"«En Barcelona, ibas a las reuniones y hablaban completamente en catalán, como diciendo ‘Vete a la mierda’», explica Scully. Tomasko, por su parte, añade que le dijeron que en el patio su hijo pequeño debería hablar en catalán en lugar de en español. «Había demasiado de eso, eso lo hizo imposible», concluye la artista suiza."
L'odi que Sean Scully sent pel català li ha fet impossible suportar viure a Catalunya.
Què esperava front la seva actitud de menysteniment contra la nostra llengua, què els catalans ens hi resignem?
És bo saber que qui n'ha hagut de suportar la xenofòbia no s'hi ha sotmès.
És encara millor saber que hi ha molts catalans, molts més del que Scully i altres voldrien, que viuen sense por la seva identitat catalana.
Què aquest digui que el nacionalisme s'enforteix a Barcelona és, en acabat, molt positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada