QUIN PROBLEMA HI HA AMB RUANDA?

Kigali, capital de Ruanda

"(...) Concretament a Ruanda, a partir d’un acord subscrit entre els governs de Londres i Kigali després de més d’un any de negociacions, anunciat a so de bombo i platerets pel primer ministre Boris Johnson per apaivagar les ires dels votants conservadors (i també molts laboristes), que van donar suport al Brexit, entre d’altres raons, per frenar l’entrada d’estrangers al Regne Unit i “controlar les nostres fronteres”, i consideren inacceptable que el canal de la Mànega s’hagi convertit en un colador. (...) L’any passat van entrar il·legalment al país per aquesta via 28.526 persones, 4.578 ho han fet des de començament d’any, i aquesta setmana una mitjana de tres-cents al dia, que les autoritats temen que aviat es converteixin en un miler. Per a això hem marxat de la Unió Europea?, es demana furiós un sector de l’electorat en vigílies d’uns comicis municipals que poden ser desastrosos per al Govern."

Fins quan s'ignorarà el creixent malestar dels britànics front la seva minorització i eventual extinció a les seves ciutats, començant per la seva capital Londres, arran l'irrupció massiva d'immigrants aquestes darreres dècades?

Fins quan se'n farà befa titllant-los de mancats de "compasió" i "humanitat" malgrat haver suportat pacientment, fins extrems masoquistes, aquest greuge al decurs de tot aquest temps?

Ara que algú de la traïdora classe política mira de respectar el legítim desig dels britànics de seguir sent la majoria demogràfica a la seva terra, com ha estat aquests darrers mil·lennis. gent com el periodista que signa aquest article hi escomet histèricament.

Palesant que aquesta gent només invoca la democràcia, el respecte a la voluntat del poble, quan li convé. Per assolir els seus egoistes interessos. Malgrat el consens entre els britànics, tant votants de la dreta com també l'esquerra, quant això.

La seva obsessió malaltíssa en ofegar els europeus entre masses d'immigrants aliens a la nostra identitat i que amenacen les nostres conquestes socials està, pel que es veu, per sobre de qualsevol altre prioritat.

Si aquests immigrants cerquen un lloc segur, estable i pròsper per viure llavors quin mal hi ha en anar a Ruanda o algun altre país semblant? Per què cal que sigui Gran Bretanya o qualsevol altre país europeu forçosament? 

Es copsa així que, en realitat, tampoc els importa gaire el benestar d'aquests immigrants. Els empren per satisfer les seves sinistres fantasies multiculturals i multiracials mestissadores així com per imposar el dúmping laboral que només beneficia el capitalisme més lamentable.

Cal que a Gran Bretanya hi reeixi el nacionalisme. Com a la resta d'Europa incloent Catalunya. Perquè l'oligarquia que ens domina avui, amb els seus mitjans i ong's, no farà res per finalitzar l'assentament massiu d'immigrants que patim els europeus.