LA VIOLÈNCIA AUGMENTA A SUÈCIA ARRAN DE LA IMMIGRACIÓ

David Magnusson/SCANPIX

"In late may a throng of a hundred or so young men, most of them from African or Middle Eastern minorities, started fighting in a square in Hjallbo, a suburb of Gothenburg, Sweden’s second city. Members of rival gangs seem to have started the scrap over the theft of a moped. Two days later a man in a nearby grocery shop was shot in the back of the head, thought to be as an act of revenge for the gangland battle. Then a policeman in Biskopsgarden, another suburb of the city, was shot dead. A few days after that a man was murdered in a barber’s shop in Frolunda, yet another suburb.(...) In the past 15 years, Sweden has had Europe’s highest rate of death by shooting, according to a recent report by the country’s National Council for Crime Prevention."

Al barri de Hjällbo, Göteborg, el 60% dels habitants són immigrants. En la seva majoria musulmans originaris de Síria, Bòsnia i Irak. El seu assentament massiu al decurs de les darreres dècades, ençà 1975 aproximadament, pot afirmar-se que hi és la causa directa de l'augment de la violència criminal. La relació entre crim i immigració és palesa flagrant. El mateix pot dir-se de tants altres llocs a les ciutats sueques on s'hi concentren els immigrants. Tenint present el ritme de l'assentament de més immigrants, afegit a la seva natalitat així com al suïcidi demogràfic dels suecs semblant al dels catalans, s'ha calculat que els autòctons esdevindran minoria cap al 2065.

Minoritzats per una població forana i violenta, quin futur espera als suecs si és manté aquesta deriva? No s'assembla gens a les promeses de l'assoliment d'una utopia multicultural i multiracial meravellosa i harmònica fetes pels succesius governs a Suècia. El mateix succeeix als catalans. També patim una classe política qui, abrandadament, ens mena envers una situació terminal com la sueca. Tant a catalans com a suecs, com a altres nacions europees, ens cal revoltar-nos contra aquesta. Contra la nostra decadència i desaparició. És millor perir lluitant que esllanguir-nos humiliantment, mentre altres s'acarnissen en la nostra patètica feblesa, fins la nostra extinció.