PER LA MORT DELS BLANCS

 

Odien i malden d'anihilar-nos als blancs

[...] "A department chair at the University of Denver’s College of Education wrote an article calling on educators to 'commit to realizing the death of whiteness.'" [...] "Stewart contends that 'whiteness is itself a violence' while also arguing that 'in its emptiness, white refers to no ethnic group and defines itself only in reference to what it is not — it is not Black, disabled, poor, trans, non-Christian.'" [...] "Author D.L. Stewart is the Higher Education Department Chair of the Morgridge College of Education at the University of Denver. Stewart is affiliated with the American Educational Research Association and is a “critical and poststructural scholar” who focuses on race, gender, and intersectionality." 

Sovinteja cada cop més l'amenaçador atiament públic i explícit de l'anihilació primer cultural i després física dels blancs o, dit altrament, dels europeus. Aquest n'és un exemple.

Alguns d'aquests fins i tot ho celebren. Tan patèticament amarats estan del complex de culpa front la resta d'identitats en que som adoctrinats ençà dècades.

Malgrat que tot plegat és flagrantment delirant. Com és copsa en que, paradoxalment, ens neguen l'existència per immediatament després escometre contra nosaltres. Existim o no existim?

Rau això en el ressentiment malaltís que senten en contra nostra negres i altres equivalents com aquest. Arribant a l'extrem de fer de la nostra simple existència un crim.

Això, tanmateix, més que palesar la nostra presumpta maldat el que fa és palesar la seva sinistre obsessió quant als europeus.

Ens cal rearmar-nos proporcionalment quant a les seves amenaces culturals i físiques. No ens deixem entabanar pels delerosos d'erosionar la nostra moral per fer-nos vulnerables a aquestes.

LA INEXORABLE DEGENERACIÓ DEL LIBERALISME

Jove francès, 1916. Per Paul Strand

"(...) s’abandona l’aspiració liberal a la igualtat per endinsar-se en el mar de les definicions com a gai, afroamericà, LGTBI, i a centrar la seva ira, no tant en contra de la desigualtat de la renda, l’injust repartiment de la riquesa, el desigual accés a la cultura, sinó contra allò que consideren la font del mal absolut. Un mal absolut que se sol definir com a home, blanc, heterosexual, de mitjana edat, i altres característiques que l’identifiquen com a l’opressor per se. O el que és el mateix, el bé i el mal no tenen a veure amb les bones o males accions concretes, sinó per “ser” una cosa o una altra. Un blanc és racista per naturalesa. Un afroamericà o un llatí és víctima per naturalesa. Sense matisos, sense proves, sense tenir en compte les circumstàncies concretes."

La creença dels liberals en la igualtat absoluta, en la seva imposició com fita, és tan pretesament noble com clarament irracional. És per això que, en adonar-se de la seva impossibilitat, els seus fanàtics creients han cercat un boc expiatori per culpar-lo del que ha estat sempre un previsible fracàs.

El culpable només podia ser l'home europeu heterosexual. És contra qui pateixen una obsessiva propensió a mesurar-s'hi. És l'objecte del seu ressentiment en palesar-se la desigualtat quant altres identitats en tants àmbits. Desigualtat que, segons diuen els liberals, és resultat d'una presumpta i mil·lenària conspiració nostra. 

Culpar-nos de tots els seus mals és el més fàcil pels liberals. Més que fer una radical i desmitificadora autocrítica de la seva creença en la igualtat absoluta. Per supèrbia, així com per viure'n política i acadèmicament, defugen de fer-la. Palesant-se la seva deshonestedat així com l'estupidesa dels qui insisteixen en creure'ls.

Alguns és resignen patèticament a la culpa blanca. N'hi ha molts més qui, tanmateix, s'adonen del que succeeix. Gosant de rebutjar-la. Esdevenint l'enemic a abatre pels liberals doblement. Pel simple fet de ser europeus i, a més, per no prostrar-s'hi quan aquests els blasmen com causa primigènia dels mals del món. 

Arran de la insubmissió de tants blancs a conceptes com el de "white privilege" els mateixos liberals s'han inventat el no menys denigrant racialment de"white fragility". Perquè el problema que som els europeus i eurodescedents pels liberals s'agreuja en rebatre racionalment la seva xerrameca d'odi racial en contra nostra. 

Què fan els liberals en palesar-se la seva misèria ideològica i moral? No recapaciten sinó que reblen la seva esmentada actitud irracional. En inventar-se aquest nou concepte amb que, en síntesi, malden un altre cop d'humiliar-nos mitjançant la caricaturització més pèssima possible. Perquè, no importa el que fem, tot serà emprat en contra nostra. En haver-nos reduït a encarnació del mal.

Els catalans, com europeus que som, no ens en deslliurem. La nació catalana és un dels llocs d'Europa on més estralls fa el liberalisme. S'hi copsa com malgrat l'agònica situació de la identitat catalana massa dels nostres repeteixen les collonades malintencionades dels liberals. Celebrant i donant suport suïcidament al seu atiament de l'assentament il·limitat d'immigrants a la nostra terra.

Tothom arreu del món és mereix viure amb dignitat. Però els catalans i la resta d'europeus no tenim perquè sacrificar-nos per compensar la incapacitat fins ara d'alguns per aconseguir-ho. Especialment quan es pretén que ho fem per excusar el fracàs de la criminal i irracional creença en la igualtat absoluta. En nom de qui, cal recordar-ho, s'han perpetrat els pitjors genocidis.

FUKUYAMA I L'EUROFÒBIA DEL LIBERALISME

Culpable de ser blanc?

"(...) la democràcia liberal, que segons Fukuyama ara mateix és atacada des de dues bandes: per populistes de dreta com Donald Trump, però també per una esquerra partidària de la política identitària, que ha perdut la fe en els valors d’Occident. (...) El liberalisme com a idea política es fonamenta en el concepte de la igualtat universal. Defensa el dret de les persones a prendre les seves pròpies decisions: a les eleccions, en qüestions religioses, però també quan es tracta d’articular una opinió. El liberalisme és una idea individualista. Parteix de la base que els que tenen drets són els individus, no els grups. (...) Si tota la política s’organitza al voltant de grups d’interessos, deixem de tenir un ordre liberal. (...) les polítiques socials es fan per servir els interessos de grups. (...) Es pot associar el liberalisme amb una identitat nacional que s’expressi mitjançant el respecte per l’Estat de dret, la constitució i les institucions democràtiques. Trump té una idea totalment diferent de la identitat nacional. No ho diu gaire sovint, però creu que els blancs són el nucli dels EUA. Aquesta és una idea que hem de combatre amb tota la determinació."

L'entrevista a Fukuyama té quelcom de patètica. En ser un altre exemple de les llumeneres liberals qui, com ell mateix, han creat un monstre que amenaça ara amb engolir-los. 

Aquest monstre bicèfal liberal, capitalista per la banda dreta i postmodern o woke per l'esquerra, és mou per odi. 

Contra els europeus, contra tot allò que ens en palesa ser-ho, contra tot allò que hem creat des de l'albada del temps. Contra, en síntesi, la nostra existència.

Diu Fukuyama que el liberalisme, del que passa per ser-ne un dels principals pensadors, es basa en la igualtat i l'individualisme. Sense que l'importi que en nom de la igualtat s'hagin perpetrat els pitjors genocidis.

Però escomet contra els blancs específica i col·lectivament. Dit altrament, com identitat. Admetent que els individus, a desgrat dels liberals, és reconeixen com pertanyents a col·lectius d'identitat. Al nostre cas l'europea.

Pretendre que els individus són els únics amb drets és atemptar contra la nostra natura social. En concret contra els individus que som europeus, que compartim aquesta identitat, qui tenim interessos col·lectius com a tal.

Aquest fet, aquesta realitat, enutja Fukuyama i enfurisma els seus adlàters. La nostra existència desafia la seva esbiaixada i antinatural forma de entendre-la. Percepció què malden d'imposar, especialment, contra els europeus.

Els EUA mai no haurien existit sense els europeus. Qui l'han creat i n'han arribat a ser fa poques dècades fins el 90% de la població. Proclamar que els blancs no són el nucli de la nació dels EUA és així simplement delirant.

Encara més delirant és, tanmateix, pretendre que Europa és només un fet cultural. Negant que és, d'entrada, un fet humà. Des de la cultura a l'espiritualitat d'Europa tot emana de nosaltres els europeus.

La identitat nacional que esmenta Fukuyama és basa, més que en lleis i tràmits administratius com proclama, en la Sang. Una Sang íntimament relacionada amb la Terra. Conceptes que són gairebé tabús per ells i els seus.

Una realitat aquesta, l'europea basada en la Sang i la Terra, que estan obsessionats en eradicar. En desafiar, palesant-ne la ridiculesa, els seus dogmes contranaturals.