El cantant exhibeix una patriòtica samarreta amb la bandera britànica. El públic i la banda són composats d'homes blancs. És mouen abrandats, gairebé violentament, al ritme de la intensa música Oi. Els components de la banda, qui diuen tenir simpaties per l'esquerra, no poden tanmateix defugir el que per alguns és la seva tòxica i insuportable masculinitat. Tot un malson pels babaus qui voldrien veure'ls deconstruïts i reduïts al que, eufemísticament, anomenen noves masculinitats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
"El presidente puede ser convincente, tiene los datos en la cabeza, sobre todos los temas, nacionales e internacionales, de agricultu...
-
" ERC y EUiA Comunistes concurrirán en coalición a las elecciones municipales en ocho municipios el próximo 28 de mayo, entre los qu...
-
" Ni un solo puesto de trabajo de los cerca de 300.000 creados a lo largo 2022 fueron a parar a manos de españoles. [...] Este cambio ...
-
"(...) Speaking at the Conservative Party’s annual conference, Mr. Johnson looked to turn the page on over a decade of his own party’... -
Jove francès, 1916. Per Paul Strand "(...) s’abandona l’aspiració liberal a la igualtat per endinsar-se en el mar de les definicions co...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada