 |
| Culpable de ser blanc? |
"(...) la democràcia liberal, que segons Fukuyama ara mateix és atacada des de dues bandes: per populistes de dreta com Donald Trump, però també per una esquerra partidària de la política identitària, que ha perdut la fe en els valors d’Occident. (...) El liberalisme com a idea política es fonamenta en el concepte de la igualtat universal. Defensa el dret de les persones a prendre les seves pròpies decisions: a les eleccions, en qüestions religioses, però també quan es tracta d’articular una opinió. El liberalisme és una idea individualista. Parteix de la base que els que tenen drets són els individus, no els grups. (...) Si tota la política s’organitza al voltant de grups d’interessos, deixem de tenir un ordre liberal. (...) les polítiques socials es fan per servir els interessos de grups. (...) Es pot associar el liberalisme amb una identitat nacional que s’expressi mitjançant el respecte per l’Estat de dret, la constitució i les institucions democràtiques. Trump té una idea totalment diferent de la identitat nacional. No ho diu gaire sovint, però creu que els blancs són el nucli dels EUA. Aquesta és una idea que hem de combatre amb tota la determinació."L'entrevista a Fukuyama té quelcom de patètica. En ser un altre exemple de les llumeneres liberals qui, com ell mateix, han creat un monstre que amenaça ara amb engolir-los.
Aquest monstre bicèfal liberal, capitalista per la banda dreta i postmodern o woke per l'esquerra, és mou per odi.
Contra els europeus, contra tot allò que ens en palesa ser-ho, contra tot allò que hem creat des de l'albada del temps. Contra, en síntesi, la nostra existència.
Diu Fukuyama que el liberalisme, del que passa per ser-ne un dels principals pensadors, es basa en la igualtat i l'individualisme. Sense que l'importi que en nom de la igualtat s'hagin perpetrat els pitjors genocidis.
Però escomet contra els blancs específica i col·lectivament. Dit altrament, com identitat. Admetent que els individus, a desgrat dels liberals, és reconeixen com pertanyents a col·lectius d'identitat. Al nostre cas l'europea.
Pretendre que els individus són els únics amb drets és atemptar contra la nostra natura social. En concret contra els individus que som europeus, que compartim aquesta identitat, qui tenim interessos col·lectius com a tal.
Aquest fet, aquesta realitat, enutja Fukuyama i enfurisma els seus adlàters. La nostra existència desafia la seva esbiaixada i antinatural forma de entendre-la. Percepció què malden d'imposar, especialment, contra els europeus.
Els EUA mai no haurien existit sense els europeus. Qui l'han creat i n'han arribat a ser fa poques dècades fins el 90% de la població. Proclamar que els blancs no són el nucli de la nació dels EUA és així simplement delirant.
Encara més delirant és, tanmateix, pretendre que Europa és només un fet cultural. Negant que és, d'entrada, un fet humà. Des de la cultura a l'espiritualitat d'Europa tot emana de nosaltres els europeus.
La identitat nacional que esmenta Fukuyama és basa, més que en lleis i tràmits administratius com proclama, en la Sang. Una Sang íntimament relacionada amb la Terra. Conceptes que són gairebé tabús per ells i els seus.
Una realitat aquesta, l'europea basada en la Sang i la Terra, que estan obsessionats en eradicar. En desafiar, palesant-ne la ridiculesa, els seus dogmes contranaturals.
