 |
| Miquel Puig |
"(...) hem de donar la raó a Trump quan diu que els acords de lliure comerç d’Obama i Clinton van perjudicar la classe obrera dels Estats Units. Classe obrera que va votar Trump al cinturó industrial. Si volem salvar la democràcia, tesi del llibre, hem d’entendre que hi ha una gent que vota Trump perquè està enfadada amb la societat i té raons objectives per a estar-ho. (...) Al llibre cito la primera ministra de Dinamarca, dirigent del partit socialdemòcrata, que va guanyar les eleccions amb una plataforma que donava suport a les mesures molt restrictives a la immigració fetes pel govern anterior, en què hi havia l’extrema dreta. Va prometre que les mantindria. Ara és al govern. I les manté. Això que passa als països nòrdics arriba als centreeuropeus, poso d’exemple alguns diputats de Die Linke i França Insubmissa, amb veus minoritàries, que diuen que la immigració fa baixar els salaris. Al món mediterrani encara no ha arribat."
Miquel Puig és un home coratjós. Perquè l'aclaparadora majoria no gosa dir pública i obertament que l'atiament de la immigració pel capitalisme, val a dir que amb el suport servil de l'esquerra, perjudica clarament els treballadors catalans i europeus.
És interessant copsar com aquesta denúncia és cada cop més assumida per gent qui, fins ara, anatematitzava histèricament qualsevol que la fes.
Però si Miguel Puig i la socialdemocràcia danesa, passant fins i tot per una facció del partit Die Linke a Alemanya hereu directe del SED, l'han assumit és probablement només per mirar de contrarestar qui originalment des de fa dècades la ha estat fent. Per salvar la democràcia, segons proclama.
En adonar-se que els treballadors eurodescedents als EUA i els treballadors europeus -els treballadors blancs, dit altrament- donaven suport, en sentir-se abandonats per l'esquerra, al Reagrupament Nacional a França, a Trump o l'Alternativa per Alemanya. Percepció que Miquel Puig considera legítima.
El mateix Puig diu que això suposa donar suport a qui amenaça la democràcia. Però de quina democràcia parla quan per exemple, fins ara, s'ha silenciat, vexat i fins i tot reprimit mitjançant la violència de l'ultraesquerra antifeixista qui fa aquesta denúncia?
Caldrà veure si tot plegat és només d'un brut oportunisme o si, pel contrari, és quelcom seriós i honest.
En tot cas allò que mitjans d'ultraesquerra com Vilaweb anomenen populisme i ultradreta és veu així reivindicat i enfortit. Palesant que des d'aquesta sensibilitat i acció polítiques és defensen les conquestes socials dels europeus, com també la identitat etnocultural europea, encertadament.
Potser en un futur més proper del que sembla s'assumirà també que ambdues coses són indestriables. Però per què esperar a que això succeeixi, tard i minsament, quan pot donar-se suport directament als originals i no als succedanis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada