LONDRES I BARCELONA, AFLIGIDES PEL MATEIX MAL

 

Immigrants bengalis a Londres

"'The best thing about living in Shadwell is you are living with people like you,' says a local who has lived and traded in the area for more than 20 years. The heartland of the Bangladeshi community in London falls within the borough of Tower Hamlets, where over 40 per cent of people are Bangladeshi. In Shadwell North, that figure rises to 54.7 per cent. [...] 'The best thing about living in this area is the belonging and community, you are living with people like you. We can support one another and help each other when we need to.' [...]Mustafa added: 'I don’t think it’s specifically the area that is keeping people here, it’s the community. If someone comes here they probably come because they have family in the area and this is probably why they stay here. It’s easier living with your own people. That’s the best thing about the area.'" 

Els immigrants que s'assenten a la nostra terra Europa exhibeixen la seva consciència de pertinença a la seva identitat etnocultural, la seva solidaritat comunitària derivada, sense que això se'ls retregui.

Els europeus, en aquest cas anglesos però també els catalans, som tanmateix blasmats de racistes quan palesem el mateix. Fins i tot malgrat ser a la nostra terra.

És aclaridor que actuïn així d'esbiaixadament en contra nostra els mateixos que diuen tenir la igualtat com prioritat absoluta. Negant-nos als europeus allò que celebren dels immigrants. 

Perquè la seva veritable prioritat és la nostra extinció. En ser aquest el resultat inequívoc del que fan contra nosaltres.

Només cal veure el que succeeix a l'East End londinenc, a Londres en general així com a cada cop més ciutats, on els anglesos al decurs de poques dècades hi han estat reduïts a minvant minoria.

Val a dir que els bengalis hi protagonitzen una llarga i bruta història de corrupció política i electoral basada en la seva identitat etnocultural. On la seva religió islàmica és cabdal.

El partit laborista va consentir-la en tenir-ne així garantit el vot comunitari, en un altre exemple de connivència d'islamoesquerra, fins que la podridura va fer-se massa evident. 

Els bengalis, que simplement repeteixen el que fan a la seva terra, han titllat previsiblement de racistes qui ho denuncien.

Cal afegir, en acabat, que a Catalunya succeeixen coses semblants. Com palesen, per exemple, les primàries del PSOE a Barcelona al 2014 que el candidat Collboni va guanyar. 

És el mateix Collboni que és presenta com candidat del PSOE a Barcelona a les eleccions del 2023. On és presenta, òbviament, com abrandat afavoridor de l'imposició de la immigració a Barcelona i Catalunya.

QUIN PROBLEMA HI HA AMB RUANDA?

Kigali, capital de Ruanda

"(...) Concretament a Ruanda, a partir d’un acord subscrit entre els governs de Londres i Kigali després de més d’un any de negociacions, anunciat a so de bombo i platerets pel primer ministre Boris Johnson per apaivagar les ires dels votants conservadors (i també molts laboristes), que van donar suport al Brexit, entre d’altres raons, per frenar l’entrada d’estrangers al Regne Unit i “controlar les nostres fronteres”, i consideren inacceptable que el canal de la Mànega s’hagi convertit en un colador. (...) L’any passat van entrar il·legalment al país per aquesta via 28.526 persones, 4.578 ho han fet des de començament d’any, i aquesta setmana una mitjana de tres-cents al dia, que les autoritats temen que aviat es converteixin en un miler. Per a això hem marxat de la Unió Europea?, es demana furiós un sector de l’electorat en vigílies d’uns comicis municipals que poden ser desastrosos per al Govern."

Fins quan s'ignorarà el creixent malestar dels britànics front la seva minorització i eventual extinció a les seves ciutats, començant per la seva capital Londres, arran l'irrupció massiva d'immigrants aquestes darreres dècades?

Fins quan se'n farà befa titllant-los de mancats de "compasió" i "humanitat" malgrat haver suportat pacientment, fins extrems masoquistes, aquest greuge al decurs de tot aquest temps?

Ara que algú de la traïdora classe política mira de respectar el legítim desig dels britànics de seguir sent la majoria demogràfica a la seva terra, com ha estat aquests darrers mil·lennis. gent com el periodista que signa aquest article hi escomet histèricament.

Palesant que aquesta gent només invoca la democràcia, el respecte a la voluntat del poble, quan li convé. Per assolir els seus egoistes interessos. Malgrat el consens entre els britànics, tant votants de la dreta com també l'esquerra, quant això.

La seva obsessió malaltíssa en ofegar els europeus entre masses d'immigrants aliens a la nostra identitat i que amenacen les nostres conquestes socials està, pel que es veu, per sobre de qualsevol altre prioritat.

Si aquests immigrants cerquen un lloc segur, estable i pròsper per viure llavors quin mal hi ha en anar a Ruanda o algun altre país semblant? Per què cal que sigui Gran Bretanya o qualsevol altre país europeu forçosament? 

Es copsa així que, en realitat, tampoc els importa gaire el benestar d'aquests immigrants. Els empren per satisfer les seves sinistres fantasies multiculturals i multiracials mestissadores així com per imposar el dúmping laboral que només beneficia el capitalisme més lamentable.

Cal que a Gran Bretanya hi reeixi el nacionalisme. Com a la resta d'Europa incloent Catalunya. Perquè l'oligarquia que ens domina avui, amb els seus mitjans i ong's, no farà res per finalitzar l'assentament massiu d'immigrants que patim els europeus. 

DENK, PUIXANT PARTIT ISLÀMIC ALS PAÏSOS BAIXOS

 

Farid Azarkan, capitost de Denk

"Aux Pays-Bas, le cabinet Het Opiniehuis en collaboration avec de Kantreken, vient de publier son enquête sur les intentions de vote chez les Néerlandais issus de l’immigration. Ainsi, parmi les répondants néerlando-marocains des grandes villes qui disent qu’ils vont voter, 51% veulent le faire par le parti Denk, rapporte ce mercredi le média néerlandais De Kanttekening. (...) De PvdA staat achter Denk (19 procent) op de tweede plek met 12 procent, als je de stemvoorkeuren van alle gepeilde biculturele Amsterdammers, Rotterdammers, Hagenaren en Utrechters samenpakt. Daarmee lijkt de PvdA een beter resultaat te gaan halen onder biculturele Nederlanders dan bij de gemeenteraadsverkiezingen van 2018, zegt opiniepeiler Aziz el Kaddouri (Het Opiniehuis/de EtnoBarometer). ‘Vroeger stemden deze groepen heel vaak op de PvdA. Je ziet dat deze liefde lichtjes terug is.’"

Denk, paraula turca que és tradueix al català com Igualtat, és un partit nou a la política neerlandesa. Representa tanmateix quelcom vell a Europa. És un altre exemple de l'islamoesquerra. De com musulmans empren la xerrameca d'esquerra en benefici seu. De l'avenç de l'islam a les nostres institucions.

És una escissió del socialista Partij van de Arbeid o Partit del Treball. En voler els immigrants musulmans qui n'eren part un partit que els representés identitàriament. Aquesta escissió va ser encapçalada per immigrants turcs però ara Denk està liderat pel marroquí Farid Azarkan. Reblant-ne el caràcter islàmic.

Va aconseguir 3 escons al parlament neerlandès a les darreres eleccions. Ara sembla que més de la meitat dels immigrants marroquins amb intenció de votar, com també una proporció important d'immigrants turcs, ho faran per aquest partit identitari musulmà. 

Perquè partits com el PvdA malgrat rebre el vot immigrant, entre aquest també el vot musulmà, no són prou patèticament multiculturals, multiracials i islamòfils així com denigradors de la identitat europea i concretament neerlandesa com per satisfer-los. 

El vot a Denk és concentra significativament a les grans ciutats, als llocs on s'hi han assentat el immigrants aquestes darreres dècades, palesant com el canvi de població suposa el canvi polític. En votar els immigrants pels seus interessos front els autòctons. 

Qui, al contrari del que pretén el discurs victimista dels immigrants, són qui en forma de delinqüència i grooming gangs pateixen la seva violència racista. Com succeeix a altres nacions europees. On, per ara, els immigrants estan prou satisfets amb el multiculturalisme, multiracialisme i islamofília dels partits ja presents com per crear-ne un altre. 

Per què li caldria per exemple a l'immigrant pakistanès Sadiq Khan, batlle de Londres, crear un partit islàmic atesa la flagrant islamofília del Patit Laborista on milita? Per què, quan afavoreix l'agreujament del minvament dels anglesos a la seva capital on ja són minoritzats?

Per què li caldria a l'immigrant marroquina Najat Driouech, diputada al nostre parlament, escindir-se d'ERC atès el fanàtic immigracionisme deconstructor de la identitat catalana i europea d'aquest partit? Per què s'hi hauria d'oposar quan només fa que beneficiar als seus?

Farid Azarkan als Països Baixos, Sadiq Khan a Anglaterra, Najat Driouech a Catalunya, etc. són símptomes del mateix problema. L'abandonament tant nacional com socialment dels treballadors neerlandesos, anglesos i catalans, en síntesi europeus, pels mateixos partits que van contribuir decisivament a bastir i fer crèixer.

Ens cal organitzar-nos social, cultural i políticament per fer front a aquesta traïció. Perquè ens hi va l'existència. Abans que sigui massa tard.

LILIAN THURAM MENTEIX I HO SAP

Lilian Thuram

"(...) Cuando a usted le categorizan como a una persona de color negro, demasiado a menudo sufre miniagresiones o violencias. Puede ser una agresión de la mirada, gente que tiene miedo de usted, y usted no sabe por qué. Cuando usted es un joven negro, tiene más probabilidades de ser controlado por la policía en la calle. Deberá trabajar más para tener las mismas oportunidades que otras personas categorizadas como blancas. Al decir esto a mis hijos, intento hacerles tomar consciencia del racismo. Y decirles: 'Atención, no permitáis que nadie os encierre en esta categoría llamada negra, y no os encerréis en ella'."

A la ciutat de Londres el 2007 els negres eren el 10,6% de la població de Londres. Al 2010 suposaven el 67% de crims perpetrats amb armes de foc, el 58% dels robatoris i el 54% de total del crims al carrer. Entre el cens del 2001 i el cens del 2011 la població negra hi va augmentar un 39%. Si la criminalitat negra augmenta en proporció a la població negra el resultat és que la seva violència a Londres empitjora clarament. Especialment als districtes on s'hi concentren.

Que n'opinaran d'aquestes dades Thuram així com els apologistes dels negres i altres equivalents? Insistiran amb tota probabilitat en les presumptes miniagressions dels autòctons europeus com si fossin infinitament pitjors que ser robat o violat o mort a ganivetades o trets per un negre o equivalent. Blasmaran, en acabat, els europeus per la criminalitat negra.

Més que traslladar als blancs la responsabilitat pel fracàs col·lectiu dels negres a Londres, amb tota seguretat també a Paris i altres ciutats europees amb grans assentaments d'immigrants negres, a Thuram i altres semblants els cal assumir-la. Perquè allà on s'apleguen els negres tendeixen a crear societats més o menys fracassades. És la realitat, no racisme, constatar-ho.

Thuram parla des del ressentiment contra els europeus. Ell i els seus malden de donar-li una aparença seriosa i, fins i tot, científica. Però és simple frustració materialitzada en una immadura reacció consistent en fer responsables als blancs dels mals dels negres. Thuram, tanmateix, no és un babau. És conscient del que fa. Això n'agreuja la ja bruta actitud de revenja contra els blancs.

El racisme existeix. Perquè racisme és el que fa aquest ex-futbolista en escometre contra els europeus. Primer proclamant que no existim i després pretenent que ens hem de sentir forçosament culpables per pertànyer a una identitat etnocultural que, suposadament, no existeix. En què quedem, Thuram?

Existim quan convé per fer-nos culpables de tots els mals dels negres i altres semblants o no existim malgrat que centenars de milions d'europeus i eurodescendents ens reconeixem col·lectiva i identitàriament com a tals? Afegeix Thuram al seu nou pamflet que tot és redueix a una construcció mental. Quan la fal·làcia és la seva espúria argumentació titllant-nos i reduint-nos a perversa quimera. De la que ell, entre altres, en vol ser la Nèmesi.

El millor que pot fer és tornar a l'Àfrica a alliçonar els negres com ell en una molt escaient autocrítica. Començant per recordar-los el seu molt lucratiu negoci de segrest i esclavització d'altres negres per vendre'ls després a alguns europeus. O que els britànics van abolir l'esclavitud al seu imperi al 1833 pagant un deute als esclavistes i els seus descendents, per alliberar els esclaus, tan ingent que només va ser completat al 2015. Qui altre ha fet el mateix?

D'altres identitats mai no s'han ni plantejat l'abolició de l'esclavitud. És significatiu que avui als països europeus i d'eurodescendents l'esclavitud sigui ínfima comparada als països africans i asiàtics on sovinteja.  Quanta més presència europea menys esclavitud. És un fet. Però alguns, com Thuram, segueixen obsedits en escometre contra els europeus pel racisme brandant, per exemple, la nostra culpa esclavista.

Ser negre no és dolent. El dolent és culpabilitzar els europeus i eurodescendents dels seus mals. Fet que, òbviament, no ajuda els negres a superar-los. Encara que, probablement, proporciona una malaltissa satisfacció. Molt progressista, això sí.

LA DRETA TORNA A TRAIR ELS TREBALLADORS BRITÀNICS

Boris Johson rebent suport d'immigrants indis

(...) "Ministers are keen to ease immigration restrictions in a bid to make it easier for thousands of Indian citizens to live and work in the UK as part of forthcoming trade talks. The potential offer will be under discussion when the international trade secretary, Anne-Marie Trevelyan, travels to Delhi this month, reports the Times. Relaxing immigration rules for Indian citizens is a key demand from Delhi."  "(...) The Gainsborough MP warned Boris Johnson against being 'held to ransom' and thundered that the Tories’ new working class support 'did not vote to replace immigration from Europe with more immigration from the rest of the world'. (...) While Lord Bilimoria stresses that 'no one is asking for open borders', he says: 'Mobility has historically been important and will continue to be important in both countries’ interests - and both ways'. Even if higher Indian immigration is unlikely to solve Britain’s labour market woes, the outcome of the talks could be a totemic moment. Johnson wants to project an outward looking Global Britain but faces Sir Edward’s calls to “connect to our supporters and control immigration'." 

Un dels motius cabdals del per alguns sorprenent suport de la classe treballadora autòctona, o dit altrament blanca, a la dreta a les passades eleccions britàniques ha estat el fort enuig contra l'esquerra, Comprensible després de dècades d'abandonament en favor dels immigrants per aquesta. 

La candorosa creença dels treballadors britànics en l'ambigua promesa dels tories de fer una nova política immigratòria que contingués la pressió immigratòria que pateixen des de fa ja 50 anys, que s'agreuja any rere any, va fer-los decidir de votar a Boris Johnson.

La dreta ha complert la seva promesa de canviar la política immigratòria, certament, però a pitjor. En atiar la immigració índia aliena a Europa per substituir els immigrants polonesos i lituans qui, al contrari de l'altra, no amenacen amb la seva presència de desfigurar la Gran Bretanya fins fer-la irreconeixible.

Sembla que els treballadors britànics no s'adonen encara que els conservadors tenen el mateix interès en el seu benestar, seguretat i futur com identitat etnocultural, és a dir gens d'interès, que l'esquerra. 

Els autòctons de ciutats com Londres, Leicester, Birmingham o Wolverhampton on minven envers la minorització o ja hi han estat minoritzats pels indis, però també per altres identitats immigrants com els pakistanesos o els negres, hi patiran encara més l'escomesa immigratòria.

És això el que volen els britànics? És palesa, pel copsat en el seu suport a Boris Johnson, que s'hi oposen. Els conservadors en són plenament conscients com prova la protesta d'alguns tories front la seva traició, un cop més, contra aquests. Això fa la traició més sòrdida encara.

El mateix succeeix a la nació catalana. On tant la dreta com l'esquerra actuen coordinada i unilateralment en imposar als catalans una immigració aliena, sovint hostil, a nosaltres que pot extingir-nos definitivament. És el que volem?

Només una revolució social i identiària ens alliberarà de l'opressor consens polític i mediàtic que, a desgrat dels catalans o britànics o etc, ens imposa el dúmping laboral i la substitució etnocultural que patim. Encetem-la abans que sigui massa tard!

TORNEU A L'ÀFRICA PER ALLIBERAR-VOS DE L'OPRESSIÓ BLANCA!

Sasha Jones líder de BLM UK

"(...) Mr Murray defended criticism that stop and search unfairly targets London’s black communities. He said more than 70 per cent of the teenagers killed in the capital this year were black. (...) The evidence shows that stop and search done well and in places where violence is concentrated can have a huge impact on violent crime."

Són negres més del 70% dels joves assassinats a Londres, val a dir que per altres negres, una xifra greu tenint present que els negres són el 13.3% dels seus habitants. La policia d'aquesta ciutat, tanmateix, ha estat forçada a malbaratar mitjans en aturar i registrar gent de totes les races i edats. Només perquè els mateixos negres, amb el suport de les llumeneres habituals d'ultraesquerra, proclamen que fer-ho específicament als joves negres suposa una discriminació racista.

Potser és que la realitat és racista? O és que els negres tenen la tendència a blasmar els europeus pels seus mals? Fins i tot quan Sasha Jones, líder dels Black Lives Matter a la Gran Bretanya, va rebre un tret al cap també se'n va fer culpable als blancs. Malgrat que amb tota seguretat, tal com les estadístiques palesen, els culpables són d'alguna de les moltes bandes criminals negres que infesten Londres. 

S'addueix que la violència dels negres és arran de la seva marginació racista pels britànics. Però aquests, així com la policia, els tracten amb un extremadament curós tacte. Pel sentiment de culpa inculcat quant al colonialisme i esclavisme. Malgrat que els negres van ser el primers en sotmetre i esclavitzar altres negres a l'Àfrica. Molt abans del contacte amb els europeus. A qui, després, van vendre'ls massivament. Fins que els blancs, d'entrada els britànics, van abolir aquest infame comerç.

El millor que poden fer aquests africans és tornar a la seva terra ancestral, Àfrica, per deslliurar-se de l'opressió blanca. Però, malgrat tot i especialment malgrat ells, viuen millor entre els britànics i altres autòctons europeus com els catalans. Qui, ximplement, massa sovint es deixen endur pel sentimentalisme i la culpa blanca induïda en contra seva fins a arribar a creure que són responsables dels problemes dels negres. De tot el món, en acabat.