VINCENT CASSEL I LA MASCULINITAT

 

Vincent Cassel

"[...] I mean, look at what’s happening. Instagram and TikTok is full of people giving a fake idea. Men should be like this. Women should be like this, you know? I mean, it’s a total fantasy of what sexuality should be. And we tend to forget what it’s really about. It’s about being yourself [...] It’s almost shameful to be masculine these days. You have to be more feminine, more vulnerable. But listen, if men become too vulnerable and feminine, I think there’s going to be a problem." "[...] el intérprete ha acaparado los titulares por un discurso machista y homófobo que ha dejado en evidencia su opinión sobre la masculinidad."

L'actor francès Vincent Cassel ha etzibat amb el seu simple comentari un devastador cop a la ideologia avui hegemònica. 

Palesant la feblesa i estupidesa dels seus corifeus. 

Qui en veure trontollar els seus dogmes l'han acusat d'incórrer en la misogínia i l'homofòbia. Com si hi hagués prou en discrepar-ne per perpetrar-los.

El fet que un home europeu i heterosexual digui el que pensa d'aquests pocs babaus, sense por al seu enfurismament i les seves represàlies, resulta un greu escàndol. 

En dir que els artificials prototips d'home i dona imposats per aquesta gent són un deliri, que perjudica a tothom i complau només a aquestes llumeneres, l'ha desfermat.

Per què s'atia entre les dones ser fortes i independents mentre és retreu això mateix als homes? Per què entre ells te una connotació negativa i entre elles una positiva?

No seria beneficiós per tothom de gaudir d'aquestes qualitats? Què hi ha tan amenaçador en això per aquest feminisme i per l'esquerra?

És natural que els homes amb un mínim sentit de dignitat és rebel·lin contra el seu biaix. Què ho facin, que no és sotmetin a la misàndria d'aquesta gent, és engrescador.

Que ho faci fins i tot Cassel, que ha estat i probablement encara és d'esquerra, és en aquest sentit molt significatiu. 

La masculinitat, el respecte per un mateix i pels altres, està ben viva. A desgrat d'aquesta gentalla ple de d'odi en contra seva.

"THE WOMAN KING", ALS NEGRES TOT ELS ÉS PERDONAT

Caçadores d'esclaus de Dahomey

"Nos encontramos en el Reino de Dahomey, la actual Benin, a finales del siglo XVIII. Nanisca, la general más destacada de las Amazonas, debe enfrentarse a la invasión francesa y a las tribus de alrededor que tratan de acabar con su honor y esclavizar a su gente. Esta mandataria encabezará a su ejército, en el que se encuentra su hija Nawi, en una lucha para evitar que todo lo que aman sea destruido para siempre. (...) Una gran responsable de que The Woman King llegue a los cines es Black Panther. De acuerdo con Julius Tennon, uno de los productores de la cinta, Black Panther les ha enseñado como el poder de la imaginación y la tradición pueden mostrar un mundo sin estereotipos de género o raciales"

El regne de Dahomey a l'actual Benín va assolir el seu apogeu a la primera meitat del segle XIX escometent contra els seus veïns negres per, un cop esclavitzats massivament, vendre'ls als europeus o explotar-los a les plantacions reials que fornien de queviures a la cort i l'exèrcit. 

També es dedicaven milers dels captius esclavitzats a ser sacrificats, mitjançant la decapitació, vessant-ne la sang als altars de les deïtats del vodú i dels ancestres. 

La pressió militar britànica ençà la dècada del 1840 sobre Dahomey per forçar-lo a abolir l'esclavisme va suposar-ne el principi de la decadència. Tan cabdal era l'esclavitud en la vida dels habitants d'aquest regne.   

Eren dones, anomenades "Ahosi" o "Mino" així com Amazones pels europeus, qui formaven l'elit de l'exèrcit de Dahomey. Se'n diu que a més de ser cruels, emprant la decapitació per esporuguir les seves víctimes, sovint eren lesbianes.

Negres, dones, guerreres i sovint lesbianes. Era d'esperar que se'n faci un film. Com era també previsible que hi siguin idealitzades. 

La presentació de les primeres imatges del film ha coincidit amb el primer dia del "Black History Month" d'enguany, creat per reivindicar els grans moments històrics dels negres, palesant-ne flagrantment l'intenció de glorificació històrica, política i racial negra.

Contrasta escruixidorament tot plegat amb el sistemàtic acarnissament contra la Història i identitat europea, incloent la catalana, adduint el nostre esclavisme i el nostre colonialisme. Blasmant-nos-en com expressions de la nostra malignitat intrínseca com blancs.

És significatiu que els negres autors d'aquest film el presentin com una història èpica i gloriosa que, finalment, pot igualar-se o superar a la Història europea. Proclamen anar contra l'eurocentrisme quan, tanmateix, l'han realitzat comparant-se obsessivament amb les nostres fites.

Fites on cal incloure, malgrat no ser especialment rellevant, la victòria dels europeus contra aquestes les Amazones de Dahomey. Val a dir que aquesta victòria europea va acabar amb les seves caceres d'esclaus i els sacrificis humans que se'n feien. 

Sembla que el problema que alguns tenen no és amb el nostre esclavisme i colonialisme sinó amb nosaltres per ser europeus. Avergonyir-nos fins extrems malaltissos per haver-los practicat, mentre als negres entre d'altres això els és perdonat, és així absurd.

Especialment tenint present que, de no ser abolits arran de la pressió europea, és gairebé segur que l'esclavitud i els sacrificis humans serien encara practicats massivament no només a Dahomey però també arreu d'Àfrica i altres llocs del món.