El COMBAT IDENTITARI DE FARAZ SHARIAT

"(...) La película pretende ofrecer una perspectiva polifacética sobre la raza, la clase, el género y la homosexualidad. También habla del trabajo del protagonista en el centro de refugiados. El tema de la inmigración y la dicotomía entre inmigración y racismo son muy importantes en esta película, y quizás eran mi principal motivación para hacerla. (...) One very important aspect in tackling racism in our societies is to not be afraid of calling it out. Many people associate racism with Nazis or with far-right wing people, but that’s not the whole case. Racism is a tool that structures our entire society. It’s important to highlight those microaggressions or moments where people are described as “other” by white, hetero-sexist norms. (...) The characters in Faraz Shariat’s buzzy, bright-eyed 'No Hard Feelings' may grapple with overlapping aspects of their sexual and ethnic identities in their search for somewhere to belong — legally, socially, culturally and emotionally — but the vibrant, observant film they’re in, by contrast, knows exactly what it is: an immigrant love song set to a gay nightclub dance-pop beat with a defiant chorus of 'We are the future'"

El desarrelament de molts immigrants assentats a Europa els du a patir forts conflictes d'identitat. Incloent els immigrants de segona i més generacions com és el cas de l'autor d'aquest film basat en la seva experiència vital.  

Faraz Shariat ens blasma pel seu íntim malestar identitari. A nosaltres, tanmateix, se'ns nega que parlem de la nostra identitat. Com si això fos dolent. Pel simple fet de ser europeus i heterosexuals. La nostra identitat no interessa. Fa nosa.

Som el passat mentre que aquests immigrants són el futur. O això esperen alguns. Perquè els europeus, també els catalans, tenim molt a dir. Com, per exemple, que a Shariat li pertoca de fer les seves reivindicacions identitaries al seu Iran ancestral. Més que envoltat dels alemanys que, com diu, no l'assumeixen com a tal. Potser en no ser-ho? 

Shariat viu una contradicció flagrant. Vol reconeguda la seva identitat racial però alhora s'ofèn quan li diuen que no és ni alemany ni europeu. També en donar molta importància a l'afirmació de la raça quan parla dels immigrants però pretendre negar-la quant als europeus. 

Encabir la gent com ell a Alemanya i Europa és una tasca impossible. Excepte si es demoleix la identitat europea. Per fer lloc a l'esmentat futur que alguns volen imposar-nos, amb aquesta gent com arma, per aconseguir-ho. 

Per nosaltres, tanmateix, no és el futur. És l'eradicació de la nostra identitat. La nostra extinció cultural i racial.