 |
| La realitat s'acaba imposant |
(...) identificar tres factors explicatius del retrocés de l’ús social del català: la immigració (que té o adopta el castellà com a llengua vehicular), el relaxament dels catalanoparlants (més preocupats per l’anglès que pels pronoms febles) i el fet que hi ha polítiques d’impuls que no han funcionat (la immersió a l’escola no s’aplica i TV3 no ha cuidat el públic infantil). (...) Per frustrant que resulti la situació, cal reconèixer-la i que la societat entomi el problema, (...) També cal que l’estament polític faci un bany de realitat i proposi el que calgui tocant de peus a terra i tenint en compte l’entorn lingüístic global a nivell planetari.
Defugir el conflicte no en suposa el miraculós esvaïment. Tard o d'hora cal fer-li front. Caldria haver fet front, en aquest sentit, a l'impacte de la immigració contra la nostra identitat fa 20 anys.
La majoria de catalans, en aquest sentit, van optar d'ignorar el negatiu impacte de l'assentament massiu d'immigrants. Per exemple contra la nostra llengua.
Tímidament, tanmateix, ara cada cop més decideixen fer front a la realitat. S'hi percep el revifament del coratge.
Realisme i coratge són cabdals per qualsevol identitat amb voluntat d'assegurar-se el futur.
Malauradament són absents encara entre els polítics i els acadèmics catalans quant a la nostra llengua en concret així com la identitat catalana en general.
Duem ambdues virtuts a ambdós àmbits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada