CATALANS I EUROPEUS ENS MEREIXEM EL RESSENTIMENT D'ALTRI?

 

Dolents europeus

"Macron au président de la RDC : 'Depuis 1994, vous n’avez jamais été capable de restaurer la souveraineté ni militaire ni sécuritaire ni administrative de votre pays. C’est une réalité. N’accusez pas la France.' [...] Pour le Chef de l’Etat congolais, le regard paternaliste de la France doit changer car, la Françafrique n’existe plus. 'Voilà ce que je voulais apporter comme précision pour dire ça aussi ça doit changer dans la manière de coopérer avec la France et l’Europe. Regardez nous autrement en nous respectant, en nous considérant comme de vrais partenaires et non toujours avec un regard paternaliste avec l’idée de savoir toujours ce qu’il faut pour nous.'" "[...] Former Malaysian prime minister Dr Mahathir Mohamad has said that the current crisis between Russia and Ukraine can be interpreted as the 'start of the third World War'. [...]  'I think the present war between Ukraine and Russia is caused by the Europeans' love of war, of hegemony, of dominance,' he wrote in a series of tweets on Friday."  "[...] evidence overwhelmingly demonstrates that aid to Africa has made the poor poorer, and the growth slower. The insidious aid culture has left African countries more debt-laden, more inflation-prone, more vulnerable to the vagaries of the currency markets and more unattractive to higher-quality investment. It's increased the risk of civil conflict and unrest (the fact that over 60% of sub-Saharan Africa's population is under the age of 24 with few economic prospects is a cause for worry). Aid is an unmitigated political, economic and humanitarian disaster."

Félix Tshisekedi, president de la República Democràtica del Congo, va encertar en adreçar-se recentment a Macron per demanar-li de superar el paternalisme francès i europeu envers els africans. 

Cal, tanmateix, que comencin els mateixos africans a fer-ho. Perquè l'aclaparadora majoria dels països africans depenen dels aliments que importen, especialment, d'Europa.

També depenen dels diners europeus rebuts, simultàniament, com ajuda humanitària. Què, gairebé sempre, s'acaben embutxacant les corruptes oligarquies africanes locals.

Encapçalades per gent com Tshisekedi qui, alhora, blasma als europeus de tots els mals que pateixen els africans.

En aquest sentit el musulmà i expresident malaisi Mohamad palesa com el ressentiment contra els blancs, que Tshisekedi atia i empra en benefici seu, és explotat cínica i creixentment a altres llocs.

Perquè és cert que els europeus hem excel·lit en la guerra. Però és perquè hem excel·lit en força, habilitat, creativitat i tenacitat en gairebé tot en comparació a altres identitats etnoculturals.

Gent com els esmentats congolès i malaisi revelen amb la seva ressentida i esbiaixada xerrameca el seu complex d'inferioritat.

En un món dur i competitiu, on els europeus vam patir la brutal escomesa per sotmetre'ns de turcs i mongols, vam saber prevaldre sobre els altres. Ens n'hem de sentir culpables? Òbviament no.

Però, per empitjorar-ho més encara, hem contribuït positivament al decurs de segles al món. Al contrari del que pretenen el congolès i el malaisi. Qui malden de caricaturitzar-nos tan barroera i negativament. 

Encara que, fins i tot en fer-ho, empren les idees i el discurs desenvolupats pels blancs. Deu ser molt frustrant adonar-se'n.

Cal que els europeus superem, d'altra banda, la percepció inculcada que som culpables de tots els mals del món. Què les altres identitats etnoculturals arreu del món són incapaces de desenvolupar-se reeixidament.

Ens cal centrar-nos en nosaltres mateixos. En assegurar-nos un futur just, digne i lliure. Projectant-nos-hi des de les nostres arrels. Encara que només sigui perquè hi ha molt ressentiment en contra nostra. D'alguns que ens volen mal. 

BEHZAD K. KHANI O EL RESSENTIMENT CONTRA ELS EUROPEUS

 

Behzad K. Khani

"'The Arabs are the Jews’ revenge against the Germans.' [...] Let’s start with the simple observation that we – migrants, foreigners, people of ... call us what you want – will not be going away anytime soon. And neither will you, dear bio-Deutsche. Well, demographically speaking, you are definitely going away. You are dying off at such a clip that your country will require around 400,000 new workers over the next 15 years, which means about one million immigrants per year. We migrants will probably inherit this country. We could play for time here. Time that you don’t have. [...] we are here. And we’re not only here for your pension funds, but to make sure that the old Aryan nightmare never becomes a reality in this country. [...] At least, the old nightmare will never come true, as it would require a greater degree of violence than that perpetrated by Hitler’s Germany. [...] Don’t misunderstand me. None of this justifies anything. Not our coarseness, which has become a breeding ground for the blunt violent excesses of our children. Not the obscenity that accompanies our rejection. Not our lack of imagination, our lack of prospects, our listlessness, our apathy. Not our hushed growl and not the clenched fists in our pockets. But perhaps it helps explain our healthy distrust and lack of respect for the state and its authorities."  

Refugiat iranià acollit generosament pels alemanys mentre era nen en Behzad K. Khani ara, tanmateix, hi escomet brutament en contra. Furgant en la ferida de la segona guerra mundial per, amb aquesta com excusa, celebrar-ne l'extinció i reemplaçament per immigrants com ell.

Això, publicat al Berliner Zeitung fundat al 1945 pels ocupants comunistes a Berlin, és un perfecte exemple del biaix de la majoria de la premsa alemanya. On gent com Behzad K. Khani vomita impunement el seu odi contra els alemanys mentre se'n censura qualsevol oposició.

Resulta aclaridor que els mateixos mitjans que titllen el gran reemplaçament dels europeus com paranoia de l'ultradreta alhora es fan ressò dels immigrants, però també d'alguns masoquistes nostrats, que el donen ja per fet.

Aquest és un de tots els immigrants que ens odien i es deleixen d'humiliar-nos. És per això que es recrea oberta i explícitament en la possible extinció dels alemanys, per extensió dels europeus, a la nostra terra.

No hi ha motiu per que això succeeixi. No hi ha motiu per resignar-nos-hi. De fet la insistència en parlar-ne rau en que els cal adoctrinar-nos en el convenciment que és inexorable. Per anular la nostra sana voluntat de lluita per assegurar-nos el futur. Perquè encara és al nostre abast.

És copsa com es pretén emprar el període nacionalsocialista a Alemanya com mitjà per brandar la culpa dels europeus. Només redimible mitjançant el nostre sacrifici final. Consistent en resignar-nos, o fins i tot d'afavorir, la nostra extinció com fet humà.

En ser aquesta realitat humana la base de la identitat europea. De la que en deriven la nostra cultura, economia, societat, espiritualitat, etc. Per això erren qui proclamen que els europeus som només un fet cultural defugint-ne la base ètnica. Gent que, així, ajuda involuntàriament qui vol extingir-nos.

L'immigrant iranià Behzad K. Khani vol, en acabat, legitimar el menyspreu i la violència d'altres com ell contra els alemanys i les seves institucions. Pretenent justificar-ne, així, la destrucció. Creant un buit que, un altre cop, serà omplert per unes altres al servei de la hipotètica nova majoria ètnica.

Mitjans com el Berliner Zeitung treballen per normalitzar aquest discurs d'odi contra els alemanys i la resta d'europeus. Per adoctrinar-nos en la pretesa necessitat i inexorabilitat de la nostra anihilació. 

Cal respondre amb fermesa i perseverança aquest missatge nefast. Com també cal estar amatents de lluitar per la nostra supervivència contra qui ens deixa clar que ens la nega. Hi tenim el dret i el deure.