TORNEU A L'ÀFRICA PER ALLIBERAR-VOS DE L'OPRESSIÓ BLANCA!

Sasha Jones líder de BLM UK

"(...) Mr Murray defended criticism that stop and search unfairly targets London’s black communities. He said more than 70 per cent of the teenagers killed in the capital this year were black. (...) The evidence shows that stop and search done well and in places where violence is concentrated can have a huge impact on violent crime."

Són negres més del 70% dels joves assassinats a Londres, val a dir que per altres negres, una xifra greu tenint present que els negres són el 13.3% dels seus habitants. La policia d'aquesta ciutat, tanmateix, ha estat forçada a malbaratar mitjans en aturar i registrar gent de totes les races i edats. Només perquè els mateixos negres, amb el suport de les llumeneres habituals d'ultraesquerra, proclamen que fer-ho específicament als joves negres suposa una discriminació racista.

Potser és que la realitat és racista? O és que els negres tenen la tendència a blasmar els europeus pels seus mals? Fins i tot quan Sasha Jones, líder dels Black Lives Matter a la Gran Bretanya, va rebre un tret al cap també se'n va fer culpable als blancs. Malgrat que amb tota seguretat, tal com les estadístiques palesen, els culpables són d'alguna de les moltes bandes criminals negres que infesten Londres. 

S'addueix que la violència dels negres és arran de la seva marginació racista pels britànics. Però aquests, així com la policia, els tracten amb un extremadament curós tacte. Pel sentiment de culpa inculcat quant al colonialisme i esclavisme. Malgrat que els negres van ser el primers en sotmetre i esclavitzar altres negres a l'Àfrica. Molt abans del contacte amb els europeus. A qui, després, van vendre'ls massivament. Fins que els blancs, d'entrada els britànics, van abolir aquest infame comerç.

El millor que poden fer aquests africans és tornar a la seva terra ancestral, Àfrica, per deslliurar-se de l'opressió blanca. Però, malgrat tot i especialment malgrat ells, viuen millor entre els britànics i altres autòctons europeus com els catalans. Qui, ximplement, massa sovint es deixen endur pel sentimentalisme i la culpa blanca induïda en contra seva fins a arribar a creure que són responsables dels problemes dels negres. De tot el món, en acabat.