Enguany aquest musulmà ha mort en fer-se esclatar a Liverpool amb la bomba que duia al seu cos.
Volia desfermar una massacre entre els 1200 assistents a la catedral d'aquesta ciutat al Remembrance Day o Dia del Record en memòria dels combatents britànics morts al decurs de la Primera Guerra Mundial. En no poder accedir a aquest homenatge va maldar de perpetrar-la a un hospital.
El coratge de l'anglès David Perry, el taxista que el duia, va frustrar sortosament les seves gihadistes intencions en adonar-se'n.
Els Hitchcott no és penedeixen d'haver volgut creure's a Al Swealmeen, d'haver-lo acollit tan cristianament, només admeten d'haver-los sobtat que fos un altre terrorista musulmà. Addueixen que era, aparentment, un altre suposat exemple d'immigrant reeixida i perfectament integrat.
El seu altruisme és suïcida. També criminal, a més, en facilitar l'assentament massiu i a la nostra terra de gent aliena massa sovint hostil als autòctons. Qui escomet contra nosaltres fins i tot mitjançant mortífers i covards atemptats.
Les seves creences són respectables. Les seves bones intencions són lloables. Sempre, és clar, que no ens arrosseguin a tots els europeus, incloent els catalans, a la nostra mort com identitat etnocultural.
Per això els cal prioritzar la supervivència de la nostra identitat al seu universalisme. Seran capaços, tanmateix, de fer-ho malgrat contradir flagrantment això el fonament de la seva religió? Ens sacrificaran al seu déu o avantposaran el nostre futur al seu credo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada