"THE WOMAN KING", ALS NEGRES TOT ELS ÉS PERDONAT

Caçadores d'esclaus de Dahomey

"Nos encontramos en el Reino de Dahomey, la actual Benin, a finales del siglo XVIII. Nanisca, la general más destacada de las Amazonas, debe enfrentarse a la invasión francesa y a las tribus de alrededor que tratan de acabar con su honor y esclavizar a su gente. Esta mandataria encabezará a su ejército, en el que se encuentra su hija Nawi, en una lucha para evitar que todo lo que aman sea destruido para siempre. (...) Una gran responsable de que The Woman King llegue a los cines es Black Panther. De acuerdo con Julius Tennon, uno de los productores de la cinta, Black Panther les ha enseñado como el poder de la imaginación y la tradición pueden mostrar un mundo sin estereotipos de género o raciales"

El regne de Dahomey a l'actual Benín va assolir el seu apogeu a la primera meitat del segle XIX escometent contra els seus veïns negres per, un cop esclavitzats massivament, vendre'ls als europeus o explotar-los a les plantacions reials que fornien de queviures a la cort i l'exèrcit. 

També es dedicaven milers dels captius esclavitzats a ser sacrificats, mitjançant la decapitació, vessant-ne la sang als altars de les deïtats del vodú i dels ancestres. 

La pressió militar britànica ençà la dècada del 1840 sobre Dahomey per forçar-lo a abolir l'esclavisme va suposar-ne el principi de la decadència. Tan cabdal era l'esclavitud en la vida dels habitants d'aquest regne.   

Eren dones, anomenades "Ahosi" o "Mino" així com Amazones pels europeus, qui formaven l'elit de l'exèrcit de Dahomey. Se'n diu que a més de ser cruels, emprant la decapitació per esporuguir les seves víctimes, sovint eren lesbianes.

Negres, dones, guerreres i sovint lesbianes. Era d'esperar que se'n faci un film. Com era també previsible que hi siguin idealitzades. 

La presentació de les primeres imatges del film ha coincidit amb el primer dia del "Black History Month" d'enguany, creat per reivindicar els grans moments històrics dels negres, palesant-ne flagrantment l'intenció de glorificació històrica, política i racial negra.

Contrasta escruixidorament tot plegat amb el sistemàtic acarnissament contra la Història i identitat europea, incloent la catalana, adduint el nostre esclavisme i el nostre colonialisme. Blasmant-nos-en com expressions de la nostra malignitat intrínseca com blancs.

És significatiu que els negres autors d'aquest film el presentin com una història èpica i gloriosa que, finalment, pot igualar-se o superar a la Història europea. Proclamen anar contra l'eurocentrisme quan, tanmateix, l'han realitzat comparant-se obsessivament amb les nostres fites.

Fites on cal incloure, malgrat no ser especialment rellevant, la victòria dels europeus contra aquestes les Amazones de Dahomey. Val a dir que aquesta victòria europea va acabar amb les seves caceres d'esclaus i els sacrificis humans que se'n feien. 

Sembla que el problema que alguns tenen no és amb el nostre esclavisme i colonialisme sinó amb nosaltres per ser europeus. Avergonyir-nos fins extrems malaltissos per haver-los practicat, mentre als negres entre d'altres això els és perdonat, és així absurd.

Especialment tenint present que, de no ser abolits arran de la pressió europea, és gairebé segur que l'esclavitud i els sacrificis humans serien encara practicats massivament no només a Dahomey però també arreu d'Àfrica i altres llocs del món.

COMMENT LA FRANCE EST DEVENUE LA COLONIE DE SES COLONIES

 

"Nouveau livre de Bernard Lugan.

Dans ses colonies, la France a construit 220 hôpitaux dans lesquels soins et médicaments étaient gratuits, 50 000 kilomètres de routes bitumées, 18 000 kilomètres de voies ferrées, 63 ports, 196 aérodromes, des centaines de barrages, de ponts, de centrales électriques, des milliers d’écoles, de dispensaires, de maternités, de conduites d’eau, de fermes modèles, de bâtiments divers, etc.

Cette entreprise titanesque fut intégralement payée par les impôts et l’épargne des Français. Elle coûta à la France 22 % de toutes ses dépenses sur fonds publics.

Entre 1946 et 1956, alors que la décolonisation était en marche, l’Etat français dépensa encore, pour la seule construction d’infrastructures coloniales, l’équivalent de 30,29 milliards d’euros supplémentaires.

Quant à l’Algérie, de 1950 à 1960, elle engloutit à elle seule 20 % du budget de l’Etat Français. Des sommes colossales qui auraient pu être utilisées à moderniser la métropole.

Et l’on ose nous parler de « pillage colonial » en « réparation » duquel, dans une volonté d’expiation de « crimes » imaginaires, les Français sont aujourd’hui sommés, non seulement d’accepter, mais plus encore, d’intégrer une déferlante migratoire qui, selon la formule parlante d’Edouard Herriot, a fait de la France la « colonie de ses colonies ».

Remettre à l’endroit l’histoire de la colonisation était donc une nécessité afin de donner aux résistants de la pensée les arguments qui leur permettront de combattre l’entreprise de déconstruction historique à laquelle se livrent des groupes de pression aux méthodes totalitaires."