar que la instauració pretesament salvífica dels respectius regne de déu, paradís comunista o mercat global amenacen el nostre futur. 

Els nacionalistes són, a desgrat d'uns i altres, cada cop més nombrosos i més forts arreu d'Europa. Serà per això que Bergoglio, sembla que imbuït de la papal i divina infalibilitat, els converteix en encarnació del Mal per complaença de la dreta i l'esquerra?

Diu Bergoglio que l'únic mitjà per deslliurar-nos del naufragi com civilització, de salvar-nos de la seva ominosa condemna, és suïcidar-nos com tal. Això suposa la resignació a l'assentament massiu, indiscriminat i il·limitat d'immigrants a la nostra terra.

Som els europeus qui més patim l'escomesa dels activistes d'esquerra, dels liberals capitalistes i en acabat dels cristians. Qui exigeixen l'assentament a la nostra terra de qualsevol que així ho desitgi. Si ens sotmetem als seus messiànics designis estem condemnats a desaparèixer. La seva apoteosi és la nostra mort. 

Ens cal per això fer front amb ferotgia la seva xerrameca i designis genocides. Afirmar la nostra voluntat de viure front la condemna a mort que ens imposen. Fins i tot quan, en la seva prepotència, però també per pura exasperació, pretenguin que representen el Bé front nosaltres a qui titllen de ser el Mal. 

PIKETTY I LA RACIALITZACIÓ DEL CAPITALISME

 

Genocidi dels blancs al decurs de la Rebel·lió d'Haití

"(...) Su tema es la desigualdad. O, dicho de otra manera, la larga historia del avance hacia la igualdad." "(...) en muchos países, como el suyo, las clases trabajadoras votan opciones nacionalistas y populistas" "(...) hay una marcha hacia la igualdad que viene de lejos, que es un fenómeno de largo plazo y que se nutre a veces de revoluciones, pero más generalmente de rebeliones, de peticiones de más igualdad. Es un movimiento que comenzó a finales del siglo XVIII, sobre todo con la Revolución Francesa y también con la rebelión de esclavos en Santo Domingo." "(...) Este tipo de transformaciones no pueden hacerse respetando las reglas del régimen precedente. En un momento dado habrá una ruptura institucional. Siempre es así." "(...) Estamos creando un sistema que nos estallará en la cara." "(...) pensaba en el norte y el sur. ¿Y en el norte? Lo podemos llamar revolución. Siempre ha habido revoluciones en la historia: 1968 y 1945 lo fueron."  

És inversemblant que el francès Thomas Piketty, activista d'esquerra i prestigiós economista, ignori que la rebel·lió dels negres a Haití a començament del segle XIX per ell esmentada va culminar en un genocidi indiscriminat contra els europeus allà assentats. 

És fa difícil destriar el matís entre l'amenaça i l'advertència als europeus i eurodescendents fet en esmentar específicament aquesta truculenta rebel·lió, el genocidi contra els blancs que va desfermar-s'hi, com referent històric de l'esclat que diu estar-se covant en contra nostra. Arran de la desigualtat existent avui entre el Nord i el Sud. 

Piketty palesa així ser un bon exemple d'europeu presumptament intel·ligent que és recrea malaltissament en el més sòrdid masoquisme etnocultural i, a més, malda d'encomanar-lo a la resta d'europeus. 

Ho és també dels que insisteixen encara en idolatrar l'igualtat malgrat haver-se perpetrat els pitjors genocidis al segle XX en el seu nom. Dels que, tanmateix, s'esveren histèricament en sentir parlar d'identitat, però únicament de l'europea, adduint que ha motivat el patiment de molta gent. Palesant-ne la flagrant hipocresia.

Molts compatriotes de Piketty, així com cada cop més europeus incloent els catalans, s'adonen d'aquesta hipòcrita contradicció. Són qui voten als nacionalistes i populistes creixentment. Per assegurar un futur digne, lliure i segur a la seva nissaga front qui sembla desitjar-li els pitjors dels mals només per ser-ho.

Ell i llumeneres semblants els hi retreuen la seva consciència identitària europea i, al nostre cas, catalana. Però què n'esperen després de proclamar-los culpables dels problemes del Sud i afirmar que en patiran la venjança i violència racials? Poden esperar-ne una altra resposta després de suggerir que considera el genocidi dels blancs a Haití un legítim precedent del que ens espera?

Val a dir que l'identificació que fan entre els europeus i els mals del capitalisme en suposa la racialització. Ens en fan l'encarnació, li posen un rostre europeu, fent-nos servir de boc expiatori mitjançant el que deslliurar-se de la previsible i irada reacció del Sud. Cal que aquest és rebel·li contra la rapinya que pateix, sí, però sense caure en aquest parany.

El trencament institucional que Piketty diu inexorable no s'assolirà humiliant i exterminant els europeus, ja sigui mitjançant la seva dissolució per la immigració o directament per un genocidi com l'haitià, però per alguns resulta més fàcil assenyalar-nos com responsables i beneficiaris dels mals que el capitalisme infligeix al Sud.

Cal pensar i actuar revolucionàriament sense confondre's d'enemic. Cal que cadascú lluiti des de la seva terra, des de la seva identitat etnocultural, contra qui realment hi atempta. Contra els abusos del capitalisme apàtrida i, en el pitjor sentit de la paraula, cosmopolita. Delerós d'abolir fronteres i, alhora, identitats. Exactament com l'esquerra que Piketty representa.   

LA PLANA MAJOR DE L'ANTIFEIXISME

Prenent apunts amb la plana major de l’antifeixisme. @Miquel_R, @Hibai_, @jordiborras, @albasidera i Mostafà Shaimi a #escolaGuillemAgulló @omnium pic.twitter.com/cqAVl6fVFd

— Carla Vall i Duran (@CarlaVall) November 20, 2021

La plana major de l'antifeixisme o, dit altrament, de la gossada bàsicament d'ultraesquerra que el capitalisme globalitzador empra i atia contra els dissidents que el fan front.